Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Enric Solà i el dret valencià

0
Publicat el 27 d'abril de 2023

Ahir, en aquella església de la beneficiència, assistíem a l’homenatge a Enric Solà Palerm, l’homenot del dret valencià, entusiasta sempre, positiu, ell que vivia a un pam, que som a un pam de la llibertat, malgrat que la resta d’homes mortals podien pensar-la a quilòmetres, la llibertat, fins i tot que la voldrien més lluny, o que no la voldrien mai, que preferirien viure rellogats, beure de la mà dels amos, d’aquella espanya rància de la caverna. L’home convençut de la llengua i del país, Enric Solà, havia dedicat una part de la vida a recuperar el dret civil valencià, malgrat que el psoe, espanya i tota la ferralla torpedinaven cada intent de recuperar-lo: sí, tenim unes Corts per regular els ingredients de la paella, unes corts minúscules, vigildaes per tots els tribunals espanyols, de majoria feixista i antidemocràtics, poca cosa més. Torpedinar. Ho va dir Carme Pérez Aparício, catedràtica d’història: el país valencià viu ara mateix tot d’obstacles injustificables per al seu desenvolupament democràtic. En present ho deia, i d’això fa tres-cents anys, d’ençà del 1707. Això és, jutges, militars, església, borbons i polítics, encara malden perquè els valencians no puguem viure en democràcia. Vivim de les molles, i encar el dret valencià és una utopia, només perquè el dret militar espanyol, el dret borbó i de la corrupció és per damunt dels drets humans i de la democràcia mateix.

No vam poder quedar-nos fins el final, que encara n’hi havia romanços per diluir la força d’aquell home, aquella mirada clara i optimista de la vida dels valencians. Enric Sola Palerm. Si no teniu el llibre…

[continuarà]

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La independència dels valencians

0
Publicat el 25 d'abril de 2023

L’única via possible amb espanya és la indepèndència dels valencians. No només per respecte als drets. Per supervivència.

Espanya és una sangonera que ens xucla, ens aixafa, ens roba i damunt ens fa pagar la despesa, els luxes d’un estat corrupte, irracional, d’una mala llet que dura segles, d’un feixisme exemplar al món. Amb espanya mai no aprenem. Res. Res de res.

Els valencians som creatius, animosos, treballadors, d’un enginy mediterrani que aquells ens envegen, i d’ací aquell odi perenne. Tenim esperança i tenim coratge, els valencians, horitzó llarg, només necessitem la llibertat per créixer. Per viure.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Horitzó, mestres

0
Publicat el 24 d'abril de 2023

Si els jutges espanyols mai no han respectat els valencians, per què nosaltres els hauríem de fer cap cas. Ni els drets bàsics, ni la llengua, ni l’economia… ni l’educació, ni el camp… Tot s’ho han passat ells pel forat negre. Horitzo País Valencià, mestres.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mal d’escola (2)

0
Publicat el 21 d'abril de 2023

La missió principal de qualsevol mestre fóra la llibertat del seu país i dels alumnes. Ensenyeu als alumnes que, sense aquest cerca de la llibertat, l’aprenentagte no val sinó per continuar rient els acudits de l’amo.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mal d’escola (1)

0
Publicat el 16 d'abril de 2023

En una llibreria de vell que ara plega vaig trobant alguns llibres a preus de café amb llet i ensaimada, màxim cinc euros, entre més primeres edicions de Joan Fuster. Però ara mateix llegesc “Mal d’escola” de Daniel Pennac, un llibre que havia oblidat i que trobe de bon suc encara, per això l’he recomanat als meus pares de la classe (he dit meus), i als alumnes, si volen llegir alguns capítols plegats, contra el mal d’escola i contra el virus de la des-lectura. Ací us deixaré alguns dels breus textos que llegiré als alumnes en tornar de Pasqua, de la Pasqua de Sant Vicent, que els valencians encara celebrem per anys i anys… I també apuntaré algunes de les idees com a activitat principal, si no semblarà que farem una escola tan tradicional, però menys idiota que no voldrien molts sabuts de la política educativa.

“…la por va ser veritablement el gran tema dels meus anys d’escola; el seu cadenat. I la urgència del mestre que vaig acabar sent va ser fer-me càrrec de la por dels meus pitjors alumnes per fer saltar aquell cadenat, i que el saber tingués una oportunitat de passar.” D. Pennac

Anit també vaig fruir de la pel·lícula “hors normes”, per entendre que els mestres també deurien abandonar algunes normes que dicta espanya perquè l’escola no canvie i tinga dins el pou una majoria d’alumnes. Encara en el segle XXI.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari