Entre saraos i fandangos!
Bon dia, això és l’ermita?
Aquest país és ple d’ermites, vosté per quina ermita pregunta?
Pregunte per l’ermita de sant Vicent?
Si no me’n diu una altra!
La d’Agullent.
Home, haver començart par ací, Agullent, Sant Vicent, l’ermita…, però l’ermita és tancada, perquè són de sarao.
De sarao?
De saros i fandangos!
L’edició Folksona 2014 ‘Entre saraos i fandangos’ cerca en la música i la tradició popular la festa improvisada i el cant d’estil, i els organitzadors han pegat cap a Xàtiva, a buscar l’home que avui representa la veu, a més del pou de saviesa popular dels valencians, d’uns anys ençà.
Qui és Pep Gimeno Botifarra? Ves com ho explica, Josep Vicent Frechina, a la Caseta del Plater:
“I, finalment, el que és més important: la seua forma de cantar, el seu magnetisme escènic, la seua expressivitat vocal, el seu timbre net i genuí, la seua dicció popular que apel·la als trets més profunds de la identitat musical valenciana. Botifarra sona inefablement valencià: hi ha una connexió profunda, visceral, entre el seu cant i el nostre imaginari col·lectiu que ens fa sentir-nos-en irremissiblement identificats. Per això té un èxit tan gran: aplaudir a Botifarra és, al capdavall, aplaudir-nos una mica també a nosaltres els valencians.”
Cada any explique en un apunt l’esforç d’uns quants homes per tirar endavant un projecte en favor d’una banda folk al País Valencià, el primer intent ferm d’una escola de música folk d’àmbit valencià. Unes colònies d’estiu amb el tema de la música tradicional i de l’escola: enguany ja els ha visitat ‘Tirant de rondalla’ i Dani Miquel. Finalment farà cap Botifarra, i dissabte faran el concert final obert al públic, quaranta joves acompanyaran les cançons de Pep Gimeno, la malaguenya, l’u d’Aielo, la jota de Xàtiva o el vetlatori, resultat d’una setmana de convivència, de cultura i d’identitat. NO cal dir que la crisi, i l’esforç de molts múics i grups han donat visibilitat a una part del país que, per la música, som primera fila internacional. mai com ara ametix, donàvem tant de valor a la música d’arrel tradicional, fins i tot a la possibilitat de tenir una banda de joves que vulgués dedicar-s’hi
Per molts anys, Folksona.
[la foto va ser pispada de Vilaweb Ontinyent, què què]