VilaWeb.cat
empordaaccio | diumenge, 7 de febrer de 2010 | 23:54h

Avui diumenge, a la nit,

el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2735 signatures d'adhesió  i amb
3124 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5859.


El feisbuc és bo però les signatures són un grau més de compromís. Com més suport sumem més força tindrem, però hem de tenir ben clar que sense el compromís del lideratge la força s'escapa de les mans com l'aigua.

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!


------------------------------------------


Fem una ferma coalició per a precipitar la nostra Independència!
                                                                                                                 
                                                                                                                 




"Contra el desagrupament" (Article de Salvador Cardús a l'Avui, 7 de febrer)

Des de fora, és molt difícil d’entendre la sotragada viscuda a Reagrupament el cap de setmana passat. I pel que sé, des de dins de l’associació independentista, tampoc no s’entén gens. No sé quina era la gravetat del problema ni quina evidència se’n tenia per arribar a fer un gest, i més que un gest, una gesticulació tan autoritària com la que va fer la seva junta directiva. Però com que el gest que havia de resoldre el problema tampoc no ha estat explicat de manera satisfactòria, la confusió és total i el desconcert arriba als mateixos afectats, a banda i banda. Quan no hi ha explicacions polítiques clares, d’altra banda, és fàcil que s’entri en l’imperi de les interpretacions en clau personalista, a les quals es pretén reduir tot el conflicte. I aquest és un camí de mala sortida.

El cas de Reagrupament, que he estat seguint amb interès, és digne de consideració. En la mesura que ha estat vist com una amenaça electoral, principalment pels que li són més propers a les seves tesis i electorat, és explicable que se n’hagi parlat poc i malament. Tampoc Reagrupament no ha fet gran cosa fins ara per fer-se entendre i desmentir les interpretacions esbiaixades. Ara bé, el perfil dels associats a Reagrupament és veritablement sorprenent perquè, per primera vegada, l’independentisme creix en uns sectors generalment refractari als radicalismes. I això indica que no és que ara aquesta gent s’hagi tornat arrauxada, sinó que l’independentisme s’ha anat tornant madur, serè, assenyat, racional. De manera que feia falta que algú recollís aquest nou esperit, fora dels partits parlamentaris. Els alts perfils professionals dels associats i la diversitat d’edats, o el fet que en el seu gruix no es tracti d’antics militants ressentits amb els seus antics partits, fan dels reagrupats un fenomen realment inèdit, per no dir admirable. Just quan més es lamenta la desafecció política, resulta que una associació política, en pocs mesos, és capaç de mobilitzar més de 3.500 membres que paguen quota i que han estat fonamentals en l’organització de les consultes independentistes.

Reagrupament, però, no és un projecte d’organització fàcil. Una cosa és una associació, d’estil horitzontal i assembleari, que permet la gran diversitat de perfils ideològics aplegats per l’horitzó comú de la independència, i una altra cosa és una estructura organitzativa capaç de traduir aquesta voluntat en una opció electoral d’èxit. En aquest segon cas, l’horitzontalitat impedeix l’eficàcia i la coherència necessàries. I aquí és on, des del meu punt de vista, es produeix la fiblada que ha donat lloc a la rara contorsió del passat cap de setmana. Una de les virtuts de Reagrupament ha estat que, com a associació, només permet la incorporació a títol individual. Algunes plataformes independentistes se n’han queixat, perquè pretenien entrar-hi com a tals, però això n’hauria alterat el sentit i la coherència. Ara bé, el cert és que no tot l’independentisme sense partit està reagrupat. Hi ha vida independentista fora de Reagrupament. I, el que sembla raonable és que, si bé és perfectament lògic que existeixin fórmules d’associació diverses en funció del tipus d’acció que duen a terme, en canvi, a l’hora d’organitzar una oferta electoral, la major part de tot aquest independentisme sigui capaç de sumar energies.

Probablement –des de fora és fàcil de dir–
, Reagrupament ha tardat massa a definir com articularia aquesta relació entre l’associació i la plataforma electoral, que difícilment podia estar formada exclusivament pels reagrupats. Per exemple, com ha suggerit algun dels seus membres, hauria estat molt raonable establir una clara incompatibilitat entre les responsabilitats de direcció a l’associació i l’assumpció de càrrecs polítics, a l’estil del Partit Nacionalista Basc. Reagrupament, una associació acabada de crear però amb les eleccions a la cantonada, hauria d’haver pensat que no era l’instrument adequat per elaborar programes electorals per a una candidatura que finalment hauria de respondre a uns criteris ideològicament més diversos i organitzativament més tècnics i més professionalitzats. I el cas és que ni amb una elecció per demarcacions electorals ni amb una de general, no es pot resoldre aquest encaix entre associació i llistes. Màxim, Reagrupament podia escollir en unes primàries possibles candidats per optar, en un segon moment, a incorporar-se a unes llistes electorals amb altres possibles candidats. I Reagrupament podia exigir participar en la redacció del futur programa electoral, una vegada coneguda la candidatura i la seva fesomia final. Però un salt de l’associació a les eleccions en solitari, que l’enfrontés a dues o tres ofertes electorals més de significació semblant, seria una decisió que obstaculitzaria els seus propis objectius.

No voldria entrar més del compte a la vida interna de Reagrupament. Però crec que la simple dimissió-expulsió de quatre membres de la junta directiva i el retorn dels dimissionaris autorehabilitats no és suficient per tancar bé el conflicte. No puc parlar per tots, però hi ha un parell de dimitits que puc assegurar que són Reagrupament pur i dur, i que no mereixen l’exclusió. I hi ha dimissionaris reincorporats que encara no entenen el gest de Carretero i que estan aclaparats per la responsabilitat adquirida i a la qual volen respondre amb dignitat. S’imposa, en la mesura del possible, aplicar-se la medecina pròpia d’una organització que s’autoanomena reagrupament. I s’imposa donar explicacions raonables i, si cal, fer autocrítica. Tot per, immediatament, definir i aprovar tan aviat com es pugui una estratègia electoral i una articulació transparent entre l’associació i les exigències de l’oferta electoral final, per tal d’evitar noves tensions.

Amb tot, i faci el que faci Reagrupament
, l’independentisme a Catalunya és una realitat àmplia que ja no farà marxa enrere. En part, no ho oblidem, ja té representació al Parlament a través dels partits actuals.

La meva sospita és que de diputats independentistes “en potència” ja n’hi ha molts, si no són majoria i tot.

La part d’independentistes que

1 - no se sent còmode amb la representació partidista actual,

2 - la que no se sent compromesa amb l’actual Estatut

3 - i la part que demana una ruptura democràtica que no sembla que els partits actuals estiguin disposats a assumir,

seria bo que també tingués veu parlamentària.

Però també cal dir que la història de l’emancipació nacional dels catalans no s’acabarà a les properes eleccions. Reagrupament, fins ara, ha sabut expressar prou bé aquesta aspiració.

Els seus dirigents tenen l’enorme responsabilitat de no decebre-la.

La generositat ha de ser la gran divisa de l’independentisme que necessitem.

Opinió del lector

Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.

Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

Icona opinions 21 opinions
21. Pel comentari 17: El teu optimisme desmesurat et pot dur a fotre´t grans decepcions. A Reagrupament, de moment, només som 3500 associats i no ha estat possible fusionar-se amb gaires personalitats o grups independentistes. CiU mai serà independentista (les gallines no es converteixen en galls), ICV no sap que és el catalanisme, i ERC... bé, si a ERC no manés en Puigcercós encara seria possible fer quelcom. AH !! m´oblidava !! per si no ho sabies el PSOE(psc) i el PP són espanyolistes, això vol dir que tenen un fort component xenòfob anticatalà.
David Rios i Fulcarà (Girona) 07.02.10, 23:48
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
20. Benvolgut Padrí: Trobo molt encertada la seva opinió sobre la criatura nascuda el passat 3 d'Octubre anomenada REAGRUPAMENT. Segurament la febrada del proppassat cap de setmana és deguda a una crisi de creixement. Espero que el noi no ens surti rebel, ja que les males formes li poden fer perdre la raó. I ja saps que tota la família tenim moltes esperances posades, volem que REAGRUPAMENT es faci gran i creixi fort, assolint maduressa adulta i combini el seny amb la rauxa. Necessitem molt padrins com Vosté que treballi pel bon govern de REAGRUPAMENT i sobretot, pel bon govern de CATALUNYA!
Sergi de la Fuente Elvira (Igualada) 07.02.10, 23:13
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
19. Pere Lleal Giralt (Tiana) 07.02.10, 19:18 Mai es poden extrapolar exactament els resultats electorals a les catalanes en front de les generals, gent que no vota a unes i ho fa a les altres i al contrari. Però la pregunta es quanta gent vota per aproximació i possibilisme. Voten la solució menys dolenta i mes propera als seus sentiments però amb possibilitats de governar. Això no vol dir que siguin espanyolistes, potser es que fins ara no hi havia una proposta seriosa i "possible", (tenint en conta la llei D'Hont) des d'el catalanisme i des de l'independentisme a les generals. Aquesta es la gran feina a fer generar un moviment "possible" i pròxim d'independència o de sobirania ( l'una porta a l'altre)a qui pugui votar tothom
enric arca nou (Vilassar de mar) 07.02.10, 22:45
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
18. Sí senyor! La generositat ha de ser la gran divisa de l'independentisme. L'objectiu és massa important!
Montserrat Tudela i Penya (Barcelona) 07.02.10, 22:15
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
17. La independencia es pot aconseguir enguany. Dependra del suport que rebi la candidatura que proposi Reagrupament. Si els resultats son bons, diguem ser tercer partit, els diputats independentistes que hi ha als partits tradicionals donaran suport a la declaracio d'independencia ja. Jo diria que CiU, Esquerra i ICV es passaran al bandol independentista com a tals partits i que aixo, alhora, arrossegara als directius catalans del PSC i el PP a tambe trencar amb Espanya per a no quedar fora de joc en una Catalunya independent.
Joan Sala i Ferrer (Barcelona) 07.02.10, 21:08
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
16. Hi estic molt d'acord amb el darrer paràgraf. Hi ha una part de l'electorat català que és independentista per sobre d'eixos esquerra-dreta narcotitzants. Serà Reagrupament o altra formació però els fets parlen d'independentisme políticament viu que no ha trobat veu parlamentària que el representi. ERC ha decebut molta gent.
Òscar Puigdomènech i Sentis (Barcelona) 07.02.10, 20:42
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
15. Malgrat les imperfeccions de RCat, el seu missatge és clar i nítid. L'unic que s'ha escoltat fins ara. Tots els altres independentismes es mouen en la imprecisió, l'equilibri i el tactisme. És hora de parlar clar i català. Jo i el meu entorn, seguim fidels a la idea de Independència i Regeneració del metge de Puigcerdà.
Joan Maria Tusell Puigbert (Sant feliu de Buixalleu) 07.02.10, 19:55
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
14. Salvador, si et plau; recorda on van anar a parar tots els experiments de personatges escindits d'ERC; els uns per trobar-la massa radical, els altres per trobar-la massa moderada. I QUE CONSTI QUE JA M'AGRADARIA UNA MAJORIA INDEPENDENTISTA AL PARLAMENT!
Josep Catà Tur (Barcelona) 07.02.10, 19:45
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
13. L’error de totes les campanyes que s’estan fent a favor de la Independència es que van adreçades als que ja son independentistes que no els cal que ningú faci cap feina per que els convenci de que Catalunya ha d’esser independent d’Espanya. Els varen ensenyar des de petits a estimar el nostre país i ho tenen gravat al seu pensament i es un sentiment tant profund que no hi poden renunciar ni volent-ho. A on hi ha un munt de feina per fer preparant informació tècnica , econòmica, i social amb suficient claredat i pes acadèmic i polític es per convèncer als que políticament son espanyolistes. S’ha de tenir molt clar que el problema resideix en que per arribar a la Independència cal tenir en compte que hi ha una part importantíssima dels ciutadans de Catalunya , especialment al cinturo de Barcelona , que tenen dret a vot i no son independentistes, mes aviat son espanyolistes i això es veu a les eleccions generals en que entre PSOE(psc) 45,33 % dels vots i PP 16,39% dels vots , el que vol dir que entre els dos partits espanyolistes que estan contra la Independència de Catalunya tenen el 61,72% dels vots. En moltes eleccions aquest percentatge es manté, si puja el PP baixa el PSOE , si puja el PSOE baixa el PP ,vol dir que son uns ciutadans de Catalunya que miren la política en clau espanyola. Si no som capaços de demostrar blanc sobre negre que amb la Independència les seves condicions econòmiques , socials i familiars millorant, això esta perdut. He anat a molts mítings politics de molts partits, i sempre se sent la mateixa cançó. Els nostres politics parlen sempre per acontentar a la seva clientela. Es a dir son uns mals gestors i uns pèssims venedors dels seu producte. Si el que es vol es guanyar nous mercats en qualsevol empresa competitiva comportarà fer les mes fortes despeses tant en innovació de producte com en les campanyes publicitàries. En aquest país tothom vol ser mes purista , mes catalanista o mes d’esquerres o de dretes que el seu veí. Com que no hi ha definit un full de ruta tothom vol agafar un camí diferent i ens perdem en discussions que no porten en lloc. Ben cordialment
Pere Lleal Giralt (Tiana) 07.02.10, 19:18
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
12. [ufsecció] GRÀCIES PERÒ NO [uftítol] Independentistes "en potència"? [uftext] Un independentista "en potència" què és? Això de l'independentisme "en potència" ha perdut tot el sentit --si mai n'ha tingut cap-- després del fracàs estrepitós de l'intent de reformar l'Estatut. Si les Corts espanyoles, i els mateixos partits catalans, no han estat capaços de respectar i fer respectar l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, la via autonomista ha quedat esgotada i l'únic catalanisme possible avui és l'independentisme. [ufapart] No entenem que hi pugui haver independentistes "en potència" aquest any 2010. El que sembla segur és que no són pas autèntics independentistes. Només hi ha un partit amb representació parlamentària que tingui la independència com a objectiu en els seus estatuts. I que aquesta formació participi avui en el govern no vol dir pas que deixi de ser minoritària (deu ser per això que no som independents). [ufapart] Si resulta que al Parlament 'de diputats independentistes "en potència" ja n'hi ha molts, si no són majoria i tot', aleshores com s'explica que pugui passar tot el que ha passat i passa (Estatut, finançament, aeroport). I si a la cambra catalana hi ha aquesta majoria d'escons independentistes --encara que siguin "en potència"--, aleshores quin sentit té Reagrupament i amb quin objectiu es vol presentar a les pròximes eleccions?
Jaume Tria i Escull (Solsona) 07.02.10, 17:48
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
empordaaccio | dissabte, 6 de febrer de 2010 | 19:54h

"un agafarà l’espasa Excalibur i serà primus inter pares"

"Si volem tenir èxit hem d’admetre dues coses. La primera és que els que es posaran al capdavant seran persones “pecadores”, amb més o menys capacitat de lideratge, que agradaran a uns i desagradaran a altres, però que els haurem d’acceptar com són amb tot allò que no ens agradi.

La segona és que sense que tots els grups no admetin que han d’acceptar als altres, que s’han d’aplegar per formar una eina electoral única i potent, el fracàs està garantit.

Ara toca no fer sang, toca la unitat. Per aconseguir el nostre Camelot hem de constituir la Taula Rodona amb els Cavallers que calgui sense rang diferencial.

El temps tot ho posarà al seu lloc i un agafarà l’espasa Excalibur i serà primus inter pares.

Voleu la independència? Responeu: SI. Si sumem, guanyem!

(Enric Canela, en el seu darrer escrit)

---------

Llegiu-lo al següent enllaç:

http://www.deumil.cat/bloc/2010/02/06/canela/els-miserables/#comments

Avui dissabte, al capvespre,

el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2727 signatures d'adhesió  i amb
3115 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5842.


El feisbuc és bo però les signatures són un grau més de compromís. Com més suport sumem més força tindrem, però hem de tenir ben clar que sense el compromís del lideratge la força s'escapa de les mans com l'aigua.

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!


------------------------------------------


Fem una ferma coalició per a precipitar la nostra Independència!
                                                                                                                 
                                                                                                                 
empordaaccio | dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:36h

05 / 02 / 2010

Santiago Espot repta la periodista Isabel San Sebastián

El president de Catalunya Acció es queixa que comparés les seves activitats amb "el nazisme"

Llistat de Comentaris Comentar Enviar Imprimir Votar Imatges Disminuir lletra Augmentar lletra
Isabel San Sebastián, en una imatge d'arxiu

Imatges

Tancar
 
 

El president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha reptat la periodista Isabel San Sebastián a debatre sobre les multes lingüístiques i la independència de Catalunya, després que aquesta "comparés les nostres activitats amb el nazisme".

Espot va ser entrevistat telefònicament en un programa de Veo7. Després de penjar, "una de les seves convidades, doña Isabel San Sebastián, va comparar les nostres activitats amb el nazisme. Hi ha coses que ni de broma consentiré per molta tribuna que tingui aquesta senyora", ha indicat el president de Catalunya Acció en una carta oberta al director del programa.

El màxim dirigent de Catalunya Acció ha recordat que "Canal Català i altres televisions catalanes" no tenen "cap inconvenient, perquè són autènticament demòcrates, de convidar als seus programes tant a independentistes com espanyolistes".

"Així doncs, espero poder personalment i en directe tenir un cara a cara amb doña Isabel per deixar les coses clares i en igualtat de condicions".

Tio Canya  (Girona)

05/02/2010

20:49

Espot, el Zorro del Català, endevant. Els altres que lladrin, aixó vol dir qu'existim. Anim Espot, cap discriminació envers el català (almenys que hi sigui ) i si hi és amb anglès o un altra llengua de la periferia no hi cap problema.

Pau Casals  (Girona)

05/02/2010

20:37

Jo no entenc perque paguem les multes. N'hi hauria prous que rectifiquessin, i a més de tenir els seus rètols en castellà, francès, islandès, alemany, etc. també ho facin en català. Que jo s'àpigue, es dona plaç per aquesta rectificació.

empordaaccio | dijous, 4 de febrer de 2010 | 15:01h
Catalunya Acció ha posat 3.000 denúncies lingüístiques durant l'any 2009
 
Notícia:

Santiago Espot "L'home de les 3.000 multes lingüístiques"

http://societat.e-noticies.cat/lhome-de-les-3000-multes-linguistiques-37463.html


Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i promotor del partit "FORÇA CATALUNYA" s'autoinculpa de les denúncies a establiments en el debat a 'Canal Català' de TV.

"Durant l'any 2009 Catalunya Acció ha posat 3.000 denúncies"

Santiago Espot, president de Catalunya Acció, ha assegurat que la seva organització "ha fet ús d'un dret que ens confereix la llei per presentar denúncies contra aquells establiments que vulneren una legislació catalana".

En un debat a Canal Català, Espot ha afegit que "durant l'any 2009 Catalunya Acció ha posat 3.000 denúncies". Jordi Cañas, portaveu de Ciutadans, ha titllat de "chivatos" els membres de Catalunya Acció. En el debat també hi era present el periodista Juan Carlos Girauta.

Espot ha fet pública l'actuació de l'organització que representa perquè "considero que és una cosa que s'ha de saber, més que res que sàpiguen que ha estat una entitat no subvencionada".
http://www.catalunyaaccio.org/

-----------------------

Avui dimecres, al vespre, el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb


2714 signatures d'adhesió  i amb
3103 feisboquistes admiradors.
 
TOTAL SUPORTS: 5817.


Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!
empordaaccio | dimecres, 3 de febrer de 2010 | 23:14h

Avui dimecres, al vespre, el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2709 signatures d'adhesió  i amb
3099 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5808.

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!


------------------------------------------


Un mossèn de la categoria de Mossèn Armengou
acomboia Santiago Espot


A la fotografia adjunta, en primer terme Mossèn Dalmau i al seu costat Santiago Espot, després Canela i Fontanals, tots ells aliats promotors de Suma Independència.

dimarts, 15 de desembre de 2009 | 00:34h

24 abril 2009

Un nou partit independentista

Santiago Espot ha fet diana en proposar un nou partit independentista. Ha fet diana per haver trobat el moment més oportú quan la situació es troba en el punt més dolç. Es sap que el 35% dels votants és independentista actualment i que les expectatives augmenten dia a dia. A més no hi ha cap partit dels actuals que se’n pugui fer càrrec plenament. Esquerra Republicana, per les raons que sigui (un dia en podem parlar), tal com està embolicat amb el tripartit seguirà la sort de la davallada per l’esfondrament del PSC junt amb la figura del Zapatero per la postura d’atac que ha emprès descaradament fa temps contra Catalunya. CiU com a bipartit es mou entre el “vull però no puc”. I això no sedueix ningú.

El bo del cas és que el PSC té una oportunitat d’or per a fer-se respectar pel poble català; deixant de votar Zapatero i amenaçant-lo seriosament si no ens fa justícia econòmicament. Però vull creure que aquest acte de valentia i d’heroisme no està fet per a ells. I ERC també té una possibilitat oberta si vol recuperar la importància que havia tingut; amenaçant amb la clau que ara ha d’ensenyar per a desfer el tripartit. Si hi ha un camí obert per a salvar Catalunya i no es fa servir... és que no hi ha una voluntat sèria de jugar-s’ho tot. Un socialista català com Serra i Moret deia: “Mai he deixat de creure en la eficàcia d’un acte heroic!”

I Convergència Democràtica de Catalunya té un pes mort amb Unió Democràtica de Catalunya que provoca un recel sobre la seva voluntat de sobirania en el poble ras català. Falta seducció als tres partits que podrien ser determinants. I això sols pot convèncer que el millor és quedar-se a casa, de cansat que es troba el nostre poble dels seus polítics. Seria un escarment! Això pot fàcilment succeir si només es presenten els tres partits que podrien aprofitar l’ocasió quan passa per davant mateix de casa.

Però, el dijous passat a l’hotel dels Comtes de Barcelona vaig assistir a la presentació d’un nou partit independentista anomenat FORÇA CATALUNYA, que prové d’un col·lectiu amb molta tradició i encara actiu que es manifesta amb el nom de CATALUNYA ACCIÓ a través de molts actes i llibres publicats. L’ample saló estava ple a vessar, i sobretot els oients venien amb ganes d’escoltar allò que els havien anunciat. L’exposició d'en Santiago Espot fou brillant, emotiva i convincent com feia anys no havia sentit de cap líder polític. I jo tinc ja moltes hores de vol. Entre altres coses vaig ser durant dos anys President de la CONVENCIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL, quan aquest objectiu ja havia desaparegut de l’horitzó històric i el país es trobava sense sortida ideològica. Nosaltres l’obrírem de nou. Em vaig sentir reconfortat i el vaig felicitar.

L’aparició d’un nou partit polític independentista enmig d’una situació de migradesa ètica com l’exposada ara mateix, pot fer molt mal als partits nacionalistes que se les donen de defensar la sobirania de Catalunya com a nou Estat Europeu, però no per damunt de tot. Mantenen, com a mals catalans, un roc a la faixa, per si de cas.

El poble ras davant d’una proposta serena, vibrant, convincent i nova, pot provocar una reacció en cadena, perquè la majoria del poble ras no es deu a cap partit; vol veure com es pot servir a la nació per a alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats. Vol viure una gran aventura com la que provocà Francesc Macià. Ell féu una proposta NOVA. I heus aquí la novetat d’un partit independentista quan tot es somou dels seus fonaments per una crisi galopant. I es dóna el cas que en Joan Carretero està fent un discurs que, amb veu baixa i “des de dalt de la muntanya” diu ell, coincideix amb el d'en Santiago Espot, que commou i fascina.

Per a acabar, i ho dic amb paraules d'en Salvador Cardús, l’únic dels dotze entrevistats pel diari Avui com a representants de l'opinió de la societat civil que va insinuar clarament això que he exposat a través de dades objectives: ”La sensació d’atzucac a la política catalana, on govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s’han ficat, fa pensar que una nova opció d’independentisme radical però socialment assenyada, podria connectar amb el malestar actual i arribar a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions”.

Vaig estranyar que l’Avui no hagués fet cap comentari sobre l'acte de Força Catalunya perquè era notícia de primer ordre, i que lhavia estat anunciat almenys en dues ocasions amb un requadre de mitja plana en color.

Passats dos dies en Carretero també llançà la iniciativa de capitanejar una part d’ERC com exclusivament independentista, i Puigcercós el convidava a sortir. Espero que hi haurà ràpidament converses entre els dos nous partits per a assegurar la pervivència d’una formació política com a punta de llança, amb ganes de mantenir la seducció de tot bon català en un moment especialment favorable per al nostre contenciós secular.

Mn. Josep Dalmau
Escriptor i periodista

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats