Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Valencians de frontera

0
Publicat el 14 de juny de 2024

“Una pàtria lliure, lluminosa i alta.» dins el centenari Vicent Andrés Estellés no sabem si aquests versos es lligen prou, o s’entenen, més enllà de la celebració cultural en la qual voldrien els impostors que ens quedàssem, únicament allà, en la vessant cultural i poètica del poeta: que anar més enllà on ell ens feia avançar, somiar, potser que faria tremolar els cors afeblits d’uns qunats valencians que fa segles que dormen.

A la vesprada, Vicent Partal farà una conferència a Llíria, sobre Fornteres, sobre l’actualitat, sobre el que ell voldrà, i per acompanyar-lo m’havia repassat l’últim capítol del llibre “fronteres”, que serà l’excusa del retrobament del periodista a la capital del camp de túria. Una oportunitat per elevar l’oci al camp de llíria que en deia Rosselló, i obrir-nos la mirada en favor de la mobilitat, de les fronteres que es pensen encara perennes. L’ocasió de llegir i rellegir tantes propostes de lectura, de reflexió i d’investigació geopolítica. Tan necessari com seria per als valencians, l’exercici, ara que els jutges espanyols ens han declarat la guerra a tothom, a la democràcia de primer, i a la intel·ligència després. Però aquells cavernícoles de la meseta, ara que a primària estudiàvem la prehistòria, es trobaran sempre molts valencians a la frontera, capaços de plantar-los cara. Per decència i higiene. Democràtica, sí, però també de la ronya que aquells ens tiren damunt fa qui sap quants anys.

Aquesta vesprada ja vindreu al casal jaume I de la primera edeta, si voleu gaudir i mantenir-vos fidels als versos d’estellés: una pàtria lliure, lluminosa i alta. Per anys i anys.

*l’activitat l’ha organitzada l’institut d’estudis comarcals del camp de túria, serà a les set i mitja, a l’avinguda dels Furs 17

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

“De Burjassot a Kansas”

0
Publicat el 13 de juny de 2024

Anit  vivírem un acte bell d’homenatge al poeta Estellés. A valència.

la generalitat autonòmica de dalt havia enviat una delegació al sud per complir el paper polític de l’any estellés, un paper al qual havia renunciat el govern valencià dels impostors, emparant-se que estellés és un poeta català de burjassot i ells, el govern de tramús i xufa, analfabets i lladres de cultura, no tenien res a pelar en una llengua que no reconeixen, si seran cafres els ases albardats a polítics.

però no us penseu que més enllà d’unes quantes paraules de reconeiximent, aquells del nord portaven res més. Re de re. Re. Ni un euro per a la celebració del centenari, que al nord ja tenen moltes despeses, segons que diuen, sobretot per pagar a comtes que fan d’editors espanyols; aquests sí sí, que sense esme ni bous cobren milionades per atiar-nos les èglogues.

però la casa d’acció, el centre octubre, que anit era fins a la bandera per retre la joia al poeta, la festa va ser d’èxit, per les paraules i la presència dels poetes. Entre més, pel poeta Jaume Pérez, que va fer de savi i va salvar-nos amb lliçons de mestre vell, de discurs tranquil, seré d’un home que ha llegit i sap fer una lectura didàctica d’un poema extraordinari: elevar la llengua del carrer al parnàs dels autors universals. Sembla que ho ha dit ell, JP Muntaner, que els poetes americans preferien estellés a riba o espriu, per com es reconeixien en els seus versos: ells a kansas, nosaltres a valència, a burjassot o a bétera.

Jo era al costat d’un altre poeta elevat, gran com un museu, de vuitanta-dos anys, i m’explicava que veia en Llibre de meravelles una meravellosa novel·la que ningú no ha escrit, encara. Jo afegiria que també veig una pel·lícula, però de segur que vindrien els espanyols a cagar-la. Miquel de Renzi també era de llibres de meravelles, però també del gran foc dels garbons, o de coral romput, d’hotel parís i de tants altres llibres que són una obra extraordinària, estellés pur, impossible que ho puguen entendre al govern valencià, si són l’escapulari del mort al clot, que si els entra set que siga del pixum d’una burra.

De la plataforma cívica per estellés, no us penseu que se’n va explicar gaire cosa… anit hi vam perdre una bona oportunitat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’europa que es torna feixista

0
Publicat el 10 de juny de 2024

Ens tocarà de viure això ara, l’europa més feixista. Amb el que significa un retorn a l’infern del segle XX. Ves que els espanyols ja n’estan entrenats, a alimentar un infern que no han abandonat mai, allà ens hi han arrossegat als valencians per dret de conquesta. Els jutges espanyols s’estaran de sopars i catarsi fins a la vuitava, una festota que els abeurarà cent anys més, any rere any, un damunt l’altre contra els drets i contra la democràcia. Per ells, jutges, fiscals i tota la vinagrera funcionarial espanyola, allò dels drets humans a europa no sembla que s’acaba ara, per ells que ja s’havia acabat en el trenta-nou del segle XX: la seua consigna farà forat: de drets a l’infern, europa! A cagar a la via, europa! A la merde, la fraternitat i igualtat franceses!

Aleshores l’exili on serà, cavallers?, falta o bona?, i els valencians al dau, sense veure-les venir, malgrat que hem tingut pilotaris de primera! A on??

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Independència a Europa, aiiii

0
Publicat el 9 de juny de 2024

A Europa també votarem independència, però no farem gaire forat. L’europa dels pobles només la construirem a través de la independència dels pobles. Però tampoc no sabem si els valencians som un poble. I els catalans també són a punt de dubtar qui són…

Si penseu que els estats, aquests estats podrits, corruptes i fatxendes faran res pels europeus, o pel camp, o per l’educació, o per l’escola… Ai, però els valencians ho tenim cru, malgrat tenir el cul pelat de tan rebre bastonades, i insults i menyspreus. Ara guanyarà la dreta i l’extrema dreta, a Europa!, sí, sí, a europa el feixisme passejarà amb el braç en alt, i se’n riurà de la història i de tots els morts que van provacar en el segle XX i també en el XXI. Perquè aquests feixistes han estat sempre perdonats, elevats, pagats, i encara més ací a ponent, a espanya, el feixisme franquista no se n’ha anat mai, i els valencians, pobres, encara regalant-los l’ànim i la soldada. Ja ballen tot de xifres i de parlamentaris que cantaran el cara el sol i aquelles glosses a la mort i contra el coneixement… Arreu que mires els estats, els estats s’han transformat de feixistes. Els mateixos estats que s’han negat a reconèixer-nos, és clar, a defensar la nostra llibertat… El feixisme governarà i els valencians no ens espantarem gaire, perquè ja som fets a aquest paisatge desolador i dissortat. A vore com explicarem demà a l’escola que una majoria dels votants d’euorpa, entre més els valencians, han triat la dreta i la dreta feixista, els de sempre, vaja: les polítiques que es faran contra nosaltres sempre, que ja les coneguem. Perquè els valencians, com va dir Joan Fuster sembla que preferim que ens governen els altres, que ja peguen en corruptes, borbons  i lladres en un grapat plegats. Que no ho va dir Joan Fuster?, tant se val, de segur que ho pensava, que al remat no tenim remei, si per tenir-ne cura dels valencians triem llops espanyols més feixistes i més rucs.

Ara veuràs quina cultura del camp que ens espera, llauradors, si és que en teníem cap. Si damunt, l’únic partit valencianista votava en favor d’espanya, fins ací teníem el vent en contra i la barra de ser a mans de simulacres i falsos valencians… Tinc un pesar que rebente!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El manifest (adaptat) per l’escola

0
Publicat el 24 de maig de 2024

Manifest de la Plataforma en defensa de l’ensenyament: 23 de maig de 2024 (adaptació a l’escola, pública o no)

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament hem convocat l’escola dels valencians a fer una vaga, avui 23 de maig.

Per què? Entre més coses, per aturar les lleis regressives de PP-VOX i de tots els partits polítics que ataquen els valencians (n’hi ha més que pp i vox), perquè atempten contra els drets de l’escola i perverteixen el significat de la paraula “llibertat”. No podem permetre els atacs que pateix l’escola. Avui i cada dia, direm NO. Per millorar les condicions laborals: exigim recursos per millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, també per atendre millor les famílies. Exigim la supressió de la burocràcia, i demanem més mestres i menys alumnes a cada classe. Però més alumnes que parlen sempre valencià, naturalment. No volem agressions a l’escola. Ni enlloc. Volem atendre millor els alumnes, evidentment. Els alumnes mereixen espais educatius en molt bones condicions. Patis grans i garroferes ufanoses. Aules amples i molts llibres. I música, i art, i ciència. Necessitem més escoles i més mestres, joves amb coratge, amb optimisme i amb ganes de revolució.  Com anunciava el partit del COR, un partit que ha nascut a l’escola, en concret a l’aula de coinqué de primària: coratge, optimisme i revolució, ha! Me’n ric dels partits d’esquerres oficials! Exigim un increment de la inversió per a protegir i garantir una educació de qualitat. Nosaltres diem sí a la llengua, a totes les llengües, sense exclusió. Sí al valencià, perquè dir-li català ens fa perdre bous i esquelles, i sí a les llengües del món. El català la primera. Prou d’atacs i de burles a la llengua dels valencians. Calen polítiques valentes, optimistes i de revolució. Diem NO al districte únic segregador, que no sabem què vol dir, però que queda bé de dir. Prou de considerar l’escola com un mercat, o l’educació com un negoci. Ací estem i ens mantenim fidels a la llengua i al país, ferms, mestres i alumnes, perquè volem una escola altruista, sòlida, compromesa i lliure de polítics inútils. Les retallades en l’educació ja són una realitat contestable. Retallen en les escoles d’idiomes i retallen en infantil i primària. Retallen, perquè no s’estimen l’escola. Volen retallar en l’escola per desviar recursos  als negocis privats i a la corrupció. Retallen drets humans, drets socials, drets democràtics. Però nosaltres reivindiquem l’ensenyança dels valors ètics. Aturem la retallada de l’assignatura d’Educació en Valors a 4t de secundària, que prou que en necessiten aprendre, aquells. L’ensenyament ha de garantir un espai per la reflexió pausada i crítica sobre els valors ètics i democràtics i els reptes de futur que afronta l’alumnat i la societat en conjunt. Necessitem el desenvolupament d’un pensament lliure, filosòfic, científic i matemàtic. Volem celebrar el centenari estellés, el centenari fuster, el centenari valor, el Maria Ibars, o les idees de la mestra Empar Navarro de 1920… Volem celebrar els nostres grans mestres de la història dels valencians. Per tot això que ens manifestem ara i ací i aquesta vesprada, a València. Perquè estimem l”escola, el paisatge, la llengua, la gent, els costums… Visca el país valencià i visca l’escola.

escola gavina, maig del 2024

 

*el manifest va ser llegir per dues alumnes (una de quart i una de cinqué), davant l’escola infantil i l’escola primària, abans de convidar-los a manifestar-se pels carrers de València, ahir que era 23 de maig de 2024.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Setmana de la Trobada d’escoles (2)

0
Publicat el 16 de maig de 2024

«he tornat. feia temps que no havia tornat.»

Setmana de la trobada d’escoles i de la festa temàtica a l’escola. «Som escola, som llengua, som moviment, som país.»

Del sis al dotze de maig, hem celebrat a l’escola la Trobada d’escoles. També hem fet un treball específic sobre el moviment, que enguany era el tema clau a l’escola. A veure si sabré fer un resum de totes dues coses… Un dia, el mestre ens va repartir unes carpetes. A dins hi havia un diari. La carpeta i el diria el vam portar a casa. Sempre n’hi ha que se n’obliden de fer allò que cal. Se n’obliden de portar a casa les coses que caldria portar a casa, per exemple, la carpeta de les trobades, o els llibres de lectura, o el quadern d’innovamat en canvi, n’hi ha que no, que no obliden res, n’hi ha que fan allò que cal i n’hi ha que ho porten tot a coll. Una motxilla tan grossa que rebentara abans d’acabar el curs. Un altre dia de la Trobada, el mestre ens va repartir un diari, un altre diari, direu. No. Era el mateix diari, el del primer dia, o una còpia. El vam obrir per la pàgina tres, on hi havia l’editorial i el Manifest d’escola valenciana. Sobre el manifest, podríem assenyalar…

-Amb el títol de “fem poble, parlem valencià”, vam llegir els cinc paràgrafs del manifest i vam extraure les idees principals: quines? Ací les expliquem ordenades:

una. fem una crida per la llengua, amb alegria i esperança.

dues. caldrà assumir la veu del nostre poble.

tres. caldrà parlar la llengua, sempre, sense excuses.

quatre. caldrien polítics que s’estimaren la llengua, l’escola, el coneixement. Però no en tenim d’aquests. O no els coneguem, o no arriben a governar, diu el mestre.

cinc. necessitem persones activistes i compromeses.

sis. venim de lluny, vol dir que tenim història, i recorregut, però també tenim molta feina per endavant. Moltíssima.

[continuarà]

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Setmana de la Trobada d’escoles (1)

0
Publicat el 15 de maig de 2024

Escola valenciana* fa una crida a l’acció col·lectiva per la llengua. Amb alegria i esperança. Vol tenir cura de la cultura i del patrimoni. La llengua és el patrimoni més elevat d’un país. Com diu el poeta Estellés, assumirem la veu del poble. La llengua ens arrela, integra i cohesiona. És la clau de la convivència. És allò més important que ens identifica i ens singularitza. És la clau de la vida, dels valencians si més no.

Però n’hi ha tants d’impostors.

 

*del diari de les trobades de l’horta sud, enguany a picanya

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari estellés (10): encara sort

0
Publicat el 29 d'abril de 2024

Encara sort de la societat civil. D’una part. D’una bona part, si voleu. De la banda entenimentada, per exemple. Ara n’hi ha voluntaris, si ho voleu dir així, que se n’encarreguen de tapar els forats d’institucions oficials, per dir-ho d’una manera romàntica, i més respectuosa, institucions a mans de pocavergonyes no quedaria gaire bé. Entre més, volia dir que n’hi ha una Plataforma que se n’encarrega de tapar l’oblit polític i institucional del poeta Estellés. El poeta Vicent Andrés Estellés fa cent anys que va nàixer, a Burjassot, l’any 1924. I com som en l’any del centenari i al govern valencià, com al govern espanyol, n’hi ha més rucs que albardes, una grapat de Tombatossals esforçats de la selva valenciana provem de posar el poeta al lloc que mereix, nacions amunt,  amb els recursos que els rucs de la política, i de les institucions, es gastarien en torcar-se el forat del nas quan els cau la moquita. Però nem fent, i ens espavilem per les idees i els ajuts d’amics, coneguts, i gent de coratge que sempre n’hi ha, malgrat que una majoria de valencians impostors simulen simis i ximpanzés de cartró, que no ajuden ni poc ni gaire.

Hi ha una web que explica què fem, i unes samarretes, i un logotip que és un dibuix que ha fet cèsar, a partir de les ulleres del poeta i el nombre 100, que és un nombre redó que fa goig: cent sempre farà goig, sempre i avant, cent llibres, cent poetes, cent pobles, cent versos, en canvi de 101 polítics a cavall d’un ruc que no hi veuen sinó rancúnia, i gelosia, i odi contra les llengües, contra l’escola o contra els poetes. Com que allà a Burjassot, l’ajuntament havia liquidat la fundació del poeta, ara som en aquesta plataforma sense petroli però amb tot de versos de poble i per al poble, assumint la pena i la dèria, i l’ànim intacte per ser aquest mural de taronges i de magranes.

Aquests homes i dones que ens apleguem cada quinze dies a les finestretes de la pantalla, de vegades en xarxa de vegades presencials, som de moral elevada, pobres de solemnitat, que per organitzar un concert, un llibre, un aplec —no voldreu dir cent coses d’una glopada!—, tirem hores i converses i bona intenció a ser amicals i respectuosos: encara que rebem, però només en comptades ocasions, bones paraules: perquè aquelles intencions tan bones o favors no arriben mai sinó buides, sense diners, com una almoina per a la mesura exacta de cacau i tramús. I para de comptar, els ajuts posats en un muntó els passaria sense esforç un nadó de dos anys.

Però la societat civil hi és, aplega corals, recita els versos, edita cartells, fa sopars, canta i balla i dina entrepans de botifarra, per elevar els versos i el poeta a l’olimp. O a l’altar pedregós de l’horta, o del país, o de la pàtria. Encara sort d’aquesta part de la societat encara que minsa.

Encara sort, si som lectors, de tenir aquests versos del poeta.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nacions amunt!

0
Publicat el 25 d'abril de 2024

“Assumiràs la veu del poble”

Vida amunt i nacions amunt!

25 d’abril, valencians, i encara sense independència, sense llibertat, ni drets, ni diners, ni paper del vàter que tenim per tanta diarrera com ens amolla espanya contra nosaltres. Vida amunt i nacions maunt, perquè encara som ací, i tenim deler de ser, de ser-hi.

Ja podeu anar a cagar a la via, al riu sec, al barranc, els malparits, els feixistes, els invasors. Tres-cents dèsset anys que patim  tanta vergonya amb espanya. Sense remei, sense solta ni voltam sense sang.

25 d’abril i amunt, nacions amunt i vida amunt.

#100dEstellés i avant. I posa cosa més.

Vida amunt, i poesia.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (9): retorn a l’escola

0
Publicat el 10 d'abril de 2024

Som al centenari Estellés i queda molt de ciri que cremarà en favor del poeta i de la poesia. Això serà principal, la lectura de la poesia, la d’Estellés i la d’altres poetes. Avui, voluntàriament, dos xiquets m’han demanat de començar el dia llegint poesia. Ho he trobat elegant i extraordinari. Que amb nou i deu anys, els alumnes siguen capaços d’obrir un jorn d’escola amb una proposta elevada. L’un ha llegit en veu alta Diguem No, de Raimon, d’una manera excelsa, que corprenia de veritat. L’altre ha llegit el Poble, de Miquel Martí i Pol, d’emoció sentida. Encara més, perquè ja han eixit voluntaris per llegir demà abans de començar. Per començar lo jorn, realment.

Després, hem baixat al pati per acompanyar la lectura dels alumnes de primer de primària. Un matí redó… Ves si això del centenari Estellés farà paper i farà llegir.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (8): pasqua plujosa…

0

«Pasqua plujosa, collita abundosa!», Jordi Badia, a Vilaweb, sobre la riquesa de la llengua en referència a la festa de Pasqua.

I encara no haurà caigut ni un litre, avui, després de vint hores de núvols i xip xip xip, sense banyar gaire, destorbar això, fer-nos passar ase per bèstia, que açò és un ploure melindrós que passa per humitat i res més, res de res. Pasqua de llibres, doncs, de llegir i d’encendre el foc, si encara fa uns 12 graus i aquella humitat de la qual parlàvem que penetra pels ossos i impedeix d’empinar els catxirulos i els avions de paper, dinar i berenar corrents, mones i llonganissa i a casa enjorn, i llibres, i lectures… que ens faran més profit que anar pel món a ginollons, una vesprada especial per llegir el poeta Estellés, l’any del centenari, de pensar idees per escampar-lo encara més arreu… hem trobat aquesta idea, per exemple, d’un ajuntament valencià que farà llegir els seus funcionaris, vulguen no vulguen, que n’hi ha falsos valencians que no lligen mai ni pagant-los les hores a preu d’or, si fan que fan. Res més, res de res. Avui.

No, no n’hi ha catxirulos al cel.

«passen els cels

però és el mateix cel que sempre passa.» V. A. Estellés

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (7)

0

Anit, 27 de març de 2024, vam llegir el poeta Estellés davant justament de la seua escultura, assegut en un banc, sorneguer i savi: feia 31 anys que havia mort, i uns quants esforçats veïns de Burjassot commemoraven la data i el poeta. Mai cap poeta nsotre no havia aplegat tanta il·lusió per llegir-lo, per posar-lo on calia, per animar els valencians a llegir. Unes hores abans, tres alumnes de sisé de primària de l’escola el llegien davant 200 alumnes al menjador de l’escola, en el lliurament dels premis de lectura en veu alta: sí, de primer a sisé, alumnes de sis fins a dotze anys, l’havien llegit de manera excelsa a l’escola en el concurs “Maria Ibars” que organitza cada any l’escola Gavina. I com l’havien llegit, mare, si feia goig. Encara aborrona d’escoltar la lectura de Martina, aquella declaració de principis del Mural. Si en teniu l’oportunitat, dediqueu-li uns minuts.

Uns quaranta veïns de Burjassot llegien el poeta anit. D’un poble de quaranta mil, no ho sé, m’ho invente. Però no oblideu que només el 5% dels valencians llegim en català, així que nosaltres també som sorneguers i savis. No defallim, tenim il·lusió, cantem a la lliberat i contra l’opressió que ens governa i ens voldria sotmesos i submisos. Com diu Mercè, de can Bassot i també de la Plataforma cívica que impulsa el centenari Estellés (no us cregueu que és el psoe o compromís que ho fa), «com no voleu que ens estimem el poeta, si compartim desitjos i sentiments tan comuns i tan elevats!».

El 27 de març també és una altra data per recordar amb la lectura de poesia. Pobres, els del govern valencià, com els fluirà la caspa i l’odi…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La llengua és l’ànima

0

Avui hem lliurat els premis del concurs de lectura en veu alta “Maria Ibars”. En un menjador de l’escola a gom, fins a les balconades, hem recitat Estellés i hem llegit l’acta del jurat, que ha premiat sis ambaixadors, un per cada curs de primària. I encara un premi gros final, a l’ambaixadora de lectura del Maria Ibars 2024: el premi ha sigut atorgat a Martina Poll, segons el jurat, per com va llegir i expressar el Mural, el poema “declaració de principis” de manera pausada, lenta, ajustada a una lectura amatent d’alta volada. El lliurament s’ha fet coincidir en el 27 de març, que fa 31 anys de la mort del poeta Estellés, l’any del centenari. Entre més regals, hi havia una pilota de badana amb una cinta escrita: la llengua és l’ànima. Jo he explicat que la pilota representa el joc, el joc al pati, al carrer, a la plaça, i la frase ens recorda com de fàcilment els xiquets canvien o muden de llengua. Però com?, si és l’ànima, els demane! Com ens perdem tan fàcilment, carabassots!

La frase “la llengua és l’ànima” és de Mercè Rodoreda.



Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La guerra d’espanya contra valència

0

Rucs n’hi ha arreu, però a espanya n’hi ha el doble. No n’hi hauria prou albarders al món per vestir-los ni despullar-los. Ara, ells, afigen doble d’odi contra la cultura, contra el coneixement, contra les llengües, contra qualsevol signe d’estudi i queden amples i farts: de vox al pp, al psoe i a sumar, que són ases cap i tot, sense excepció.

Un estat que és el primer del món en corrupció, no pensareu que dedica gaire temps a l’educació, a l’ètica o fins i tot a la matemàtica, no? No. La seua segona feina principal és aterrar qui no els riu les gràcies, perquè la primera i principal és omplir-se les butxaques, pròpies i amigues, i encara atacar allò que pot destorbar-los un pla filosòfic tan gran. I riure i furtar, i venir salvadors del món espanyol, que si no ho saben, és el pitjor que els ha tocat en sort, en la rifa de déu esperit sant.

En aquesta setmana fallera i de passió, tot plegat no canvia gaire, ha tornat el rebre contra la l’escola i contra la llengua dels valencians, a sac contra el català i l’escola lliure, contra els mestres, contra els músics o els escriptors, i sobretot contra els poetes. Aquells assassins de Miguel Hernàndez o de Garcia Lorca, ara els hereus encara disparen contra Estellés. Però si seran rucs, els carabassots, franquistes cerrils, que també aterren contra la taronja, contra la creïlla, contra l’enciam, i contra el camp: ho porten tot de l’estranger, perquè els productes valencians no els semblen espanyols… No ho són, tant se val. És l’objectiu dels espanyols de dretes i dels espanyols d’esquerres, entre els quals les diferències són minses, rucs per dalt i per baix. Potser que vox i pp, en passar la pandèmia, han perdut tota la vergonya, però són en el mateix pla, com el psoe, de liquidar-nos als valencians. Per la llengua, pel finançament, pel camp, pel territori en venda, pels ports, per les marjals, per allò que vulgueu triar. Per als espanyols, la guerra contra València continua. I els valencians ja van morint-se i passen per mercadona a omplir la bossa, no hagen de passar gana massa temps allà a la caseta, al cementeri o a la caravana que tenen llogada al cel…

[continuarà]

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Manolo Miralles, avui a Xàtiva

0

«Al Tall, som gràcies als mestres!», la frase és de Manolo Miralles, de l’any 2008, en un reconeixement sentit a una de les millors bandes de tots els temps. «Si és que treballem per vici, de tant que ens agrada açò que fem.», va dir Vicent Torrent. I Manolo ho va reblar encara més: , «Els mestres sou part d’Al Tall, som gràcies a vosaltres.» Gràcies per tant, Manolo Miralles. Avui serem tothom a Xàtiva d’esperit, encara que sense entrades de fa tants dies.

la foto l’he baixada de Vilaweb

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari