Benvolgut magnífic ajuntament de Vinaròs, miren vostés, ara ja anem apamant per què tenen tanta zona residencial buida, que es ven o es lloga, i tant de xalet tancat a la zona nord del poble, en tota la línia de platja fins al riu Sénia… Si vostés no ordenen una mica les coses durant l’agost, el juliol, i fins i tot el setembre, com volen que vinga ningú a rascar-los el nas? Xe, no podien fer uns cursets de formació de jardineria, que fins les deu del matí pegués en menys sirollosa, o més respectuosa, o majorment europea i tranquil·la. Fins i tot en ‘magnífica’
…benvolgut magnífic ajuntament de vinaròs… que no avancem, ni avançarem, per com les retallaes en educació van començar l’any 1940, assassinant tot de mestres i una escola nova que de segur ja hagués anant pensant una altra forma de viure i de ser…
-i els jardinerets de l’ànima, vols dir tu que estarien tots tres assegurats i amb els papers al dia, i els contractes serien en ferm, amb l’IVA i tota la mandanga?
Pobres els alemanys que tenim al xalet del costat, que es miren la feta i encara no creuen que els passa… Ells van arribar ahir, però no sé si acabaran el dia.
– Això de ‘magnífic’, ja saben vostés on podien retolar-s’ho?
Els excessos de la premsa durant l’estiu suavitzen la temperatura i les penalitats que ens depararà la tardor i el retorn a les rutines. Potser per això ens trobem detalls de notícies per alegrar-nos les vacances. O potser com que la crisi ha provocat tantes retallades als mitjans convencionals, la premsa escrita s’ha quedat sense becaris, que són els més esforçats a demostrar què saben fer per guanyar-se el lloc. Els històrics, que ja vénen d’això i d’allò, van descrivint un noticiari que ens retrotrau al Caso, que ara mateix passaria pel primer dels grans diaris peninsulars postfranquistes. Uns pocs exemples…
Ahir, dues dones estrangeres (aquest detall era molt important), havien xocat frontalment amb les bicicletes, i com eren avançades d’edat s’havien fet tan de mal que calia explicar-ho com un breu d’importàmcia internacional, perquè no provoqués un conflicte entre països veïns. No vam podem dormir fins que no ens vam assabentar si les dues dones encara patien, i per això se’ns va ocórrer de telefonar a l’ajuntament de Torrevella, però comunicava.
Anit, la portada del mateix diari, ara en digítal, també explicava els accidentats pels bous i vaques de diferents pobles valencians, l’una dona malferida en el costellar, perquè el seu home s’havia deixat la porta de casa oberta (causalment?) i la vaqueta l’havia envestida. En canvi, el de Xiva va tenir menys sort, ja no ho podria contar…
Un altre breu o crònica explicava que, a Bétera, la calor havia ofegat dotze caderneres en un corral, i la unitat d’emergències d’animals domèstics no havia arribat a temps de salvar-les. Aixi, entre colps de calor, ofegats a la mar, accidentats del trànsit, o perles semblants, la competició a vore qui fa més llàstima periodística s’ha convertit en esport olímpic. O paralímpic.
Amb l’Aplec pretenem crear un espai de trobada de menuts, joves, veïns i veïnes… que es convertisca en un referent cultural i d’oci alternatiu al Camp de Túria i, també, arreu del país. Un espai de participació i cohesió entre els diversos col·lectius de la comarca i, en tot cas, un espai compromès amb el valencià, la nostra cultura i les nostres tradicions. Entre totes i tots farem, a poc a poc, aplec!
Per a més informació: apleccampdeturia.blogspot.com
Cordialment,
L’Ateneu Cívic i Cultural de Bétera
| ateneubetera.org | Facebook | Twitter |
Els joves mereixen la millor de les respostes a una gosadia en favor de la comarca i del futur del país: no els fallem. A vore si en som tres mil.
Ens tornarem a trobar dues hores més tard, a l’ateneu, i aleshores m’ensenyarà un missatge al seu mòbil: triar-li una camisa a l’albert…
Dos dies després ja m’arriba un wassap: tens la camisa a la cambra, on s’hi fan les reunions, en un calaix. Te n’he triada una de les que més m’agradava.
Era el dia del Gos, després de la coetà, i ara us ensenye aquest regal fantàstic, la meua primera camisa de goig per la festa, de mans de Miquel Calvet.
Per cert, que encara hi ha algú que no sap que les fotos exposades a l’Ateneu d’esperança casanoves són a la venda, perquè conserveu un record inguarible de la freixura de Bétera i la seua festa.
Hui és el Gos, el tercer dia de les festes majors i la cosa canvia, perquè n’hi haurà més substància, infinítament més sòlida. A partir de les huit de la vesprà tres models de cordà per a xiquets i joves. Lligat a l’exposició sobre el coet que teniu encara oberta a l’Ajuntament Vell, que a més va oferir un parell de conferències i de molt d’anecdotari popular sobre el foc i la seua fabricació atificial (això era a càrrec de l’associació d’amics del coet, que pretenen de conservar el permís per llançar-ne cada any, malgrat l’amenaça europea sobre algunes tradicions gairebé ancestrals. Veurem com quedarà l’afer d’aquesta nova batalla). Després de les cordaes infantils l’extraordinària coetà del Gos, un moment especial i màgic a la placeta Lluís Reig que cada any es converteix en un veritable infern, és sens dubte un dels moments de la festa a Bétera, sense el qual no acabaria de tenir aquell punt. Ací hi ha les comparances amb Paterna i Picanya, qui fa més foc i fum en quaranta minuts i escaig, ells que sí que ja han decidit de limitar els espais i els moments del coet.
Si voleu una cosa més tranquil·la, a la nit a l’espai de l’Ateneu, hi ha un concert de blues, després de sopar a la fresca. Fa calor, és el gos, Sant Gos que recordava Gustau Navarro, de moure’t ja sues, i és el jorn de no fer res, res de res, en reconeixement a la gent que ha treballat tant durant l’any, o per la festa, o encara per aquells que sempre fan el gos: que em diuen manta, gos, mantero, faena-fuig, i que diguen el que vulguen, que lo meu és meu i no vull repartir-ho.
Si hui és Sant Roc, anit va ser la coetà, i nosaltres la vam veure molt intensa a la placeta del Mercat; quin infern i quina festota. Ves, a molts pocs metres de la placeta Roc. La foto que deixe és el final de la cordà a ca Nebot.
Per cert, ja heu passat a vore les fotos d’esperança casanoves, a l’ateneu?
Si voleu trobar-vos, el 16 d’agost a la nit projectem el 15 d’enguany!
N’hi ha més documents que anirem passant a l’Ateneu de Bétera, durant les festes, alguns de gran valor (enre més l’entrevista completa al tio Manolo), on van pareixen joves i grans que han tingt alguna cosa a vore amb la festa del poble.
Per cert, com que teníem una visita especial, anit vam passar un vídeo sobre la festa d’Arenys que ens va fer molta gràcia, pels grans paral·lelismes amb la festa de Bétera. Recordeu aquell treball que va publicar Gustau Navarro comparant ambdues festes, d’Arenys i de Bétera, que ara pensem si no podrien lligar-se d’alguna manera.
Encara hem projectat un vídeo del taller d’orelletes de l’any passat, un treball que ens obri una certa ferida, justament hui que hem ajornat el que havia de ser el segon taller perquè no trobàvem prou mans.
Ara, els forasters d’Arenys, com xarren!