Ulisses20

Bétera, el camp de túria

1 d’Octubre de 2017

L’1 d’octubre de 2017 —aleshores el nom del mes, com passa ara mateix, s’escrivia en mínúscula, com el nom dels dies— vam viure un jorn extraordinari d’un país que va exercir amb pau la llibertat de decidir el seu futur, fins que va arribar la policia espanyola, i la guàrdia civil, i van cometre aquella violació de drets amb una vehemència que feia feredat: més d’un miler de ferits només per exercir el dret democràtic de votar, 34 traumatismes cranoencefàlics, 23 fractures òssies, 28 crisis d’angoixa, 36 lipotímies, 1 infart agut de miocardi, 1 ull buidat (he agafat les dades en una piulada “antipiolina”:  la majoria de les actuacions policials va ser desproporcionades en una democràcia. Totes, sense excepció, eren d’una època franquista, de dictadura, i s’emparaven en una ordre ministerial espanyola, que avui algú informava que venia del menistre espanyol: farem ús de la violència si ens passa pels ous!

Aquell dia, la festa democràtica a catalunya va ser de goig, una lliçó a Europa com feia anys no es coneixia. Nosaltres ho vam viure a les Cases i a Alcanar. Només espanya, un estat feixista i criminal, va veure aquell acte com un desafiament i una provocació: espanya no ha sabut respectar mai els drets humans, mai de la vida, i només que va saber enviar els cossos paramilitars a parar la democràcia de Catalunya. Julian Assange ho va definir d’aquesta manera; això que passa a Catalunya, avui 1 d’octubre de 2017, serà un abans i un després a europa: de com serà respectada l’acció ciutadana dels catalans de votar el seu futur, en dependrà el futur d’europa.

No cal dir que la repressió va guanyar en aquell moment a la llibertat, i espanya va tornar a conquerir el seu adn genètic: violència i feixisme per davant de la voluntat popular. Europa es va creuar de braços mentre l’aparell judicial espanyol, amb els borbons al davant, van ordir una repressió sense precedents al segle XXI: amb els dictadors del XX ja ho sabíem com es jugava, però en el segle XXI, espanya va acturar davant europa i el món amb els arguments espanyols de sempre. Violència, corrupció, manca de drets…

Sis anys després, catalunya ha tornat a festejar el jorn extraordinari que va ser l’1 d’Octubre, que serà sempre l’1 d’octubre de cada any. L’objectiu encara és lluny, però ni és impossible ni cal oblidar els imprevistos. L’envit de la llibertat és present en milions de catalans, només cal la gúspira, la flama, l’encesa que ho governe fins a port. Una llàstima que els valencians visquem adormits, atonyinats per espanya (en axiò també som germans de llet), atemorits i covards. Malgrat una petita resistència irreductible, indestructible, que encara no té suficient suport popular per fer-se avant amb els drets. Però també arribarà, perquè la caspa, la pocavergonya, i la criminalitat judicial, borbona i política, que s’empara en anys de feixisme, també té els dies comptats. Malgrat que aquest compte sembla que serà per llarg…

Per molts anys, catalunya!

1 d’Octubre de 2023

 

*La policia de la repressió (si és que n’hi ha cap altra) avui ha detingut i posat contra la paret Assumpció Maresma, editora en cap de Vilaweb. El feixisme desbocat i repressor d’atacar la premsa lliure, d’atacar la llibertat, és l’única lliçó que coneix espanya i la catalunya colonitzada. Intimidació, amenaça, violència, manca de llibertat. No ha sigut l’únic atac a la festa per la democràcia. Arreu, la resposta a la manera espanyola sempre és la mateixa. Impunitat. Violació de drets. Impunitat. Marca espanya. Impunitat.Violació: espanya



  1. Certament, ho escric moltes vegades, l’1 d’Octubre, referit al dia del nostre Referèndum, teu i meu, Referèndum d’Autodeterminació de tot Catalunya, vinculant, l’escric sempre amb majúscules, és molt important, un nom propi, una data memorable.

  2. 1-O en majúscules:

    Ulisses20
    Bétera, el camp de túria

    Mestre d’escola. Camp de Túria Gavina.

    Publicat l’1 d’octubre de 2023:

    “1 d’Octubre de 2017

    L’1 d’octubre de 2017 —aleshores el nom del mes, com passa ara mateix, s’escrivia en mínúscules, com el nom dels dies— vam viure un jorn extraordinari d’un país que va exercir amb pau la llibertat de decidir el seu futur, fins que va arribar la policia espanyola, i la guàrdia civil, i van cometre aquella violació de drets amb una vehemència que feia feredat: més d’un miler de ferits només per exercir el dret democràtic de votar, 34 traumatismes cranoencefàlics, 23 fractures òssies, 28 crisis d’angoixa, 36 lipotímies, 1 infart agut de miocardi, 1 ull buidat (he agafat les dades en una piulada “antipiolina”: la majoria de les actuacions policials va ser desproporcionades en una democràcia. Totes, sense excepció, eren d’una època franquista, de dictadura, i s’emparaven en una ordre ministerial espanyola, que avui algú informava que venia del menistre espanyol: farem ús de la violència si ens passa pels ous!

    Aquell dia, la festa democràtica a catalunya va ser de goig, una lliçó a Europa com feia anys no es coneixia. Nosaltres ho vam viure a les Cases i a Alcanar. Només espanya, un estat feixista i criminal, va veure aquell acte com un desafiament i una provocació: espanya no ha sabut respectar mai els drets humans, mai de la vida, i només que va saber enviar els cossos paramilitars a parar la democràcia de Catalunya. Julian Assange ho va definir d’aquesta manera; això que passa a Catalunya, avui 1 d’octubre de 2017, serà un abans i un després a europa: de com serà respectada l’acció ciutadana dels catalans de votar el seu futur, en dependrà el futur d’europa.

    No cal dir que la repressió va guanyar en aquell moment a la llibertat, i espanya va tornar a conquerir el seu adn genètic: violència i feixisme per davant de la voluntat popular. Europa es va creuar de braços mentre l’aparell judicial espanyol, amb els borbons al davant, van ordir una repressió sense precedents al segle XXI: amb els dictadors del XX ja ho sabíem com es jugava, però en el segle XXI, espanya va actuar davant europa i el món amb els arguments espanyols de sempre. Violència, corrupció, manca de drets…

    Sis anys després, catalunya ha tornat a festejar el jorn extraordinari que va ser l’1 d’Octubre, que serà sempre l’1 d’octubre de cada any.

    L’objectiu encara és lluny, però ni és impossible ni cal oblidar els imprevistos. L’envit de la llibertat és present en milions de catalans, només cal la guspira, la flama, l’encesa que ho governe fins a port.

    Una llàstima que els valencians visquem adormits, atonyinats per espanya (en això també som germans de llet), atemorits i covards. Malgrat una petita resistència irreductible, indestructible, que encara no té suficient suport popular per fer-se avant amb els drets. Però també arribarà, perquè la caspa, la pocavergonya, i la criminalitat judicial, borbona i política, que s’empara en anys de feixisme, també té els dies comptats.

    Malgrat que aquest compte sembla que serà per llarg…

    Per molts anys, Catalunya!

    1 d’Octubre de 2023

    *La policia de la repressió (si és que n’hi ha cap altra) avui ha detingut i posat contra la paret Assumpció Maresma, editora en cap de Vilaweb. El feixisme desbocat i repressor d’atacar la premsa lliure, d’atacar la llibertat, és l’única lliçó que coneix espanya i la catalunya colonitzada.

    Intimidació, amenaça, violència, manca de llibertat. No ha sigut l’únic atac a la festa per la democràcia. Arreu, la resposta a la manera espanyola sempre és la mateixa. Impunitat. Violació de drets. Impunitat. Marca espanya. Impunitat.Violació: espanya

    Ulisses20
    Bétera, El camp de Túria.
    1-10-2023

    https://blocs.mesvilaweb.cat/adasi/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent