Ulisses20

La mona Arrimadas —si el qualificatiu fóra banal només—, volia emular aquella altra histèrica valenciana que va ser directora del diari las provincias, fa una trenta d’anys: las provincias era un fulletó de l’extrema dreta espanyola, d’herència franquista, que va encendre la violència i l ‘agressió pels carrers de València durant la Transició. L’objectiu era aterrar el valencianisme, la identitat dels valencians i ficar-nos la por al cos: i ho van aconseguir, fins a l’extrem de l’assassinat i les bombes a Fuster i Sanchis Guarner. Tota aquella violència atiada pel diari, els broseta de torn, l’abril martorell, i altres esguerros de la política, van ser consentits amb total impunitat. Els atemptats mai no s’investigaven i n’hi havia que apuntaven directament a les clavegueres de l’estat, també consentides i pagades amb diner públic.

La inútil Arrimadas, si fa no fa, pretén encendre la violència a Catalunya, mostra d’una mediocritat i una qualitat humana tan baixa que ella mateix sembla que ni mesura, pobra, per tan poca atenció com aconsegueix, malgrat que els mitjans li van al darrere, i atien amb diners i publicitat la idiotesa diària de la provocació. Intel·ligència zero en canvi de l’insult, l’amenaça i la histèria. Si fa no fa com aquella mala peça valenciana que vam patir durant tants anys a València, contra la democràcia, contra la intel·ligència i contra els valencians que reclamaven més llibertat i més democràcia.

Sens dubte que totes dues bruixotes de la violència i l’amenaça rebien molts recursos per fer allò que feien, i van aconseguir de fer forat tant ací a València (la violència permesa d’aquella escola encara dura) com també n’ha fet a Catalunya: la mostra són uns quants mossos actuant de matons i fatxendes, emparats en els seus uniformes i les armes de la violència que els permet el conseller, són també els models de l’insult, l’amenaça dins el parlament català, que mai no havia tingut aqueixa mala jeia, ni uns modos primitius que cercaven fer de pinxos, com si allò fora una cosa entre bandes de carrer que s’hagueren d’estomacar, si ella treia aquella carassa de mala persona que fa tanta angúnia. Pobra.

A mi l’Arrimadas em recorda aquella pseudoperiodista consentida i impune, que usava el diari per atiar foc i flama en favor de l’espanyolisme més caspós i contra qualsevol tret valencià que es volgués reivindicar o normalitzar, com la llengua, la cultura o el nom de país valencià.

MariaConsuelo deia: el terme País Valencià no existeix, és espanya. Arrimadas diu, la República catalana no existeix, és espanya. Tanta similitud entre primats, violents i agressius, no serà una casualitat, sinó una plaga enviada per déu totpoderós per fer-nos pagar els pecats que provoquen els mossos que fan d’espanyols.

El mateix diari la va fer al carrer, MariaConsuelo, perquè ja no li treia el rendiment. Ara, havia fet més mal que una pedregà, la pelleringa. Pel que sembla, a l’Arrimadas també la faran fora de Catalunya, la trauran a passejar per Espanya… És el nivell!

Irene Lozano diu que l’1d’Octubre vam viure una violació. Aqueixa dona és secretària d’estat espanyola, així que no voldrà que ens en burlem, de la seua capacitat moral i professional, i ens acusarà de masclistes si riem d’allò que diu, per ensenyar com són les orelles de ruc que vesteix. No he dit mamelles, Irene, ni intel·ligència, ara, però faré ús la vara de mesurar ajustada a la capacitat d’una dona triada per a un càrrec de responsabilitat, de no ser que l’estat que representa siga una pandereta i ser-ne secretària fer de florero per justificar els milers d’euros que supose et pagaran per fer riure els amos, aquests sí, molt mascles.
Jo vaig ser a Alcanar aquell dia, a les Cases i després a Alcanar. Havíem pujat uns quants amics i li puc dir que no només no van violar ningú, sinó que la joia, l’alegria i el goig que vivia tanta gent mentre participava de la festa d’un referèndum el voldria també per als valencians, demà mateix: homes i dones de tota condició i edat van seure davant el col·legi on votaven i el van defensar com es defensa la vida, fins i tot quan van dir que els agressors, la polícia espanyola, venia a robar les urnes. I li puc dir que ja havíem vist les imatges el matí a Sant Carles, però la dignitat era per damunt la por i el neguit. I sort vam tenir que els energúmens no van venir, i el dia va continuar joiós i alegre.

A Alcanar, arribaven els autobusos amb la gent que no havia pogut votar al seu poble, per la violència feixista de la policia, i no veuràs com festejàvem cada arribada. Comparar aquell dia que vaig viure amb una violació no només és falsejar què va passar, no només és mentir, és agafar una posició indefensable, tan falsa com inútil, perquè més de tres milions de catalans, si no n’eren més –entre els que van votar i els que ho van veure sense poder votar–, van viure un dia per a la història, només romput i violentat per l’agressió dels cossos policials espanyols.

Benvolguda Irene Lozano, secretària d’estat, moltes dones són violades cada dia, agredides, amenaçades, i n’estic segur que cadascuna d’elles canviaria l’experiència viscuda de la violació per un gram, un minut, un segon, del goig que jo vaig viure aquell 1 d’Octubre a Alcanar.

Ara, si l’estat ha de continuar fent trampa, i les secretàries d’estat cobren per ordir mentides contra la intel·ligència, ja em permetrà que me’n riga i me’n burle, del seu estat i de qui el representa amb tan males arts. Els coeficients intel·lectuals no milloren amb els títols ni amb els nombraments, xiqueta!

[continuarà]

Un altre president de la generalitat valenciana, l’eduardo Z., és el principal criminal d’una conxorxa per robar diners públics i enviar-los a paradisos fiscals. Només per ell i que s’haja pogut comptabilitzar en aquest cas, més de 10 milions d’euros. Això és, cap dels presidents del pp i dels seus consellers (!) no s’ha salvat de la corrupció criminal que va governar els valencians durant vint-i-cinc anys. Cap ni un. Els beats dels Cotino menys encara, que no ho oblideu, el frarot ja era criminal quan feia de cap de policia a València, i va continuar delinquint de president del parlament valencià, fins i tot el dia que va plantar un Sant Crist on havia de dir democràcia i llibertat. El beat Cotino volia tapar com era el seu infern particular, robar i anar a missa el mateix dia, atiant la religió dins la política, dins les Corts valencianes però, sobretot, dins el calaix del diner públic, on ficava la mà el pp, per no dir la llengua i el piu també.

Què per què no han il·legalitzat encara el PP, aquesta merda de partit corrupte criminal,  amb el major nombre de delinqüents, imputats, gànsters i mafiosos? Doncs perquè ells són els jutges, els fiscals, la claveguera, la policia, la gc, fins i tot s’atreveixen a dir que són qui han portat a madrit el judici contra la democràcia catalana… Ho diuen i s’omplin la boca: ves si han de tapar clots de ruïna i perdició i desviar milions de mirades perquè no els reclamen responsabilitats.

I el Suprem?, i el constitucional?, i l’Audiència?, i tota aqueixa opereta de jutges amb medalla de nexpresso?, i els milers de jutges corruptes i prevaricadors que han fet la vista grossa durant tants anys, davant aital escàndol de corrupció continuada, com és que encara volen fer creure que defensen la justícia, o l’equitat, o quina merda es pensen que ens mamem?

Si els permeten de continuar en la política, en la vida pública, en llibertat fins i tot, a cada militant d’aqueix partit, si són delinqüents fins a la medul·la, és per la connivència, i perquè l’enruna és tan profunda i densa que ells mateix ja ho tapen, la colla del 155, ells es perdonen, es reparteixen, intercanvien comptes, viatges, luxes, cromos, càrrecs, crims, en canvi de surar en la merda que ells mateix han cagat durant tants anys: d’Aznar a Casado, de Pons a Blasco, de Rita a Fabra, ens han governat sense excepció professionals de la delinqüència encarregats de podrir la democràcia, la justícia, la premsa, la política…

És el feixisme, companys, que no se n’ha anat mai i ara té organitzat aquest festival al Suprem, perquè tots els marchena de torn pixen a l’entorn i no entorn marcant el territori on la democràcia no penetrarà mai. Sort que el nostre horitzó fa temps que ja no és espanya, ves si fa anys, ni la seua violència, ni tantes mentides com els consenten els copartíceps del sidral d’aquell ranxo, que ells es creuen nació. La mediocritat i el crim només s’aguanta amb la dictadura, i d’això en saben, i tant que en saben, els espanyols. .

[continuarà]

A unes hores del judici, la vicepresidenta del govern valencià, Honorable Mònica Oltra, es feia un auto-escarni voluntari: acusava el president Puigdemont de dinarots i fartaes que després publicava a les xarxes. Hom diria que Oltra necessitava fer-se de notar, que es decidia, a tocar del judici, contra la democràcia; que es posava del costat caspós d’aquesta tragèdia democràtica que patim, espanya, si acusava i insultava la màxima figura de l’independentisme català a l’exili. Justament, a unes hores del festival judicial del Suprem, una cova de davantals, togues, birrets i medallons de llauna. Quina casualitat, dona!

Li calia, a la dona vicepresidenta, a la feminista, a la màxima representant de Compromís, candidata a presidenta de la Generalitat Valenciana, de marcar paquet “polític”?

Com és que triava el MH Puigdemont, ella, home elegant, respectuós, mesurat, per descarregar contra ell, davant el judici al govern català i a un parlament democràtics?, que ja havia pres postura contra la llibertat dels pobles, la dona que se’n diu d’esquerres?, que la fallera es posava del costat dels qui es manifestaven a espanya diumenge, els mateixos que es manifestaven davant sa casa fa uns mesos, acusant-la de demòcrata?

Que ja no valen els drets universals, ara a València, que podem burlar-nos del patiment?

Vol dir, la futura candidata de Compromís al Govern valencià, que les aspiracions valencianes màximes són el topall autonòmic-espanyolista, que hem patit els últims trenta anys? Vol, benvolguda honorable, que València siga furgó de cua in eternum? No hem patit prou infrafinançament, prou almoina, prou robatori espanyol, i encara el camp a la merda, que ens demanes a tothom que llepem els peus dels espanyols, Mònica, a veure si així ens robaran menys del que ens roben cada dia?

És aquesta la màxima aspiració, Mònica, o potser és que ja ets en campanya i les idees ja fan figa o perden l’oli, o volen esgarrapar què? Ja sou en modo pànic, ai, ai ai, que vindrà la ultradreta (com si se n’hagués anat mai), si fa anys que useu el mateix barber i canvieu cromos com qui canvia penalitats, mentre viviu de la política…

Que tenies mal de consciència, Mònica, per no haver visitat els presoners, els exiliats, els que pateixen per defensar la democràcia i la voluntat del poble? Te’n recordes, Mònica, la voluntat popular?, o fóra massa tocar l’engonal d’un estat podrit, feixista i camacoix que et fa mantenir-te callada, muda, per uns quants dinerets i dos genollons davant el borbó?

Em demane quant de rèdit et donarà l’atac al govern veí, en canvi que no mirem la venda de bombes a l’Aràbia o callem els silencis torturadors de la policia, el todo por la pàtria més insultant, mantenir els silencis en canvi de jutges prevaricadors, en canvi de tenir prohibida la TV3, en canvi de conviure amb una pandereta d’estat que ens trau la sang ara, que ens la traurà sempre, perquè polítics covards els permeten el dret de conquesta, i la pèrdua de drets valencians… De per vida!

Mare meua, Mònica, Honorable o futura MH. No sé si per la dreta i l’extrema dreta valenciana ja hauràs guanyat tants vots que et compensarà de sopar sense estretors i amb ànims tota la campanya… Com tampoc sé quants n’hauràs perdut de vots valencians fidels que, com assegurava l’amic Rafa Arnal, voten (votaven?) compromís perquè és una possibilitat de fer pont i camí a la independència dels valencians i a la seua majoria d’edat.

N’hi ha homenots a la UE, al capdamunt de la responsabilitat política europea que asseguren no tenir dubte que el judici contra l’1 d’Octubre orquestrat pel 155 espanyol —el govern espanyol, els Tribunals, la policia, la monarquia, els mitjans, i la resta de la caspa— serà imparcial. Arriben màxim fins ací, que el judici serà… sense parar a pensar si el camí fins ací, l’empresonament arbitrari d’innocents, la pèrdua de drets individuals i col·lectius, l’atac a les idees, a la llibertat d’opinió, i fins i tot, l’atac a un parlament democràtic, és motiu de judici, de posar en presó els líders polítics que han acomplert amb el compromís de consultar el poble amb un referèndum.

Els Timmermans i els Junckers (aquest és president de la UE, un borratxo en el qual hi ha dipositada la responsabilitat màxima) qüestionen el parlament català, les seues decisions, i la força de més de dos milions de catalans que els donen suport, en canvi de dir que no dubten que el judici serà… No han qüestionat la violència policial, la persecució a la democràcia, l’assetjament, les males arts del govern espanyol del 155, les clavegueres, el suport al franquisme, les subvencions a fundacions feixistes, de tot això, que és qui dóna ales al judici, els Timmermans i els Junckers no diuen sinó que el judici, pensen ells, serà just…

No qüestionen, els Timmermans i els Junckers, l’emprsonament arbitrari durant més d’un any de polítics que fa quatre dies compartien parlament a Europa, homes i dones que han demostrat abastament la seua lleialtat a la democràcia i als drets humans, tota la vida al sevei d’una Europa més humana, al debat, a la construcció d’una democràcia més neta a Catalunya i, de retop, també per a Espanya; no han qüestionat, els Timmermans i els Junckers, la persecució de joves, de músics, d’artistes, només perquè expressaven opinions d’això i d’allò a través de cançons, de titelles, o a través d’articles de premsa, ni han qüestionat la persecució a mestres, a escoles senceres, en canvi de tolerar la impunitat amb la qual grups feixistes han atacat persones, institucions democràtiques, o símbols que representen la llibertat… Ni han qüestionat uns cossos policials d’herència franquista que actuen amb la mateixa agressivitat i violència com quan étrem en una dictadura franquista assassina.

Perquè mai més pocavergonyes siguen responsables de la política, ni a Europa ni enlloc, denunciem tots els Timmermans i Junckers incapaços de diferenciar els drets universals dels interessos polítics que representen.

Fa uns anys van multar Acció Cultural, una entitat germana d’Omnium, només perquè facilitava de veure la TV3 als valencians a través d’uns repetidors que havíem pagat amb una subscripció popular. Les multes van arribar al milió d’euros, només perquè la televisió no era en espanyol, i tampoc no semblava espanyola, malgrat que molts dels programes eren provincians i submisos a espanya. Tant se val, les multes van obligar-nos a desconnectar els repetidors i els valencians ens vam quedar sense senyal. Un No-senyal que encara continua. La justícia feixista espanyola no considera que això siga un greuge, ni un tracte desigual, de tenir 100 cadenes de tV en espanyol i només una en valencià, encara no fa ni uns dies. Ens van multar severament, amb escarni, de manera exemplar, perquè sabérem que els feixistes del pp i dels jutjats podien actuar amb arbitrarietat, contra els valencians.

La mateixa arbitrarietat que ara els permet de multar OMNIUM cultural, per una enquesta que, els jutges feixistes espanyols, consideren que vulnera els drets del secret de dades. Xa, mira que n’hi ha empreses multinacionals, bancs, Íbex, i tutti quanti que han fet mal ús de dades particulars, ves que n’hi ha que saben què fem, què mengem i on caguem a cada moment, si el control legal i il·legal que en fan de les nostres dades és abusiu i ben productiu per ells, aqueixa caterva d’empresotes que fan i desfan el que els passa pel serengue. Però els feixistes de l’audiència han decidit de multar una organització cultural, en canvi de perdonar i deixar actuar amb impunitat criminals, gànsters, i organitzacions franquistes. L’arbitrarietat judicial? No, la injustícia feixista espanyola contra la justícia, si aquesta defensa la llibertat, la democràcia o els drets universals… Amb prevaricació, premeditació, nocturnitat, els militarots juficials es creuen per damunt del bé i del mal, si arriben a ser inútils!

Demà tornem a la normalitat, després de les vacances de Nadal. Els xiquets, els mestres, les famílies que envien els xiquets a l’escola. Divisió d’opinions, naturalment, però en uns dies la vida tornarà a la rutina d’una normalitat anormal. De l’un costat, la normalitat de la qual parlem no és igual per a tothom, ni pels mestres que han de tornar a encoratjar pel coneixement, ni pels presos polítics que continuen segrestats per espanya, ni per la manca de democràcia que vivim, emparada en llibertat que permet tot de manifestacions feixistes en canvi de perseguir qualsevol anhel de llibertat europea. Ni per als llauradors que esmorzen cada dia a la cooperativa i esperen que déu els envie el miracle.

Anit, mentre recollíem la parada de llibres de Nadal, JosepLluís va fer anar una frase que esprem el dramatisme del camp valencià “per la mandarina a déu“, hom pensaria que la idea que conté l’acudit fa gràcia, o provoca un somriure bíblic: ai, si és déu que ens ha de salvar, o el cel, o l’església, ho tenim més pelut que no ens pensem. Perquè a poc que sacsegem la realitat a partir de demà, un any d’eleccions múltiples, caldrà recordar el feixisme que es destapa (no trobe que puge més que ja ha apujat aquests anys, sinó que es destapa descarat i desvergonyit) enaltit pels mitjans de l’ÍBEX i per opinadors que els interessa fer-los el joc per posar-los contra les Repúbliques de catalunya i valència, per exemple, afegit a la beator que ho acompanyarà durant l’hivern, reviurà debats freds, pansits i histriònics. Normalitat.

La mandarina ha sigut el gran fracàs valencià al camp —o el fracàs més visible— i això assenyala sense remei que la taronja, la grossa en totes les seues varietats, no alçarà el cap, i ves si ja el portava ran de terra. Els comerços han posat preu, volen dir que les màfies que controlen el mercat, ja han dit què estaran disposades a pagar, per continuar enriquint-se uns quants per comptes de dignificar la terra i els llauradors. Incapacitat política, comercial i cívica davant les màfies organitzades (polítiques, judicials i empresarials). Si fa no fa com l’escola, com la sanitat, com el comerç local contra les grans superfícies (per cert, ja sabeu que n’hi ha polítics del govern valencià que volen continuar apostant per aquella aberració a Paterna, la major superfície comercial d’Europa a tocar de València, en canvi d’acabar matant el petit comerç dels pobles de l’Horta, del Camp de Túria…). La normalitat ha de ser això, tornar a la rutina després dels regals, dels Reis d’Orient, de despenjar llums, alçar els arbres, guardar els pessebres, i deixar-nos atonyinar pels mitjans espanyols cada dia, o pel trànsit, o començar a exclamar-nos a cinc mesos vista, ai, ai, ai, que els honestos perdran l’ajuntament en canvi dels feixistes… Si ja comencem amb por, xa, res no podrà ser tan normal, ni gratuït…

Sort que ja tenim la bossa d’escola preparada, les lectures, els llibres, les històries, la matemàtica… I les mandarines!

*Per cert, sabeu si el 155 encara és en vigor?, he provat d’engegar la TV3 des de Bétera, però no he trobat el senyal!

[continuarà]

19.00 Acabe l’escola, tinc el cotxe carregat de llibres i no pare de mirar el rellotge. Arribaré tard. En realitat, no arribaré a l’assemblea de Solidaritat al Micalet, perquè he de descarregar els llibres a l’Ateneu de Bétera: la fira de Nadal començarà dissabte i encara hem d’enllestir el nou espai de la llibreria. Quan arribe a la plaça del Mercat hi ha un equip que feineja al Cau (la llotgeta de dins), treu les cadires, agrana, posa llums, i prepara les taules per exposar els llibres. Mari, Empar, Rosa i Apa. Han posat llums de Nadal al corral, que lluu com un pessebre. Descarreguem el cotxe i encara ajude a posar dos taulers per encaixar el màxim de llibres. Anit, a la part del davant de l’Ateneu, Rosa Sandiego Rosa Dasí i Núria penjaven una nova exposició sobre els llibres llegits en el club de lectura. Enguany hem decidit de baixar la llibreria a la part de baix de l’Ateneu, a veure si aconseguim que entre més gent, que més gent s’interesse pels llibres, per la cultura, pel foc encés de l’Ateneu. El programa d’enguany és gairebé enllestit en un 95%. Sense comptar els imprevistos. Dissabte rebrem Núria Cadenes i encara no m’he acabat el seu últim llibre.

21.00 Pegue cap a València amb el cotxe. M’afegiré unes hores a la vetla pel Dejuni Solidari, que ara es concentrarà al primer pis del Micalet. En passar per l’autovia Llíria-València, comprove l’espai Kinèpolis amb un pàrquing que no hi caben més cotxes. Aquests potser que no faran dejuni, cap d’ells, que ja seran de vacances de Nadal, potser que siguen mestres o estudiants o collidors de taronja —els collidors han de ser tots de vacances si és un any que el moviment és tan desgraciat. Sí, els valencians ensopeguem amb els collons, amb els talons, amb les taronges, i encara aquell president de la generalitat vol convidar al president espanyol a venir a fer negociot de menistrots, mentre diu NO a protegir les taronges valencianes.

21.30 Entre al Micalet quan l’assemblea ha acabat. Salude una mestra que era una antiga alumna a l’escola. En som uns quants de vetla, però no gaires. En qualsevol bar de copes  potser que n’hi haja més, però dins el silenci mortal dels valencians, aquest dejuni és un testimoni important, necessari, per mantenir una via de llibertat mínima on més gent es puga agafar. Obric l’ordinador i em pose a veure les notícies, a fer deures, encara em queden uns quants informes. Telefone a la mestra Celest, perquè em confirme si ha llogat la pel·lícula que volem passar demà a la classe, però no em respon. Demà és l’últim dia d’escola abans de Nadal i els xiquets volien fer una cosa diferent. Una pel·lícula?, sí, sí. He demanat consell i finalment n’he triat una que té versió en català… No puc dir encara quina és. Treballe.

22.45 Celest encara no m’ha confirmat si té les pel·lícules. La gent llig ací a la biblioteca del Micalet, xerra, n’hi ha que xerra molt, que aprofita per xerrar amb la mare a través del telèfon, com si foren a casa o prepararen el dinar de Nadal… Ahh, un plat de sopa coberta, aii, ara que fa quinze hores que he començat el dejuni, quinze hores!!! Sí la sopa em vindria perfecta, i un got de vi. Què són quinze hores? Què serien quinze dies? No m’ho puc imaginar, de cap manera, com és de bèstia espanya i el seu feixisme violent, judicialment i polític. Per la llibertat, per la democràcia…!

23.30 Finalment he acabat els informes. Punt i final. Respire, però no ho puc celebrar gaire. Manel acaba de llegir l’editorial de demà a Vilaweb. Emotiu, avui, Vicent, crec que m’ha dit. La gent de la vetla comença a cercar el lloc de dormir. Confirme a Manel que no em quedaré a dormir, que demà treballe i no puc arribar baldat. Encaixem les mans i ens convidem per una nova activitat: dilluns 8 de gener l ‘assemblea decidirà què farem el 2019.

1.00 Divendres 21 de desembre. Un nou jorn que a Catalunya serà viu, intens, de llibertat i de República. A València acabem el trimestre, l’escola plega i posarà el cartell de vacances de Nadal. N’hi ha que ho passaran agre. Molt agre. Ací i enllà, al Turó de Secundaris, per exemple, o a la mar, una pastera ha deixat una vintena de morts fa unes hores. N’hi haurà que passaran un Nadal estret, lluny de casa, en presó, a l’exili, i n’hi haurà més coses. Potser que allò que passe en unes hores siga un altre punt d’inflexió. Ja he arribat a casa. Dormiré unes hores, ara.

Per la llibertat [continuarà]

Companys,

des del col·lectiu Solidaritat i República País Valencià, t’animem a donar suport al Dejuni Solidari amb la vaga dels presos polítics que es farà aquest dijous i divendres al Micalet, València.

Tothom hi pot participar segons la seua disponibilitat, ni cal fer el dejuni complet ni ser-hi les 24hores, t’animem per això i especialment a participar en les dues assemblees obertes programades i a la roda de premsa de dijous a les 12.30

Comunicat de l’Aplec del Camp de Túria per al dissabte 15 de desembre:

Bon dia, comarca!
Dissabte es farà a Bétera la
jornada “Junts per la LLIBERTAT i contra el FEIXISME” per cridar ben fort que NO, que no volem feixistes ni al Camp de Túria ni
enlloc. Hem hagut de canviar la ubicació de la concentració, que serà a les portes de l’Ateneu de Bétera (plaça del Mercat, 5) a la mateixa hora
(19.00 h). La resta d’activitats també seran a l’Ateneu, tal com eren
previstes. Per a tenir previsió dels entrepans per a sopar, cal fer-ne la reserva al següent enllaç: https://goo.gl/GsPNUS. Tot i que en farem
de més, si no feu la reserva no podrem garantir que en tinguem
prou. Aprofitem per a adjuntar-vos el cartell definitiu amb la informació
actualitzada. Vos hi esperem amb coratge i il·lusió!
#FeixismeMaiMés #CampdeTúria

L’extrema dreta és una part crònica d’espanya que no se n’ha anat mai, ni en temps de la República, ni menys encara durant la democràcia que ens va portar la Transició. Què és la gc, si no un cos extrem de repressió capaç de tot, de qualsevol cosa, com diu el lema davant cada caserna, fins i tot per damunt la democràcia, la llibertat i els drets humans…

A més de la policia, els jutges, els empresaris grossos ben corruptes, més un fardell de mitjans i partits polítics com el pp (el pp és el partit més corrupte d’Europa i encara no l’han il·legalitzat)… Tot plegat aquest compost viu i reviu fa anys i panys, malgrat que només fa unes hores que uns quants il·luminats diuen que els ve de nou.

No sinyors, Vox no és res nou en el terreny polític espanyol, no vulguen enganyar-nos: la manca de llibertat, de drets i de respecte és bandera del PSOE, C’s, i PP. Ara també és marca Vox, i tots quatre pactaran a curt termini

—Què va ser la batalla de València, sinó l’extrema dreta consentida i atiada pel govern de la UCD, d’aquell nefast Abril Martorell i el reguitzell de feixistes que ens van atonyinar als valencians durant anys?

—Què van ser les bombes a Fuster i a Sanchis Guarner, sinó una organització terrorista dels mateixos governs i policia que, des d’espanya atiava el terror al País Valencià?

—Què van ser els GAL, aquell grup terrorista que els governs del psoe i aliança popular  van odir per permetre l’abús policial, la tortura, la manca dels drets i fins i tot l’assassinat?

—Què va ser l’assassinat de Guillem Agulló o Miquel Grau, sinó la impunitat amb la qual ha actuat sempre l’extrema dreta…

—Què va ser l’atac a l’Aplec de Bétera, si no la complicitat del pp i c’s amb espanya2000… La impunitat consentida del govern del psoe, que ho va tolerar durant quatre hores amb tot d’agressions i amenaces de mort…

L’extrema dreta actua amb tanta impunitat des de la Transició, des de la democràcia espanyola, que tots els adjectius farien paper, excepte el de demòcrates… Si els sinyorets espanyols, polítics i panxacontents de dreta i d’esquerra, podrien els valors democràtics en dos o tres anys, què podien fer els innocents que esperaven anys i panys la democràcia de veritat? El jove rèdit democràtic que hom esperava salvaria espanya, el van liquidar aquells pares de la constitució (una prostitució a mida dels hereus franquistes i els seus privilegis), es pensaven que havien adormit el feixisme, però ells només paraven la mà, en canvi de permetre conservar als franquistes, tot el que havien robat des de la guerra… Podien viure de marquesos del putiferi els Roca, els Guerra, els Miñon, els Fraga, els Barba, els Gonzalez i tota la baralla de criminals que vulgueu imaginar… Durant tots aquest anys fins ací, es permeté el robatori a la hisenda pública, la venda indiscriminada de les empreses públiques, la tortura als joves, la desaparició de gent, el càstig als obrers, al camp, a l’escola, a la sanitat… I encara que no en tenien prou, premiaven qui premia el gallet o ordenava matar. Medalles a policies i medalles a jutges que miraven a un altre costat. Medalles i coses pitjors. I clavegueram, i església consentida, i jutges i policies afavorits per l’herència franquista…

I ara uns quants fan Oh, oh, l’extrema dreta! Comèdia. Una mala comèdia espanyola, sarsuela espanyola per protegir l’extrema dreta. Sense remei, direu? Nooo, no volen remei. Espanya és això. A robar, a robar, a malmetre, a fondre els valors i l’ètica… I la mostra de tot plegat és que ara també tenen permís per presentar-se a eleccions, en forma de VOX, com ha sigut sempre, però amb unes altres identitats, PP, PSOE, C’s, mentre s’empresonen joves, músics, poetes i polítics en favor de la llibertat dels pobles. Mentre ells continuen robant, prevaricant, corrompent… Feixistes?, endavant les atxes! Ara, Presoners polítics? Catalans? Valencians?, castigueu-los! A l’infern.

Què és espanya, realment?, el reducte consentit per Europa del franquisme; un cau de feixistes alimentats i enaltits per tot l’espectre polític de la meseta.

—Que ve el llop, que ve el llop!

Doncs preparem les armilles grogues, xa!

Dues decisions del psoe els il·lumina més la maedéu de la figa rapà: l’una al govern de valència: els metges, els infermes, qualsevol funcionari del personal sanitari podrà ser analfabet funcional i real. Ves si han de ser rucs, els psoïstes del 155: la llengua dels valencians a nosaltres, els espanyolistes no ens cal per estacar-vos la sanitat i la salut, valencians!

L’altra, la menistra espanyola assegura que la llei lomqe no cal tocar-la gaire, no siga que la fem democràtica, o lliure, l’escola. Una llei de retardats mentals, franquistes i beats, diu ella que en maquillar-la de pigues i de celles (del pèl del piu no ha dit res) quedarà com si l’hagueren fet ells de bon principi.

Això és, com el pp, com l’extrema dreta, i com la mare que els ha parit a tots; el psoe, c’s, el pp, tota la parafernàlia espanyola és allò que és i no canviarà. I governaran sempre contra els valencians i els seus interessos. Ens robaran el finançament, el camp, la llengua, l’escola i la sanitat… I els la bufarà què ens passe, perquè ells en tenen prou de tenir-nos afagats dels ous.

L’únic remei, la República Valenciana, xa.

Les mandarines valencianes pengen dels arbres. I sembla que acabaran podrint-se un altre any al camp, mentre els responsables a europa del pp i del psoe se’n riuen dels valencians, dels llauradors i de la mare que els va parir. Un altre fracàs, un any més de runa política contra el camp valencià, i encara si som a finals de novembre. El preu de 4 cèntims que paguen les empreses del suc per quilo, és un insult i un despropòsit. I encara si tens la sort de cara, els 14 cèntims que alguns prometen, no pagarà ni els costos… Un any de ruïna, un altre més, perquè ningú se’n cuida del camp, de l’ofici, del patrimoni, de la política honesta… Malgrat que tot de polítics i economistes tornaran a dir que el camp valencià ja no representa res en l’economia dels valencians. Que tampoc no es perdrà gaire…

—Fillsdeputa!

Ho diran i ensenyaran tot de màsters i cursos fets a la universitat, estadístiques i resultats en favor d’ajudar la Ford, o l’empresa d’energia, o els carburants, o ves a saber quin negoci que els òmpliga la butxaca, perquè fer cotxes en canvi de subvencionar-los a fons perdut sembla que dóna més vots i major idiotesa general. Els acords europeus, atiats pels vots del pp i del psoe, de comprar mandarines que no siguen valencianes és un èxit espanyol contra l’economia dels valencians. Un insult més d’espanya contra el país valencià i els desgraciats responsables de l’agricultura, del ministeri o de la conselleria, tant se val.

—Què ha notat el llaurador valencià en els darrers tres anys de govern del psoe?, que la merda no sura, sinó que l’ofega en canvi de la incompetència, la incapacitat, i la raó d’uns quants vells de la cooperativa: “ja veuràs que faran aquests vostres que ara governen!” Què sabran fer, si són inútils!

I ves si tenen raó, els vells. I els morts. Mon pare era cabota, però tenia raó.

La cooperativa de Bétera també és un desastre similar que no pot adobar ni la maedéu, collidors valencians en queden pocs, i dignitat fa anys que la vam perdre, en llepar les molles que espanya destina al camp valencià: —tanqueu la barraca i dediqueu-vos a mamar-mos-la, sembla que ens volejn dir, mentre la despesa en inútils i feixistes augmenta.

Els mateixos supermercats valencians venen taronges de sudàfrica i encara no fem com els francesos: posar-nos l’armilla groga i provocar-los un foc, una guerra, una paràlisi, un bloqueig com el que ells provoquen contra la vida dels llauradors, mentre alimenten la comoditat panxacontenta dels lladres espanyols que els la bufa valencià o merda, l’una cosa com l’altra.

A 14 cèntims?, a 4 cèntims per al suc? A qui penseu que defensarien els de la policia i la gc, si n’hi hagués percal?

—Foc al camp, home!

En dedicar-se a ordir, els jutges han trobat una veta contra els drets, contra la llibertat, o contra la democràcia si no els convé; els jutges són ara un altre poder espanyol per damunt la democràcia, sobretot perquè és una falsa democràcia, com demostra el fet que la guàrdia civil, el rei i la maedéu puguen ser-hi per damunt: així que els jutges són també més importants que no el poble, o el sufragi, o les mandarines clemenules, perquè els jutges “hereus” de l’odre públic predemocràtic han despertat la maquinària judicial franquista contra la democràcia i contra la llibertat, a l’empara dels partits espanyols, de la gc, de l’església i els borratxos de la meseta, que no són de la broma, ells: han obert la caixa de la repressió encoberta d’una legalitat que és pocavergonya, a més que els empara un calbot que diuen constitució. Els jutges ens robaran! Com han fet sempre uns altres poders… Uns lladres més per a la festa.

De primer ens roben els drets universals, la democràcia, la justícia, la llibertat de pensament, fins i tot la presumpció d’innocència, ens roben. A espanya no era difícil, perquè de democràcia, ací sempre hem anat prims, desmaiats, boirosos que no veiem clar ni net. Però fa un temps que sembla que els jutges decidiran també a quina cosa un govern —suposadament democràtic— podrà destinar els diners públics. Ai, si cap regió o povíncia pensa organitzar una campanya democràtica, o imagina entrenar els ciutadans en l’excés democràtic, la investigació o sobre quina cosa fer d’això o allò altre…, els jutges els faran pagar la despesa, perquè et robaran la casa, el gos, el cotxe, el patrimoni i l’ànima. Ens arruïnaran arbitràriament, només perquè caminem drets o geperuts o a la xisclera.

En canvi, si penses a pagar pensions franquistes, a ordir clavegueres, a mantenir partits corruptes, bufats monàrquics, venedors d’armes, polítics d’extrema, misses o generals, fins i tot si convides a regalar els milions als bancs, al peix florentí o a llançar-los a la prostitució, a la droga o a paradisos fiscals, sempre que els tingues en compte a l’hora d’elevar-los a suprems i/o constitucionals, no et pegaran pel sac: qui paga mana i filldeputa l’últim. La guàrdia de franco, fundacions, esglésies, màfies, polis i lladres, futbol, bous, violència impune, tu, beure fins a morir-se o follar sense parar: la despesa està permesa si l’aquelarre és tan espanyol com ordenà la dictadura.

El remei és dir adéu espanya, benvinguda la República Valenciana. Lo altre és perdre el temps i el patrimoni.

Torna la festa de la carabassa a l’Ateneu de Bétera, i la festa de la llibertat. Mentre es mantinguen presoners polítics, atacs judicials contra la llengua, o es mantinguen els greuges comparatius de finançament i de drets, cada activitat cultural anirà revestida de clam en favor de la llibertat i de la República dels valencians. A prendre pel sac tan de feixisme i franquisme consentit pels mitjans, els polítics, els jutges i els malparits de torn.

Si voleu participar-hi, o fer-hi un tast, o sopar de germanor a l’Ateneu, dissabte ens trobareu al voltant del foc i de tants plats com participaran del concurs. #AtB_carabassa18