Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Els creminals pensen que som tots d’aquella condició

1
Publicat el 29 de maig de 2015

Xa, tan gracioset que és el poble de Rafelbunyol, que nosaltres per l’Assegador o camí de Llíria hi passàvem els diumenges, si anàvem o veníem de Sant Esperit, o quan anàvem a berenar a la platja, o al mercat d’abastos del poble, de vegades quan baixàvem al Puig, a ca Vicent, on Vicent tenia el ramat d’ovelles i mon pare i jo aprofitàvem el viatge per banyar-nos a la platja i carregar unes ovelles, tres o quatre corderets al citroen Dyane6 i, au, tornàvem també per Rafelbunyol, aquell carrer que tenia el calvari, això potser, tots aquests records, tornar-me a explicar aquestes coses, m’ha dolgut, m’ha dolgut moltíssim. Excessivament. Per culpa d’aquella inútil de regidora, pobra Núria, que ha trigat a traure la fel dels creminals: ella diu que com que han guanyat els de Compromís, assegura ella, que és una regidora del pp que parla clar i ras perquè l’entenguen, que ara pegarem per violar monges i cremar esglésies. Ves si ha d’ésser inútil, la xicota, i mala peça, i mala persona, per molt que siga d’extrema dreta i crestiana fins al cul de la cadira. Ella no ha dit, durant els anys que ha sigut regidora que, els seus, sobretot els de dretes de l’església, han violat xiquets a centenars: els rectors, els bisbes, i tot aquest percal que ella veu amenaçat, són els autèntic violadors mentre l’església ha tirat terra per tapar la irresponsabilitat, però ella, d’això, no ha dit res. Però res de res. Tampoc no diu quantes esglésies encara tenen penjat el cartell dels caiguts pel seu déu, el dels feixistes, només aquests, a partir d’aquell règim creminal que ella, de segur no ha refusat mai. Augura, la regidora de cultura d’aquell petit poble de l’Horta Nord, que ara deixarem de ser valencians, que res que faça pudor de valència serà eliminat. La dona, pobra (pobra tampoc, que sembla que té una clínica dental de dretes, que no li va malament, que de segur que ho té tot retolat en valencià, i de segur que té tot de revistes i llibres en valencià, en aquella tauleta de la sala d’espera, de segur. No s’ha queixat la dona, que és la seua església, que sembla que ella no voldria cremar, que ha bandejat qualsevol tuf, pudor o ferum a valencià, perquè aquesta església del país valencià que ella diu, ha assajat un genocidi lingüístic del tot il·legal, per com ha prohibit la llengua dels valencians dels actes religiosos, malgrat que ningú no ha tancat els bisbots i els responsables d’aquesta persecució: pobra Núria, xa, la dentista, que té por que la gent que ha guanyat a València posen un puticlub (ho ha dit així), un puticlub a la plaça de bous: no sap que serien els d’ella, justament els del seu partidet, militants i votants, que omplirien el club cada dia que fos obert, són els seus, i en concret en Rus, qui va demanar beguda i dones, en guanyar les eleccions aquelles que havien maniobrat i ordit amb diners negres: xa, Núria, que els creminals us penseu que tots som de la mateixa condició, però són els teus els que han furtat i robat a manta, s’han emportat els diners a a Suïssa els teus, Laura, que els teus tenen doble comptabilitat, cobren en negre, sobresous, sobres i quantitats de vergonya, sense declarar a hisenda: Núria, bonica, regidora de cultura, quan nosaltres guanyem no pensem en creminalitat, ni en violacions, ni en destruir el patrimoni, a quin sant: tot això són els teus, somnis teus, els teus són els que gaudeixen de desfer, de cremar, d’enrunar, d’aterrar: el paisatge, les costes, les alqueries, l’Horta, en canvi d’especular, robar i, si molt m’apures, violar, o provar de violar: recordes el cas de l’home que dirigia canal9, un dels teus, com vexava i a qui?… No li calien monges, xa, Núria: justament tinc tres amigues monges, tres!, amigues de colla, amb més trellat, més seny, i molta més dignitat que una regidora d’un poble que, no sé si en serà exemple: però són justament els vostres que heu arruïnat el país, la gent, la cultura i ho deixaré ara ací: ves si arribes a ser inútil, Núria, pobra, que si tens tan poc esperit com caletro, ja veig on serà la cultura a Rafelbunyol, d’aquests set o vuit anys que era a les teues mans. Com les boques dels incauts, xa, que pugues enganyar, ja s’ho faran ells, en mans de qui posen queixals i diners.

Núria, qui té fam, somia rollos, o rotllos, i tu sembla que has perdut el sentit de la realitat, d’una realitat determinada, que has perdut, i per això has de començar a insultar, a faltar el respecte, a provocar, a encendre misteres, perquè és la manera com enteneu la democràcia. Que no l’enteneu, si no és per insultar, amenaçar o podrir les coses. Au, Núria, això teu, les boques, els queixals, i la tauleta on hi ha les revistes més valencianes del rodal, segur que et deixa temps per començar a estudiar. O temps per llegir. Au, bonica, comença: Homer, Virgili, Dant, fins i tot la Bíblia… Per aprendre modos.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’escola de Picanya llig Ovidi: perquè volem!

0
Publicat el 28 de maig de 2015

Captura de pantalla 2015-05-27 10.28.14Em conviden a coordinar amb Xelo Alòs, què fàcil és fer-ne equip amb aital condició, el lliurament dels premis Camí de la Nòria que organitza l’escola d’adults, enguany arribaven a la desena edició. La segona part de l’acte fa reconeixement de poetes, o músics, o grups, i enguany ho teníem fàcil: enguany en fa vint que Ovidi Montllor fa vacances. Era la seua manera especial d’explicar certes coses. Perquè sempre s’han d’explicar certes coses. De manera especial. Com ara la mort. Fins i tot la mort d’un mateix. Ovidi no només era especial. Era una veu única, tan extraordinària que vam fer curt. Se’n va anar massa prompte, massa ràpid, massa.

Ovidi és un símbol, per la veu: hi entres en un lloc, on hi ha la veu d’Ovidi i tothom sap dir això: ep, la veu d’Ovidi. Un símbol per com va interpretar els poetes, per com va explicar-nos Estellés als valencians. En va fer escola, i avui l’escola, tota l’escola de Picanya, del poble i de poble, li fa un reconeixement. Malgrat que el millor homenatge de l’escola serà llegir-lo, escoltar-lo, aprendre de llegir com ell ho feia, d’una manera excelsa, exquisida, tan extraordinària. Rieu-vos de Finlàndia, jo que en sóc admirador, quan la nostra escola llegesca com Ovidi, no ens haurem de preocupar mai més dels resultats.

Els premis Camí de la Nòria porten avui un convidat especial, únic. Ovidi Montllor. I l’escola en farà un tast, de veus més tendres a veus més fetes. Una activitat escolar per a un gran mestre. Un mestre dels escenaris, de la vida, de la poesia, de la veu, que és també un model de lectura.

Deia ahir Vicent Partal, en el seu editorial a Vilaweb, un monument en favor dels valencians, el següent:

El País Valencià ha renascut, precisament perquè tots aquests terribles anys es mantenia viu, aguantant amb coratge. Des de la derrota d’Almansa, el País Valencià no s’havia reconegut mai com ho ha fet aquest inoblidable 24 de maig.

Aprofite per felicitar l’alcalde de PIcanya i el seu equip, així com a la resta de formacions progressistes i nacionalistes, que si no ho dic rebente:

El País Valencià ha resistit molt més que ningú no podia suposar. I Ovidi n’es un exemple.

Es fa difícil d’explicar què hem aguantat els valencians aquestes dècades. Però justament això és la clau de la gran victòria. Aquesta victòria s’entén per la resistència tenaç de les escoles, dels mestres, dels pares. Amb Escola Valenciana al capdavant, amb la gent del Cremona, amb Batiste Malonda, amb els milers i milers de pares i mestres que han bastit les línies…

Aquesta victòria l’expliquen les lluites organitzades des de baix… Les víctimes del metro… Els centenars de Salvem que han cosit el territori contra la barbàrie dels especuladors. Els veïns del Cabanyal. Els resistents per l’Horta. Els qui han denunciat l’especulació a cada comarca. Els qui van indignar-se contra el balafiament de l’aeroport de Castelló. Els crítics amb la política de les grans obres i els grans esdeveniments: la infame fórmula 1, la lamentable instrumentalització de la visita del papa, la ridícula Copa de l’Amèrica. 

La victòria d’aquest diumenge, porta la banda sonora fabricada durant anys per Obrint Pas i per Feliu Ventura, per Pau Alabajos. I per Al Tall, els grans mestres, i la Gossa Sorda i Miquel Gil i tants i tants. Però porta sobretot la música que entonava, amb ritme de malaguenya, Pep Gimeno Botifarra: ‘d’allà on renaix de les cendres / el meu País Valencià’. Ara amb l’esperança que un dia tot seria veritat.

 

Aquest reconeixement d’avui també és aquest renàixer dels poetes, de la llengua, de la veu, de l’Ovidi. És el viure d’una escola que no és aquesta que cantava Ovidi (l’escola de Ribera), una escola que cerca la llibertat, la de llegir els seus poetes, de poder-los veure a la seua televisió, als seus mitjans, sense haver de pidolar-ho, ni pidolar-los, perquè volem ser un país normal. Pegant a normal. Sense excessos, però amb tota la dignitat, i l’art que va tenir en vida una de les veus més importats del segle XX.

I per això som ací l’escola del poble, a Picanya, per ser agraïts. A l’home, al poeta, al valencià internacional, una veu comparable a Picasso en la pintura, Kafka en la literatura i Eisenstein en cinema, per dir-ne uns pocs exemples alliçonadors.

Llegirem, en farem la lloa (Vicent Torrent va llegir una carta ‘certificada’ al seu amic Ovidi que és un altre monument als valencians, ja faig la proposta perquè Vilaweb s’espavile a publicar-la) veurem un documental breu sobre el personatge dirigit per una exalumna d’escola valenciana, Andrea rodríguez, filla també d’un poeta i mestre, i acabarem amb una cançó final.

Serà l’homenatge particular de l’escola, de l’escola de Picanya, a Ovidi Montllor.

Perquè volem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

No perdem el temps

2
Publicat el 26 de maig de 2015

‘Els valencians som l’únic territori (governat per espana) on es presenta conjuntament un saldo fiscal negatiu i una renda per capita inferior a la mitjana. És a dir, els valencians som espoliats per a finançar altres comunitats autònomes més riques o per a reforçar una elevada solidaritat que no es practica amb nosaltres.’

El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari’ Vicent Cucarella

 

El finançament serà prioritari, però també l’escola, la sanitat, l’atenció, els programes socials…, però és que sense finançament tot això serà impossible, més encara amb el calaix net i escurat que han deixat aquells sangoneres del pp…, i segons qui siga a madrit (qualsevol que siga a madrit no voldrà res de bo per als valencians, tret de les bones paraules i les platges netes perquè ells s’hi pixen i s’hi caguen), no afluixaran un gallet més. Mentrestant, nosaltres ja podem pensar quina televisió i ràdio volem, i no torneu a posar paco nadal i aquesta borumballa botiflera, xa, i qui no parle correctament que estudie o es dedique a agranar, zero tolerància amb la burla a la llengua, i mentrestant decidiu això, obriu via a tv3 i a catalunya ràdio, xa, i feu un lligam a tres bandes amb les illes, ara que en Bauzà ha acabat amb les existències de gomina per a monyos, que no puguen tombar de cap manera les tres bandes d’una llengua viva i rica amb tres televisions en una, com la trinitat (ja us regale el nom i la marca), a veure si deixeu que el psoe torne a fer l’inútil durant quatre anys i tornarem a perdre abans no haureu obert i tancat els ulls i lo forat del cul. Xa, encara no han passat dos dies i ja voleu pegar fort, doncs va així, sabeu, no ens podem entretenir gens ni miqueta, gens, perquè els altres continuaran robant i robant-nos a la cara, Ah, i ja poden tornar-nos la Dama d’Elx, rapidet, i els diners de bancaixa, i les caixes rurals valencianes; i les empreses valencianes que tinguen la domiciliació a madrit, que paguen doble, tu, a València també, per faves, que paguen el doble els traïdors, i poseu peatge a les platges… Què?, que no vindran? Que no vinguen, tu, les tindrem més netes, les platges, i menys pixaes, peatge doble mentre ens facen pagar per viatjar per l’A7, ja va bé de ser els fill de puta del seu regne, xa.

final del capítol 1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fins a la victòria

0
Publicat el 25 de maig de 2015

Quina nit de comptes i recomptes, de l’un costat, i de festes a la plaça i en algunes seus. Finalment, compromís fa un salt espectacular i irromp com una força de primera entre els valencians, com una força possible de canvi, d’identitat, en alguns casos guanyant a pobles importants, fins i tot durant uns moments guanyant València, tant és així que la majoria del psoe a nivell de país ha quedat en un segon terme, perquè ja sabem què significa això, realment, i la gentada a les places festejava una altra cosa. N’hi ha dues consideracions negatives, de l’una banda el treball d’Esquerra unida i Esquerra no s’hi veu recompensat, i ves que haurem de veure què caldrà fer perquè sense ho patirem i ho pagarem. De l’altra, no s’entén com milers de valencians encara donen suport als corruptes del pp, barroers i pocavergonyes: és d’estudi aquest colapse que durant anys ha atenallat els valencians, i ens té xuclats pel gansterisme i la fatxenderia. Quan comencem a obrir calaixos, armaris i carpetes (si és que deixen res), Picassent es quedarà petit per acollir els creminals que ens han governat tants anys.

Particularment, trobe que aquesta no serà encara la nit dels valencians, que caldrà feinada per continuar convencent com i de quina manera podem fer política honesta i professional. Perquè València recupere tants anys perduts, tenim feina per envant. Ara, celebrar aquest alliberament ja paga la pena. És el primer assalt, fins a la victòria.

 

Ep: a Bétera Compromís ha sigut la força més votada. La mestra Cristina Alemany serà la futura alcaldessa, si no passa res estrany entre els partits.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pp esborrarà els valencians del mapa

0
Publicat el 24 de maig de 2015

Alfonso-Rus-foto_Abulaila-10_0

 

Al carrer de València hi havia el passeig, els bars, el cine Martín, la parada mòbil-ambulant del tio Enrique, i els bancs. Ah, sobretot hi havia la Caixa d’estalvis i el monte de piedat, això que després vam conèixer com Bancaixa, que ells deien bancaja, perque ja pegaven en fillsdeputa, xa, uns fills de puta rematats, lladres, sangoneres i tot el pitjor que pugueu pensar. Tant se val. Amb vint anys de pp, a Bétera han aconseguit d’esborrar qualsevol empresa de finançament que tingués color de valencià, o nom de valencià, o diners per als valencians. Amb vint anys, el pp ha fet desaparèixer Bancaixa, el banc de valència i i la Caixa rural de la cooperativa. I tot ho ha regalat, el pp, tot allò que no han robat per ells: a Almeria, a Madrit o ves a saber. El seu objectiu és clar, el pp vol esborrar els valencians del mapa. Així que d’ací unes hores, si és el que voleu, eliminar-nos, esborrar-vos, no ser res, però res de res, aneu a votar-los, aquests pocavergonyes, desenfreïts, que han eliminat qualsevol rastre dels valencians. Aneu i doneu-los carta blanca perquè ens puguen eliminar completament.

Totes aquestes caretes amables dels cotanda, alufre, fuentes, coscollar, i companyia, que sembla que no han trencat mai un plat, ni han parat la mà, ni res de res… Aquest còmplices del major lladrocini comés contra els valencians, els de Bétera, els de Nàquera, els de Llíria, els de València, els de Xàtiva… aneu i dieu-los com són d’honestos i ben parits. A vore què quedarà dels valencians quatre anys més, amb aquest calvari.

Ni rastre no en queda, en aquell carrer de València, a Bétera, el carrer del passeig, dels valencians. Ves què han aconseguit els malparits del pp durant els anys del seu govern amable a Bétera. De valencians, cap ni un.

Ara, potser és això que voleu…

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els valencians som un país de tercera

2
Publicat el 23 de maig de 2015

el-financament-valencia-vicent-cucarella

Mentre ens governarà espana, els valencians serem un país de tercera. No només econòmicament, on el greuge és d’escandol, llegiu ‘El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari’ de Vicent Cucarella’, que ha editat Bromera, sinó per la resta del rastre d’àmbits, des de la indústria, el camp, les infrastructures, l’educació, l’abús de l’església, el lladrocini, la corrupció, el tractament de les costes, el paisatge d’interior, el món rural, el creixement dels pobles, la pocavergonya d’urbanitzacions, i la deslleialtat dels polítics dels últims setanta anys, des dels franquistes, encara en les esferes de poder, directament i indirecta, des del psoe fins al pp, que ens ha portat la ruïna absoluta, la vergonya, i la més gran de les màfies institucionals: zaplana, camps, olivas, rita, rus, blasco, fabra, i el botifarram d’una porquera que ells diuen generalitat, diputacions, ajuntaments…

Els únics que no ens han governat mai, però mai, són els valencians, així que caldria provar per aquest costat, quina honestedat som capaços de mostrar, i quin país podrem arribar a fer, des d’aquest enderroc que ha aconseguit el pp en els últims vint anys i escaig que ens governa des d’espana.

Tota la floritura i floricol de ciutadans, podemos i no sabem quantes altres mandonguilles passades per independents, una borrumballa per enganyar tanta idiotesa, no són sinó succedanis per mantenir-nos lligats de mans i peus a aquella empresa fracassada, inútil i amater que ja sabem que és.

Perquè si demà ho ho comencem a adobar, el calvari serà pa moatros!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Palma ens acull de nou

0
Publicat el 19 de maig de 2015

logo_mata

Som allotjats a Algaida, devora la font de Xorrigo, ens acull l’escola Mata de Jonc de Palma, perquè vivim de nou un altre intercanvi entre escoles germanes. Aquest no és un intercanvi més. Som escoles d’un país que fa ús d’una llengua, malgrat les lleis, els tribunals i tota l’amargor que suposà aquella derrota, que encara ens fan pagar, severament. Com deia Pla, el meu país és aquell on en dir ‘bon dia’, et responen ‘bon dia’. La resta fóra literatura, o pitjor, mala literatura. Aquest intercanvi entre valencians i mallorquins que hem représ fa tres anys, és més que no podem apamar a curt termini, és una idea, una responsabilitat, una experiència única. Aquest matí l’escola ens ha rebut de blanc: avui la Mata vist de blanc per acollir els valencians de l’escolagavina, una escola blanca (!), mentre escoltàvem la música i la veu d’Ovidi, una emoció d’acollida especial, sentida, acabàvem amb Obrint Pas, ah, ‘seguirem’, ballant al voltant d’una rubínia vestida per a l’ocasió amb senyera d’un país encara per fer. Hi ha el necessari per bastir un altre lligam que representa més que no fer escola, solament, que significa que el model d’escola que volíem quan vam començar, fa quaranta anys, continua viu, perdura amb al mateix coratge. Un país que anem fent, que cantava Raimon, que fem cada dia, també des de l’escola. Per l’escola.

‘Som illa, mar, continent, mediterrània.’ que diu aquesta setmana la nostra màxima, al pit de les samarretes dels xiquets.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Per molts anys, Vilaweb

0
Publicat el 15 de maig de 2015

vilaweb20

 

 

Aquest diari del qual participem milers d’homes i dones del país ha fet vint anys, i això mereix que ho celebrem. Aquesta nit, per exemple, nosaltres soparem amb cava, una celebració online, cadascú des de casa, gairebé com fem la lectura cada dia. En un país tan raquític, generalment estret i tan castigat, n’hi ha coses que mereixen, i s’ho guanyen, una consideració especial. Per la part que ens pertoca als valencians, potser els més apallissats de tots els temps, pel que fa a la premsa som un model de revenja, d’odi, de prohibicions, de governar-nos contra la llengua, contra la llibertat d’expressió, contra la informació mateix. Per això Vilaweb ha jugat un paper cabdal, i no és casual gens ni miqueta, que ho haja dirigit un valencià del Camp de Túria. Em demanaven dissabte, a l’Ateneu de Bétera, quin partit triaria com a necessari en tot aquest procés de llibertat que ha obert Catalunya i vaig respondre sense pensar-m’ho gaire: Vilaweb. Home, em van respondre, però Vilaweb no és un partit. No l’és, és veritat. Però ara mateix és cabdal per posar ordre i concert, il·lusió i organització, senderi i guiatge, en aquests tres anys de disbauxa per la independència i contra la dependència. Si ho tenim tan a tocar, és per allò que a Vilaweb han defensat amb coratge i rigor, força i serietat, bo i sabent que la línia i l’horitzó és un de molt clar, i que de vegades el paper d’aquest diari no només és el d’informar, sinó el d’empènyer en favor del país que volem, que amb la informació solament massa vegades no féiem ni fem camí.

Vint anys en són un grapat, d’experiències, de vida, d’innovació, de lideratge compromés i valent. Segur que també de disgustos, de comiats, de gestions difícils, d’una crisi profunda que ens ha tocat a tots, al nostre país particularment per voluntat expressa d’espana i qui l’ha governada sempre. Ja sabem que calen més coses, que amb més recursos les vies també serien més ambicioses, més completes, més amples. Però ves si s’ha fet camí i s’ha esclarit l’horitzó del país, que ja no és un altre sinó el de la llibertat, aquest on el treball de Vilaweb ha sigut tan important i fèrtil. Per molts anys.

 

alfabega

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El menistre, la mala persona i els fesols bollits

0
Publicat el 13 de maig de 2015

Si n’hi ha ningú que encara no ha renegat del franquisme són els seus, vosté i tots els seus, sinyor menistre. No només no hi han renegat, sinó que han castigat aquells que han volgut denunciar l’abús que encara cometen els hereus d’aquella mala passa contra la democràcia i els demòcrates. Així que venir a fer lliçó d’història, què vol que li diga, no és agosarat o imprudent, és hipòcrita i de mala persona. Sí sinyor, vosté és una mala persona si ens acusa, justament a nosaltres, de fer malbé cap llengua, de menystenir-la o de no tenir-ne la cura necessària. Vosté, menistre, deixe’m dir-li-ho sense embuts, és una mala persona que no mereix el respecte que li escauria al lloc que ocupa.

I si vol, per si no ho sap, li comunicaré que són vostés els que han prohibit la llengua als mitjans valencians, sense excepció. I en tot cas, vinga vosté al meu poble, Bétera, que l’acompanyaré en un passeig breu per demostar-li quina mala jeia s’ha de tenir per etzibar-nos això que  diuen que ha dit davant els periodistes, en la seua majoria de la seua tribu: l’acompanyaré ací a la vora de casa, on hi ha el jutjat de pau i tot de protocols i formularis, sap, diuen que d’una justícia equilibrada i justa, però és mentida, perquè ací res, però res de res, no s’hi fa en cap altra llengua que no siga la seua, ni el vint-i-cinc, ni el cinc, ni l’ú per cent. Abans haurem entrat a la ferreteria, on n’hi ha tot d’eines, i màquines de bricolatge, i tota la pesca d’estris amb instruccions senzilles i clares perquè la gent puga llegir com funcionen, exclusivament en espanyol. Ací vosté tampoc no exigeix res, per això, davant la premsa amiga. Passem si vol per cals Brosseta, els dels electrodomèstics, aquests sempre es queixen de la feina i de la crisi, xa, però vénen més que volen, i cap, però cap de les màquines rentadores, frigorífics, cuines, secadors, cafeteres i tota la pesca que vulga vosté comprar, de marca o sense, no li serà servida sinó en la seua llengua, així que ací ja pot vosté anar posant denúncies al Tribunal, al suprem, al constitucional, al que li done la gana, xa, perquè no n’hi ha cap empresa que complisca ni llei ni equilibri lingüístic, ni la telefonia, i ves que n’hi ha, ni la dels jocs i aparells informàtics, ni encara aquella que arregla les bicicletes, uiii a quin sant. Si pugem el carrer i entrem a cals Verdevió, on hi ha la premsa, les revistes, tot l’arsenal que usen dentistes, perruquers, metges, i qui sap quants convençuts d’aital merder escrit en la llengua colonial per entretenir els clients, comptarà el percentatge d’ofertes que rebem els valencians de Bétera en tot això, i encara com que vosté és un beato confés, ja s’ho adobarà vosté amb Sant Pere quan li toque retre comptes, podem passar per l’església de Bétera, la Puríssima i l’altra, la de la Maededéu, les dues que n’hi ha al poble, trie, home, trie agust!, ja vorà quantes misses, processons, rosaris, aurores o enterros n’hi ha anunciats que faran en valencià aquesta setmana, i la propera, i l’altra, aquesta confraria o secta eclesial tan d’extrema dreta xenòfoba. Vol que continuem endavant, per la paqueteria, per la botiga de les encantades, per l’Ajuntament mateix, per l’autoescola? Si té mal de cap, podem entrar a la farmàcia, redell, la dels Manuel, la de manolito, la de daries, i les altres tres noves que n’hi ha sis o set al meu poble, sis o set!, sap quantes retolen res en valencià? Quantes expedeixen res en valencià? Quantes n’hi ha que expliquen usos i efectes secundaris en valencià? I estancs? I forns? I bars? I casa de putes, que també, també en tenim, de joves i de més granaes… Trie, sinyor menistre, trie on vol que el guie per comprovar qui fa depuració lingüística, aniquilament, assassinat, cada dia, cada setmana, cada mes, des de 1939 en què els seus van matar la democràcia amb una guerra i van imposar tot de normes i lleis que encara malmeten les persones, les bones persones i qualssevol de les llengües que no siga la seua. Sí, jo n’estic convençut, no sé si se n’ha adonat: vosté és una mala persona, i és a qui haurien d’haver expulsat d’allà, per les mentides grosses i els falsos testimonis.

Però com que sé que no aniré, a res de res, en aquella casa de mala vida (política s’entén) ja ens va bé que vagen expulsant-nos i fent-nos fora, a vore si ens adonem finalment, què necessitem els valencians per a ser valencians. A Madrit no se’ns ha perdut res, res de res, tret dels robatoris continus a la nostra hisenda.

 

I els fesols bollits?

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pp és la vergonya dels valencians (4)

0
Publicat el 12 de maig de 2015

Els valencians som els únics que no tenim televisió pròpia, en la llengua dels valencians. El pp va prohibir-nos TV3 i després ordenà de tancar RTVV. Fins i tot va prohibir-nos la ràdio, que no sé si després del franquisme n’hi ha cap exemple tan estúpid. Així que som els únics al món, potser que exegere per ignorància, que filtrem què passa a través de les altres llengües, sense que per això, els jutges, els polítics del pp o les seues dones i homes passen pena. Són còmplices, fins i tot els més inútils, els del poble més petit o més amagat, de les polítiques de prohibició i censura dels seus caps, posem per cas d’Huracà Rita a Camps contra Camps, de Fabra a Zaplana, no ho sé, ells representen un odi que han estès contra la llibertat, contra la llengua, contra la democràcia mateix. Als polítics del pp els agrada aquesta pràctica d’abús, d’extralimitar-se, contra allò que és valència o fa pudor de valencià: per tal de foragitar qualsevol dubte, ens amenacen; ells que són delinqüents en la seua majoria, ens amenacen tot inventant lleis i normes contra aquells que puguem defensar, com diu la pròpia Universitat i el món acadèmic, que és la terra que fa voltes al sol, però ells trauen el Cristo, l’amenaça del foc i assenyalen l’exemple de Galileu: sí, nosaltres els homes del pp (incloent-hi Rita), vam portar aquest dissortat davant la forca, i, si se salvà en l’últim moment, és perquè va acceptar que, si el pp no vol, que no vol, ací no pega voltes ningú, ni la terra, ni la lluna, ni els cavallets de la fira:

Així que no jugueu, amb la vergonya ni amb els fillsdeputa, no jugueu perquè han demostrat de quina cosa són capaços, ells: s’han carregat el camp, la indústria dels mistos i el fil d’estendre, el teatre, l’escola, el sistema financer valencià, tant se val, ells són 007, tenen llicència per matar els valencians, tots sense excepció, matar-los de fam, de pena, de vergonya, matar-los de riure, a taronjades si cal, en canvi d’escampar, d’escampar, què sé jo, quiwis, caquis, mangos, fins i tot xirimoies… són capaços de qualsevol cosa contra els valencians, en canvi de pagar, subvencionar i enriquir tot de delinqüents, llepaculs i sangoneres: ep, però s’ha acabat. S’ha acabat del tot, malgrat les enquestes, les mentides, les estadístiques, i els diariets que volen continuar rebent la subvenció de torn: prou d’infern, de penitència, de purgatori, d’aquest foc de temperatura que passem aquests dies, més de vint anys que dura. Quan Moisés va dir allò de les plagues, es va oblidar aquesta de Rita i els seus, ahhh, foc, foc…

-T’ho imagines, xa, vint anys seguits d’aquest malson? Impossible, ho sabem, el que passa és que els valencians vivim en un malson, i esperem que vinga algú, però no, no tenim sort, no ve ningú, ves si arribem a ser desgraciats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pp és la vergonya dels valencians (3)

1
Publicat el 8 de maig de 2015

botifarrons Brussel·les ha demostrat que durant anys el Govern valencià del president Camps enganyava Europa. Enganyava Europa i enganyava els valencians. El govern de Camps i els altres governs valencians de Zaplana, Olivas, Fabra… Els valencians hem sigut enganyats sempre. El debat ara mateix no és “sóc responsable, dimitesc, demane perdó, o em presente voluntari davant els jutjats.” No. Per ells, el debat és únicament qui ha de pagar la multa, si el regne d’espana o el govern valencià, que vol dir que acabarem pagant-la els valencians i ells, aquests membres d’un govern corrupte i mentider, seran de vacances a les casetes, als apartaments de la platja, o ves a saber on aniran a celebrar aital proesa, els benparits… Pagarem els valencians, per descomptat, perquè ara mateix es demostra que som els més desgraciats, pel que fa a València i pel que fa a Espanya.

Anem a pams: aquests de la generalitat valenciana no han fet un tripijoc en la declaració d’hisenda particular de cadascú, no. O no ho han fet això només. No és que han copiat en un examen d’anglés, que no ens estranyaria gens ni miqueta, o no els han pispat robant un paquet d’arròs en un supermercat. No. Aquests gànguils del pp, durant vint anys en el govern valencià, han estafat les institucions europees continuadament, dient-los que les nostres xifres eren unes, quan eren unes altres completament diferents. Vaja, que allò que els valencians érem els número uno, els millors, excelsos fins a rebentar, i no sé quantes proclames que ens volien vendre Camps, Rita, Blasco, Rus, Fabra i tuttiquanti del pp que governava i ens governa, tot era una mentida com un cabàs. I nosaltres que feia anys que ho déiem, que mentien, que enganyaven…, doncs nosaltres som on érem. Ara, ells també són on eren: que representa que són de la pitjor part del porc, aquests polítics revinguts gànsters, mediocres i hipòcrites.

L’estupefacció d’això que denuncia Europa, que a València fa anys que n’hi ha una màfia instal·lada que menteix a tothom, no és suficient. Per ells, res de res pot fer-los dimitir, o assumir responsabilitat, perquè res que puguen dir o demostrar ací o a Europa no penetra la cara dura del pp ni la cona del porc: ni per honestedat, ni per manca d’honestedat, dimiteixen. Ni ens presentem culpables, ni tenim res a veure amb les xifres. Com les dobles comptabilitats, això ho haurà fet algú que no s’estima el pp ni la seua ànima. També del pp. No, no. Allò màxim que fan, que proposen de fer, és que els valencians paguem les seues mentides. Perquè malgrat que són uns creminals, uns autèntics professionals de l’hampa política, res ni ningú no els para els peus. Ni la justícia. Ni la policia. Ni la ciutadania. Ni sa mare, si en tenen encara i no s’ha mort de vergonya. Ningú.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Espanya no ens entén

1
Publicat el 7 de maig de 2015

Demaneu a algú què prefereix, de saber correctament cinc llengües o de saber correctament l’espanyol. No cal que afegiu que en la primera de les opcions, una d’aqueixes cinc llengües, una més de les cinc, sense posar-la per damunt de cap de les altres, és l’espanyol. Perquè tant se val si ho saben, tant se val: un espanyol es decantarà per la segona opció a cegues, sense importar-li ni gens ni gaire que en el paquet de les cinc hi havia també l’espanyol. No entren en aquest debat, de cap de les maneres, ells. És així com va l’educació a espanya governada per espanyols en la seua majoria, és d’aquesta manera des que van guanyar la guerra i van imposar una dictadura que dura més que les piles, per damunt d’una democràcia de per riure o per damunt del progrés. Aquella guerra era en part contra el progrés. Ni el psoe no ho va voler canviar quan va governar, ni el pp vol perdre aquest fons d’armari seu, una filosofia del XIX, colpista i colonial, que es pensa que té drets sobre tot, sobre Amèrica encara, com si Amèrica encara es mamés el dit… El menistre Wert i els seu acòlits, polítics del pp, mitjans de comunicació, universitats, rectors, i aduladors d’aquella parafernàlia d’única grande y libre” també es pensen que ací ens mamem el dit.

Però ací correm món i eixim a veure com ensenyen llengües al món. I el sistema espanyol, el sistema polític espanyol d’ensenyar, si el comparem amb altres sistemes polítics d’ensenyar, potser siga dels més inútils, gairebé ratllant l’estupidesa. I el pitjor és que encara volen continuar amb aqueixa marca de torpalls monolingües.Com voleu que puguen suportar els models plurilingües de la perifèria, fóra un…

Un colp van convidar Xavier Melgarejo perquè expliqués al Congrés espanyol com ensenyaven llengües els països nòrdics, i ell va venir a explicar-ho, sobretot el sistema finlandés, que havia estudiat durant vint-i-cinc anys. Naturalment que no li van fer cas, al mestre i director pedagògic Xavier Melgarejo, però ell prou que s’hi esforçà, a fer entendre que per ensenyar llengües, els espanyols no són cap bon model. Per altres coses tampoc, per descomptat. L’escola on treballa el Xavier, a Barcelona, ha aconseguit de reduir el fracàs escolar a l’1 per cent. Però aquells mediocres no el van voler escoltar, perquè això significava de canviar algunes coses, entre més el monolingüisme dels cervells preclars de menistrots i presidents de govern. Ells prefereixen un model tipus Rajoy: ‘si vinc a Europa, no parlaré amb ningú’, així que ja podeu continuar doblant pel·lícules, dibuixos, o podeu continuar insultant la gent que parla altres llengües, també l’espanyol, però que no els importa on ni quan, les usen totes: els espanyols prefereixen d’impedir que els xiquets puguen aprendre més llengües i fonètiques diferents en canvi que siguen monolingües.

No cal dir que, si som valencians, o catalans o illencs, ens prohibiran els mitjans, tots els que puguem fer servir per comunicar-nos, per aprendre, per explicar-nos el món amb llengües diferents a la seua, perquè si són en la llengua dels valencians, actuaran com només s’actua en les dictadures, que és com passa en els estats mediocres incapaços d’acceptar la pluralitat, la diversitat, el plurilingüisme, que en definitiva és acceptar el respecte pels altres, per créixer plegats amb les mateixes condicions. Així doncs, per què us sorpreneu que vulguem anar-nos-en, si no és perquè sigueu espanols, no, o andalusos o extremenys, no…, és perquè en un país que no tolera la democràcia, ni el respecte, ni l’equitat, nosaltres no hi volem viure. I el nostre deure, no només el dret, el deure de l’home lliure, o de la persona en el sentit moral, és el de pegar a fugir, independitzar-se políticament i democràtica, per viure en un país lliure, on el respecte, l’educació, la cultura, i en efecte, també l’aprenentatge de llengües, siga tan beneïdament respectat com mai no podran entendre a espanya. Ves si tenim raons, menistrot, perdigots i pocavergonyes del pp, per construir-nos un país nou i verament democràtic.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pp és la vergonya dels valencians (2)

0
Publicat el 5 de maig de 2015

rus&puro

No els demanàvem intel·ligència. Fóra agosarat de pensar en coeficients, ni alts ni numèrics o simplement mediocres. No. No els demanàvem gestió eficaç. O gestió a seques. O una mínima capacitat professional per afrontar els problemes, no diem els problemes greus com la desocupació, l’escola, la sanitat, l’organització del camp, o fins i tot, provar de frenar la destrucció de la indústria. Uf. No podíem aspirar als mínims en saber com havien arribat als càrrecs amb aquells currículums, sotsdirectors, directors generals, consellers, secretaris autonòmics, alliberats, no diem els comandaments de primera, segona o tercera fila. Els valencians no hem sigut mai gaire exigents.

Ni dels assessors no esperàvem gaire res més, res de res. És veritat que sorprenia com els torpalls podien arribar dalt l’escala sense pegar brot, ni passar una prova de cultura general del segle XX, fins i tot dels últims vint anys del segle. Tant se val.

Podien ser completament analfabets, fins i tot. Però eren a dalt, igualment.

De tot plegat, d’això que li podem demanar a algú que es dedique a la política, només que demanàvem un 5% d’honestedat. Res d’intel·ligència, ni eficàcia, ni professionalitat, ni emoció, ni esforç. Amb un cinc per cent n’haguéssem tinguda prou, d’honestedat, per congriar una altra política amb els valencians. Perquè una altra política era possible, amb un pessic d’aquest valor.

Posem per cas que mil, cinc mil, deu mil homes, potser uns pocs més, han decidit la política dels valencians els últims vint anys; homes que foren a primera fila, vull dir. Presidència, consellers, secretaris, directors, assessors, caps de servei, presidents de diputació, diputats, càrrecs polítics, directors d’hospital, caps de planta, coordinadors, alcaldes, regidors, això sense comptar empreses públiques creades expressament per gestionar la construcció d’escoles, d’instituts, o de ciutats fantasma, ciutats de la llum, del teatre, del cinema, de l’aigua, ai, amb l’aigua n’hi havia plat a banda, i amb la gestió dels residus, o dels paratges naturals, o amb la gestió del mobiliari urbà, els auditoris, els poliesportius, les pistes de pàdel (de sobte tots els pobles havíem de tenir pistes de pàdel, i piscines cobertes, ajuntaments més grossos, casernes, nous espais per això o allò, tant se val, mil exemples, cada poble era el món i tenia aquella necessitat urgent del veí, però sense poder gestionar res en comú, res de res, ni el fem, ni l’aigua, ni els gossos, ni l’enllumenat, ni les festes, aiii, les festes, un altre forat, sí, tant se val ara, tot plegat.

Ni un del sol dels polítics del pp ha sigut honest, amb els valencians. Ni un de sol.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pp és la vergonya dels valencians

0
Publicat el 3 de maig de 2015

Alfonso-Rus-foto_Abulaila-10_0

No fa gaire, l’expresident Camps presumia que els valencians érem els millors, el fatxenda esbombava en cada míting que ningú no ens feia ombra, perquè els valencians havíem aconseguit de ser líders… Ben bé, tret d’ell mateix i els seus homes més pròxims, ningú no el creia. Com la podrien creure, xa, una idiotesa d’aital magnitud!

En pocs anys, ni ell ni els seus, ni els hereus polítics, no són capaços de repetir sentències d’aquesta mena, els millors!, sobretot perquè el ridícul, enllà de València, no és un valor gaire estimat. Així que després de comprovar on som, què ens ha passat i com, el cant d’aquell idiota que arribà a ser president de la Generalitat Valenciana no val un cèntim.

Com més es destapen els jocs que amagaven aquelles proclames, més vergonya passem els valencians davant tothom: València ha estat durant anys en mans d’una màfia organitzada de corrupció, d’una corrupció maldestra i barroera, on del primer a l’últim han comptat bitllets públics que han convertit en fortunes particulars dels seus: no parlem només de regidors de pobles petits, parlem de directors generals, alcaldes de grans ciutats, consellers, presidents de diputació, presidència de la generalitat, cap no s’ha salvat de robar als valencians, de robar-nos davant el nas. I això no és el pitjor. El pitjor encara ha de venir, de com ens han deixat de despullats, d’insultats, una colla política que farà història: són el partit de la corrupció popular. Han convertit la corrupció en un exercici popular, habitual, com si els valencians no sabérem viure’n sense.

El cas Rus? L’alcalde de Xàtiva i president de la diputació de València tampoc no és cap gota que ompli res. La pocavergonya s’instal·là des del moment que Zaplana va dir que venia a ‘forrar-se’, ell i els seus, a enriquir-se. I ningú no li va parar els peus. Fins i tot un jutge va dir que allò no volia dir res. Res de res. Així que Zaplana va començar la festa, perquè la política, l’ètica o la gestió dels valencians li la bufava un colló de mico. Dos collons de mico. Tots els collons de mico que vulgueu comptar. I l’exemple es va estendre arreu i ha arribat a una situació insostenible i insospitada.

Anit vam presentar a l’Ateneu de Bétera ‘En la mítica terra dels prodigis‘, un documental dirigit per Javier Quintanilla i Frederic Ibáñez, sobre com era possible que l’escola visqués en barracons durant anys, mentre Zaplana, Camps, Olivas, Fabra i companyia ordien esdeveniments que no ens podíem permetre, si no era en canvi de la ruïna general dels valencians: efectivament, vam tenir fórmula1 que ningú no recorda i que encara no hem pagat, vam tenir copa Amèrica, ah, terra mítica, aeroports, i no sabeu quants desficacis més, en canvi de no poder tenir escoles, ni suficients recursos per a la sanitat, ni diners per atendre els desatesos, ni per ajudar els dependents, ni per allò que fóra bàsic en un país de desgraciats com el nostre. Perquè hem arribat fins al punt de no poder pagar les beques de menjador de milers de valencians, mentre ells, els polítics de la corrupció popular, vivien en luxes que eren el resultat del gran robatori.

En el documental, els protagonistes expliquen com Europa denuncia la idiotesa valenciana: ens havíem compromés amb el banc europeu a posar una quantitat de diners per fer escoles. Europa els va posar, va posar la seua part de vuit-cents milions d’euros, però el pp valencià no. No només no posà la part corresponent, sinó que aquella quantitat europea destinada per a fer escoles, es gastà en luxes, en putes, i en les butxaques privades de molts dels polítics del pp. Europa no fa broma de l’engany i la trampa (si és tan escandalosa), i els ha denunciat, ha reclamat els diners. Però el resultat de tanta vergonya és que els xiquets valencians continuen en barracons, i el pp governant els valencians, tots els valencians. I, suposem, que els jutges sopen cada dia a casa, tranquils que això no és la seua feina. Això ho suposem, només, per tanta vergonya com ens fan passar, els desenfreïts del pp, l’autèntica vergonya de tots els valencians. Àhduc ells mateix.

L’Eric és el president de l’AMPA de l’escola pública de Nàquera, encara en barracons. Eric és belga, que vol dir de condició europea, i no s’explica com som els valencians, o com són aquests polítics que tolerem, que aplaudim, capaços de voler enganyar Europa amb mala traça. Demanar una subvenció per fer escoles i quedar-se-la per a no sabem quina cosa, no entén Eric que ací siga legal, que no passe res, que no lliguem aquests malparits de la política a la soca d’una garrofera i els llegim els drets i els deures dels ciutadans, els drets humans, els valors de l’ètica, l’equitat, i encara més, els fem estudiar què significa l’honestedat. Sí, lligats a una garrofera, fins que es declaren honestos. De per vida. O muiguen amb tots els deshonors devora un arbre mediterrani tan valencià. Per garrofes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari