Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Arxiu de la categoria: males arts

La barra dels polítics no és de pa, però justament a ells no els en manca

0

He peixat per dins de la xarxa cagarnera i he llegit dues coses tan sorprenents que m’he inflat de valor i he pegat cap al camp, a ruixar plantons amb una motxilla matabi carregada d’abamantina i aminoàcids: si enlloc de matar polls i pulgons pegàrem contra uns quants dels polítics pocavergonya, potser l’efecte de les nostres armes serien de major profit i rendiment agrari.

El MHP Ximo Puig anunciava a la xarxa a través del seu piulador oficial (no us penseu que l’home escriu res d’allò, si la llengua que usen és l’espanyola per burlar-se’n doblement, dels valencians i de la fava que ens cou de tant mentir-nos. El mentidor oficial del MHP deia que mouria mans i mànegues per millorar empreses o institucions o teixits econòmics que ell troba ara mateix deficients, però dels diners que ens roba el seu mateix partit de la banda d’espanya no ha dit ni piu, en el seu compte oficial de piular. El seu partit ens roba tants milers de milions que servirien per adobar i millorar els valencians, que li fa vergonya de dir, on arriba de fondo el forat que ens fan, cada any, els malparits del psoe d’espanya, amb els vots del psoe de València, naturalment.

I tot plegat, amb el govern que ells en diuen progressita, que jo dic tocacollons i invasor, això vol dir que vénen a robar-nos i prou. Els d’aquella banda del psoe espanyol que es passen també les vacances a gandia i a dénia o a benicàssim, tant se val, es queixen de la sanitat dels valencians, és clar, perquè durant l’estiu han de fer cua davant l’escassetat de metges o infermers, als centres de salut i als hospitals valencians, no compten que els diners que servirien per millorar-la, aqueixa sanitat valenciana de tercera (de tanta manca de recursos) ja els han destinat ells a la corrupció espanyola de madrit, a jutges, a borbons, a policia, a empreses del quinto levanta, i tota la parafernàlia ministerial i terrorista que aquells s’empesquen a través de mitjans de duro barat.

Un acord del parlament obligava els governs a fer pública la quantitat que ens roba espanya cada any, als valencians. però el govern del psoe se salta això com se salta la democràcia, en canvi d’amenaçar-nos de terroristes, perquè voplem independitzar-nos de la corrupció, dels criminals, dels lladres, dels polítics sense moral ni ètica ni vida feliç. Els malparits ens robaran, se’ns burlaran a la cara, però  no són feliços. Perquè no n’hi ha cap filldeputa que ho puga ser i avant.

I malgrat tot, els valencians també començarem l’escola dilluns, amb els xiquets, amb els mínims garantits, els mínims per obrir les portes de l’escola. Res més. Res de res. No podem tirar coets, ni regalar benestar ni pouar del coneixement, si els espanyols s’han quedat els milions per pagar més mestres, especialistes, logopedes, psicòlegs i professionals de primera que puguen atendre una escola valenciana tan complexa com acomplexada (això potser que ho explique un altre dia). Com que ara ja no som en pandèmia, segons que diuen, i s’han acabat els esforços per millorar l’educació dels xiquets valencians, els diners de les carassetes també han desapargut per madrit. Així que nosaltres, com tothom al bunyol d’espanya, viurem de les sobralles, de les molles, de l’esforç dels pocs mestres que es creuran que encara poden fer res, amb les normatives que es decideixen en un clavegueram de madrit on viuen més rates que a ca l’Stilton: el 70% del curriculum que decideix espanya és perquè els valencians continuem a la cua lectora del món, ves si la cansalà que ens envia el ministerio falangista és rància i casposa.

Però igualment farem nosa. I explicarem als xiquets que en voler aprendre, de primer, caldrà dir-los com els polítics espanyols atempten contra els seus drets, entre més, el de tenir recursos per garantir-los una educació europea de primera.

 

Homenots com Llorenç són per damunt dels homenatges enverinats

1
Publicat el 28 de maig de 2021

Ahir es batejà la biblioteca municipal d’Alfafar amb el nom Llorenç Giménez. Un reconeixement necessari, sens dubte. Un encert que un espai de lectura i coneixement tinga el nom d’un home que dedicà la vida als llibres, a la llengua, al país. Del cartell, i  d’una exposició que els va deixar Escola valenciana, a l’ajuntament d’aquell poble, la paraula país ja l’han treta, els polítics pocapena, pegant a miserables. La paraula “país” l’han substituïda per la paraula “arrels”, que és no dir res, o dir-ho tot, contra el país i allò que significa ser valencià. Per això, justament per això contra el país, l’única persona que va intervenir en aquell acte d’ahir, ho va fer en espanyol, sense vergonya, contra la llengua, contra els valencians, amb la barra de dir que amb més de trenta anys al poble, o vint o deu, tant se val, ha sigut incapaç d’aprendre la llengua, o respectar-nos, per això ara és regidora de cultura d’un poble, tota sencera, de cultura!, i encara ens passa poc, i ens passa tant, valencians, ves si som agredits cada dia.

Ací un jutge espanyol, un idiota categoria Marchena, no traurà l’espasa de la violació flagrant i continuada, per inhabilitar deu anys la regidora, pobra, com volen fer amb unes mestres per expressar-se en valencià. Ja deveu saber, més enllà del Sénia, que un jutge espanyol a Alacant vol inhabilitar quinze anys una mestra i una directora d’escola per escriure una nota en valencià, una nota sobre una excursió d’una classe de primària. Si els jutges espanyols poden arribar a refillets, que no patiu que arriben tots, els exemples de diari els catapulten. Perquè és tracta d’això, fillsdeputa o marxenes, que cal inhabilitar homes i dones per expressa-nos en valencià. Com s’inhabilita la democràcia, o la pobresa o els desgraciats. Com si per espanya, tots els valencians, o catalans o no espanyols, fórem presos polítics, la majoria en llibertat condicionada, fins que ells vulguen, els rucs o marxenes.

Ahir Llorenç Giménez era reconegut i insultat a la vegada, pel mateix ajuntament que organitzava un acte que hauria d’haver sigut elevat, culte, excels: “Sí, posarem el nom a la biblioteca, però enviarem algú que se’n burlarà de la llengua per mostrar-vos qui us governa, valencians, amb l’odi de tots els jutges contra la llengua i el que representa aquell homenot dels contes i del país, Llorenç Giménez.

Vicent Partal, quan parla de Llorenç diu: “…fou un mestre extraordinari, però, sobretot, fou qui recuperà l’art d’anar per escoles i places contant rondalles, encomanant als xiquets el gust per la lectura, emocionant-los amb les paraules, recuperant-los per a l’oralitat i per al plaer col·lectiu. Ens demostrà que era possible un país molt més ric i millor, si cadascú es dedicava a fer bé la seua part. Ell assumí el risc de convertir en professió el contar contes, i avui els contacontes, els molts rondallaires que hi ha en totes les comarques, tenen el camí obert i les orelles dels xiquets atentes –que és la cosa que ens fa molt millors a tots, com a col·lectivitat. Hi ha qui pot pensar que contar contes és poca cosa. Però contar contes, amb la intenció que els xiquets aprenguen a estimar la literatura i la llengua, és obrir un enorme canvi social on no hi havia sinó l’enyor d’una vella tradició interrompuda feia molt.”

La grandesa de Llorenç, en un país culte o democràtic no fóra inqüestionable, seria present a les escoles i als mitjans i a la vida de cada dia: pel que representa d’honestedat, saviesa i intel·ligència… Però ves què ens passa, què fa la ignorància i la manca de cultura i de dignitat política. Convertir un homenatge en un nyap.

Sort que hi ha l’espai, els llibres, la biblioteca i, n’estem segurs, una altra manera de fer i de ser, en favor d’aquest homenot: l’home, els contes, el país!

Acabaré un altre colp amb el mestre periodista, que retrata perfectament, mesos abans que passés, com ens tracten els albercocs de la política, per remarcar de quina alçada humana era Llorenç:

“El negacionisme històric espanyol intenta d’una manera persistent de fer-nos oblidar d’on venim perquè ells saben que és la millor manera de no deixar-nos anar enlloc. Però nosaltres tenim l’exemple de vida d’aquests referents que ens sostenen, que admirem per la seua llibertat, per la naturalitat amb què ens empenyen a tirar endavant. […]”

 

 

La cooperativa de Bétera, caguenells!

0
Publicat el 27 d'abril de 2021

Corre a posar gasoli a la cooperativa de Bétera, abans no arribe el diluvi universal. Sorpresa que en arribar me n’adone que no entenc què passa, encara sort que portava les ulleres de llegir a la butxaca: han canviat els programes informàtics dels sortidors i no veia res: la informació ara només és bilingüe. En canvi, abans tenies fins a sis o set llengües per triar: català, valencià, mallorquí, saguntí, beterà, malgrat que si deies bon dia, totes aqueixes llengües et responien bon dia, i jo no em disgutava gaire, de tenir totes les fonètiques del nostre país llarguerut com ample!

Però ara s’ha acabat, ja no li val a ser plurilingüe…, ara un parit del consell rector, o de la presidència, o ves a saber si del charter, ha decidit que els veïns de Bétera, que se suposa som majoria que fem servir aquelles mànegues, som bilingües/bilingual: només espanyol i anglés.

D’una plomada, un inútil ha decidit que el valencià no calia, si som de Bétera. Ves que això ja passava sempre amb les informacions agràries que envien a casa, no fóra que els llauradors no entenguérem la paraula taronja, taronger o rec, i aleshores els filòsofs del camp, enginyers i entesos, han de dir-ho només en espanyol. Rucs, criats i a parar el cul.

“Els borbons que van arrassar Almansa han entrat a Coabe i han robat la llengua del poble”

Si ja ho cantava Botifarra, que la naranca nace verde i el temps li posa color, que qui naix quilipoia, no el millora, tot plegat, ni el consell rector.

Benvolguts sinyors de la cooperativa de Bétera: si són rucs que els albarden, però la llengua dels valencians és més principal que vostés i tota la colla d’incapaços, inútils i llepats que tenen vostés a càrrec d’aital empresa: una cooperativa que havia de ser un model, noble i honest, ha de perdre la dignitat a cada rentada d’ous?

L’autoodi valencià s’ha infiltrit tan endins que no n’hi ha manera.

Per què no llegim? (19)

0
Publicat el 8 d'abril de 2021

Sembla que un expert en captar al vol idees i notícies s’ha fet ressò de l’índex lector dels joves del nostre país. A més, ha trobat la clau de volta del que hauria de fer l’escola per millorar la situació lectora de joves i de grans (ací valdrien tots els vaccins, sense manies d’edats). La conclusió dels experts mundials, sobretot en el cas que ens afecta —no és gratuït que tenim l’índex lector més baix d’Europa—, és que l’escola, almenys fins a primària, hauria de centrar tots els esforços en la lectura. Ves, que fa anys que ho dic, però no em fan cas, ni en faran tampoc, als experts mundials.

S0bretot perquè ens domina un estat ferotge i agressiu, carregat contra la lectura, sobretot contra la lectura i el coneixement. Contra les llengües. Un estat que té com a consigna la violència per davant dels Drets humans, no pot dedicar amb serietat res de bo a l’escola. Menys encara a la lectura. Per això els valencians, i la resta del país, hauria de fer un joc a banda, si volem salvar l’ànima lectora dels nostres alumnes. I fugir, pegar a córrer lluny, dels curriculums als quals ens obliga espanya perquè siguem més rucs que tacó, tota la vida. I ves si Tacó era ruc!

Ja sabem que diuen els experts mundials. Ja hem llegit què diuen els informes internacionals (TIMMS, PISA, PIRLS), els estudis dels experts, i encara si voleu el papa de Roma, però ningú en un estat feixista, governat per feixistes i per jutges malparits, no en farà cas, sobretot perquè millorar la lectura ens abocaria a renunciar a aquell estat agressor, a ser crítics i, sobretot, a aprendre dels països amb democràcia plena.

Al remat, allò que voldria dir és que l’escola hauria de deixar de perdre el temps i destinar esforços, recursos, il·lusió i goig a ensenyar a llegir. Després de 21 segles de vida, i cent anys de vida d’una escola llastimosa, encara tenim els joves, i els grans, a la cua de la lectura mundial.

Què en diuen d’això els jutges, la policia, el psoe, la gc, els militars, els retors i tota la patuleia d’opinadors bufats dels mitjans?

Aquests preferirien que pegàrem foc a la barraca o buidàrem el pixum damunt els llibres. Violència contra la lectura, ves si encara perdrem més temps i encara ens en faran perdre.

La ràbia del fracàs

0

Espanya és un estat corrupte. Antidemocràtic. De conviccions feixistes.Un dels estats més repressors del món, de repressió rècord.

És capaç d’enviar policies i jutges a perseguir músics, poetes, mestres, polítics, tot de demòcrates honestos en canvi d’emparar criminals. Sense embuts, espanya empara lladres i assassins.

Sí, a espanya governa el psoe, que és un partit polític o una xarxa secreta que hom diu claveguera: jutges, militars, gc, empreses, bancs, borbons. Tot plegat és una tapadora per encobrir els borbons, una màfia d’incapaços necessaris per mantenir els privilegis heretats del franquisme. Ací s’acaba tota la descripció d’aquell estat putrefacte. Però podríem continuar.

Enmig d’una crisi sanitària sense precedents i una crisi econòmica que té l’estat espanyol en fallida (sense els ajuts econòmics d’europa, caldria penjar el rètol “en ruïna”), en la gestió política hi ha tot d’inútils. Inútils envoltats a més d’un exèrcit de funcionaris, assessors, secretaris, llepons i assitents de tercera fila, mamons a compte de no pegar brot i fer les coses tan malament com saben.

No ho poden fer aposta, s’entrenen a fer-ho malament… Fóra impossible fer-ho pitjor… Ací pegues en el clau. És això, són aquests, i encara quei ho faria bé, infinitament millor, és en presó o perseguit.

Tota aqueixa ràbia que provoca el fracàs espanyol, que supera la pitjor de les ficcions, es canalitza contra uns quants demòcrates. Que, casualment, no són espanyols.Perquè a espanya només n’hi ha que rucs. Almenys en els llocs de responsabilitat.

Ves si la catàstrofe d’espanya és grossa, de no saber què fer, ni de com resoldre les crisis, de no saber per on pegar, que els nous falangistes del psoe (al govern, a l’oposició, i al cavegueram) amenacen contra presos polítics, amb més presos, amb més repressió, per tapar o encobrir com són d’inútils, d’incapaços, de fracassats.

Un any darrere un altre. Una economia fallida, una política immoral, una justícia feixista, tot aquell aparell és podrit sense remei. Pobres, estan estacats en la merda. S’ofeguen. I volen que tothom s’ofegue amb ells. I en comptes de dir, ens ofeguem, vingueu a salvar els mobles, socors! Diuen: que s’ofegue tothom!

Són incapaços. Incapacitats per reconèixer que són rucs i no saben i no en saben. Per anys i anys! La cua d’europa, el furgó, el vagó de la brossa. I encara trauen pit contra els drets humans. Contra la democràcia, contra la dignitat humana. En canvi de tot això, militars, policia, repressió, repressió, ignorància.

És el preu de permetre el falangisme, el psoe, els borbons, els jutges, aqueixa pandèmia centenària que hom diu espanya. Sense vaccins, sinyors. Sense remei.

 

 

Per què no llegim? (15)

0

El feixisme sempre ha estat en contra de la lectura. Contra el coneixement, però sobretot contra la lectura. Espanya ha obstaculitzat sempre aprendre de llegir. És una broma, pensareu, però no és una broma, ni una ironia, ni un acudit fàcil.

Només caldria veure els avenços en lectura dels últims quaranta anys i fer dues sumes. El resultat és que encara som a la cua lectora d’Europa, com som a la cua en qualitat democràtica. I l’una cosa és proporcional a l’altra. L’índex de lectura d’un país es correspon amb l’índex en qualitat democràtica. Això tampoc no és cap broma, i el preu més alt que paguem, anys i anys i anys.

Ara ja s’entendrà el baix nivell lector dels valencians, per exemple. O l’escassa representació valencianista arreu: mentre siguem lligats i de genolls de l’economia espanyola, de la cultura espanyola, de l’amenaça espanyola… I per garantir l’escàs nivell lector valencià, hi ha els jutjats (no rieu!). L’assetjament continua. Ho explicaré.

Cap jutjat valencià, cap ni un, no admet que l’ús del valencià siga una normalitat. Malgrat la llei, l’estatut (una gràcia divina i serenguina) i els anys d’escola, si tu proves d’expresar-te en valencià davant un jutge ja saps quin serà el resultat del plet: pagaràs dues vegades el brou i tres vegades la tassa amb el qual te l’hauràs begut.

Hom només caldria que fes una ullada als aplecs feixistes dels últims anys, tolerats, pagats i vestits per diner públic i privat, i veure si aquelles cares i carasses, són de Tolstoi, de Balzac o d’Estellés, en les preferències lectores. No vull dir que cap d’ells no puga haver fet alguna cosa més —fins i tot els seus ideòlegs—, però el resultat final no depassarà una prova mínima lectora de les bestieses bèliques del tebeo dels anys seixanta.

I encara una part dels nivells lectors espanyols, diguem-ne comprensius amb la borbonia, són d’aquell nivell ranci i caspós dels planeta: manufactures llibres com rajoles, o pintes per a gos, o refrescos sense alcohol. De colp, passa com en aquell encontre dels rucs i els llibres, que diria Roald Dahl, tant se val que proves a simular que el teu origen és el mono, aquesta vegada és perquè t’assembles al dibuixet de l’ampolla d’anís, potser que a l’anís. Poca cosa més.

Per resoldre el forat negre lector d’aquell estat policial, hom ha fet cent mil campanyes per demostrar al món que som una democràcia plena, l’estat i els ciutadans súbdits a les porres que obrin els caps. Aleshores, com anuncien tots els mitjans, les tertúlies, les tvs, i tants lectors com coordinen aquells engendros de periodisme, resolen que caldria obligar tothom a passar per l’adreçador: obliguem-los a llegir fins que la quota lectora d’espanya siga de nivell europeu.

No pensen que sense les condicions de llibertat, de dignitat de valors humans necessaris, la lectura no passa la primera de les revalides. No hi ha vies fàcils al cel lector, estimats, i les pistoles, les bales de foam, les porres grosses, o la tortura fins a la mort, no aconsegueixen sinó més violència, més agressió, més feixisme. Però el nivell lector continua a la cua. Els espanyols fa gairebé cinquanta anys que no ho han sabut adobar. Ves si no ens esperarem uns altres cinquanta.

Com deia Gianni Rodari, els polítics espanyols prediquen, i el món fa el seu camí.

 

 

 

El MH Puig agenolla el país davant els lladres

0

Hom diria que no tenim remei, els valencians. En tenim, però no és a mans dels polítics. De polítics que ens fan passar per faves, n’hi ha hagut sempre. Però ara mateix és tan descarat, que els borbons són lladres i corruptes, puteros i vividors, que fer-nos passar per uns idiotes rematats que sense esmorzar no sabem si viure o colgar-nos en un forat argilenc, és vergonyós. D’un ridícul provincià com només un valencià apocat podria mostrar-se.

Espanya ens encomana de fer-los una caseta a la mar, amb piscina, moltes habitacions amb bany i molt de pati. Ens demana que ho construim, posem els materials de primera, la mà d’obra, i el dinarot per a la inauguració. Que ho paguem tot per endavant i adéu siau. Després ens prohibiran  no només de visitar la casa, o beneficiar-nos-en d’aquella primera línia, ens prohibiran d’apropar-nos i ens acusaran d’insolidaris. En canvi de tants greuges, per això ells assolaran l’horta, ens castigaran el finançament, atacaran l’escola i ens obligaran a ensenyar a la seua manera, contra la llengua dels valencians i les altres llengües del món.

En canvi d’aitals regals, nosaltres els portarem coques, orxata ecològica i vi de Xalò. Tot els eixirà de franc, als espanyols, perquè els valencians peguem en agraïts a l’amo, servicials, gairebé uns criats a compte de fer-nos malbé els preus de la taronja o castigar-nos el fetge robant-nos empreses i un desequilibri en el finançament que durarà segles.

Els gossos en amo mengen ossos, si l’amo és considerat. Però aquest amo espanyol ja sabeu com ens tracta, què ens envia, com siula si no el tractem d’amo i senyor encara en les situacions de major crisi.

Ara, per adobar el pastís, perquè vegen on arriba la nostra idiotesa, els convidarem a obrir les misses, encara que no renuncien a fer-nos mal, ni demanen perdó per segles d’escarni, ni pensen a reposar-nos allò robat. Els convidarem en canvi de mostrar-nos porucs, servils, inferiors a la raça humana dels drets i els valors universals.

Tant se val que siguen corruptes, criminals, lladres i pedòfils, els valencians ens agenollarem perquè ens passen per damunt una vegada i una altra. Una vegada més. Una altra. Per damunt com una merda.

El preu de la idiotesa dels polítics valencians, en canvi d’agenollar el país sencer davant els borbons, com si fórem al segle XVIII, i ens hagueren de cremar la casa, mentre tothom ens insulta, ens roba, ens ataca, és el màxim de qualitat a la qual arriben psoe’s i podencs, amos i gossos, pobres els dos, el preu de la ignorància en canvi del coneixement, de la religió en canvi de la ciència, de la merda en canvi de la dignitat. Cent anys més de ser criats.

La idiotesa dostoievska valenciana no té límits. En els polítics, naturalment.

 

 

Contra la democràcia, sempre hi ha la gc

0

La gc segresta uns quants joves de Pego que havien defensat la democràcia, contra un abús feixista uns dies enrere. La vida continua.

Ara a psoe i podem cercaran la manera de repartir unes quantes medalles i títols i regals de Nadal perquè els uniformats feixistes tornen contents a les casernes amb el deure acomplit de matar cada colp més profundament els valors universals.

Els drets a espanya no valen una merda.

Diu l’advocat Gonzalo Boye que el govern espanyol no controla l’estat, ni el clavegueram, supose que per això, aqueix govern, s’amorra a llepar els borbons i els caps militars, i a dir que els espanyols tenen la constitució més bella…, i la democràcia més demòcrata.

Els valencians només es peguen o es queixen per la paella. El nivell democràtic els la bufa, o la lectura, o la cultura. Veuràs on acabarà el preu de la taronja, si Consum ja l’amaga dins munts de nata perquè no semble taronja. Dubtem si allò era una taronja valenciana.

N’hi ha que s’excusen en la por, que no podem fer res, que cal amagar el cap sota l’ala o en un forat, no fóra el cas que se’ls gire contra ells el vòmit feixista que ens governa per baix cama. Que ens hem de conformar, amb el peix que n’hi ha, encara que siga pudent.

Som incapaços de dir-ho: els governs regionals són impotents, de posar solució a res, en canvi d’acceptar que ells, com la gc, també són part del tumor, si ja els va bé damunt cobrar els rèdits i agafar les molles i demà serà un altre dia.

La crisi no la pagarà espanya. Ni els uniformats, Ni els borbons.

La cultura democràtica no existeix, en aquesta imitació de Cambòtja a l’europea que és el càncer espanyol. Perquè hom pensa que només patim perquè volem, la desfeta, la ruïna, el robatori. Si miràreu en un altre lloc, potser que no esteu pitjor, que n’hi ha que ho estan més i més i mes…

Però tot plegat ja no enganya. Ells continuen podrint, robant, enfonsant-nos, en un tarquim que continua enviant-nos la gc a tancar els nostres joves, si són antifeixistes i demòcrates.

I callem, i callem. Callem finalment.

Mentre governen les casernes, les misses, la pornografia borbònica.

Som la màfia, jutges i bancs

0

Una altra cirereta dels jutges en favor dels bancs.

—A robar! A robar! A robar!

A la terra, en una terra civilitzada i culta, hom no creuria què passa, a espanya: Però aquells fillsdeputa son d’un altre planeta. D’una altra manera no podríem creure què passa, què fan, com són capaços de tantes porcades.

Perquè tots els robatoris són contra algú. No és que aquells fillsdeputa dels jutges o dels bancs es troben uns diners i se’ls reparteixen. No. Els diners són públics, de tots nosaltres, i aquells decideixen robar-los per la cara, els roben i en pau, s’ha acabat. I demà tornaran a robar i despús-demà. I la setmana que vindrà, sabeu, perquè són lladres compulsius. Van al calaix públic i fiquen la mà: policies, gc, jutges, borbons, polítics, bancs, retors, empresaris…

I la quantitat robada avui, quina és, us demanareu: 1.300 milions? 100.000 milions? 40.000 milions? 1 bilió? La hisenda espanyols és un lladrocini, els polítics del psoe i dels comuns ho són, lladres, i la resta de pedòfils, el pp, vox, c’s, tots són lladres compulsius… criminals. Tots els polítics espanyols de la transició, amb responsabilitats de govern, han sigut lladres prompte i tard. Calaveres. Uns calaveres professionals del robatori compulsiu. Després dels franquistes, amb el perdó als franquistes, s’incloïa que venien a robar: tots, sense excepció, no només aquell inútil del Zaplana, que a més ho va deixar enregistrat, malgrat que els jutges aleshores, i ves si farà anys, van dir que bé, que això ja era acordat de temps, i que no era cap crim, a espanya, però que no calia ser tan clars. I van perdonat-se entre lladres, i embotint-se els milions en els seus comptes.

Jutges, militars, retors, borbons, polítics, bancs, empresaris, sindicats oficials del tipus ccoo, ugt, mamons, gc, premsa oficial, qui no vindrà a robar, a robar-nos?

Què passarà? Calarem foc als bancs? al bernabeu? a les casernes?, als jutjats?, als pares dels lladres? a l’església? De tantes ferides patides des dels anys quaranta, no sembla que res farà moure’ns més enllà de la queixa verbal, de repicar atifells, d’insultar els caps visibles de les quaranta famílies més criminals d’europa, totes elles espanyoles convençudes.

I el resultat del robatori quin és? Què podem esperar d’un atac continuat als recursos, en especial dels valencians… Desinversió, una ruïna en estudis, en escoles, en universitats, en ciència, en ocupació, en serveis, en sanitat, en el camp, una ruïna per al futur dels joves, dels adolescents, dels xiquets, de les famílies en canvi de continuar enriquint els fillsdeputa de sempre, noms propis del feixisme espanyol desbocat dels últims anys, setanta, vuitanta anys que continua atacant els drets bàsics i els recursos públics.

*En canvi de robar-nos milers de milions, els jutges protagonistes d’aitals decisions, amenacen demòcrates que els canten la veritat, els amenacen que han gastat 100 euros amb llapis i gomes de borrar.

**Els bancs que van patir una crisi gravíssima, que el govern espanyol els va tapar regalant-los més de cent mil milions d’euros, són els que han denunciat la hisenda pública per continuar robant-nos.

***A espanya n’hi ha més criminals als govern, als borbons, a les casernes, als jutjats que no a les presons.

espanya contra Galileu (1)

0

El TS, que són la nova inquisició espanyola desplaçada des del S. XVII contra qualsevol intent científic o filosòfic, torna contra Galileu o qualsevol pretensió Il·lustrada, contra la llum, si no és aquella de la fe i la pederastia. Ara han ordit contra l’economia dels valencians, en atacar la conselleria d’educació i l’escola pública, contra una decisió sobre els concerts econòmics: o pagueu trinco tranco als catòlics o us descavalquem amb foc aeri i metralla nova: jutges, jutges paracatòlics, paramilitars, paraextremadreta, van decidint contra la democràcia i contra la llibertat.

No és només els presos polítics i els exiliats. és l’escola i qualsevol cosa, ells decideixen les economies i la política, els jutges inquisició desplaçats al s. XXI. No és estrany que espanya siga l’estat que menys inverteix en ciència i més en religió. La desigualtat en favor de la fe i la merda d’escoles que la pregonen, ja se n’encarreguen els jutges de destriar com i compte que ningú, democràticament fins i tot, diga res en contra.

I la religió és dins l’escola i dura i dura i dura… un càncer que és un infern.

Si hom pregona la democràcia i la raó per damunt el cretinisme sempre trobaràs un malparit que et denunciarà i un jutge que li farà cas i costat, per aterrar qualsevol intenció lícita d’equilibrar l’escola o qualsevol dèria: si l’extrema dreta no governa, i ves si encara governa, ja ho faran els jutges, amb repressió, nocturnitat o a la llum del dia: van desbocats i sense vergonya, els pocavergonya. Com que ningú no els planta, ni els diu a la cara “desobediència, inútils”, ells s’agafen el mànec, la paella, i tenen tothom atemorit, als peus, com si no n’hi hagués més món: a espanya, la democràcia és d’un nivell tan idiota i minúscul, que qualsevol cagalló funcionari, arriba a posar contra les cordes la civilització mateix. Només perquè els espanyols, sobretot els espanyols funcionaris (retors, militars, gc, fiscals, administració, jutges, etc.) són per damunt del bé i del mal i es creuen en el destí de lo universal.

N’hi ha merdes de vaca amb major dignitat. L’altre dia, per exemple, vaig veure una pel·lícula que…

Els jutges enfonsen espanya en la merda

0

Jutges o toreros, fiscals i criminals, lladres i serenos, borbons i puteros, colons i esclaus, corruptes i feixistes, pp vox psoe c’s podem, del fem de la merda, de l’infern o més avall…

Dant feia literatura de l’inferno, del drama, però espanya és l’esperpent: en els últims anys va escrivint la part més patètica de la història d’Europa. Dels últims cent o dos-censt anys, o més enllà. Els jutges són ara els protagonistes, el present feixista més viu i intens, van començar a ser-ho amb el psoe, volien ser la part principal, el tall més sucós, qui decidís la vida o la mort de l’ésser. Fan i desfan contra la democràcia amb una facilitat que hom els defineix el nou feixisme dins el feixisme espanyol: fatxendes, capriciosos, malcarats, matabous, s’atreveixen contra tot, contra la voluntat popular, contra els tribunals d’Europa, contra l’ONU… No tenen fre ni mesura ni por a descarrilar l’humanisme, els valors o els drets humans. Són els nous semi-déus de la galaxia, que no depassa la meseta, que no els arriba a categoria de segona divisió, a penes a lectura de primària. Ah, però es pensen homers, galileus, i einsteins de l’univers, però no poden passar el pirineu, perquè aleshores, ai, se’ls acaba la trampa, la rampa, el xot, així que només poden delinquir en el rodal de la conquesta, allà on els militars i la gc apuntarien la pistola, fora vila ja se’ls veu la llauna, el fil, la pandereta. Viuen al gulac espanyol ed la nova falange, són la nova falange, units en el destí universal del feixisme. Punt. No arriben més lluny. Intel·ligència limitada a zero. Els deu primers nombres primers. Prou. però els sobra…

D’ací uns anys, en estudiar el segle XXI, espanya passarà com l’actiu més significat del cretinisme, i la torpesa i la mala fel seran la seua escola. la nova enciclopèdia àlvarez que va escrivint podem, psoe, sanchez i el pardalet. Una ruïna, moral, ètica, filosòfica fins i tot. Caldrà prohibir els llibres, els documentals, la premsa lliure (si en queda cap), perquè ningú no puga burlar-se’n del ridícul, dels torpalls, de la misèria humana que representa aquest estat en runes, aquesta porquera, un exércit d’inútils. espanya és un estat ineficaç, podrit. Un fracàs. Pobre unamuno! Pobra maria!

Ves que era difícil superar la mediocritat política, aquells líders o presidents espanyols. Empresaris, directors de mitjans o tants productes subculturals com omplien el femer d’un quiosc, els camps de futbol, les places de bous, les casernes… Militars, gc, retors, cardenals, bisbes, monarquia, semblava impossible superar el tarquim del segle XX, la brutor acumulada de les guerres, aquell rerefons més trist dels homes… però van arribar els jutges. I espanya va respirar de joia!

Psoe i Podem continuen atiant el feixisme

0

Tant se val que l’ONU torne a demanar la llibertat dels presos polítics. Tant se val aquest excés dels jutges espanyols contra un jove madrileny que es va manifestar per la llibertat. Tant se val Europa o que espanya siga una merda en un plat, menys que una merda, i menys encara que el plat. Tant se val que els criminals siguen lliures en canvi de tenir presos innocents (entre Martín Villa i el MHP Torra, qui direu que espanya considera criminal?). Tant se val qualsevol president d’espanya, si tots sense excepció van contribuir amb les clavegueres, amb les conxorxes, amb els crims d’estat. Tots sense excepció són còmplices i criminals emparats per una justícia feixista. Tant se val de tenir una monarquia lladre, criminal i corrupta… Un cau de puteros i pedòfils. Perquè ja no és unas qüestió de vergonya, ni de dignitat, ni d’honestedat, ni de respecte o valors… En aquell zoològic de criminals, se’ls fot matar-ne un com cent: perquè viuen panxacontents d’un estat criminal que no n’aprendrà mai, que no farà net, ni demanarà perdó: abans filldeputes que cristians, ha de pensar la seua església! Ves si fan de bèsties i és bèstia aquella vida.

I el pitjor és que cada dia, gent que semblaria honrada, o honesta, o digna, calla, els fa el joc, viu com si no passés res, com si la repressió, l’assetjament, la violació de drets o el crim dels seus, no els afectés de cap manera. A la seua, tu, i qui dia passa… Els comuns i el psoe continuen atiant el feixisme més ranci i caspós a mans de jutges, polítics o cossos de repressió. Ací tothom, de la merda dels comuns als cagarros socialistes, consideren que posar una pancarta de llibertat d’expressió és un crim que hom ha de pagar, caríssim. Ves el màxim al qual poden aspirar tots els homenics i donetes podem i psoe, del govern i dels ajuntaments, de les diputacions o ves a saber on llepen, paren o peguen…

El TS és el garant del feixisme a espanya

0

L’objectiu màxim del tribunal suprem és mantenir el feixisme. A qualsevol preu. Conservar el feixisme per damunt de drets, d’idees o d’accions socials i humanitàries. Sense bromes o dubtes o cap més consideració. Altres institucions judicials, d’advocats, de fiscals o de jutges per lliure, els ajuden en aqueix paper, de cooperació desinteressada en favor del primer repte. Tapen les barbaritats, fins i tot si van contra la llei mateix que no els interessa, i la interpreten a conveniència. Alguna cosa els caurà en recompensa. Les portes giratòries de la classe dominant, fins i tot en aquells que fa trenta anys eren uns desgraciats, ara els crema la pell. Són un deliri.

A tots els partits polítics espanyols els convé aqueixa organització. A tots. Cap ni un no es queixa d’aqueix estrafolari repte pel feixisme, al contrari, els convé per repartir el pinso entre els seus, fer la vista grossa o si molt els convé doblement, tapar a mentides les barbaritats judicials. Als mitjans, als cossos de repressió, als borbons, a la burgesia, a l’església… fins i tot a una part important de la classe obrera, entrenada en la submissió i a menjar agenollada de les molles que cauen d’aquelles taules. Tothom sense excepció calla i atorga que a espanya li convé el feixisme. El feixisme o el ridícul etern.

Fins i tot Europa calla. Tapa, atorga com si una oloreta a democràcia en fóra prou. Prou per autoritzar tots els abusos, les violacions, els enganys… Ningú no s’atreveix a cantar les quaranta perquè fóra com acceptar que els han enganyat durant quaranta anys, mentre miraven en un altre costat. Un toc de conservadurisme feia estil, un toc d’autoritarisme feia bell, amb un toc de feixisme fins i tot es podria conviure,… en trauen profit tothom. Sí, feixisme, després d’aquells exemples del segle XX… O Europa va fer res, davant els diversos genocidis als Balcans? A Turquia, a Polònia, a França, a Anglaterra, a Hongria, a Rússia…, per què n’haurien de fer front a espanya, doncs.

El feixisme o el ridícul.

Els uns, espanyols, i els altres, europeus, tanquen els ulls davant la corrupció a l’escala més alta: els pocavergonya dels borbons són lladres i són criminals, segons la premsa internacional, amb tot de proves sobre les seues maldats, però el govern d’espanya ni s’immuta ni pensa que calga explicar res. Ni corregir res. El govern d’espanya encara amorra més la dignitat, si li’n queda, i es gasta milions d’euros per explicar la culpa de la brutícia i de la merda que corre: la culpa és dels àrabs, dels catalans o fins i tot dels bancs suïssos, que no han amagat suficientment els draps bruts.

«espanya sempre afina.»

Europa calla davant una monarquia corrupta, criminal, en canvi de dir que són afers interns. Entre el govern espanyol i les seues institucions corruptes. Però el govern espanyol va crear els GAL, el 17A, la tortura, les audiències, els assassinats quirúrgics excepcionalment perdonats, va crear policies corruptes, violentes, agressives, i europa no vol investigar res ni que s’investigue res. Ni els inútils de PODEM no volen investigar res, per si perden el dret al pessebre. Pacten amb C’s, amb el pp, amb Vox, fins i tot amb el psoe, i amb tota la merda que calga pactar, en canvi de tenir dret a la cuixa, a l’os, a ser als mitjans, a creure’s els principis elementals de la filosofia. A ser part del falangisme del segle XXI.

El TS és el guarda i és el gos. La carta destapada del feixisme més consentit a Europa.

I el feixisme mossega la democràcia…

(continuarà)

 

Espanya ens empeny a la independència…

0

Espanya ens empeny a la independència, amb cada acció o decisió o acord polític i judicial. Són així de rucs, o som així de rucs, perquè no sembla que nosaltres aprofitem la invitació. De cap manera. Com si ens agradés el càstig, la repressió severa, l’assetjament.

Ara mateix, espanya amenaça l’ajut als llauradors a través de la PAC. Volen reduir la quantitat de llauradors que la poden percebre en canvi de quedar-se ells els diners, els epsanyols, per pagar-se les putes, els funcionaris, les vacances, els mestres, els metges… Sí, ens roben per quedar-se els diners o, en justificar que no s’ho quedaran tot per a prostitució, enviar-los a augmentar els seues recursos.

I què farem els valencians d’aquesta nova amenaça contra el camp? Vull dir els valencians honestos, no parle dels Mercadonots, els Roig, els català del PP, els corruptes, els criminals…, no, parle dels valencians vulgars i ordinaris que han de treballar si tenen feina, honradament o gairebé, mentre el robatori espanyol continua contra la hisenda valenciana.

Aquest és el probelma, que la hisenda és exclusivament espanyola, nosaltres els apleguem tots els impostos i els els donem perquè ells els pug8uen repartir per a la prostitució pròpia (drogues incloses), i del seus. D’allò que sobrarà, si en sobrarà res, ja veurem quin serà el percentatge que repartiran per a les escoles valencianes, els hospitals valencians, els servis i tota la morralla que ells consideren estrangera a l’hora del repartiment.

Ells continuen empenyent-nos a l’abisme i nosaltres, malgrat qla seua Covid19, Covid20, Covid21 i Covid infinita, ens matem per abraçar-los, per abraçar-nos a l’infern en el que converteixen el nostre viure.

A veure si és que nosaltres també haurem de ser albardats  i de cabeçó ample?!

Històries del rei cafre (2): amb la cua entre cames

0

Un rei astorat estret acovardit volia follar-se una reina en un monestir, que volia follar-se un poble sencer, una nació ocupada, “no volem ser!”, una colònia, però l’abat els va demanar el respecte sexual necessari per no torbar el silenci d’un espai clar i català. Però un rei mana més que no un predicador, déu del cel, per poc que la sotana no li arribe a terra o li tape les sandàlies d’estiu, qui fa les sandàlies d’un frare?, i les d’un abat? i les sàries d’un ruc?

Una reina fideuenca podenca plebeienca venia a follar-se un rei ronyós, barbós fideuós feixistós, entre lloses i parets d’una història natural acomplexada tan absurda, poblet a més d’un bon ciclista del regne de mallorca, era el cementeri on reposava el rei dels catalans, i dels valencians, caguenlou que els fallers fa molt que no suquen traca ni fan bunyols! El monjo observava, el guilopo, si ella encara duia allò entre les cuixes del claustre: i aquesta tomba, quina reina era?, que pregunta ella, una reina fideuenca podenca plebeienca, i se li escapa un xiulet de saliva que topa amb el nas del frarot, ara sí que m’has mort, ais malapenca, més decantat cap a l’error monumental d’acceptar aquesta burla o invasió del meu espai de culte i encara m’arruixes el mal de madrit: Na Violant va passar volant damunt un dron amb una estelada, a sota tot eren vinyes verdes lluny del mar: independència, va pensar el frare, ves si ets aficionada, tu… Però em comptes de dir-ho, el monjo, la llenga el traeix, se li va escapar una bufa, hòstia puta quina bufa!, en aquell silenci del ball de màscares, hagueren mort cent haques en un dir arre!

Al carrer, entre les vinyes, el bosc, el jardinet, els camps de cultius, un milió de mossos amb navalles, pistoles, porrots, bombes, metrallaores, ganivets i màquines de descarregar l’odi de la xapa, la medalla milagrosa: ves que l’uniforme imposa al cos humà quan vesteix de violador de drets humans. És el que haurem de convenir: siga la policia que siga, una majoria són un cos de violació de drets universals. Ah, i tant que caldrà fer net i enviar-los a cagar a la via, el 99.9% al carrer. Torqueu-vos amb allò que sabeu, violadors o mossos o falsos defensors de res. Feixistes amb legalitat per pegar fins a matar, els drets d’un jove, d’un home, d’un pensament! És que la policia fa falta! Per a què? (d’això un altre dia, paraula)

Esquivant els colps, les genollades, tanta força filosòfica o platoniana, les potades, l’agressió dels carnissers dits policies de mosso, una representació important del poble català, fart dels abusos borbònics, dels viatges de lladres, dels comptes a suïssa, de les matances d’elefants, de les inútils infantes, dels paradisos, de les seues follaes, robaes, i burlaes, i el pitjor, de creure’s la inviolabilitat al s. XXI, de tot plegat ha dit prou, prou de suportar la pitjor pandèmia de la història: espanya.

Enlloc del món no s’ha vist un estat violent, pedòfil, corrupte, lladre, trampós, trompeter i acordionista: els gal, els bàrcenes, els rajoy, els cotino (ahh, aquestes encara roben als valencians amb permís del beat mort), els ordinadors del bàrcenes, florentino, acesa, iberdrola, gas, lacaixa parlem amb els borbons per tenir-los consentits a suïssa, rato rato rato, aznar, els gal per gal, gonzalez, sanchez, el legionari marchena, pare i fill, iceta el monassillo, cajamar, bankia, les clavegueres, la destrossa de la sanitat, l’atac a l’escola, a les llengües, tota la branca podem contra la llengua, contra la llibertat dels pobles, marlaska, el psoe, els ordinadors del pp que no eren ni proves ni xufes ni allò que deia el suprem: deixeu que els xiquets s’acosten a mi, a tocar d’un jutge: l’església que tot ho posa sota sotana, el feixisme, la corrupció que no sabem, el clavegueram, els TGV, Renfe, el corredor mediterrani, el finançament valencià ha, i el rei que es follava els elefants amb pius de dos canons, el de cartagena, el de santander, el feijó, lerma, oh aquest encara viu, rita no, que ja cria malva, castelló cagalló, que encara envien l’extrema dreta a calar foc als ateneus, els aeroports fantasma, quin corredor mediterrani?, el instituto cervantes (quina prostitució), marsé, els gc que envien voluntaris a trencar cames, les terres robades a bétera a colps de pistola, de bandera, de carasseta de submissió…

Per cert, els folladors de poblet ja han acabat el nyigo-nyigo?, s’han fet el frare del temps, el viu, el mort, el tort, el monjo que no sap com posar-se la màscara, els mossos que continuen repartint violència sota les ordres del conseller Buch, gordillo el de la ràdio, el barça que pagava perquè insultaren els catalans, els del vi de Requena que són inútils rematats, el mercadonot… Oh, és com un viure feixistaaaaa, aquesta sí que és la pandèmia!

L’estat que és espanya només s’aguanta per la violència i l’amenaça militar, perquè els diners que salvaran espanya momentàniament, no salvaran valència ni els valencians. Us estranyaria que aquell estat de vividors i malparits, dels jutges, els villarejo, els borrell, els fiscals, el pp, el psoe, no puguen ordir un pla per eliminar-nos a colps de covid?

Un rei, una reina, la cua entre les cames, la figa quieta, tonen d’un viatge per les colònies amb la lliçó sabuda: com ens estima el poble, quan follem al monestir!