Ulisses20

19.00 Acabe l’escola, tinc el cotxe carregat de llibres i no pare de mirar el rellotge. Arribaré tard. En realitat, no arribaré a l’assemblea de Solidaritat al Micalet, perquè he de descarregar els llibres a l’Ateneu de Bétera: la fira de Nadal començarà dissabte i encara hem d’enllestir el nou espai de la llibreria. Quan arribe a la plaça del Mercat hi ha un equip que feineja al Cau (la llotgeta de dins), treu les cadires, agrana, posa llums, i prepara les taules per exposar els llibres. Mari, Empar, Rosa i Apa. Han posat llums de Nadal al corral, que lluu com un pessebre. Descarreguem el cotxe i encara ajude a posar dos taulers per encaixar el màxim de llibres. Anit, a la part del davant de l’Ateneu, Rosa Sandiego Rosa Dasí i Núria penjaven una nova exposició sobre els llibres llegits en el club de lectura. Enguany hem decidit de baixar la llibreria a la part de baix de l’Ateneu, a veure si aconseguim que entre més gent, que més gent s’interesse pels llibres, per la cultura, pel foc encés de l’Ateneu. El programa d’enguany és gairebé enllestit en un 95%. Sense comptar els imprevistos. Dissabte rebrem Núria Cadenes i encara no m’he acabat el seu últim llibre.

21.00 Pegue cap a València amb el cotxe. M’afegiré unes hores a la vetla pel Dejuni Solidari, que ara es concentrarà al primer pis del Micalet. En passar per l’autovia Llíria-València, comprove l’espai Kinèpolis amb un pàrquing que no hi caben més cotxes. Aquests potser que no faran dejuni, cap d’ells, que ja seran de vacances de Nadal, potser que siguen mestres o estudiants o collidors de taronja —els collidors han de ser tots de vacances si és un any que el moviment és tan desgraciat. Sí, els valencians ensopeguem amb els collons, amb els talons, amb les taronges, i encara aquell president de la generalitat vol convidar al president espanyol a venir a fer negociot de menistrots, mentre diu NO a protegir les taronges valencianes.

21.30 Entre al Micalet quan l’assemblea ha acabat. Salude una mestra que era una antiga alumna a l’escola. En som uns quants de vetla, però no gaires. En qualsevol bar de copes  potser que n’hi haja més, però dins el silenci mortal dels valencians, aquest dejuni és un testimoni important, necessari, per mantenir una via de llibertat mínima on més gent es puga agafar. Obric l’ordinador i em pose a veure les notícies, a fer deures, encara em queden uns quants informes. Telefone a la mestra Celest, perquè em confirme si ha llogat la pel·lícula que volem passar demà a la classe, però no em respon. Demà és l’últim dia d’escola abans de Nadal i els xiquets volien fer una cosa diferent. Una pel·lícula?, sí, sí. He demanat consell i finalment n’he triat una que té versió en català… No puc dir encara quina és. Treballe.

22.45 Celest encara no m’ha confirmat si té les pel·lícules. La gent llig ací a la biblioteca del Micalet, xerra, n’hi ha que xerra molt, que aprofita per xerrar amb la mare a través del telèfon, com si foren a casa o prepararen el dinar de Nadal… Ahh, un plat de sopa coberta, aii, ara que fa quinze hores que he començat el dejuni, quinze hores!!! Sí la sopa em vindria perfecta, i un got de vi. Què són quinze hores? Què serien quinze dies? No m’ho puc imaginar, de cap manera, com és de bèstia espanya i el seu feixisme violent, judicialment i polític. Per la llibertat, per la democràcia…!

23.30 Finalment he acabat els informes. Punt i final. Respire, però no ho puc celebrar gaire. Manel acaba de llegir l’editorial de demà a Vilaweb. Emotiu, avui, Vicent, crec que m’ha dit. La gent de la vetla comença a cercar el lloc de dormir. Confirme a Manel que no em quedaré a dormir, que demà treballe i no puc arribar baldat. Encaixem les mans i ens convidem per una nova activitat: dilluns 8 de gener l ‘assemblea decidirà què farem el 2019.

1.00 Divendres 21 de desembre. Un nou jorn que a Catalunya serà viu, intens, de llibertat i de República. A València acabem el trimestre, l’escola plega i posarà el cartell de vacances de Nadal. N’hi ha que ho passaran agre. Molt agre. Ací i enllà, al Turó de Secundaris, per exemple, o a la mar, una pastera ha deixat una vintena de morts fa unes hores. N’hi haurà que passaran un Nadal estret, lluny de casa, en presó, a l’exili, i n’hi haurà més coses. Potser que allò que passe en unes hores siga un altre punt d’inflexió. Ja he arribat a casa. Dormiré unes hores, ara.

Per la llibertat [continuarà]