Els joves de l’IES Lluís Vives han posat color a la ciutat, en encendre una flama contra la violència, en favor de la dignitat… Clamen per uns recursos mínims, contra els abusos i les mentides d’una política que, a València, fa anys que enganya els ciutadans. Tot plegat, tres o quatre-cents joves d’un institut posen contra les cordes la ciutat sencera. Tothom en parla, alguns ben malament, dels joves. La SER per exemple, aquesta nit acusava que hi havia infiltrats professionals que atiaven la violència, venien a justificar una part de l’acció policial, alguns contertulians que ja sabem quin periodisme practiquen, si no és que vas a favor d’espana i i la seua península. Això de la barceló, no és el primer cas d’un periodisme que enllà és una cosa i ací és diferent: barceló, francino, i aquell il·lustre que dirigí un programa a Canal9, com es deia…
N’hi ha mitjans que es queixen que els joves posen cul per amunt la ciutat, que les retallades sobre l’educació no són excusa suficient per destapar tanta força i il·lusió, entre els joves,i demostrar-nos com som de dissortats realment, una majoria. Això d’espana, qui ho vulga que ho compre, no ho volem ni regalat.
Naturalment, que els sindicats, els partits i tants alliberats que xuplen del sistema ho viuen des de lluny, còmodament. N’hi ha excepcions, i uns quants polítics que van rebent en canvi de defensar el jovent. Però, n’hi ha motius perquè tres-cents, cinc-cents, mil joves, siguen capaços de tenir mig món atent al que passa a València? N’hi ha res que puga concentrar l’atenció mundial sobre un institut de joves, el Lluís Vives, que arrossegava fama d’immobilista i cementeri d’elefants?
Evidentment que sí, que n’hi ha raons, perquè aquesta primavera de València, o segona batalla de València, puga obrir els ulls de milers de valencians cecs i idiotitzats.
A València fa anys que ens roben. A la llum del dia, ens birlaren la caixa pública, que s’han begut els diners de l’educació, la sanitat, l’assistència, la cultura, el camp i no han deixat sinó deutes i obligacions que ja no podem atendre: i això ho han provocat polítics del pp que són al govern de la generalitat, a les conselleries, als ajuntaments, a les diputacions… Fa anys que València és saquejada amb la passivitat i la tolerància de tothom: jutges, policia, empresaris, polítics en la seua majoria del pp… Tothom veia com furtaven i res no passava.
I ves que uns joves, en veient com els quedava l’aula, amb aquest fred d’un hivern cru, van començar per portar unes mantes, per eixir a explicar al carrer què tenien, què volien, i els polítics de pp no han sabut sinó enviar-los els gossos, els lladrucs de sempre, per respondre a una exigència tan elemental com senzilla: tenim fred, tenim pocs recursos, i vosaltres encara ens pegueu per explicar-ho.
Els joves han entés que el pp els ha robat el futur, i per això se’n queixen i tenen tot el dret de fer-ho. I el dret d’acusar amb noms propis els protagonistes del lladrocini.
Els mitjans oficials no volen veure que els joves destapen els draps bruts de la societat valenciana: no volen topar-se amb la realitat d’una ciutat corrupta, i troben que ja els va bé, l’enviament de tropes policials (un exèrcit sencer) a rescatar l’ordre públic i l’honor dels Urdangarín, que és l’honor del rei, Rita, Rajoy (que explicava no fa gaire que València era un model a seguir i imitar), els Cuesta, Fabra, Rus, Blasco i encara centenars de noms propis corruptes: directius de la CAM, banc de València, Bancaixa…
Sí, uns joves posen cul per amunt la ciutat i el món s’assabenta que València és un sac carregat de merda: quins temps de la copa amèrica, la fórmula Ú, la visita del papa, que servien per desviar diners, congriar negocis en paradisos fiscals, o vestir-se a compte dels valencians… Quins temps, quan érem rics i follàvem drets.
Però ves que, uns quants joves d’institut, han dit prou.