Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Arxiu de la categoria: sense senyal

Volem el pa sencer

0
Que ja no ens alimenten molles, així que darrere de l’ú, el dos. Què guanyem els valencians, d’aquest afer de la independència? Tot, ho guanyem tot. Sobretot perquè no podem perdre res més, de tan arruïnats com ens han deixat, els espanols, i els valencians disfressats d’espanols. Aquest són els pitjors, perquè damunt la ruïna encara continuen furtant-nos. Ves quina pocavergonya.
Encara volen espantar-nos amb això i allò, el bou i l’esquella, però més escaldats ja no podem quedar, si no és que comencen per tallar-nos a trossos, les orelles i la cua. Ens han tret el fetge, el lleu, els ulls, tot el que els ha donat la gana, ens han furtat. Els bancs, les caixes, el camp, la llengua, la televisió, la humiltat, la senzillesa, ens ho han arrebatat tot: i encara continuen robant-nos. Perquè continuen governant-nos tot d’imputats i sospitosos: habituals, declarats, confessos, creminals… No ho oblideu, mentre milers de valencians estan desocupats, sense diners, sense pa, amb l’escassetat més absoluta, ells encara pretenen arruinar l’escola, la sanitat, els serveis, la cultura… en canvi de continuar furtant, amb el fem, amb l’aigua, amb impostos més grossos, amb aqueix boterut aeroport de castelló, per exemple, tot de negociots particulars que encara els alimenten la butxaca i la vergonya…
Per què hauríem de tenir por, els valencians, de la independència dels catalans? De saber governar-nos!, d’aprendre’n, de ser grans, de primer de ser grans sols i després ja decidirem amb qui ens volem aliar, perquè amb espana ja fa centenars d’anys que ho provem, i mireu com ens ho han pagat…, el lladrocini, el robatori assajat, en canvi d’espantar-nos que els catalans eren això i allò: mentre ells, els espanols i els espanols disfressats de valencians, ens amenaçaven que els catalans ens furtarien el Micalet, les sèquies i l paella, ells sí que ens anaven furtant les caixes, els bancs i els diners que contenien. En canvi de fer-se ricots, tot de furtamantes, els malparits clamaven que eren valencians com ningú.

Què guanyem els valencians, de la independència del nord? El pa sencer. Governar-nos. Ser majors d’edat. Vet ací, decidir nosaltres què fem amb el camp, amb el poble, decidir el nostre futur en canvi que no els el roben a madrit, prou que se’n burlen, prou de dir-nos què fem d’allò nostre, abans que deixen escurats els nostres fills i els nostres nets, tots els valencians. Perquè el lladre mai no deixarà de furtar, i ací tenen un plat gros a taula, lligat, pactat, assegurat… Diguem-ho fort, els únics que volen tenir-nos lligats, amb pàtries i salvapàtries, són els que més ens roben i apunyalen.
Que què guanyem els valencians? Salut, xiquets, i feina per llarg, que falta ens fa.

#TDT? Sense senyal

0
Gonzàlez Pons, que té un càrrec gos_que_llepa al pp, va decidir ell tot solet qui podia tenir i qui no senyal de TDT. Solament un pocavergonya feixista podia adjudicar quaranta-dues freqüències de quaranta-quatre a empreses afins, amigues, feixistotes i tota la pesca. És com entén aquest pardalot i els seus la democràcia, ell i els amigots corruptes del cas Noos, del cas Gürtel, del cas Emarsa, del cas fórmula 1, del cas aeroport de Castelló, del cas calatrava… , no pares de comptar els casos en què el pp valencià, valencià sobretot, ha ficat els peus en el fang de la corrupció i de l’amiguisme: teniu aquest diners, són de tots els valencians, però podeu quedar-vos-els, encara que després ja vindran les retallades.

Sí, aquests politics del pp van decidir democràticament què podien furtar també les freqüències de TDT, com van fer amb la TV3, no fóra cas que cap d’elles volgués retransmetre en valencià, que n’hi havia, en canvi de parar el cul i fer més forats en favor d’una política feixistota, maldestra, barroera, pudenta.
– Gosaria dir que política terrorista, ves!

Durant vint anys el pp ha tingut majoria política a València, però això no els donava llicència per matar la democràcia, ni els permetia de fer allò que vulgueren per damunt la legalitat, la decència i l’ètica. Però és com actuaven i actuen, els homenics, en nom d’espana i dels favors compensats: -és com ells entenen que cal ofrenar la glòria, a colps de robatori, impunitat i accions contra la llei.

– Gonzalez Pons és un altre cadàver moral dels valencians. Un triomf del bandalisme en què han convertit aquest xafaranxo valencià, els gànguils… Xe, que podíeu parlar amb aquell inútil de les floretes al monyo perquè li fes també una estàtua en aquell camp d’aviació i dels horrors.

-Cloneu-lo, o poseu-lo en formol, perquè dure més que l’eternitat, ell i el rastre de botifarrons que ens han tocat per tòmbola.

#sensesenyal amb #11s2012

0
Ahir dues grans notícies per al país: de l’una banda, el clam d’independència que milions de persones va passejar joiós pels carrers de Barcelona. De l’altra, la decisió del partit popular de deixar-nos sense senyal de tv3, que és prohibir la llengua dels valencians a través de la televisió. El govern espanol argumenta que el cost de tirar endavant uan ILP no fóra pertinent en temps de crisi. No diuen que una telefonada a València dient-li a fabra que obrís els repetidors precintats en seria suficient, no arribaria a un euro, el cost de la conversa telefònica. Però això, per ells és impossible.

Alguns ja proven d’afluixar, diuen ràpidament els del psc-psoe, de revifar l’assumpte de l’espana federal, en canvi que els catalans renuncien a l’horitzó. N’hi haurà més exemples, d’oferir almoines en canvi de renúncies, i exemples de major repressió contra els valencians, de deixar-nos sense senyal amb la resta del país: deia hui Salvador Cardús la poca intel·ligència demostrada pel pp espanol en aqueixa decisió dissortada, pressa contra els valencians (comentari que de seguida ha tapat el Fuentes, pobret, per ell era massa temps en favor dels valencians, aquells segons).

El model espanol del pp és irrenunciable. El clam ahir a Barcelona també és irrenunciable. En aquest xoc, prendrem mal els uns i els altres, i els valencians doblement. Ara mateix, continuem amb la burrera mediàtica de perdre un dels recursos en favor de la llengua als mitjans, justament hui que l’administració valenciana argumentava que posaria tots els recursos disponibles i necessaris en favor del seu decret de plurilingüisme: home, pocavergonyes, en favor del valencià no serà, que la mentida us albarde els lloms, perquè prohibir-nos aquells canals de televisió n’és una prova suficient de la pocapena que ens governa.
Faran bé a Catalunya de no creure tantes trampes i hamets com els oferiran a partir d’ara… Com seran de rucs, els que ens mostren la carlota, la xirivia i la pastanaga.

Per cert, que la ceguesa valenciana d’una majoria no sembla que passa el riu de la Sénia, ara mateix. Recordem que ací encara ens governen els mateixos amos que han arruïnat els valencians, que els han furtat, que ens han buidat les caixes, els bancs, i els estalvis del futur… els mateixos que ara ens presenten tot de retallades mentre ells viuen de rics i del luxe… La xirivia, la carlota i la pastanaga…

Bétera-Castelló-Bétera

1
Anit vam ser a Castelló. Un viatge curt, com de venir a berenar, i cap a casa: la nostra colla tenia guàrdia a l’ateneubétera: carnestoltes, amb la colla Xe quina burrà, música en directe, un sopar entre amics i coneguts, la casa plena, i festota d’envergadura.
Però Castelló ens va acollir primer, en aquella plaça: arribem a l’hora de l’eixida, ens acostem fins al cap de la mani i retratem això i allò: de primer no n’érem gaires, però després ja arriben els milers que esperàvem: el primer aniversari sense TV3 al País Valencià manté una lluita reivindicativa de qualitat, sòlida, no tan nombrosa com esperàvem, però som en una ciutat dura, plaça forta de la corrupció malaltissa del pp, i els que som en som prou pre revindicar-nos, davant de centenars de persones que ens observen atònits: qui són aquests valencians que passegen pels nostres carrers?, es demanen. Home, som valencians com vosaltres, i hem vingut per salvar-vos els mots, els carrers, la identitat, i l’única TV que atén la llengua amb una certa qualitat, mínima. Quan arribem a la plaça de l’Ajuntament, Vicent Pitarch ja llegeix el parlament en favor de rebre TV3 a tot el país: n’hi ha molts valencians que no l’escolten, molts valencians de Castelló, però també n’hi ha molts catalans de Barcelona, de Lleida, que no l’escolten, aquest missatge del professor Pitarch. De vegades, ni la mateixa TV3 no escolta aquest clam dels valencians en favor de tot el país. Ens trobem uns quants amics del Camp de Túria, de Llíria, de Benaguasil, d’Algemesí, de Picanya… Tornem cap a Bétera, a sopar. Entrepans de llom amb pimentó (pebrots), en unes hores de festa carnestolesca sembla que oblidem que som sense senyal, fa un any exactament que ens van desconnectar, com si no passés res. Veritablement, la ruïna cultural i xenòfoba amb la qual actua el pp, en l’època Camps i en l’època Fabra, és patètica, d’empobriment moral i ètic.
És com entenen la democràcia els partits espanols que govenen els valencians fa massa temps. Perquè els valencians, malgrat els cinquanta anys de Nosaltres, encara no hem fet la majoria d’edat. Ni a Castelló, ni a València, ni a Barcelona.

#Sense Senyal (1r aniversari)

1
És el primer aniversari de #Sensesenyal. Per molts anys! És el que diem quan algú fa anys, el dia del seu natalici, o quan algú vol felicitar i donar l’enhorabona per un motiu més o menys honorable. El president Camps va dictaminar la persecució de la TV3 al País Valencià, la qual cosa comportava la persecusió d’Acció Cultural, de l’escola, de la llengua i de més detalls d’interés. Allò que feia referència a la identitat valenciana calia eliminar-ho, porgar-ho, perseguir-ho. Mestres, escriptors, músics, periodistes, qualsevol activitat, associació, club o colla que fes tuf a valenciania calia estigmatitzar-la. Bé, ho va aconseguir, en un grau important, i la desfeta ha sigut notable. També ha hagut de pagar un preu. Europa ha vist quina classe de persona és, l’expresident Camps, que va perdre el títol d’honorable tot solet, en aquell sainet de judici en el qual va intervenir, juntament amb un altre exnoble i impresentable: Costa.
L’odi que Camps va demostrar contra els valencians és de molta impressió i l’home es morirà amb una rancúnia de traure foc pels queixals, malgrat la seua ruïna particular: ha demostrat al món quin home era, realment, i la baixesa moral d’un actiu de l’Opus: la jugada és perfecta, per destapar com són aquests falsos cristians que es queden amb el cul a l’aire, tan mancats d’intel·ligència que són capaços d’enfonsar-se ells mateix, en la pròpia merda que caguen.
Però el seu atac va fer mal, molt de mal a la línia de flotació dels valencians, d’un colp va prohibir l’única televisió que, en major o menor qualitat, oferia una programcaió completa en la llengua dels valencians. I encara va mig enfonsar Acció Cultural, una plataforma que ens ha mantés als valencians vius en l’àmbit de la cultura i de l’acció directa a través d’unes multes impròpies.
Un any després la situació continua essent delicada: la prohibició feixista no s’ha mogut un gram, i els valencians continuem patint una política de regressió contra les llibertats a l’estil rus del camarada Putin. La ruïna dels valencians és doblement malaltissa: econòmica i moral. I el president Fabra encara no ha avançat en favor de la democràcia i la pluralitat. Malgrat algunes intencions orals, l’actitud és gairebé la mateixa que la del seu exhonorable predecessor: tallats pel patró del feixisme modern europeu: la democràcia els legalitza les xenofòbies, les accions autoritàries i la repressió més barroera. Avui hi havia una campanya en favor de demanar-li la llibertat dels mitjans, però els rucs, ja ho sentim més que no ho expressem, no canvien la seua condició ni que els vesteixen per Sant Antoni: el feixisme del pp és més pregon que no el feixisme centreeuropeu, que ací Nuremberg és una assignatura pendent.

Post: pujarem a castelló a demanar de veure TV3 i la resta de canals; a demanar que es muiga, si ho ha de fer, qui la té jurada als valencians, però que ens deixen triar amb la llibertat que ells fa anys ja viuen.

La necessitat de pagar la multa (2)

0
Publicat el 4 d'abril de 2011

Segons que ens arriba d’Acció Cultural, la necessitat no és solament urgent, comença per passar a agònica, com en aquella central japonesa. De primer, perquè han començat a reduir despesa de personal, de casals, d’activitat, i va quedant-se allò mínim. De segon, perquè no és senzill de reunir diners en aquests temps de crisi, de cara a eleccions, amb necessitats domèstiques, i encara amb més raons que justifiquen que la gent no està per segons què. Però caldrà ser conseqüents, supose, i començar per pensar maneres de fer front a la hipocresia del PP. Jo sóc dels que pense que, la pacífica, no és una resposta suficient. Què caldrà pensar més coses. Que no ens poden atacar d’aquesta manera contra la nostra economia. Això d’ara és una contribució específica molt cara, molt alta, que depassa la dignitat i l’ètica política. Ho sabem, mentre ells són corruptes, lladres, i van pegant per refillets, a nosaltres ens toca de pagar els plats i les seues ruïnes. Que ara també són les nostres ruïnes particulars. 
Ara mateix sóc en la situació dels 40.000 valencians que han dipositat ja 20 euros de contribució per veure TV3 a València. Demà passaré a engreixar les llistes dels 20.000 valencians que pagarem 40 euros per pagar les follaes del corrupte Camps. 
Afegim també una idea d’ajut: TV3, per exemple, no ens pot ajudar a pagar la resta de la multa com una contribució publicitària del seu producte en terres valencianes? Fóra tan destrellatada, l’ajuda, en favor de guanyar gent per a la seua causa (ja no sabem si també és la nostra).

Sense senyal del PP

24
Publicat el 2 de març de 2011

Dissabte, escola valenciana va presentar un programa per a l’educació plurilingüe dels valencians al paranimf de la Universitat de València. Amb el protocol que calia, segons els organitzadors, hi eren presents gent del món universitari, gent de l’Acadèmia valenciana de la llengua (!), del Consell valencià de cultura, de l’escola, de la premsa, dels sindicats, dels polítics de l’oposició (pocs), però no hi havia ningú del PP. Ves, escola valenciana presenta un gran projecte per formar els xiquets valencians a partir d’uns mínims, d’investigació i de programes constrastats en altres realitats educatives, per assegurar el domini de les llengües oficials i estrangeres, però no hi ha cap representant del PP de pes: ni el conseller d’educació, el metge forense, ni cap director general, ni el president abans-mortem. Ningú, sense senyal, com si hagueren apagat els repetidors educatius al palau de la Generalitat. 
Vaja, el món universitari i el món de l’escola anuncia un gran què, i el món de la delinqüència política no fa acte de presència.

– Vols dir que és amb aquests que has d’entrevistar-te, Mas? No baixes, no vingues perquè et prenguen el pèl, aquests carallots de la bufa i el pet. Ara, que si la intenció és fer el paperet… Al balconet si que van, els malparits, a lluir de fum i de carcassa, com si no passés res, a València. Ahir mateix ja van començar la traca, i la disparà de les eleccions, però de forment ni un gra. Potser és que són de l’OPUS i de la cienciologia, per això no tenen res a veure amb la Universitat. Massa ciència, pobres del pp, que es mostren sense senyal de vida. D’empastre en empastre, fins a perdre l’oremus i el fil. Quins dements no ens governen. Almenys fins a maig. 

– Avui, en la presentació de la candidatura major dels pobles, amb les vedets i els fill de puta de torn, Camps haurà parlat dels milions d’euros que li ha amollat a Calatrava a compte de no res, pel morro fort i la butxaca dels valencians?

Milhomes

7

En Mas diu, o ho diuen per ell els portaveus, que no vindrà a València a fer el milhomes. La portaveu valenciana, Sánchez de Leon, assegura que no se’n parlarà de TV3, solament del corredor mediterrani(de vies i de trens) i no del corredor mediterrani d’expressió i comunicació; la bidireccionalitat de les respectives televisions. El cinisme del govern valencià no té límit ni vergonya. La fluixera del govern català ja ha començat a pixar-se en els pantalons. Per molt que el govern valencià tinga majoria absoluta, no poden atacar la llengua, ni l’escola, ni burlar-se’n de la llibertat dels valencians, en siguen molts o pocs. Res, ni aqueixa majoria, no els autoritza autoritàriament. Com la falsa actitud del govern català, de no interferir en altres territoris, no els autoritza a no defensar els atacs a la llengua, a l’escola o a la falta de llibertat. 
Els insults, la manca de respecte, els atacs continus contra això i allò, mereixen l’acció contundent dels que en tenen la responsabilitat. D’una altra manera, quan algú fa ús de la violència, mata la dona, o escanya el fill, tampoc no hauríem d’actuar, perquè ni és la nostra dona ni és el nostre fill. Vet ací la regla que aplica, fa trenta anys, el govern català per cada insult, vexació o atac a la llengua o a l’escola. Vet ací el respecte que li mereix al govern espanol tot plegat. 

Pels uns i pels altres, tan se val, des de València poden actuar amb la impunitat que vulguen. I en Camps podrà continuar matant les dones, escanyant els fills, insultant l’escola, pixant-se en la llengua, perquè és un mentider compulsiu (jo em pagava els vestits!), però un mentider compulsiu consentit, pels seus i pels altres, un ferit de ràbia i odi contra qui no és igual que ell,que fins i tot el poder de l’Opus ha pogut més que no el poder d’en Rajoy. Malgrat la corrupció declarada, malgrat la xenofòbia i els cobraments il·legals amb medalleta inclosa.

El nostre candidat ha de tenir l’esqueneta molt coberta, perquè el deixen lluir crostó malgrat l’agonia i el calvari que va fent passar a la seua tropa. Ha de tenir un escapulari ben gros que li pare tants colps. Ja veurem si el compte pendent també l’haurem d’anar pagant els valencians, que ja fa anys que li paguem més coses que no ens diuen. Que no s’atreveixen a dir.
– O potser aquestes també van ixin de la boticaria?

Camps és el retorn a la prehistòria

4

Ho va dir anit Pep Ricart, un dels millors actors que ha donat aquest país els últims anys, a la plaça de la Marededéu; ho deia Manolo Miralles, un altre músic imprescindible-incombustible, acompanyat de Rafa Xambo o Pau Alabajos, ho deia Vicent Moreno, president d’escola valenciana… Tots plegats entre més persones, que van apareixent a VilawebTV –al canal 9 fa anys que tenen prohibit d’eixir. Quins collons, no solament ens prohibeixen de veure aquells canals, ens prohibeixen de veure actors, companyies, músics, escriptors, en aquest canalet que es diu 9, Canal9. Amb tota impunitat no ens deixen veure el món cultural valencià sinó en comptagotes, d’amagat…, ens el bescanvien per tanoques, malparits i vividors, que s’omplin el pap i les butxaques. Canal9 és una de les majors ruïnes econòmiques i audiovisuals de la factoria Camps-Blasco-Rita.

Plegats, ens comptàvem per milers, quatre o cinc milers, que anaven explicant, explicant-nos, que l’atemptat contra la llibertat d’expressió del president dels valencians, Francisco Camps, no s’entén en una societat moderna o democràtica, si no és que fa ús de la xenofòbia, la discriminació i encara més males arts.

Ho diu la mateixa Conselleria d’Educació d’en Camps, en els currículums mínims que han d’acomplir els xiquets valencians a l’escola bàsica: la llengua ha de contribuir a l’eradicació d’usos discriminatoris, ens ha de servir per comunicar-nos, per establir ponts de diàleg. De tot això, en Camps se’n burla i se’n fot. Perquè ha de focalitzar la ràbia de la seua actuació delictiva contra algú: ell ja ha decidit, i no ho ha fet sol, qui és qui ha de pagar els plats trencats d’una legislatura política que és un curs autèntic de delinqüència: la víctima és la llengua, Acció Cultural, els actors, els músics, els mestres, els alumnes valencians d’escola valenciana… La dèria anticatalana del PP sempre tira mà del bagul xenòfob, quan li va malament, fins i tot, quan li convé, si li va bé.  

Tot plegat, quan passem la prehistòria, estudiarem la història delictiva de tants anys de batalla de València, quan tots aquests passarells de corruptes del PP deixen els seus llocs de responsabilitat, i siguen responsables dels seus actes, la majoria a l’ombra de Picassent, que reclamava anit la plaça. 

Tornar a les societats xenòfobes, mancades d’expressió, de llibertat, és com celebrar el 23 de febrer colpista dels militars amb aquell ofici de voler tornar a la foscúria, a la repressió, a reviure un altre tràngol d’anys en una cova de rates penades: la prehistòria democràtica és el niu preferent del pp. I molts d’aquests que ens governen, encara no han renunciat al franquisme, al feixisme assassí d’aquella època.
Quina escola, i quina banda.

Concentració per la llibertat (sense senyal)

0

Concentració per TV3 a València

Convocada per Plataforma Sense Senyal
Us convoquem a la concentració que tindrà lloc aquest dilluns 21 de  febrer a les 19h a la Plaça de la Mare de Déu de València.
Tots aquells que vulgueu col·laborar ACTIVAMENT el dia de la concentració (performance, grups, cantautors, artistes..) envieu un correu a plataformasensesenyal@gmail.com
Esteu totes i tots convidats! Per la llibertat d’expressió i els nostres drets!
Tots a la Plaça de la Mare de Déu!
http://maps.google.es/maps?q=plaza+de+la+virgen&oe=utf-8&rls=org.mozilla%3Aca%3Aofficial&client=firefox-a&um=1&ie=UTF-8&sa=N&hl=ca&tab=wl
Passeu l’esdeveniment a tots els vostres contactes, és molt fàcil
http://es-la.facebook.com/pages/TRUCO-PARA-MANDAR-INVITACIONES-DE-UN-GRUPO-CON-UN-SOLO-CLIK/105016612861049

L’enterro del PP (sense senyal)

5

El nou Sant Roc dels valencians, Francisco Camps, assegura que, malgrat la corrupció, les multes i la imputació del jutjat, guanyarà les eleccions per àmplia majoria. Perquè els valencians no estan preocupats sinó per votar-lo. Solament que li calia dir que ell és déu, i l’Opus una obra pròpia. 

Naturalment, el censor Camps, no diu que té silenciats els mitjans de comunicació públics i privats, sota amenaça de comiats, reducció de subvencions, o altres raons polítiques de pes. Que el segrest informatiu de Canal9 i Ràdio 9 han convertit Camps en l’únic candidat: segons aquests mitjans, ni la crisi, ni la desocupació, ni la manca d’idees o de recursos, o la destrucció de la indústria o de l’empresa petita, no són de la seua responsabilitat. Ni el fracàs de societat que ha volgut improvisar no són de la seua responsabilitat.
La pocavergonya dels mitjans els porta a mentir: ens bombardegen com és de bo el sant, quants miracles ha fet, i com serà el cel dels valencians si el continuem benerant. El model de prostitució periodística que ha inventat el PP i en Camps ha assentat una immoralitat que ratlla l’època hitleriana: segresta, tanca i assetja. Segresta els mitjans públics, tanca TV3 a València, i assetja econòmicament, amb l’amenaça de l’expropiació i encara coses pitjors, els socis d’Acció Cultural, i de retop, milers de valencians que no pensen com ell. 

La situació informativa valenciana és tan demencial com impossible de creure. Dotze anys de mentides, de falsedats, d’explicar una altra realitat, d’enganyar la societat, han aconseguit de fer forat, ha produït eficaçment el que s’esperava. Una societat valenciana morta, submisa, ignorant, a la cua intel·lectual d’Europa. 

D’acord. Però això que va passar ahir, ‘Sense senyal’, ha posat contra les cordes el nostre dictador particular. Una acció feixista d’aqueixa envergadura no passa desapercebuda a Europa o al món. Ja no. Perquè les xarxes socials ja no poden ser controlades pels Ubu-Camps de torn. I aquest desgast té un preu.

El cadàver ja el tenim, vestit de mentides. Solament que ens cal el dia de la missa, i saber quan es farà l’enterro. Despertar la societat de la terra dels morts potser que no serà tan fàcil.

Francisco Camps reobri la batalla de València

5

El president de la Generalitat valenciana -Opus corrupte-, ha reobert la batalla de València. Una batalla que mai no s’ha acabat de tancar completament. A Francisco ja li va bé, el rèdit i el crèdit, d’auixar els fantasmes xenòfobs per atiar l’olla de l’odi i la ràbia. 
Francisco Camps és el primer president valencià que s’ha declarat obertament mentider, un fals sostre, en les seues afirmacions. Un homenic que no va tenir remordiments per emmerdar la dona i la seua botiqueria per tapar culpa i pecats. Un insegur de diarrhoea d’una baixesa moral com no havia demostrat cap polític en els trenta-cins anys de transició espanyola cap a la dictadura informativa i feixistota del PP. I ves que n’hi ha hagut de cafres i burrots.

La jugada del tancament de TV3 t’ha eixit pel serengue (quina broma, Paco), perquè la xarxa t’ha tocat els morros, la web, la prepotència de pixacurta retoril, i els collons de dubtosa reputació. Ja veurem on t’amagaràs quan no sigues ningú, quan el PP t’he pegue patà al cul i, ells mateix, et deixen en el voral del camí a l’infern.

–A Madrit li haurà agradat molt el teatret que has muntat, Paco. N’estaran molt pagats de fer-te candidat demà mateix, després que mitja Europa ha vist els modos que gasten els Mubarak valencians del PP: investit primer ppero a seguir les passes hitlerianes contra les televisions públiques: les dues orelles i el rabo, geperudeta!

Has de ser burraes d’intel·ligent, Paco, per això t’estimen tant, els teus, els d’ací i els d’espana. Em sembla que aquesta vegada tu mateix t’has fet el vestidot. Solament que et cal de prendre’t les mides del taütet (políticament i metafòrica, home). No t’adormes, Paco, no et gires! No tanques els ulls, perquè els teus ja s’hi juguen al punyet la teua cadireta, i més coses.

Però no te faces il·lusions: encara et malden a passar a muntó de calvaris abans no completes la passió. El teu presidentot encara s’estarà burxant el fem de tanta intel·ligència de la qual fatxendeges: però és podrà ser més tarròs!  

  
-Sense senyal!!