Ulisses20

Bétera, el camp de túria

De psoe a vox, 7 diferències

0
Publicat el 24 d'abril de 2022

La discussió entre amics sobre l’amenaça de l’extrema dreta espanyola ompli uns quats moments dels encontres de Pasqua, de Sant Vicent, del Nadal passat… Uns quants moments quan les converses ja són cansades, d’última hora de la nit, quan la festa ha caigut a nivells de cansament de jorns llargs, excessivament fatigats.

L’extrema dreta espanyola és un ventall amplíssim, no us penseu que es concentra només en un partit ni en dos. Si tota l’activitat antidemocràtica de l’estat espanyol, consentit pels seus governs de torn, clavegueram, poders judicials, militar i policial, i la resta de soldadets de plom (mitjans, església o revistes del cor i esportives), es concentra en dos o tres partits polítics, no vindrà ara a fer-nos ballar un quart o cinqué partit que amenaça de despullar les accions criminals organitzades contra la democràcia, i portar-les, amb pocavergonya, a l’ideari d’un programa de govern futur.

El futur espanyol, com el passat, com el present, és feixista. John Cheever ho diu si fa no fa així: “No puc suportar com ningú s’aprofita de l’amabilitat dels altres. És pur feixisme. És com el feixisme.” El problema no és que espanya infringeix totes les normes democràtiques. Aixo ja sabem que passarà sempre, governe qui governe, perquè Espanya no sap fer-ho de cap altra manera. El problema —diu Cheever— és que la majoria de nosaltres som massa amables per fer-ne res. Res de res.

Com que encara tenim la ment colonitzada, una majoria de valencians (entre els quals també inclouré molts dels catalans i sobretot els dirigents d’un altre partit rendit, ERC) hom pensa que aquells partits polítics espanyols són diferents i tenen ideologies diferents. Que la brutalitat amb la qual actuaran els uns, i els altres, serà diferent perquè n’hi ha que guardaran les formes. Que potser l’envergadura de la corrupció democràtica que ens plourà (per dir-ne una de molt grossa), arribarà a cotes tan elevades que serà reviure el feixisme més intens d’ençà de 1975.

En aquestes discussions finals no prenem mal, els amics, no penseu que el debat treu una punta per llançar flors. Si fa no fa, acabem amb aquella idea de l’escriptor americà, que som massa amables —jo diria fluixots. Però les accions més dolces d’un dels partits espanyols amb més història, amb els seus corresponents carquinyols i confrares, no em negareu que no n’han fet de l’alçada de campanars feixistots: crims traduïts a assassinats, segrestos, negació d’investigacions d’atemptats terroristes, robatori legalitzat de propietats privades, acaçament, violació de drets, per anys i anys, del pp al psoe, passant per l’antiga ucd o l’aliança popular… Si hom pretén trobar les set diferències entre els dos partits polítics referits —psoe i vox—, les diferències no es troben sinó en la retòrica i en els cagallons que fan anar per l’aigüera, tots els seus militants, del primer a l’últim. Els que cobren i els que llepen i encara s’esperen a cobrar.

Pel que fa als valencians, mentre siguem dependents d’espanya, ni la llengua, ni el camp, ni la taronja, ni la sanitat, ni l’ocupació, ni un mínim d’infrastructures, ni l’escola ni el paisatge, no passaran la segona divisió, i encara el futur dels joves serà un il·limitat tercermón per anys i anys. Ara, de psoe a vox, no hi trobareu cap diferència, cap ni una, pel que fa a destinar recursos il·limitats contra els drets humans, contra les persones, contra la democràcia, en canvi de tapar tota la corrupció i el terrorisme d’estat, tanta merda política entre els borbons i els llepons, perquè pel que fa als valencians, espanya continuarà enfonsant-nos en la merda política i social que tot d’incapaços mediocres i gossos decidiran de perpetuar en un estat que ens manté agenollats al seu viure.

 

 

Espanya torna a burlar-se dels valencians

0
Publicat el 21 d'abril de 2022

Els carros grans del poble, guiats per homes que apenes feien deu o onze anys, baixaven carregats de les muntanyes de Portaceli cap als forns de calç de Paterna i Burjassot. Calia molta calç, aleshores, per emblanquinar les cases, els cementeris, els marges que podien lluir aqueixa noblesa del blanc impur de la calç. Els carros baixaven carregats de bolitx, d’encenalls, de llenya que encara era verda i necessària, que cremés lentament.

Per emblanquir espanya, compromís i uns altres valencians d’uns altres partits de ment colonitzada, van regalar el seu suport al govern del psoe —un partir que uns anys abans havia sigut el primer partit democràtic (!) que havia muntat el grup terrorista GAL—, en canvi d’una promesa en favor que el finançament valencià valgués  més que un xavo. Però no. Ni un xavo. El psoe ha tornat a enganyar els valencians i al mateix Joan Baldovi, pobre, que ara es mostra enfadat per la traïció d’una promesa fallida, una altra més, d’espanya. I potser el bo de Baldoví no està tan enfadat per la fallida del finançament que ell es pensava al sac, sinó per com l’han tornat a enganyar. Com s’ha deixat enganyar de cap i denou, el senyor Baldoví, no és nou ni innocent. Els polítics ja van entrenats per mostar el malestar propi i alié en canvi de continuar cobrant, i qui dia passa, doncs, provar-ho de nou: perquè mentre els valencians tiguem el cap colonitzat, lliurarem la voluntat, la dignitat i la llibertat en canvi d’aigua en cistella: espanya ens tractarà sempre com a enemics, perquè al remat, ells ho saben millor, nosaltres no som com ells. No som ells.

Al remat, que el govern feixista del psoe pacte amb el pp, o amb vox, per castigar els valencians un any més o cent anys més, passa perquè n’hi ha que passen per valencians, del psoe o del pp, o fins i tot de compromís, que volen tant de mal als valencians com ho volen els espanyols, que sempre acaben cridant “a por ellos”.

I encara el MH Ximo Puig diu que això no és una conspiració contra els valencians, que ell no creu en conspiracions, malgrat que espanya ens obligue als valencians a besar-los el cul, cada vegada que a madrit es caguen en la mare que ens va parir.

Els valencians joves fan de russos

0
Publicat el 1 d'abril de 2022

Aquest matí he agafat un full i he escrit això. He baixat al menjador de l’escola i ho he penjat en un cartell mural llarg llarg llarg, que explica les coses que fem a l’escola, en relació a aquella guerra de Rússia mata ucraïnesos amb la consciència dels assassins que se saben superiors. Quan hom té al al caodamunt d’un govern un assassí, no podem sinó comptar quants crims faraà mentre el deixen manar. I els que no voldrien deixar-los manar ja són en pressó, o morts o vigilats o acaçats…

«Fa molts anys que els russos obliguen els ucraïnesos a parlar rus. Molts ucraïnesos, joves sobretot, ja feien el canvi de llengua voluntàriament. Si fa no fa, als valencians ens obliguen a passar per l’espanyol, robant-nos els recursos mínims que tota llengua necessita: sobretot parlants ferms i dignes. Que no s’agenollen. Però molts valencians ja els fan la faena voluntàriament. Perquè en el fons, molts valencians joves, en aquesta guerra contra els pobles que volen ser lliures, van en favor de Rússia.

—Oh, sorpresa!»

Joan Fuster ja ho explicava en els anys seixanta del segle XX: “De moment, els catalanoparlants llegim predonimantment en castellà: com una cultura colonial, per més Esprius, Rodoredes, Pedrolos, Brosses, vostès i jo, i les glorioses mares que ens han parit, que s’hi hagen apuntat. Si partim de la base que «el català en la cultura» és una cosa (jo també afegiria l’escola), i una altra «el català al carrer», ja ho haurem fotut per sempre més. És el perill que correm. El de ser una rèplica dels «humanistes llatins», poc humanistes, poc llatins.”

JOAN FUSTER, escrits sobre la llengua, selecció de Marisa Bolta i Toni Mollà, Tàndem edicions.

Els valencians, milers de valencians, joves i grans, també disparen ara mateix contra Ucraïna i contra València, en passar-se a la llengua de l’enemic. I ves que la llengua, cap llengua, no té la culpa de la idiotesa humana i espanyola. Ah, però no sabeu com els agrada als espanyols, fer de russos. I imposar-nos el seu tarannà colonial, mediocre i corrupte.