Pere que no mos fareu espanyols
Hom pensava que el govern català, fos quin fos després el 17O, no aniria mai contra la democràcia. Ni contra el poble. Ni contra els seus. Ni acceptaria la repressió com a moneda, ni es vinclaria com una canya o un jonc, un de sol, pobres, a vore si el repartiment els ompli les butxaques de la família a cent anys vista, i peguen a córrer despullats a entrenar-se per a la nova Olímpia.
Si era que volien jugar a corruptes, ERC, en afavorir la gestió de grans esdeveniments, haurien de contractar els espanyols-valencians que tenen el cul pelat en afers de corrupció a escala sideral: per anys i anys que els valencians pagarem la copa de l’amèrica, les curses de fórmula1, la benvinguda catòlica del xoriguer, les paellotes del pp, i l’aigua beneïda d’un bisbat folleuvoslosxiquets: i encara la deixadesa de les infrastructures, entre més desficacis de desviar els diners, van provocar l’accident del metro i unes quantes morts gratuïtes que podríen passar per assassinats, si no és que els jutges, un altres calamars de la prevaricació, no haguessen exculpat els pollastres i la gallina, de robar i robar i robar durant anys la hisenda pública dels valencians.
Apuntar-se a sopar amb els borbons, amb el psoe, amb els comuns, o amb tothom que branda el negociot espanyol com la gallina dels ous d’or, és autoritzar que Catalunya, a partir de ja i en nom d’ERC, és de la governança corrupta: que la guàrdia civil entre a l’escola a ensenyar, que tants botifarrons de caixabanc i sabadell decidesquen on ficar el piu i on els condons per desviar la nova llavor catalana que no havíem conegut al nord-sud, en la segona decàda del segle: ara ja li val fins i tot que els fogons de quilo i mig puguen disparar contra l’escola, contra la sanitat, o fins i tot contra el paisatge. En passar a bufar pel forat, podeu triar la mida de la canyeta:
-Hom pensava que aquells d’ERC no eran covards, ni aprofitats ni mediocres.
-Ara que governen s’ha destapat l’essència.
-Però això a penes si acabarà l’any.
-No es menjaran els torrons.
-Si han de robar, i robar-nos, n’hi ha que són millors lladres.
-Més entrenats que els espanyols, els catalans no els podreu imitar. Mai.
-Simuleu. Mai.
No ens podreu acovardir. Al sud ja estem fets als pets de filldeputes.