Ulisses20

La vesprada del vint-i-tres de març, uns minuts abans del memorable concert a Llíria, vaig acompanyar Reis Juan perquè concertés una entrevista als Obrint Pas,  que just havien anunciat que es retiraven indefinidament. L’entrevista es faria el vint-i-cinc al musical de Benimaclet. Però Miquel Ramos va dir que tenia problemes d’agenda, així que a l’entrevista serien Sarrià i Gironés. Tres dies més tard, quan la van editar, em va sorprendre que Miquel Gironés no hi fos; en canvi, Ramos sí que havia assistit a la cita amb la periodista Amàlia Garrigós. Ara sabem quin fou el motiu que impedí, a un dels músics més reconeguts entre els valencians, d’arribar en aquella entrevista.

Els valencians no podem fer via normal; perquè de colp, inesperadament, repetidament, n’hi ha que ens obliguen a prendre una medicina habitual, entre els feixistes: l’abús de poder, obsedit en l’insult, els colps, i pitjor encara, la posterior disculpa de jutges quan les agressions es repeteixen: no ens sorprén, com atenen algunes figures polítiques, governadors civils, consellers o menistres, quan s’extralimiten en les seues funcions, els homes d’uniforme.

Quantes vegades s’han ocultat o perdonat abusos sobre els ciutadans? Resultat d’una tolerància intolerable en països democràtics, permetre tractar-nos com a bèsties en nom de l’uniforme, la placa o fins i tot la justícia. En qualsevol societat democràtica, l’abús dels policies o d’autoritats similars hauria d’ésser castigada amb l’expulsió de l’ofici.

No cal explicar com ens sentim de segurs, tranquils o lliures (!), amb aitals homenics defensant què i com.

Res no és casual, que de pares balladors fills cantadors, però hem heretat perdonavides del Movimiento i el parafeixisme més ranci, que no solament són emparats, sinó que fan política, que fan lleis, que fan i desfan i es creuen amos de la vida pròpia i la dels altres. Els valencians fa anys que patim una Transició violenta, amb resultats gravíssims: de ferits, morts, assassinats… Qualsevol de nosaltres és en perill, pel fet de parlar valencià. Quina societat han pactat pp-psoe, per atemorir-nos pel fet de parlar la llengua dels pares, de l’escola… d’Ausiàs March o Ramon Llull, sabem amb qui ens les hem de jugar en no poques ocasions; i encara com diu Ferran Suay, compte que ells tenen pistoles, i navalles, i en fan ús amb el permís de lleis, jutges i polítics.

Em vaig estranyar que Miquel Gironés no fos en l’entrevista, quan l’havia aparaulada davant nostre, abans que comencés aquell extraordinari concert a Llíria, el 23 de març.

Quin coratge de músics, i de llengua que tenim, que encara ens han d’amenaçar amb les armes, amb l’insult i els colps… Si resistim, ens criden: —Que sabem on viviu, vosaltres! Exactament, nosaltres ja sabem on congrien l’odi, i tanta permissivitat d’una democràcia falsa: les bombes a Fuster i Guarner, l’assassinat de Guillem i Miquel Grau, els colps als joves del Vives, i encara aquest cas, de Miquel Gironés, que no serà l’últim, de la ràbia de xulos i fatxendes.

L’abús per sistema, d’un policia aïllat? Massa fàcil, l’excusa. Conxorxa? Veuràs que no explicaran els seus caps per posar terra damunt l’assumpte, un altre més…

Purgatori: que no pegareu a llegir qualque poc, benvolguts policies, ni que siga Martin Amis? Tren de Nit! A vore si comencem a amenaçar per la lectura, per un llibre sol, almenys.

-Les festes per la llengua es dediquen al poeta Vicent Andrés Estellés.

-Escola Valenciana ha elaborat auques sobre el poeta de Burjassot per a l’escola.

-S’activarà un espai al web amb recursos pedagògics i culturals per treballar l’obra estellesiana

-Les Trobades acolliran l’exposició itinerant Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances de l’AVL

– Convidaran els assistents als aplecs a fotografiar-se amb les bafarades: Sí, jo estudie en valencià

-La companyia Pot de Plom farà especials Veriueu-ho: especial Escola Valenciana, un muntatge de Xavi Castillo farcit de Wertgonya.

 

18 TROBADES D’ESCOLES EN VALENCIÀ OMPLIRAN LA PRIMAVERA DE REIVINDICACIONS EDUCATIVES SOTA EL LEMA LA VEU DEL TEU POBLE

 

Escola Valenciana ha presentat a l’escola pública Cervantes de València les Trobades d’Escoles en Valencià 2013. Aquest és un dels centres de la ciutat que té doble línia educativa, ensenyament en valencià i ensenyament en castellà. És l’exemple que es reprodueix al llarg del nostre territori: la demanda de l’ensenyament en valencià supera l’oferta de places en el programa que garanteix una qualitat educativa òptima i la competència lingüística en les dues llengües oficials i una tercera llengua com l’anglés.

A la presentació d’Escola Valenciana han assistit representants dels sindicats educatius, associacions de pares i mares, d’entitats socials, culturals i acadèmiques, partits polítics i la família del poeta Vicent Andrés Estellés.

El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha estat acompanyat per Laura Font, membre de la junta de l’entitat i  de Joan Cabrera i Francesc Fons, directors del CEIP “Rei en Jaume”  de Xirivella i del CC “Sant Cristòfor Màrtir” de Picassent, respectivament, els dos centres que han aconseguit un canvi de programa a ensenyament en valencià per sentències dictades al TSJ. 

“Les Trobades són el nostre vaixell insígnia i volem que en aquesta presentació tinguen protagonisme els directors dels dos centres educatius que han lluitat fins al final per fer realitat el millor ensenyament possible. Les escoles de Xirivella i Picassent han esdevingut símbol i veu de les Trobades 2013, junt als versos de Vicent Andrés Estellés”.

La Conselleria d’Educació té ara l’oportunitat de demostrar que respecta la decisió dels centres i les famílies si aprova implantar el PPEV a desenes de centres que ho han sol·licitat i que encara estan a l’espera de resposta de cara al període de matriculació que s’obri el pròxim 9 de maig. 

Joan Cabrera, director del CEIP “Rei en Jaume” de Xirivella, ha mostrat la seua alegria personal perquè el centre públic haja assolit, després d’anys, la possibilitat d’un canvi de programa a ensenyament en valencià i ha comentat que per a ell estar en la Trobada de l’Horta Sud, serà molt especial, perquè serà l’última que participe com a director i docent durant més de tres dècades a l’escola “Rei en Jaume”, ja que és un dels mestres suprimits a la seua escola i l’any que ve no sap on podrà donar classes.

Laura Font, membre d’Escola Valenciana ha fet una crida social a la participació en les Trobades: “La veu de les Trobades és la de les famílies, els docents i els ciutadans que reclamen la inversió necessària per restablir i millorar els recursos que la Conselleria d’Educació ha desmantellat en els últims anys. Eixes persones consideren que el Decret de plurilingüisme no assoleix el seu objectiu últim i són les que tenen la convicció que la LOMQE, tampoc afavoreix l’objectiu de vetllar per un sistema que garantisca l’educació a què aspirem. És la veu de més de 200.000 persones, una veu que cal tindre molt en compte.

Ara que s’activa, un any més, l’activitat més emblemàtica d’Escola Valenciana, volen deixar palés que el greu context de crisi econòmica, institucional i política també afecta profundament la Federació d’Associacions per la Llengua.

“Per continuar organitzant Trobades d’Escoles en Valencià i per aconseguir triomfs històrics com els dels centres de Xirivella i Picassent; per tal de dur endavant en el futur pròxim mesures judicials si l’oferta d’ensenyament en valencià no cobreix la demanda de les famílies; per continuar realitzant el voluntariat lingüístic, els concerts de La Gira, el cinema en valencià i totes les activitats encaminades a dinamitzar l’acció social a favor de la normalització i la promoció de la nostra llengua a l’escola i el carrer,  necessitem de la implicació social i econòmica de la ciutadania valenciana”, ha explicat Vicent Moreno.

Les Trobades s’autofinancien, fonamentalment, amb la venda de samarretes, amb les rifes i amb la col·laboració d’ajuntaments que acullen les festes per la llengua. No obstant això, aquestos ingressos han disminuït considerablement en els últims anys, i això fa que se’n ressenta, seriosament, l’economia de l’entitat, i tot el projecte global d’Escola Valenciana.

El projecte Amics i Amigues d’Escola Valenciana és la garantia per a continuar treballant en la línia fixada: la defensa, la normalització i la promoció del nostre tret d’identitat més important, la llengua, a l’escola i al carrer. www.escolavalenciana.org/trobades2013

[COMUNICAT D’ESCOLA VALENCIANA, resum. By Amanda Gascó]

Del sotrac que van païnt els polítics del pp, per corrupció, lladrocini i pocavergonya: han estat agafats en viu i en directe, del piu i de la figa, en tot d’actes creminals i deshonestos (!), han decidit cannviar d’estratègia: com que no acabaven d’explicar-se amb claredat ni sabien com defugir la vergonya (moltes llums d’oratòria no atressoren), pegaran per amenaçar-nos a l’engrós. Com que reben tot d’atacs feixistes i xenòfobs, no saben on poden acabar els escarnis i el joc del despullat que han hagut de patir en públic. Per això escampen, ells, que el feixisme els assetja, els acusa, a ells!, que són prova sens màcula de la democràcia i la llibertat: fins i tot Rouco amenaça, i els diaris de la caverna, entre més mitjans afins, que els arrosseguem a la situació dels anys trenta, que això tindrà una resposta que serà contundent.
El desastre polític, econòmic i ètic espanol és de llibre de rècords. Som una riota, una cabra, una escala, una trompeta i un fandango rodat, en un camp de moniatos. Els valencians de pitjor no passem, no us apureu. Però el pitjor és que, malgrat la corrupció i com han usat diners robats per preparar-se les votaes, tenen una majoria inqüestionable, que ho lamentem, però és la realitat d’una Ibèria de l’alçada d’un bonyigo.
Com uns altres indicadors, els espanols en la seua majoria es van quedar atrapats en la pitjor de les calamitats intel·lectuals, i encara ens governen polítics i forces que ho defensen i ho gaudeixen com el summum de la divinitat terrenal. Com no haurà de ser el seu cel. A pos que l’infern!

Bé, és un repte. Sens dubte. En un moment en crisi, de retallades, de conservadurisme i de desregulació moral, d’indecència política (perdoneu els pocs que se’n salven), uns quants mestres fem un salt endavant per continuar fent escola. Dimecres 24 d’abril, després de Sant Jordi, i de l’esclat dels llibres i les roses, presentarem a València un projecte engrescador, per construir una escola de mestres que forme els mestres, que els facilite bones maneres, que visibilitze les bones pràctiques, la feinada intensa i immensa de centenars, de milers de mestres que fan escola amb altruïsme i il·lusió. Cada dia. Anònimament. Malgrat els atacs insensats a l’escola, del conservadurisme caduc i d’una política de tan poca talla intel·lectual.
Si bé la idea d’una escola de mestres orientada a formar-nos continuament, una de les potes bàsiques de l’èxit de l’escola finlandesa, naix al si d’un grapat d’escoles cooperatives –AKOEeducació– la invitació s’adreça a tot de moviments, associacions, escoles, institucions, que vulguen acompanyar-nos en aquesta gestació nova, que cerca maneres que ajuden l’escola a continuar treballant amb entusiasme.

En l’estrena davant l’escena valenciana hem triat un mestre referent, Ferran Zurriaga, pare del freinetisme (!) al País Valencià, i del coratge d’una vida dedicada a l’escola, a l’ensenyament, a la investigacio i al compromís. Un pont necessari per entendre l’escola a València dels anys seixanta del segle XX ençà. Ferran Zurriaga llegirà un carta especial, adreçada a un altre gran mestre referent a Europa, Celestín Freinet.

Complex esportiu La Petxina, València. 24 d’abril de 2013, 18.00h

Salutacions, companyes i companys!

Des de la Comissió 20 anys sense Guillem, us escrivim per explicar-vos les activitats que estem preparant per commemorar el 20é aniversari de l’assassinat del jove maulet, Guillem Agulló.
A més, aquests són uns actes dels que us volem fer partícips, ja que durant 20 anys sou vosaltres i els vostres col·lectius, organitzacions, entitats, centres socials, etc., les que heu mantingut viva la flama i la memòria de Guillem Agulló, organitzant i participant als actes de record i denúncia, estenent a tot arreu el seu nom, lluitant contra el feixisme que el va matar i que avui continua sent un perill social consentit i amagat per institucions i aparells de l’estat…

Com moltes sabreu, des de la Comissió, junt a l’organització Arran (hereva de Maulets, d’on era membre Guillem Agulló), el Centre Social Terra i Ca Bassot, fa mesos que estem preparant unes activitats que al llarg d’aquest any es celebraran per commemorar aquest trist aniversari. El punt d’inici d’aquestes, però, seran les jornades que hem organitzat durant el mes d’abril i que tindran com a gran acte central la convocatòria a Burjassot el proper dia 13 d’abril.
A continuació, us detallem el conjunt de les convocatòries:

Dimarts 9 d’Abril 19h
“El genocidi franquista a València”
passe de vídeo del documental + debat amb Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la memòria del País València, al Centre Social Terra, cBaró de San Petrillo, 9 (Benimaclet, València)

Dijous 11 d’Abril 19h
Concentració-homenatge a Guillem,
pl. Ajuntament (Burjassot)

Divendres 12 d’Abril 19h
Xerrada : “La repressió als antifeixistes”
a càrrec d’Alfon (jove empresonat durant la darrera vaga general a Madrid) i la Plataforma Solidaria Antirepresiva.
Organitza: Coordinadora obrera Sindical
Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina cSalvador ferrandis Luna, 42 (l’Olivereta, València)

Dissabte 13 d’abril
Burjassot. Plaça de l’Ajuntament
19h. Manifestació Nacional “Guillem, 20 anys no ens han fet oblidar-te. La lluita continua!”, organitzada per Arran.
20h. Acte d’homenatge. Organitzat per la Comissió 20 anys sense Guillem
21h. Sopar Popular (cal apuntar-se al Terra, Bassot o a comissio20anyssenseguillem@gmail.com) . 5€
22h. Concert (gratuït):
FELIU VENTURA
OBRINT PAS (acústic)
ATZEMBLA

Dijous 18 d’Abril 19h
Xerrada: “Agressions feixistes al País Valencià. El cas de Guillem”
a càrrec de Vicent Marques (historiador i militant d’Endavant) i Natxo Calatayud (ex-militant de aulets i membre de la comissió)
Ateneu de Montcada (Avgda. Germanies, 21. Montcada)

Des de la Comissió 20 anys sense Guillem, us volem convidar a participar d’aquests actes de recuperació de la nostra memòria col·lectiva i d’exigència de Veritat, Justícia, Reparació i Dignitat per a Guillem Agulló i per a totes les víctimes d’ahir, d’avui i de sempre del feixisme i de la violència exercida per un estat i un sistema còmplice d’aquest.
Ens agradaria comptar amb la vostra presència, així com amb la vostra col·laboració, difonent aquestes convocatòries (us adjuntem els cartells) al màxim d’espais i persones possibles… Que el nom de Guillem arribe a tot arreu. Que cap silenci ens torne a imposar l’oblit i el dolor!
Per últim, animar-vos a que ens transmeteu la vostra adhesió (personal o del vostre col·lectiu), mitjançant un correu a comissio20anyssenseguillem@gmail.com . Aquestes adhesions es faran públiques durant els actes d’aquestes setmanes.

Res més, simplement donar-vos les gràcies per encendre, un any més, la flama que il·lumina la nostra lluita per la justícia i la llibertat, la lluita contra l’oblit, la lluita que ha fet que ja siguen 20 anys amb Guillem Agulló.

Una abraçada antifeixista i solidària.

Burjassot, abril de 2013
Comissió 20 anys sense Guillem

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana:

“Així com els docents ens dediquem a ensenyar, malgrat les greus retallades en educació, la màxima instància educativa del País Valencià s’ha de dedicar a potenciar els programes educatius que millors resultats donen, els que tenen com a llengua vehicular el valencià. Si no ho fa, almenys ha d’acatar i executar el que la més alta magistratura judicial valenciana ha resolt de forma inapel·lable en el casos del col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent i Rei en Jaume de Xirivella. És molt greu i gens exemplificant que la Conselleria d’Educació incomplesca dues sentències fermes”.  

 

LA CONSELLERIA d’EDUCACIÓ INCOMPLEIX LES SENTÈNCIES DEL TSJ QUE INSTEN A ESTABLIR ENSENYAMENT EN VALENCIÀ A CENTRES DE PICASSENT I XIRIVELLA

El Tribunal Superior de Justícia valencià va dictar sentència l’onze de desembre de 2012 respecte a la demanda de famílies del col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent que sol·licitaven que el centre ofertara ensenyament en valencià per als seus fills. El TSJ els va donar la raó i va obligar la Conselleria d’Educació a aprovar l’aplicació del programa d’ensenyament en valencià que s’havia sol·licitat el 31 de març de 2009 i que havia estat denegada. La Conselleria tenia el termini d’un mes per executar aquesta aplicació des del moment que es comunicara a les parts. Han passat mes de dos mesos i la Conselleria d’Educació no ha dictat cap resolució administrativa per dur-ho a terme. A més, ni els recurrents ni la direcció del centre han rebut cap emplaçament, notificació ni cap comunicació per part de la Conselleria.

El mateix ha passat amb la sentència dictada el denou de desembre de 2012 pel TSJ valencià respecte a les famílies de l’escola Rei en Jaume de Xirivella, que també van aconseguir als tribunals que la Conselleria d’Educació aplicara un programa d’ensenyament en valencià al seu centre. Per tant, ha finalitzat sobradament el termini per tal que l’Administració educativa valenciana aplicara el que el TSJ havia fallat i la resposta ha estat el silenci.

En aquest context, hui, els serveis jurídics de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana, que han estat els que van defendre les famílies davant del TSJ, han presentat sengles demandes d’execució de sentència al Tribunal Superior de Justícia valencià per tal que aquesta màxima instància requeresca a la Conselleria d’Educació que acomplesca immediatament cada sentència de referència en tots els seus termes, amb els legals apercebiments, dictant tots els actes administratius i iniciant els procediments legals per tal que s’aplique el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) en ambdós casos.

Des d’Escola Valenciana es considera que aquest acte de desobediència a la més alta autoritat judicial valenciana per part de la Conselleria d’Educació és una irresponsabilitat política absoluta i contradiu l’objectiu últim d’una administració pública que hauria d’estar al servei de la societat. 

“Volem deixar patent la nostra fermesa per recordar que el valencià és de llei i que les administracions valencianes han de vetllar per protegir la nostra llengua. L’educació al nostre País necessita d’un especial suport institucional que faça de la nostra llengua una eina imprescindible per a aprofundir en la competència del nostre alumnat en una societat plurilingüe i cal que això ho acate la nostra Administració educativa. Farem tots els requeriments que calguen i esperem que no s’haja d’arribar a l’àmbit penal, perquè açò és un dret fonamental, el de tindre garantit poder estudiar en la modalitat educativa òptima, l’ensenyament en valencià”, ha destacat el president d’Escola Valenciana. 

 Amanda Gascó, Comunicació – Escola Valenciana    comunicacio@fev.org

  Tel: 659 865 944 – 96 347 27 83    www.escolavalenciana.org

«Hui, a les 19.30, presentem a l’Ateneu de Bétera Europa, el somni i la realitat (Editorial Saó), la darrera obra de Josep Maria Jordan Galduf. Acompanyarà l’autor Vicent Boscà, director de la revista Saó. Jordan Galduf, catedràtic d’Economia Aplicada, és de Llíria i autor de nombrosos treballs. En aquest llibre ens ofereix una reflexió personal sobre els principals reptes de la Unió Europea en aquests temps de crisi, que ens allunyen del somni d’Europa.»

Europa, el somni i la realitat és una crònica breu del professor Jordan, un homenot del Camp de Túria, possiblement dels homes que més van apostar per la comarca i el sentit de pertinença. Personalment, considere que per als valencians, Europa és el millor dels somnis, malgrat la realitat neoliberal o l’exigència extrema que ens demana. Perquè la realitat espanola, per als valencians és un malson descriptible, tan real que hom podria perdre’s entre la ficció i el descrèdit.
Els valencians tenim més problemes afegits, els espanols d’una banda, i els valencians mateix, d’una altra. Sobretot pel que fa a la governança política, ves que hem tingut mala sort: a la ineptitud i la ineficàcia, se’ns ha afegit la corrupció i el lladrocini. Encara més, la pocavegonya: després que els hem pispat robant-nos, els uns i els altres a grapats, no dimiteixen, ans al contrari, continuen mamant del pot, de la política, de les amistats, i de la connivència amb la caspa, els mitjans de la caspa, la justícia, l’església i tutti quanti. Anys i panys.

Sí, ja sabem com de dura és la realitat europea, que ha vist com s’afartaven i ens robaven els nostres propis polítics i ens han apretat fins a deixar-nos sense alè. Però l’altra realitat, conviure amb espana, i amb els seus polítics de barba llepada és aconformar-nos amb l’esclavatge penitent i bíblic de l’antic testament (per als valencians encara no s’ha acabat la Pasqua): acceptar que la indecència és l’única via valenciana per sobreviure.

Preferesc els homes bons com Jordan Galduf, que aposten per la idea d’Europa, amb una certa innocència però amb bona fe. Potser perquè sap que, la cultura i les formes, dellà els pirineus, són de major esperança.

Quan érem petits s’amorràvem al pot de la llet condensà. Ca, si era bona, i dolça aquella llet: els borbons s’amorren a tots els pots, sobretot el pare, i les filles, i ves a saber on s’amorra el fill gran… I encara els fills que haurà deixat pel món, sense declarar, el matador d’elefants. Els borbons s’amorren al piló dels diners públics, a viure de no fer res, però res de res, com uns paparres que suquen i llepen per compte de tants desgraciats com els hi riuen les gràcies, els pets i els rots. Ara el pp es queixa que un jutge s’haja atrevit a pessigar la infanta, li demanaran el cap, veuràs, i protegiran aquell putiferi de manteros o golfos perquè mentre n’hi haja la caterva de llepons, ells, el pp mateix, podran continuar robant i llepant pels segles dels segles: no ho fan els reis, com un model públic, i legal, per què no ho haurien de repetir ells, a escala. La connivència borbònica, de pepereos i psoeros és de creminals: llepons de condició dissortada. No els arribava el seny per passar-los comptes, en caure la dictadura. No. Van tenir prou coratge per refer-la, que els van adobar el present i el futur, amb una monarquia consentida en canvi de permetre qualsevol escàndol, robatori, o com diu el New York Times, exportar la gangrena a qualsevol de les institucions espanoles.
– Xe, quin goig han de tenir tans innocents de sentir-se orgullosos d’allò que, internacionalment, en diuen ‘marca’.