100.000 cretins (3)
«cretí: raquític mental, malaltia genètica espanyola.» N. Ordine
El raquitisme mental és molt estés entre els polítics, molt endins de la política espanyola i, d’uns anys ençà, ben escampat també a europa. No us penseu que enllà de perpinyà tot és sexe i felicitat i cultura a dojo. No. També hi ha una bona dosi de raquitisme primitiu, sobretot des que es van inventar els parlaments europeus i tants milers d’assessors espanyols del pp i del psoe viuen de tocar-se el nas i d’adoctrinar sobre la ibèria del bou osborne.
A ses illes, per exemple, el raquitisme balear ja ha decidit que els metges no caldrà que estudien català per fer de metges. Podran fer l’ase, renunciar a aprendre o esquivar els drets humans a conveniència de cadascú, segons que els convinga, podran ser abusadors o no, violadors o no, lladres o no, però no hauran d’estudiar català, de cap manera. Mentre espanya governe les seues colònies, entre més catalunya, el país valencià i les illes, l’única llengua oficial amb la qual podran comunicar-se els metges de les illes serà el castellà-extremeny-murcià.
A partir d’ací, ja ens temem que els cretins valencians no trigaran a prendre una mesura d’orxata líquida per copiar les normes de l’analfabetisme que preconitzen els espanyols dominadors: cap metge tinga l’ocurrència de necessitar xerrar en català. No. Ni cap funcionari, oimés quan els cretins botànics no van lligar les llonganisses del gos, per si de cas la carn de gos era reclamada pels animalistes en representació de la vida. Un colp les llonganisses fetes, amic gos, ni la ressurrecció carnal et tornaria la vida.
D’animals cretins, l’espanyol té un complex d’inferioritat que ja estudiaven algunes tribus indígenes americanes en el s. XVIII, però ell pensa que no, per això no evita de mostrar-se superior quan en el fons pateix grans dèficits—és veritat que en esports d’equip aconsegueixen èxits, si afigen tot de jugadors de perifèria, colonitzats de ment i de cames— en canvi d’uns altres aconseguiments superficials i inútils: per exemple, afageu deu màquines de primera línia industrial imprescindibles per viure ara mateix, i poseu-hi nom i marca: quantes de primera línia heu trobat que són fetes per «cretins d’espanya»?, ni una ni mitja ni cap. Cotxes, motos, bicicletes, televisors, mòbils, ordinadors, plaques solars, o bé poseu ciència, literatura, filosofia, educació fins i tot… Només que tenen la manufactura de les còpies, o el quit de muntatge o ves a saber què de la franquícia: de madrit, només en raquitisme mental són superiors a la majoria del món civilitzat. I aquests són qui ens governen, als valencians sobretot.
Entre més accions il·luminades, aquells models mentals van regalar 100.000 milions d’euros als bancs per tapar anys i panys de corrupció i mala praxi (si va afectar milers d’espanyols escaldats, de suïcidats en interés del mateix banc, no van cantar sinó a pels altres, els de perifèria, a pegar-los i a robar-los). Van enviar milers de milions a paradisos fiscals també (no posem noms propis, no, però també van perdonar corruptes confessos. Van arruinar la caixa de les pensions generals, però el futur dels joves també, en canvi d’arribar a un deute internacional que, no ho diran mai, qualsevol país solvent podria comprar-los, fins i tot incloent-hi les figues borbòniques per posar-les a rentar escales. Van privatitzar empreses públiques en canvi de parar butxaques, van perdonar a l’església el purgatori econòmic i un club de putes de franc, en canvi d’omplir-nos de processons festes i carrers i la mateixa escola pública, si n’hauran fet de cafrades, els de la profunda genètica cretina, que no cabrien en aquell clot que sant agustí pirulí omplia en una platja dita marina d’or (una nova salvatjada contra el paisatge i contra els valencians). Podríem continuar, sí, perquè han arribat a agredir, terroritzar, amenaçar i matar, matar!, en nom del cretinisme. I no us penseu que parlem del s. XVII només. Ací i ara. Després, els cretins de l’un partit i de l’altre, acorden de no investigar res. Res de res. «Paquè, si ja sabeu que ho hem ordenat moatros», deuen pensar en espanyol-saudí de juanca.
Ara, pocavergonyes, fatxendes i prevaricadors, banquers o lladres, que són el mateix… n’hi ha de reis, de jutges, de polítics, d’empresaris, i tot de mitjans que els riuran les gràcies, com els bufons medievals, en canvi de les engrunes. De l’estranger estant, hom només triarà de ser espanyol, o cretí a seques, en canvi d’una fitxa de cotxe de xoc, o d’electroxoc, i a esperar si plouran botifarres del cel, abans no s’acabe la tanda i el gos demane a “sumar” que el soterren de franc en valencià-català-mallorquí.
Damunt la llosa poseu-li el collaret, per saber que, fins i tot de mort, serà en amo fins a l’eternitat.