Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Pere que no mos fareu espanyols

1

Hom pensava que el govern català, fos quin fos després el 17O, no aniria mai contra la democràcia. Ni contra el poble. Ni contra els seus. Ni acceptaria la repressió com a moneda, ni es vinclaria com una canya o un jonc, un de sol, pobres, a vore si el repartiment els ompli les butxaques de la família a cent anys vista, i peguen a córrer despullats a entrenar-se per a la nova Olímpia.

Si era que volien jugar a corruptes, ERC, en afavorir la gestió de grans esdeveniments, haurien de contractar els espanyols-valencians que tenen el cul pelat en afers de corrupció a escala sideral: per anys i anys que els valencians pagarem la copa de l’amèrica, les curses de fórmula1, la benvinguda catòlica del xoriguer, les paellotes del pp, i l’aigua beneïda d’un bisbat folleuvoslosxiquets: i encara la deixadesa de les infrastructures, entre més desficacis de desviar els diners, van provocar l’accident del metro i unes quantes morts gratuïtes que podríen passar per assassinats, si no és que els jutges, un altres calamars de la prevaricació, no haguessen exculpat els pollastres i la gallina, de robar i robar i robar durant anys la hisenda pública dels valencians.

Apuntar-se a sopar amb els borbons, amb el psoe, amb els comuns, o amb tothom que branda el negociot espanyol com la gallina dels ous d’or, és autoritzar que Catalunya, a partir de ja i en nom d’ERC, és de la governança corrupta: que la guàrdia civil entre a l’escola a ensenyar, que tants botifarrons de caixabanc i sabadell decidesquen on ficar el piu i on els condons per desviar la nova llavor catalana que no havíem conegut al nord-sud, en la segona decàda del segle: ara ja li val fins i tot que els fogons de quilo i mig puguen disparar contra l’escola, contra la sanitat, o fins i tot contra el paisatge. En passar a bufar pel forat, podeu triar la mida de la canyeta:

-Hom pensava que aquells d’ERC no eran covards, ni aprofitats ni mediocres.

-Ara que governen s’ha destapat l’essència.

-Però això a penes si acabarà l’any.

-No es menjaran els torrons.

-Si han de robar, i robar-nos, n’hi ha que són millors lladres.

-Més entrenats que els espanyols, els catalans no els podreu imitar. Mai.

-Simuleu. Mai.

No ens podreu acovardir. Al sud ja estem fets als pets de filldeputes.

 

 

Qualsevol política espanyola és i serà antivalenciana

0

Ahir va ser el govern català que va rendir-se a l’evidència. El govern valencià ja fa anys que viu agenollat a espanya. En realitat, mai no hem tingut cap poder de deicisió sobre l’escola, tret de les molles que espanya ens ha volgut regalar. Molles i engrunes. Amb la major de les llibertats que suposadament espanya va autoritzar, semblava que podíem decidir què podíem ensenyar a l’escola. En educació, deien els uns infeliços de la mel, tenim totes les competències. Ca!, era mentida. Mai no hem tingut cap poder sobre el currículum, i la vegada que més llibertat ens atorgaven, no era sinó un trenta per cent, màxim trenta-cinc, de tot el que l’escola, diuen havia d’ensenyar, que després també era mentida, d’allò que podíem fer i ensenyar amb cara i ulls. Perquè el currículum espanyol ens té agafats dels ous, atrapats, en uns modos i uns continguts decimonònics. Un femer de decisions que cada colp més, ens allunya d’allò que ensenya europa. Ja poden els gurus venir a explicar contes de fades. Una caguerà de vaca.

Així que vivim agenollats, també des de l’escola. I mentre no decidim el 100% del currículum, els valencians, mai no abandonarem el furgó dels torpalls. A la cua d’Europa, i allò que és pitjor, a la cua del coneixement. Sense la independència dels valencians, sense un estat propi diferent de l’espanyol, els valencians no serem ningú, ni al camp, ni a la sanitat, ni a l’escola, i menys encara en la política.

 

 

Quina pandèmia serà més grossa

0

Un criminal Putin continua al capdamunt d’un govern que mata i mata i mata.

Un criminal PedroSanchez autoritza el govern del Marroc a matar la llibertat al Sàhara. Continua al capdamut d’un govern.

Un criminal borbó s’empara en la justícia espanyola per continuar els negocis bruts. No vindrà d’un borbó. O de dos borbons.

Un govern valencià mata el camp valencià, a mans d’una conselleria d’incapaços. Qualsevol govern valencià.

Un govern català autoritza l’ús vehicular del castellà a l’escola, per acabar de matar la llengua del país. La pobresa d’esperit dels polítics catalans, quan tenien a tocar la llibertat.

Semblarà ridícul, demanar més restriccions contra la pandèmia. Però no sabem per a quina pandèmia!

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari