Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Reconquerim Alacant!

0

La X Nit d’Escola Valenciana serà La Nit Estellés a la ciutat d’Alacant. És 23 de febrer i escola valenciana desembarca les tropes davant el castell d’Alacant que ens han prés els espanols de torn, des d’Almansa, ens han pres la història, la geografia, la llengua, així que venim al sud, a presentar les trobades per l’escola, pel valencià, pel futur, per viure modernament com mereixem, contra la corrupció i els polítics de cagalló que des de Zaplana i anys abans ens governen amb tanta de pocavergonya. 

Venim a trobar-nos al sud per reivindicar el país, per dir prou a l’abús, a la corrupció, a les males arts, al genocidi que perpetren les hosts del pp sobretot, contra el paisatge, contra la terra, contra la mar.

Escola valenciana lliurarà uns quants reconeixements, parlarà, i encara deixarà  a l’Auditori de la Diputació d’Alacant, sobre les 19:00 hores, un espectacle de poemes de Vicent Andrés Estellés musicats per Pau Alabajos, Miquel Gil i Bertomeu.

Enguany Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista de referència, rebrà el Guardó Extraordinari. El grup Al Tall, pel treball que han fet per la llengua i per la cultura durant gairebé quatre dècades de trajectòria i per la renovació de la tradició musical valenciana, rebrà el Guardó a l’Ús Social del Valencià. Joan Ponsoda, per ser un referent al món educatiu valencià, rebrà el Guardó a la Trajectòria Individual.

Venim a Alacant a explicar que els lladres instal·lats al sud tenen els dies comptats, si són lladres i mala gent, a convidar-los a tornar els botins, el patrimoni dels valencians. Caguenlou si n’hi ha malparits que han fet mal, en nom de la meseta i encara n’hi ha qui els riu les palles i les perculades.

Si tenim remei, ha d’esser el de les mil herbes, inclosa la romanial, el timonet i el tomanil, però res que es puga perfumar d’allà enllà.

A les corbelles, a les forques, per l’escola, per la llengua… Foc al clero! Visca la vinya!

Post-lema: convençuts quants en vulgueu, presoners cap!

Muntilingüisme, com? amb ‘1entretants’

0

@1EntreTants organitza una nova jornada formativa al voltant del tema del plurilingüisme i les tecnologies. Són una xarxa altruïsta, en favor de l’escola i les tecnologies a l’aula, i coincideixen a convidar-nos a millorar cada dia l’acció dels mestres: ara, sobre l’ensenyament de llengües. A Alacant. http://1entretants.ning.com/

Les raons i el programa de demà (de la pàgina 1entretants)

Sens dubte, la realitat sociolingüística de qualsevol territori hauria de de ser el punt fonamental a l’hora de plantejar actuacions o millores d’un sistema educatiu que, com la societat actual, és bo que tendisca cap als entorns plurilingües i pluriculturals.
En el context actual, a més, Internet i les TIC tenen molt a dir pel que fa a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, per tal i com han incorporat a la nostra realitat quotidiana aspectes com l’accés obert i els entorns immersius d’aprenentatge. Ens interessa, per això, mostrar l’ús que fan de les TIC alguns companys en l’ensenyament d’àrees lingüístiques, per a, tot partint-ne de l’ús, encetar una reflexió sobre quina és la situació lingüística més ajustada a la realitat, a partir de la qual proposar mesures d’ensenyament plurilingüe.
Les propostes en aquest sentit no s’haurien de plantejar, per tant, des d’una hipoètica situació ideal, sinó des de la realitat lingüística de la societat que tenim i, sobretot, sobre la societat que volem aconseguir: plenament respectuosa amb els altres, més preparada per a la vida i, sobretot, més lliure.

 

Plurilingüisme.Com?

9h Recepció
10-10.15h Presentació de la Jornada

10.15-11.15h De la terminologia digital a la pedagogia global: didàctiques i plurilingüisme. Pep Hernàndez. Especialitat castellà.

11.15-11.40 Pausa-café

11.45-12.25h Comunicació d’experiències
@live: revista digital trilingüe per a l’ESO?, per M.Carmen Romero Riera.
Especialitat anglés.
Plurilingüisme a Alacant: virtuts i pecats digitals, per J.Manuel Escolano.
Especialitat català.

12.30-14h Taula rodona. Situació lingüística actual i plurilingüisme: una mirada des d’Alacant

Vicent Brotons, de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant
J.Enric Escribano, president de l’associació El Tempir d’Elx
Aquil·les Rubio, del Casal El tio Cuc de la ciutat d’Alacant
Ismael Vicedo, de La cívica d’Alacant-Escola Valenciana
Brauli Montoya, de l’Institut d’Estudis Catalans, seu d’Alacant

14h Dinar

16-17.30h Tallers

Twitter. Natxo Moral. Introducció a l’ús de Twitter i presentació d’algunes eines per traure’n més profit. També es mostraran alguns exemples d’usos didàctics. L’objectiu principal és conéixer com funciona Twitter per poder utilitzar-lo en la nostra tasca docent.

Blogs. Francesc Gascó i Teresa Saez Blogger for Dummies. Els teus companys tenen blogs que fan enveja i tu sense saber per on començar a crear-ne un (tan bé com et vindria per als teus alumnes!). A què esperes per a aprendre’n? Nosaltres t’hi ensenyem! Es tracta de posar en marxa un blog (personal o per a l’ensenyament ) i d’aprendre’n els rudiments aparença, crear posts, penjar fotos, vídeos, enllaços…).

Google Drive. Ramon Peris i Vicent Ferrer. Google Drive és una eina d’edició i d’intercanvi de documents en línia. Aquest taller servirà per aprendre i dominar les prestacions bàsiques que més aprofitaran en la docència, com per exemple compartir documents entre companys,també gestionar activitats i treballs de grup de l’alumnat.

Presentacions digitals. Voro Gómez i Rosselló @vorovoro Coneixerem els elements bàsics dels programes de creació de presentacions digitals i desenvoluparem tècniques i estratègiesper a fer presentacions més efectives, que ajuden a comunicar amb eficàcia, independentment dels apsectes tècnics i del programa que s’utilitze (powerpoint, keynote…)

Mapes Literaris. Oreto Doménech Explorarem les possibilitats dels Mapes de Google per a l’ensenyament de la literatura tot visitant-ne alguns i elaborarem un mapa literari amb fotos, textos…

Amb la col·laboració de la Unitat per a l’Educació Multilingüe-Universitat d’Alacanti l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.Dissabte, 23 de febrer de 2013, de 10 a 17.30 h. Universitat d’Alacant, Campus de Sant Vicent del Raspeig (Aula Germà Bernàcer).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Foc a la barraca!

1
El merder s’escampa un dia i un altre, inevitable, perquè és una merda molla, líquida, que per tot s’hi fica, amunt, amunt, fins que no acabe ofegant-nos, tan avall que comença a podrir-nos els dits dels peus, una merda insuportable, incòmoda, que no és ni merda, per no ser res, res de res, som a mans d’homes i dones que no caguen, merda, arriben al valor de cagalló, merda seca, bonyigó sec, eixut exigu, la pudor que tot ho ompli ho embafa ho desbarata, vet ací el model d’aqueixa política que és espana, caos i anarquia, en favor dels diners, una torpesa que hom pensava impossible, irreal, passada, ni la merda no és creïble ni noble ni sincera amb aquesta banda de lladres, de culs sense pèl, diarrètics, serengue, forat i tassa… una merda, qui ho ha dit, una! Merda sense merda.

M’explicava un dels meus germans tot repassant el govern local, si els repassem l’historial, comprova-ho, molts anaven plegats a l’escola, qui ens governen, realment? Els últims de la fila?, no, aquests eren més desgraciats però més nobles, potser els segons o els tercers, mediocres, pobrissots, uns fenòmens del coneixement, els més preparats. Tampoc no ens pot sorprendre tot plegat…, sí, sí, potser l’art que demostren en aliar-se, com és crien i s’apleguen en aquella soca…

Vindran algunes respostes…
Per exemple, aquest que venia del canadà i ens feia aquell gest, no hi havia ningú que li pogués trencar el dit davant la càmera? Aquest viu amb els nostres diners, no? Li’ls podem robar? Si robem al lladre… qui no serà capaç de perdonar-nos!

#Primaveravalenciana, som un país jove (2)

0
O potser som un país de joves, per això anit la desmesura va portar els organitzadors a perdre rellotges i orelles, malgrat que en directe, anaven comentant això i allò: potser és que hi havia massa grups, un excés de noms que havien d’aparèixer obligadament. L’excés va ser sens dubte una etiqueta a tenir en compte. Ara, que els joves poden ser quatre, cinc, sis hores i dos dies de concert, que molts ja no recordem què vol dir, i el cansament es veu completament diferent. No treu que en molts moments, aquell concert havia perdut la tensió per la qual no ens ho volíem perdre: el sifó havia perdut gas, força, embranzida, arribava a una mena de plana erma estepària que bé et podies dir: ara on collons som, que ens hem perdut? Si l’objectiu era aconseguir diners per poder defensar-se els joves, potser ja n’hi havia prou, i la resta sobrava, tingués més o menys qualitat, més o menys traça, coherència, aquella gúspira que els grans projectes, per ser-ho, demanen: per exemple, entre els fets reals de la #primaveravalenciana i aquest concert d’anit, jo trobe un abisme, com si li hagués desaparegut l’ànima que ens havien passat els joves als més grans, l’any passat, com si haguéssem perdut sentit i orientació els objectius, en canvi que els problemes hi són, la realitat hi és, els mateixos que ens governen, que ens afuen, que ens peguen, que ens insulten amb pocavergonya, amb corrupció, amb males arts, ells no han canviat el seu objectiu, perquè no peguen mai en el buit: aprendre per aprendre. Som joves i encara estudiem. Però no badem, ni badem els grans propòsits, amb l’excusa de ser joves, per això mateix. Feina per llarg i envant!

Publicat dins de regals | Deixa un comentari

#Primavera valenciana, som un país jove (1)

0
Els valencians i la dualitat, el país i el rere país, els joves de la primavera i la seua noblesa d’ideals contra la vella guàrdia d’una política corrupta, traïdora, representada per un PP de pocavergonyes antivalencians, de nom propi, uns refillets que fa anys governen el despropòsit, la usura, el delicte, per omplir-se les butxaques. Els adolescents del Lluís Vives van dir-los prou, i l’únic remei que va pensar aquella delegada de dissorts, per no dir malaputa o malapeça, que no ho dic, va ser enviar la violència per la violència representada en la policia incivil, desgovernada, per tornar al temps de la dictadura i l’assalt, la por i la salvatgia… Comença el concert a València, pel país sencer dels joves, de nord a sud: visca la primavera. (foto by RoserTaronger)

Publicat dins de regals | Deixa un comentari

L’escola s’ha de convertir en un espai d’admiració

0
AKOEeducació presenta una experiència innovadora en favor de l’escola: els claustres simultanis al voltant d’un tema monogràfic. Una autèntica gernació de mestres, gairebé tres-cents, treballaran alhora en nou espais diferents l’Avaluació formativa. Un model d’avaluació que canvia la metodologia tradicional d’avaluar el treball dels alumnes: perquè en canvi de ser merament diagnòstica o memorística, aquest model d’avaluació pretén servir per aprendre, formar part de la vida diària a l’aula, possibilitar que els xiquets puguen treballar amb autonomia i es facen experts en autocontrol. No és poca cosa cap dels objectius, i plegats semblen un impossible, justament hui que som en dimecres de cendra.

L’experiència afig encara més innovació: els mestres de cada claustre pertanyen a cooperatives diferents i han de ser capaços de treballar en col·laboració, i aportar l’experiència de cadascú per aprendre plegats del coneixement col·lectiu. En la segona fase del treball, un altre equip de coordinació aplegarà les aportacions i els consensos als quals hauran arribat els nou claustres, perquè cada participant de l’experiència siga coneixedor d’allò aconseguit.

El resultat final de tot plegat, el procés i les conclusions, es comunicarà en un acte públic a València, on s’hi convidarà el col·lectiu d’ensenyants a obrir noves vies de col·laboració, innovació i millora de l’escola.

AKOEeducació som nou cooperatives d’ensenyament organitzades en una cooperativa de segon grau, entre més objectius compartim experiències i volem convertir-nos en un un referent educatiu d’aquest país.

Neus Sanmartí és la primera experta a escampar el concepte d’avaluació per aprendre o avaluació formativa, que, indefugiblement, és l’únic model d’avaluació que pren decisions pedagògiques per ajudar els alumnes a aprendre millor. 

 by akoe_educació  (full resum de l’avaluació formativa deferència d’Unbloceducat)

Sense papa no hi ha quaresma, tot li val!

0
Els irreverents de l’ateneu de Bétera es passaran pel ses el dimecres de cendra, la quaresma i els monarques botiflers, xiularan de pam i de duro, doncs han decidit de celebrar el carnestoltes dissabte vinent… Vet ací el pregó:

« Ja ha arribat Carnestoles, la festa de l’alegria, muntarem un bon sarau i cremarem la sardina. Convoquem tots els dimonis de trident inofensiu, que vinguen també els pallasos que dansen amb el cor altiu, que avui cantem a la vida i a l’ocell fora del niu.

Benvinguts els colombaires, somiadors de l’endemà i els qui llauren horts d’estreles a les nits sense final. Visca l’amistat i el riure, visca la paraula lliure, visca la fraternitat. Carnestoltes dotze voltes, Carnestoltes cada mes, de les bromes de la festa ningú ha de sentir-se ofés.

 Acudiu els rodamóns, viatgers ben orientats, arriscats exploradors dels camins de la rao, savis del coneixement i el tresor dels sentiments. Gent tocada del bolet, que il·lumineu altres móns que niuen al pensament, vosaltres els creadors que ens descobriu nous secrets, passeu i gaudiu la festa, passeu que la casa és vostra, si és que hi ha cases d’algú

Botem foc a la sardina i amb la sardina cremem els que volgueren furtar l’aigua del nostre poble, els lladres de diners públics, els evasors i els innobles, els polítics bufanúvols i els seus amics els banquers, que ens portaren a la crisi i volen deixar-nos nets

No volem més injustícies, no més desnonaments criminals ni centres d’internament d’immigrants. Cremem els bruts, els xoriços, la bufa dels grans events, els màgics de l’enganyifa i els jutges amb mala fel.

Al foc la mafia de la taronja, que empobreix els llauradors, Bárcenas i la trama dels sobres, els Gurtel, els Noos i també el ministre Wert, que ataca la nostra llengua ajudat de botiflers.

Gent desperta i sobirana, amics de la broma i el vi, no li pegueu ja més voltes i celebrem Carnestoltes!

Botem-li foc a la sardina!»

 

Carmesina Pintamones

Esteu convidats el 16 de febrer, a partir de les 19:30 h., a la Plaça del Mercat de Bétera.

La vergonya és davall l’estora

0
A Benaguasil vivim un concert extraordinari de música clàssica, no sé quants en van durant el 2013, però en Carles Subiela no para d’atiar-mos propostes en favor de la cultura, musical sobretot, de primer ordre. Hui, l’orquestra simfònica Consolat de Mar MCP oferia Mozart i Mendelssohn, dues hores que se m’han fet curtes, dirigides per Ricardo Casero, com un desplaçament d’aquella orquestra del palau de les arts inventada a base de talonari i que malda per governar-se i resistir, per la crisi i l’excés sobre la qual es va fundar, fa uns pocs anys. Diumenge que ve també anuncien l’arribada de Toni de L’hostal, a Consolat de Mar, que eixim a concert setmanal, dalt o baix, per superar els ensortits que anem trobant-nos cada dia, en traure el nas per damunt la moquita: la televisió tampoc no es quedava curta, hui,  diumenge ofereix programes per comprovar que la corrupció està legalment instal·lada a cada casa, a través de de l’electricitat (no us perdeu el nou Singulars de Jaume Barberà i com fa anys i panys que les elèctriques i els governs espanols continuen prenent-nos el pèl. Ens estafen a consciència: ens roben!) i a través de la sanitat (l’Èvole estudia com pretenen menjar-se el pastís de la salut dels ciutadans, a través de conxorxes de privatització orquestrades a l’empara de governs, justícia, i lleis fetes a mida…). El pitjor és per descobrir. Conclusió: res que s’ha construït des de la Transició i la falsa democràcia monàrquica és net. Més encara, res d’allò fet és ben fet. I encara, amb el consentiment del pp i del psoe, espana és un dels millors exemples d’estupidesa dels últims 200 anys de la història d’Europa. Ves que ens han amagat els refillets de la política i la mare que els va parir.

Sort de Mendelsson i la seua simfonia núm. 3 i d’aquelles joves americanes que tocaven el violí i que, nosaltres, conscientment, havíem trabucat per russes. Mai no sabem quanta runa i mala intenció no s’amaga davall l’estora.  

La lectura aplega el país

0
Dissabte vam ser al complex educatiu de Tarragona, l’antiga laboral construïda pel franquisme. Ens aplegàrem uns quatre-cents mestres del país, amb el tema monogràfic ‘Com treballem la lectura a l’escola’. Els valencians, sens dubte, vam aportar positivisme i investigació, però no vam veure massa més coses, si volem ser sincers i coherents: amb allò vist, feia broma que no em sorprenien els mals resultats al PISA. Potser perquè encara caminem amb una certa por i bones escoles del país no havien sigut convidades a presentar tanta bona experiència com fan amb la lectura –por per allò de Països, supose. Potser perquè els mestres no estan entrenats a presentar en públic d’una manera més professional i entusiasta què fan. Potser perquè era una jornada barateta i no hi havia gaires recursos per tenir més horitzó…, però no podem fer venir els mestres del país, de l’alguer, de les illes, de valència, de perpinyà, d’andorra, i presentar quatre coses per eixir del pas. Decebedor?, potser, i estem convençuts que n’hi ha grans experiències, que desconeixem, que voldríem saber; amb la lectura, després d’escoltar Xavier Melgarejo a Singulars, no ens la volem jugar, no ens ho podem permetre.
Felicitem Anna Gascon, pel treball del seu institut, el Federica Montseny de Burjassot, pel treball de lectura col·laboratiu de la novel·la ‘Les ratlles de la vida‘ de Raquel Ricart, potser l’únic moment de la jornada que ens vam emocionar tots, d’un treball pràctic a l’escola.
Vaig tornar a veure Toni Gomila, a la cloenda, amb aquella dicció mallorquina tan excelsa, i aquell lèxic esplèndid, entre pare i fill fent sobrassada. Acorar? Sí, però la lectura és cabdal, i no podem sinó esforçar-nos tots i tohom, quan volem destriar unes quantes experiències d’èxit per mostrar-les al món. Amb la lectura, com va dir la Isabel Solé, cal ser beligerants, si descobrim que aguaita el fracàs.
[…]

Tenim una sensació estranya

3

Sabíem tot això que passava en la política dels grans partits. Els valencians, sobretot, que hem patit de tan aprop l’abús, la barroeria, la manca d’intel·ligència, l’insult cada dia constanment, des dels ajuntaments, les diputacions, les conselleries, la generalitat… Sabíem que tot plegat era en mans de gent que no s’estimava la política, ni la gent, ni l’ofici de l’honradesa. Però havien sabut actuar amb males arts per teixir una teranyina impossible, de diners robats, d’enganys, amb mitjans afins, amb la complicitat de tants i tantes institucions: els primers van avisar que venien a forrar-se, a robar, però els jutges van detectar un defecte de forma i els van deixar forrar-se i robar. I a partir d’ací sembla el foc va calar, que tot li valia: el robatori, el pai, l’amic, la butxaca foradada, el luxe, la subvenció, i tot això, ens preguntem, d’on eixia? Doncs eixia d’Europa, que suposava que invertíem per recuperar-nos de tants anys de dictadura i Transició, que invertíem assenyadament, eixia dels impostos de cadascú de nosaltres, convençuts que els impostos servien per posar-nos al dia, en serveis, atencions, mitjans en favor de la modernitat a l’alçada d’aquella europa que algú n’havia parlat… Ho avisàvem, que hi havia abusos, mala pràctica, mentides, conxorxes, robatoris, patrimonis exagerats, i luxes que no ens podíem permetre, de cap de les maneres…
Hui ha eixit això del pp a la llum, els ha pispat en conii, i no podem fer res, gairebé res. Perquè la justícia poria tornar-se en contra nostre, si assenyalem amb el dit on és la nova falta, i contra nostre, la dignitat, si ens callem més temps la violació elemental dels nostres drets. No som d’ells, ni som com ells, però no podem pegar a fugir ni renunciar, encara no, perquè les lleis de la seua vara no ens deixen abdicar d’aquell estat per construir-ne un de nostre, més net, polit, culte, en favor dels homes i dones de sentiment noble.
Ens quedem amb la sensació estranya d’estar lligats a la corrupció més estèril, ingrata i estúpida d’aquest cul d’occident que diuen espana. Esperem que per molt poc temps més.