
Volem el pa sencer
Encara volen espantar-nos amb això i allò, el bou i l’esquella, però més escaldats ja no podem quedar, si no és que comencen per tallar-nos a trossos, les orelles i la cua. Ens han tret el fetge, el lleu, els ulls, tot el que els ha donat la gana, ens han furtat. Els bancs, les caixes, el camp, la llengua, la televisió, la humiltat, la senzillesa, ens ho han arrebatat tot: i encara continuen robant-nos. Perquè continuen governant-nos tot d’imputats i sospitosos: habituals, declarats, confessos, creminals… No ho oblideu, mentre milers de valencians estan desocupats, sense diners, sense pa, amb l’escassetat més absoluta, ells encara pretenen arruinar l’escola, la sanitat, els serveis, la cultura… en canvi de continuar furtant, amb el fem, amb l’aigua, amb impostos més grossos, amb aqueix boterut aeroport de castelló, per exemple, tot de negociots particulars que encara els alimenten la butxaca i la vergonya…
Per què hauríem de tenir por, els valencians, de la independència dels catalans? De saber governar-nos!, d’aprendre’n, de ser grans, de primer de ser grans sols i després ja decidirem amb qui ens volem aliar, perquè amb espana ja fa centenars d’anys que ho provem, i mireu com ens ho han pagat…, el lladrocini, el robatori assajat, en canvi d’espantar-nos que els catalans eren això i allò: mentre ells, els espanols i els espanols disfressats de valencians, ens amenaçaven que els catalans ens furtarien el Micalet, les sèquies i l paella, ells sí que ens anaven furtant les caixes, els bancs i els diners que contenien. En canvi de fer-se ricots, tot de furtamantes, els malparits clamaven que eren valencians com ningú.
Què guanyem els valencians, de la independència del nord? El pa sencer. Governar-nos. Ser majors d’edat. Vet ací, decidir nosaltres què fem amb el camp, amb el poble, decidir el nostre futur en canvi que no els el roben a madrit, prou que se’n burlen, prou de dir-nos què fem d’allò nostre, abans que deixen escurats els nostres fills i els nostres nets, tots els valencians. Perquè el lladre mai no deixarà de furtar, i ací tenen un plat gros a taula, lligat, pactat, assegurat… Diguem-ho fort, els únics que volen tenir-nos lligats, amb pàtries i salvapàtries, són els que més ens roben i apunyalen.
Que què guanyem els valencians? Salut, xiquets, i feina per llarg, que falta ens fa.