El resum de la intervenció de Creu Planells, durant quinze anys cap d’estudis de l’escolagavina. Ara mateix cap de formació.
“El treball cooperatiu a l’escola, un projecte de centre”:
—Quin ha de ser l’objectiu de l’escola com institució? Ajudar a formar els alumnes en aprenentatges, en valors, en habilitats socials?
—Per què el treball cooperatiu ha de ser un projecte d’escola?
Cada dia, un alumne rep a l’escola la influència de moltes persones, en una setmana, en un curs, durant tota una etapa, al llarg de l’escolaritat… Allò que l’alumne viu diàriament, ha de ser orientat en la mateixa direcció. És absurd pensar que aquesta direcció en cadascun dels alumnes vinga marcada per una editorial de text. Sembla absurd, però encara n’hi ha moltes escoles, on allò que vertebra el funcionament és l’editorial de llibres de text. Aquesta direcció en la qual ha d’anar l’escola ha de ser la mateixa en tots els aspectes que ens ocupen diàriament.
Des dels aprenentatges: què aprenem? Com ho aprenem? Quan ho aprenem? Com avaluem?; les habilitats socials: com em relacione? Com resolc els conflictes? Com es tracta el respecte cap als altres; els hàbits: autonomia, responsabilitat, capacitat d’esforç; el treball amb les famílies…
Tot plegat, ha de ser fruit de la reflexió i el debat de l’equip que mira en una mateixa direcció, amb un objectiu clar, compartit, que es perfila en petits objectius, que han d’anar aconseguint els diferents grups de treball que s’organitzen a l’escola. Tot plegat ha de ser fruit del treball cooperatiu de l’equip. Com un mecanisme que va fent rodar totes les peces. Unes de més grans i d’altres de més menudes, però totes tenen la seua importància, perquè si en falla cap, ja no funciona el mecanisme i no obtenim la funció desitjada. Socialment podríem veure molts exemples fruit del treball cooperatiu: una orquestra, un equip esportiu, una companyia de teatre, un equip de cirurgians, una muixeranga… Cadascú té un paper, més o menys important, però si no n’hi ha entesa i un treball compartit, el resultat no és bo. Té sentit que continuem educant en la individualitat?
Com volem educar des de l’escola? Com organitzarem les nostres aules? Si volem que els alumnes siguen persones autònomes, amb iniciativa, amb capacitat de prendre decisions, creatives, responsables, que sàpiguen compartir… Haurem de veure que fem cada dia a l’aula perquè ho siguen de veritat.Què heu fet de creatiu amb ells, què heu fet perquè entrenen la responsabilitat, l’autonomia, perquè sàpien ser respectuosos… I com ho posarem en marxa? Des de la formació al claustre… Creient en el projecte, compartint-lo, convidant a participar d’experiències, amb el suport i el convenciment de l’equip directiu, amb un bon organigrama que connecte els diferents grups de treball, creant mecanismes de seguiment.
No parlarem dels avantatges que comporta l’aprenentatge cooperatiu. Suposem que açò ja ho teniu clar. De la nostra experiència en aprenentatge cooperatiu, què pot ser aprofitable per a d’altres escoles? Fa aproximadament 10 anys, detectarem que a les classes treballàvem menys en equip. Quines eren les causes?, quins eren els avantatges i els desavantatges? Vam descobrir en un congrés la professora Maria José Díaz Aguado. Una troballa que ens va fer canviar la mirada a l’escola. Calia reprendre el treball, que no era fer treballs d’equip: el repte anava més lluny. Com a equip directiu havíem d’il·lusionar el claustre en aquest projecte. I havíem de formar-nos com a claustre. Dels claustres que fem a l’escola durant un curs, n’hi ha 4 dedicats a qüestions organitzatives, la resta són de formació, a partir de les valoracions fetes pels mestres, de les mancances observades, de les necessitats, dels reptes… De vegades comptem amb especialistes. En aquest tema concret, amb l’equip de Joan Traver, de la universitat jaume I de Castelló. De vegades ens formem sols, de vegades compartim la formació amb AKOE. De tot això informem les famílies. Fem seguiment del funcionament, fins que integrem la nova manera de treballar, que es fa hàbit, habitual.
Què ens cal per dur endavant un bon projecte de centre?, una bona coordinació dels equips de treball, tenir clars els objectius que volem compartir, establint protocols d’actuació, invertint en formació contínua, treballant des de l’anàlisi i el canvi, compartim documents de valoració i de seguiment, fem balanços trimestrals d’aula, elaborem una memòria del curs, estudiem la formació feta i planifiquem el programa del curs següent. Elaborem i plantegem noves dinàmiques, les presentem als pares, les discutim, les provem…
Els claustres han de revisar constantment què passa a l’escola i com podem donar solucions a les coses que no funcionen. Si un xiquet plora perquè no vol venir a escola alguna cosa no va bé. Això no ho podem permetre, els mestres. No és un fracàs del xiquet, és un fracàs dels mestres i de l’escola, perquè no sabem donar allò que aquell xiquet necessita per aprendre amb goig. Aprendre a relacionar-se, a dir el que pensa, aprendre continguts, aprendre a prendre decisions, a tenir iniciativa, a ser una persona segura i autònoma.
Convidar-me a aquestes jornades a Castelló m’ha servit particularment per reflexionar sobre allò que faig cada dia a l’aula. Haver d’explicar-ho, ser davant vostre, m’ajude a continuar aprenent. Gràcies.
Creu Planells, cap de formació de l’escolagavina coop. v.