Una bufa no té ossos, malparits
A Palma en dirien una butza, i el nom apareix en una rondalla mallorquina “En Pere de sa butza”. Per això que vull explicar, ja em va bé la manera valenciana “bufa o ventre”, o bossa fins i tot. Aquells paladins de l’ambaixada o del jutjat, que han eixit de diferents ventres o bufes o panxes, en canvi de tenir el mateix temple. L’un, l’ambaixador, no té pels a la llengua, ni ossos a la panxa ni al ventre ni a la bufa per faltar el respecte públicament, funcionari desgraciat, per insultar i maleir Catalunya i el seu MHP. El jutge/a, si fa no fa, encara viu en el 155, malgrat que teòricament s’havia desconvocat i continua amenaçant catalans, responsables polítics i institucionals: encara més. Si és veritat que ara es podia votar telemàticament, amb més raó el respecte que hauria de mostrar, el jutge bufa amb tantes paraules com li ixen del ventre. No mostrava tanta gosadia, aquest jutge bufa i aquella bufa jutgessa davant cinc ministres o deu, tant se val, i un empresari que van convenir, acordar i decidir de regalar-se mil cinc-cents milions d’euros (no ens cap al ventre quants diners poden ser tots reunits, quina bufa) que els van alliberar del frau que representava robar la hisenda pública per regalar-los a l’amicot que, després, ens posarà casa, cotxe i putes a compte d’aital decisió de baix ventre. El jutge bufa, d’òpera i ventre, ara demana diners als catalans, uns diners d’urgència, si no volen que els embargue la bufa, a ells i a la família… L’espoli català també és ara a mans dels jutges espanyols a través de decisions de bufa i ventre: multes, càstigs, condemnes econòmiques…El robatori judicial va començar fa anys contra el nostre país, en forma de multes per decidir de veure TV3. Centenars de milers d’euros. No en tenen prou amb l’espoli, que cada colp inventen noves vies per estrangular-nos. Només perquè no som espanyols. Ells ja ho saben. No ho som. I per això ens fan pagar i pagar i pagar. Il·legalment fins i tot, ens trauen la sang i l’aire. Fins que diguem prou, valencians, fins que diguem prou.
—Sinyor jutge; malangra sa butza i qui prega per sa butza! Velataquí, si la voleu!