Ulisses20

Manifest de la Plataforma en defensa de l’ensenyament: 23 de maig de 2024 (adaptació a l’escola, pública o no)

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament hem convocat l’escola dels valencians a fer una vaga, avui 23 de maig.

Per què? Entre més coses, per aturar les lleis regressives de PP-VOX i de tots els partits polítics que ataquen els valencians (n’hi ha més que pp i vox), perquè atempten contra els drets de l’escola i perverteixen el significat de la paraula “llibertat”. No podem permetre els atacs que pateix l’escola. Avui i cada dia, direm NO. Per millorar les condicions laborals: exigim recursos per millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, també per atendre millor les famílies. Exigim la supressió de la burocràcia, i demanem més mestres i menys alumnes a cada classe. Però més alumnes que parlen sempre valencià, naturalment. No volem agressions a l’escola. Ni enlloc. Volem atendre millor els alumnes, evidentment. Els alumnes mereixen espais educatius en molt bones condicions. Patis grans i garroferes ufanoses. Aules amples i molts llibres. I música, i art, i ciència. Necessitem més escoles i més mestres, joves amb coratge, amb optimisme i amb ganes de revolució.  Com anunciava el partit del COR, un partit que ha nascut a l’escola, en concret a l’aula de coinqué de primària: coratge, optimisme i revolució, ha! Me’n ric dels partits d’esquerres oficials! Exigim un increment de la inversió per a protegir i garantir una educació de qualitat. Nosaltres diem sí a la llengua, a totes les llengües, sense exclusió. Sí al valencià, perquè dir-li català ens fa perdre bous i esquelles, i sí a les llengües del món. El català la primera. Prou d’atacs i de burles a la llengua dels valencians. Calen polítiques valentes, optimistes i de revolució. Diem NO al districte únic segregador, que no sabem què vol dir, però que queda bé de dir. Prou de considerar l’escola com un mercat, o l’educació com un negoci. Ací estem i ens mantenim fidels a la llengua i al país, ferms, mestres i alumnes, perquè volem una escola altruista, sòlida, compromesa i lliure de polítics inútils. Les retallades en l’educació ja són una realitat contestable. Retallen en les escoles d’idiomes i retallen en infantil i primària. Retallen, perquè no s’estimen l’escola. Volen retallar en l’escola per desviar recursos  als negocis privats i a la corrupció. Retallen drets humans, drets socials, drets democràtics. Però nosaltres reivindiquem l’ensenyança dels valors ètics. Aturem la retallada de l’assignatura d’Educació en Valors a 4t de secundària, que prou que en necessiten aprendre, aquells. L’ensenyament ha de garantir un espai per la reflexió pausada i crítica sobre els valors ètics i democràtics i els reptes de futur que afronta l’alumnat i la societat en conjunt. Necessitem el desenvolupament d’un pensament lliure, filosòfic, científic i matemàtic. Volem celebrar el centenari estellés, el centenari fuster, el centenari valor, el Maria Ibars, o les idees de la mestra Empar Navarro de 1920… Volem celebrar els nostres grans mestres de la història dels valencians. Per tot això que ens manifestem ara i ací i aquesta vesprada, a València. Perquè estimem l”escola, el paisatge, la llengua, la gent, els costums… Visca el país valencià i visca l’escola.

escola gavina, maig del 2024

*el manifest va ser llegir per dues alumnes (una de quart i una de cinqué), davant l’escola infantil i l’escola primària, abans de convidar-los a manifestar-se pels carrers de València, ahir que era 23 de maig de 2024.

«he tornat. feia temps que no havia tornat.»

Setmana de la trobada d’escoles i de la festa temàtica a l’escola. «Som escola, som llengua, som moviment, som país.»

Del sis al dotze de maig, hem celebrat a l’escola la Trobada d’escoles. També hem fet un treball específic sobre el moviment, que enguany era el tema clau a l’escola. A veure si sabré fer un resum de totes dues coses… Un dia, el mestre ens va repartir unes carpetes. A dins hi havia un diari. La carpeta i el diria el vam portar a casa. Sempre n’hi ha que se n’obliden de fer allò que cal. Se n’obliden de portar a casa les coses que caldria portar a casa, per exemple, la carpeta de les trobades, o els llibres de lectura, o el quadern d’innovamat en canvi, n’hi ha que no, que no obliden res, n’hi ha que fan allò que cal i n’hi ha que ho porten tot a coll. Una motxilla tan grossa que rebentara abans d’acabar el curs. Un altre dia de la Trobada, el mestre ens va repartir un diari, un altre diari, direu. No. Era el mateix diari, el del primer dia, o una còpia. El vam obrir per la pàgina tres, on hi havia l’editorial i el Manifest d’escola valenciana. Sobre el manifest, podríem assenyalar…

-Amb el títol de “fem poble, parlem valencià”, vam llegir els cinc paràgrafs del manifest i vam extraure les idees principals: quines? Ací les expliquem ordenades:

una. fem una crida per la llengua, amb alegria i esperança.

dues. caldrà assumir la veu del nostre poble.

tres. caldrà parlar la llengua, sempre, sense excuses.

quatre. caldrien polítics que s’estimaren la llengua, l’escola, el coneixement. Però no en tenim d’aquests. O no els coneguem, o no arriben a governar, diu el mestre.

cinc. necessitem persones activistes i compromeses.

sis. venim de lluny, vol dir que tenim història, i recorregut, però també tenim molta feina per endavant. Moltíssima.

[continuarà]

Escola valenciana* fa una crida a l’acció col·lectiva per la llengua. Amb alegria i esperança. Vol tenir cura de la cultura i del patrimoni. La llengua és el patrimoni més elevat d’un país. Com diu el poeta Estellés, assumirem la veu del poble. La llengua ens arrela, integra i cohesiona. És la clau de la convivència. És allò més important que ens identifica i ens singularitza. És la clau de la vida, dels valencians si més no.

Però n’hi ha tants d’impostors.

*del diari de les trobades de l’horta sud, enguany a picanya