Ulisses20

Tret d’eixida a Burjassot, amb recitals, passejafa foto oficial i roda de premsa: fermesa i homenatge al gran poeta del país.

La Plataforma Cent d’Estellés organitzarà l’any del centenari. Ara mateix hi ha les entitats el Bassot, Kulturcrítics, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Sambori, la Societat Coral el Micalet, el Col·lectiu Ovidi Montllor, l’Ateneu de Bétera, Ca Revolta, el Tempir, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Un Entre Tants…, així com adhesions individuals. Encara sou a temps d’afegir-vos-hi.

Sensen tenir l’exclusivitat, n’hi haurà altres entitats que també faran actes pel centenari Estellés, la Plataforma del Centenari convida tothom a fomar-ne part i enfortir i escampar una acció contundent i poètica, amb el poeta i contra els polítics merda seca.

L’acte inaugural va començar a les 11.00 amb una passejada per uns quants punts de Burjassot (Horta Nord), el poble on va néixer el poeta, conduïda pel nét d’Estellés,Vicent Anyó, que explicà alguns dels episodis fonamentals de la vida del poeta.

Ací teniu la web per sumar-vos a la Plataforma

Bona nit. Hem acabat el festival de llibres d’enguany, la nit de Reis. Hem encaixat i plegat les veles, unes teles negres grandíssimes, bastes gruixudes, per cobrir les taules on hi havia els llibres ara ja encaixats. Hem hagut d’encaixar les 3/4 parts dels llibres que havíem exposat. Hom pensava que enguany, sí, que enguany la feina ja faria un forat intens, profund, en el veïnat i la rodalia. Encara no. Potser l’any que ve. Sí, l’any que ve provarem de fer-ho millor, sens dubte. Enguany hem arribat a escampar 250 llibres del total de mil llibres exposats a la fira. Si hom pensa que al nucli urbà potser que n’hi ha 15.000 veïns, i només el 4% són lectors en català segons les estadístiques més positives, no hem arribat a posar un llibre per cada veí, només un llibre per cada tres veïns, a tot estirar. Però la feina és feta, un any més, i hem tingut nits esplèndides i nits més desiguals, en canvi d’una programació variada, de molt d’interés i d’un nivell cultural excels. L’objecte de la fira és també convidar-vos a fruir de l’encontre, del debat, de la formació que ens proposen els escriptors convidats, i la carpa ha viscut moments elevats: i tant que voldríem més forat, més complicitat i major fermesa lectora, però de vegades l’atzar no ens acompanya com voldríem, l’atzar és la feina de cada dia a l’escola i a casa, amb la família: hem tingut grans lectors adults, i molt poc jovent lector, els infants venien acompanyats dels pares, però els joves adolescents valencians, una majoria, no són d’entrar a llibreries a cercar amb poca o molta passió lectora res, i ves que n’hi ha una oferta selecta, acurada, diversa, de gran literatura que els faria molt el pes, si tingueren aquell goig lector que els mestres voldrien contagiar-los: de mestres amb ofici lector i acompanyament no penseu que n’entren gaires, en les llibreries, a molt estirar el fil compren un llibre, encara amb pena, com si els dolgués o els ferís la despesa: si l’ànima dels professors i els mestres que haurien de tenir deliri no representa gaire traça, ni vol ni una set d’aigua.

Vam començar el 22, vam inaugurar el 23 de desembre que apuntava a una dels èxits més grossos, però després la cosa va agafar el ritme dels resultats PISA, que no podem tirar coets ni traques ni ni ni… Un altre any farem el gran salt de qualitat, i aleshores tirarem coets i convidarem a dolços i vi. No penseu que el festival de Wigtown va arribar i va bufar damunt els núvols els primers anys. Penseu que ara mateix, 100 persones treballen de voluntàries en el festival de llibres d’aquell petit poble d’Escòcia, el 10% de la població. I cadascuna hi dedica dies i dies a treballar per l’èxit d’aquell programa.

Nosaltres també ens sentim satisfets per contribuir a escampar la literatura de combat, el lema d’enguany, i de confiar que un dia les coses també seran diferents a Bétera: només si tenim tenacitat, tossuderia i fermesa, i ens mantenim fidels per sempre al servei d’aquest poble.

Divendres presentarem el balanç complet.

*Volíem arribat a Wigtown, i ens hem quedat enrampats en el terme: potser que caldrà aparellar aquell carro ambulant de llibres i escampar la bona n0va per masos i alqueries.

Avui hem tingut dos gegantots convidats a la carpa  d’autors: juli peretó i vicent partal. I la carpa era plena de cares que repetien, de cares noves i també de cares que ja són un clàssic. Molts amics entre els convidats que volien escoltar el científic i el periodista: una conversa debat sobre el naiximent de la vida i tots els dubtes de com va anar: un homenatge al pare Darwin, però també a uns altres bioquímics, físics, i biòlegs, naturalment. La claredat de l’evolució però també les incerteses sobre la primera vida, i també les quimeres:  al planeta terra li queda la meitat de vida, als humans menys, moltíssims anys més, perquè no voldreu convertir-vos en la primera espècie a no extingir-vos, no? Ciència i art, i música, i humanisme, i investigació: també un reconeixement al filòfos Ordine, a la inutilitat d’allò inútil, a Steiner, indirectament, i a uns altres noms propis que el professor Peretó ha nombrat amb tant de respecte però que ara no recorde: us avancem, per a lectors no iniciats en ciència, que els capítols d’aquest llibre es poden llegir independentment, que no cal pegar-se la panxà de voler aprendre’ns el món de la ciència en dos dies: algunes claus que han embadalit els vius davall la carpa: l’evolució, la cèl·lula, la neurociència, la física quàntica, la química, la matemàtica i la informàtica, totes aquestes branques han aparegut en un moment o en un altre: també la consciència sòlida del científic, la identitat, els dibuixos de Boix, la literatura, i la mesura d’anys que encara els homes viuran, si no són més rucs i no continuen accelerant el canvi climàtic: bacteris n’hi haurà sempre, perquè s’hi adapten a la velocitat de la llum, però d’homes, a aquest pas no sé si acabaran l’any, d’homes com ara els entenem, entenimentats. Aleshores, tothom ha pegat a córrer a comprar “Un planeta creatiu”, perquè s’han acabat: s’ha convertit en el llibre més venut de la fira, si demà no passa res d’extraordinari, entre la física i la biologia.

Això és ciència, la ciència ha guanyat la literatura a l’últim moment, per bé que, com diu Vicent Partal, aquest Planeta creatiu és una mostra de com la ciència fa bona literatura.

*Per cert, no us perdeu el capítol cinc, sobre l’experiment d’en Miller.

La prohibició de la tortura al món i de totes les formes de crueltat i humliació és de 1948: a espanya s’assassinava a cabassos, aleshores, i de tortura, n’hi havia aleshores i n’hi ha ara, segons que explica el llibre de Gemma Pasqual, “Torturades”.

Si ja deveu saber que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha denunciat l’estat espanyol manta vegades, que aquests, jutges, borbons i retors no han fet res per evitar la perversió i el crim organitzat. Hom diria que en entrar en una comissaria t’hauries de sentir protegit però és ben bé el contrari: és aleshores que l’amenaça és una realitat contra tu i contra la llibertat i els drets.

El llibre de Gemma Pasqual és una denúncia d’allò que passa encara en aquest estat corrupte i antidemocràtic. La violència institucional contra les persones. Ací n’hi ha noms i cognoms de víctimes i botxins i uns relats aborronadors difícils de llegir, d’acabar de llegir, sense tenir la incomoditat i el desig de revoltar-nos contra la injustícia. Hom veu, si no ho sabia encara, que espanya no serà mai un espai democràtic, mai, ni modern ni civilitzat. Viu com un paràsit dels prèstecs democràtics, teòrics, perquè en la pràctica mai no ha abandonat el pitjor del comportament humà contra homes i dones.

Memòria, reparació, drets, espai hostil: hom llegeix aquests relats de vint-i-dues dones, bo i sabent que no hi són totes, i encara no saps com reaccionar, perquè segons aquells torturadors, allò que nosaltres faríem no seria legal, però allò d’ells, sí.

«s’entendrà per tortura qualsevol acte pel qual s’infligeix intencionadament a una persona dolor o patiment greu, físic o mental […] quan aquest patiment o dolor siga infligit per un funcionari públic o una altra persona a instigació seua, amb el seu consentiment.»

Convenció de les Nacions Unides

Ara ja sabem perquè no som un país lector, perquè ens voldrien analfabets sempre, aquells colons de merda. Avui presentarem Torturades a l’Ateneu e Bétera, 20.00h

ProFundació «Vicent Andrés Estellés» llança la campanya per commemorar-ne el centenari. Més de deu entitats sumem forces i recursos per fer valdre el poeta valencià més important d’Ausiàs March ençà. 

La Coordinadora Pro-Fundació Estellés fa públic el logo i la campanya ”Cent d’Estellés” i prepara el seu espai web (https://www.profundestelles.cat/) per aplegar totes les activitats que tinguen per objectiu commemorar els 100 anys del poeta. A la pàgina es preparen diferents àrees que contindran tota mena de material: literari, musical, educatiu, teatral, audiovisual i d’arts plàstiques, així com manifestacions de cultura popular i agenda d’actes estellesians arreu del País Valencià.

La Coordinadora Pro Fundació, davant la situació política al País Valencià, gens favorable a reivindicar i homenatjar els nostres referents, demana a la societat civil que no es quede parada. Insistim que cal lluitar per la llengua i la cultura i, en no fer-ho l’administració pública, ho farem nosaltres. Per això encoratgem la població, col·lectius i associacions de tota mena, a sumar-se a la campanya ”Cent d’Estellés” i organitzar activitats a cada plaça o barri de cada poble i ciutat per fer de l’any 2024 l’any Estellés. 

Les entitats que formen la Coordinadora Pro Fundació ara mateix són: Associació Cultural El Bassot, Acció Cultural del País Valencià, Associació Kulturcrítics del País Valencià, Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià, Escola Valenciana i Fundació Sambori, El Tempir d’Elx, Ateneu de Bétera, 1 Entre tants, Associació Escriptors en Llengua Catalana, PEN català. Convidem a posar-vos en contacte amb la Coordinadora tots els col·lectius que tinguen previst de fer activitats relacionades amb el poeta. Escriviu al correu profundacioestelles@gmail.com

«Omplim el país de poesia, memòria i dignitat. Omplim el país d’Estellés.»

Avui no vindrà ningú a la carpa dels escriptors, a Bétera, allà al corral de l’Ateneu. La fira serà oberta, en canvi no tindrem cap convidat, avui que és el segon dia de l’any. Dos de gener de dos mil vint-i-quatre. Segon dia del centenari Estellés. Avui serà el silenci, davall la carpa, un silenci punyent, de combat, per preparar la sessió de demà. En el programa no sembla que s’anuncie res, només els llibres, la fira oberta, de bat a bat a la plaça, al poble, per la lectura. Res més. Res més i tanta cosa, els llibres en català, únicament. El combat contra aquests energúmens del govern valencià, els feixistes.

Preparem la carpa per demà, que rebrem les històries de la repressió: la xènia, la victòria, la soledat, la maria rosa, la maite, la núria…

No sembla que hui diga res el programa i, en canvi, diu tanta cosa: l’assaig, els llibres de combat, la novel·la, els àlbums infantils, els llibres amb els quals els xiquets comencen a llegir, a aprendre, almenys fins als nou anys, els deu potser; aleshores llegiran per conèixer, com diu el professor Luri. És veritat, sembla que el programa de la fira de llibres de Bétera, avui, no diga res, en canvi de dir tanta cosa. Perquè no tindrem ningú a la carpa dels convidats. Avui, no. En canvi d’una fira oberta, de bat a bat, per congriar l’esperit. El combat.

És dos de gener de dos mil i escaig, any del centenari Estellés. Potser que despengem la lona nova, els versos que el poeta va escriure sobre Bétera. El primer que els llegesca de memòria, uns versos perfumats d’alfàbega, serà convidat a l’herberet. Bon any. Bona lectura. Però davall de la carpa, avui, no vindrà cap escriptor dels convidats, si no és que tenim cap sorpresa.

*La imatge de Françoise Collandre que ens acompanya aquests dies de fira.