SERRALLONGA

Imatge: Matí montsenyenc ……

I la pluja gansonera ens ha saludat la matinera arribada al punt d’eixida. I amb la seva bona companyia hem fet cut al Brull. I pels contraforts del Saní, amb l’esponerosa presència de l’altívola Calma, hem redescobert la nova mirada a la Mora, a Sant Cebrià, al Serradussà i  a la Figuera, on per un moment, ens ha semblat capir Misser Maragall (el poeta, que quan caminem no som prosaics!) que  amb espiritualitat  montsenyenca ens ha recitat :

Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

I nosaltres, tan humils, hem fet via cap el dolmen històric, la masia enrunada i, consirosos de tanta bellesa hem retornat al nostre clos eremític…..

 I si voleu, podeu veure algunes fotografies dels indrets montsenyencs..

Imatge: Fàbrica de tabacs Partagàs a l’Havana, avui…

Ja fa uns dies que vaig penjar una conferència que vaig fer a la Biblioteca d’Arenys de Mar, sobre en Jaume Partagàs Ravell.

Avui, els bons amics de la Xarxa (Radio Arenys) em van convidar a fer només un tast de Partagàs. Fer una llambregada a la vida d’un home que va canviar els rumb dels tabacs havans…. i a la vegada va fer moltes més coses…

Com que no és massa llarg, us convido a saber alguna cosa d’aquest Indià, prou desconegut, però , penso, prou interessant…..

Entreu i cliqueu , podreu escoltar el tast….

Imatge : Església d’Altafulla, amb un campanar inacabat.

I tot, perquè el campanar està inacabat….

I ja sabeu que les bruixes estan sempre disposades a fer mal, bé disfressades de bruixes, o bé vestides de corbs, o de gats, o de qualsevulla altre animalot lleig i maleït…

I a Altafulla, les bruixes estaven d’allò més que dolgudes perquè, quan elles començaven les seves malifetes, el capellà, sabent la seva flaca, sortia de la rectoria, s’enfilava al campanar i vinga batallada va, batallada ve…. I  a base de batallades de campanes, aconseguia foragitar els corbs i gats que rondaven pels encontorns…

I les bruixes, disfressades de corbs, decideixen enderrocar el campanar i d’aquesta manera treure les campanes i així, mai més, el rector no les podrà foragitar….

Però noi! quan un corb maldestre enretirava una de les pedres del campanar, li cau la pedra del bec i va a espetegar al damunt de la rectoria…. El rector es desperta….. surt del llit i esgargamellant-se comença a cridar als bruixots que li desmaneguen el campanar….

I fou així que el pobre rector va fer fora les bruixes, però a canvi ….. es va quedar sense campanar. I des d’aquell dia, a Altafulla tenen només la meitat de campanar.

Apali, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí al dessota…..

Imatge: Galicia mullada…… morriña, saudade…..

MORRIÑA: Sentía moita morriña no estranxeiro. Nos días de chuvia éntrame a morriña.

SAUDADE: Nostàlgia, enyor…..

Avui ha plogut…. Ha plogut molt….. dies grisos que et porten al record, a la nostàlgia, a l’inici de l’inici…

I he pensat en un conjunt que, de jovenet, em va frapar. Només sentir la veu del cantant sabia que em sotraguejava l’ànima. Només sabia el nom del grup: Los Tamara…

De gran he sabut que el cantant era En Pucho Boedo…. una història apassionant, un cantant apassionant ….. I un grup agosarat per l’època…. cantaven com eren , en galleg i la seva veu traspassava fronteres….

I nostàlgic he recordat una de les cançons de la meva jovenesa…..

I és que fa uns dies vaig poder parlar amb una persona gallega, varem parlar de feina…. tenia una veu greu, modulada, molt personal…. I se’m va ocórrer dir-li:

.- Miri, jo de petit admirava, i xalava de valent amb la veu del cantant dels Tamara….

A l’home se li van humitejar els ulls, no esperava trobar, tant lluny de la seva terra, algú a qui aquell grup i aquell cantant hagués fet trontollar l’esperit….

Em mira…..

.- Erem parents, em diu……

I em sembla que li cau una llàgrima fugissera galtes avall..

I a mí…..

I si ho voleu, els podeu escoltar en els dos enllaços que acompanyo.

https://www.youtube.com/watch?v=-85s1Zn2aHg

https://www.youtube.com/watch?v=9U3gi45-FJM

Imatge: Sopar de Santa Clara i Sant Francesc d’Antoni Viladomat.

Avui, a Radio Arenys, m’ha abellit explicar una mica la Història de Sant Francesc d’Assís, la festa del qual és dissabte vinent, dia 4 d’Octubre.

Un Sant que es va equivacar d’època…. potser el Renaixement l’hi hagués anat com l’anell al dit, però no l’àmbit feudal en el que va desenvolupar la seva vida.

Si ho creieu adient , entreu i veureu algunes petites llegendes a l’entorn del Sant, des del nom de Francesc, que, diu la llegenda, li va posar el seu pare, quan va coneixer el seu nou fill, i venint de França li diu: francès…..  I li queda ja Francesc…

I moltes més coses, fins a escatir la gran tasca que han fet, a Arenys de Mar, els caputxins que, els tenim a la vila, des de 1618.

Si ho voleu escoltar, podeu clicar aquí i ho podreu comprovar.

Imatge: La capella de la Mare de Déu del Bon viatge.

El divendres, la gent de Radio Arenys van fer un programa en el que posaven en solfa part del patrimoni europeu, i el centraven a la granja del Paraiso d’Arenys de Mar..

Pels arenyencs, la finca del Paraiso, ultra haver estat la seu de la Reial Escola d’avicultura durant molts anys, abans de tot això, havia estat la seu dels frares caputxins que, des de 1618 van estar a Arenys.

I l’esglesiola que hi varen construir,  molt dissimulada (veieu la fotografia) , avui la tenim entre nosaltres….. I també aquesta esglesiola va ser la seu de la primigènia Verge del bon viatge…. Recer de pescadors quan es desencadenava “el cordonasso de Sant Francesc” o “el temporal de les faves”…

En fi , que la que avui és la Granja del Paraiso, antigament, els arenyencs la varem tenir molt i molt propera…

I si ho voleu, podeu escoltar la història, cliqueu aquí.

O també aquí…

Imatge: Un retrat de Francesc Xavier Parcerisa.

I avui, si us abelleix, m’he permès tornar a explicar una llegenda del Pont del Diable de Tarragona,…..

Però no un penseu,les llegendes es poden explicar com a hom li plau, i això fa que, amb el temps, el nostre imaginari s’ha anat farcint de diferents maneres d’anar escampant el nostre imaginari. El nostre  imaginari llegendístic està farcit de la mateixa llegenda però explicada de maneres diferents, d’èpoques diferents i de valors diferents, …. El cas és que la llegenda sigui agradívola i que aporti una nova visió de la llegenda que hom ha sentit explicar als seus avantpassats i així la va traslladant al futur….. I no us penseu…. el futur és avui! i cal que avui, que ja som el futur , haguem de mirar l’albada que tenim al davant , però sense perdre la història que ens precedeix……

I si la voleu escoltar, cliqueu aquí i l’escoltareu…

Imatge: Joan Pons i Ribot, un home polièdric i un dels darrers humanistes….

 Avui, a la Sala d’Actes de l’Ateneu Arenyenc, s’ha retut un homenatge a Joan Pons i Ribot. Hi hem participat : En Hug Palou, Joan Miquel Llodrà,  la Coral l’Esperança,  Míriam Marí i jo mateix. 

Aquí us enllaço el guió del que he dit, i al final trobareu un enllaç amb l’audio de la xerrada. 

LLAVANERES.

Ja em perdonaran, però servidor va néixer a LLavaneres.

Sóc d’Arenys de tota la vida, però nascut a Llavaneres….

Llavaneres em va donar poder copsar dues grans formes de viure, :

.- la terra , el poble, la tarregada….. feina i treball, treball i feina….

.- Però ai las, envoltada de senyors. La colonia….. Barcelonina, de vegades inculta, fatxenda… amb alguna excepció escadussera

 I què voleu? potser no m’abellia ni l’una ni l’altra, i aneu a saber si els fats divins no van fer que, per aquest motiu,  vinguéssim a raure a Arenys de Mar…..

ARENYS DESCOBERTA

I a Arenys, em passen dues coses:

 .- Descobreixo la clova que l’embolcalla…. La petita pàtria de turons que l’encercla…. La bellesa de la descoberta des del cementiri……

.- I més endavant, trobo la que serà la meva dona ( molt important) i descobreixo la gent d’Arenys…..

 FAMILIA PONS RIBOT POLIÈDRICA..

I de bursada tinc contactes amb la família Pons-Ribot…..

I quan ja vinc a viure a Arenys, em faig amb els de la meva edat i què voleu, de lluny o de prop havies d’anar a raure amb la família Pons, quatre germans (tots nois) amb unes característiques polièdriques importants…..

L’un apassionat pel cinema …. Endegava pel·lícules engrescadores, si voleu minoritàries però , mireu que és cas, guanyaven algun premi a la tele, i a mi particularment m’encisaven…. (on son…..Lluís ¿)

Un pintor (En Josep Maria) que vaig tenir el goig de poder entrevistar per mor d’una memorable exposició a Mataró a Caixa Laietana i que em va sorprendre amb un codi ètic i estètic que jo, pobre de mi, venint de Llavaneres ni entrellucava……

I el director de Teatre …. En Jordi, amb el qual m’uneix una molt entranyable amistat…. I del qui ja comença a ser hora que algú en faci un treball aprofundit del seu teatre, del teatre que ens ha regalat ….

 JOAN, CONEIXENÇA

Però a n’en Joan el vaig conèixer en el seu habitat…… Quan un dia vaig anar a casa seva, entrant per la riera, travessaves una eixida i et trobaves amb un casalot que donava al carrer de l’Església, al baix hi havia la impremta. Si no recordo malament, tal i com està avui. Però al dalt era el refugi que tot adolescent hagués volgut. Un cert desori endreçat, o no, aneu a saber….. però  sobretot viu…

I al centre d’aquest  l’univers en Joan….

I després , com a cap de redacció de Vida Parroquial varem començar a endegar la manera de fer la revista i que costessin pocs calerons… No ens en sortíem però ell hi col.laborava…. les fotografies eren caríssimes i ell es brindava a fer caricatures, que donaven vida i a la vegada abaratien elproducte…..

I així  vaig conèixer en Joan:  Proper, i veí  

I va ser així que vaig anar coneixent aquesta ànima inquieta….

Músic, perquè tocava amb els Santyscles boys, encara que mai ell va gosar a dir-se músic. De ben segur el que li interessava era l’agitació que podia provocar amb la música…

Però sempre amb el aquell somriure sorneguer que no el va abandonar mai. I sense ser music va encetar una catèrbola de conjunts arenyencs.

I futbolista….

I directiu de futbol…

I a les primeres eleccions , encapçala el grup del PSC…

Home,  a Arenys, feu convergent de socarrel, ells donaven un tast de veritable oposició.

L’ajuntament feia el que creia que havia de fer, però la veu d’en Joan no callava.

Quan troba una factura que li sembla no gaire catòlica, la publica al País…. Oh i el periodista (cosí germà meu) fa de manera que es publiqui a la portada del País d’un diumenge ….Quin rebombori.

Quan s’ha de trobar una solució al balneari Lloveras (una fundació) els regidors en son els patrons i l’ajuntament ha de donar el vist i plau a l’enderroc.

Cal  prendre una decisió  es pren ,però ell i el grup voten en contra. No ho veuen clar.

 I el Xifre….. conscient que cal cedir-lo per no perdre els jutjats , però sempre crític…

Surten tèrmits, i ell declara :

“els tèrmits que hi ha hagut últimament al Xifre , feien metre setanta o metre vuitanta quasi tots, i n’hi havia bastants…

 I fa la Rierada, on ell s’expressa….

I enamorat d’Arenys, furga en tots els racons per anar trobant formes i maneres pera poder donar a conèixer tots aquells elements que creu imprescindibles que la gent sàpiga.

I el 9 d’octubre de 1999, és el primer, en base a un treball del seu pare, que parla dels panys d’Arenys……. Ara ens n’omplim la boca….

I noi, per no ser historiador (a cada opuscle en demanava disculpes,) però no obstant i això, va divulgar la nostra petita història des de la rierada i des dels opuscles que va fer.

I com ha dit el Claudi Puchades en saber la seva mort:

 Gracies Joan per la teva professionalitat, la teva sensibilitat, l’encant de la teva conversa i la transparència de la teva mirada.

 I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí. 

Imatge: L’únic pany austriacista -i en part borbònic – que varem trobar a Madrid.

Hem passat uns dies a Madrid. I varem voler cercar, alguns panys o signes austriacistes…. I res, passejar i més passejar sense trobar res. Inclusiu amb una visita guiada no en varem treure l’entrellat. Feia un xic de vergonya com explicaven la guerra de Successió… Un seguit d’històries de llit….

Però som obstinats i, varem voler veure la Real Acadèmia de Història , de la que n’havia estat Director, el nostre Pare Fidel Fita.. Quan El 1912, a la mort de Marcelino Menéndez Pelayo, va ser nomenat director de la Reial Acadèmia de la Història, càrrec que ocuparia fins a la seva defunció sis anys després. Durant aquests anys també va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, i els Instituts Arqueològics de Coimbra, Berlín, l’imperi germànic i Roma. I encara va desenvolupar investigacions sobre la Història de l’Església, Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, el Pare Fidel Fita, S.J. va ser sobretot un epigrafista amb especial dedicació a les inscripcions llatines; deixant una obra immensa i que comprèn les inscripcions de la majoria de les províncies espanyoles.

També en va ser membre, el nostrat Mn Josep Palomer, el qual va ser membre honorari de l’esmentada acadèmia….

I sí…. tal i com havia previst. L´únic lloc on, a Madrid, varem trobar una reminiscència de pany austriacista i borbònic (la flor de lis borbònica de cap per avall!!! ) va ser a la gran portalada de la Real Acadèmia de la Historia del Carre León 21, al Barrio de las Letras….

I si voleu, cliqueu aquí i veureu algunes fotografies, de les uals , la darrera és arenyenca, només la poso per tal que pugueu veure l’escut borbònic també de cap per avall..

Imatge: Desembarcament austriacista a Arenys.

Hom coneix l’11 de Setembre de 1714 abastament ….  Però potser poca gent coneix què va passar l’endemà de l’11 de Setembre, o sigui el 12, data en que  es va signar la Capitulació de Cardona que, pel que ens interessa, es van convenir, entre altres, els següents punts:

Capitulació a Cardona el dia 12 de Setembre de 1714.

2.- Que dicho coronel Manuel Desvalls, governador de dicha villa y castillo, su sargento mayor, capitanes, oficiales y soldados de la guarnición, capellán del castillo Fray Antonio Baga y demás de los regimientos, cirujanos, domésticos, y criados de dicho governador y oficiales con sus mujeres hijas y familia, puedan salir libremente sin que se les pueda hacer apremio alguno, ni cargo por ningún pretexto, se les pueda tocar ni reconocer cara alguna de ellas pudiéndoles beneficiar en la forma que mejor les estuviese. Concedido

4. Que el governador, oficiales, mayores y menores, cabos, soldados y demás  expressados en el capítulo 2.° de ben ser conducidos a Cerdeña  o a Italia, bien entendido desde esta plaza o  castillo a Arenys  o Mataró y desde allí a uno de dichos puertos dándoles las embarcaciones necessarias para ejecutar el viaje los que quisieran embarcarse.  Concedido

7.º Que el coronel marques de Poal, inspector director y comandante de las fronteras de Cataluña por Sagrada Majestad Católica, con toda la gente de su cargo y sus domésticos, criados y oficiales de la Veduria y Pagaduría General, tropas, cavalleros particulares, regimientos de Fusileros y voluntarios y demás gente de armas de esta clase que hubiere por el pays, deban gozar del mismo ndulto y goze que la guarnición expressada en el capítulo 2.° sin interrupción alguna, comprehendiendo a todos los oficiales mayors como son los coroneles Don Pedro Brichfeus, Don Francisco Busquets y Michans, el primero de Infantería, los coroneles de Fusileros Don Armengol Amill, Don Marturiano Maseguer, Don Juan Villa y Ferrer, Don Sagimon de Torres, Don Antonio Lliros y Don Jayme Molins y otros, sin excepción de personas, los cuales oficiales mayores deban gozar el indulto concedido por el duque de Berwick, si quieren quedarse y de sus casas, bienes y haciendas o los pasaportes necesarios desde luego para tomar su marcha donde major les estuviere, advirtiendo también que los voluntarios de a caballo que quisieren quedarse pueden vender sus armas y cavallos, como también los demás oficiales y soldados expresados en este artículo. Concedido

I sí, els nostres herois, el dia 26 d’Otubre de 1714, varen embarcar a la platja de la Picordia d’Arenys per anar cap a Itàlia:

” Per fugir de l’opressió que s’apropava, el 26 d’Octubre s’embarcaren a la nostra vila, i feren cap a terres estrangeres el Marqués de Poal, els generals Brichfeus i Subirana, i alguns arenyencs que no volgueren reconèixer el Borbó, entre els quals  hi havia Bernat Pasqual que durant la lluita havia exercit de càrrec de President de la Junta de Defensa de la Vila…”

Extret de l’article de Joaquim Rabell “Bernat Pasqual a la Guerra de Successió” que guanyà un premi als X Jocs Florals de l’Ateneu Arenyenc l’any 1934.

I encara bó que varen marxar en data de 26 d’Octubre, car el Rei Felip V va deixar sense efecte l’acord i els perseguiren…

I algú pensa en organitzar, pel 26 d’Octubre de 2014, un acte al.legòric a aquella data i que avui, a punt de la nostra conquesta, que retorni una nau des d’Itàlia, amb els nostres Herois!! 

Imatge: Un pany. L’únic potser sencer…..

El dimarts passat, ja a una hora certament plausible per fer una passejada pels portals de Sinera, hem pogut, una colla de bons amics (quasi una quarantena), passejar pels carrers i constatar, com a Sinera, als portals, hi tenim símbols austriacistes i símbols borbònics….

Al final us enllaço la presentació en àudio que vaig fer  abans de sortir a passejar pels carrers. I més al final hi podreu trobar unes fotografies en la que es dóna fe  del que dic (penseu que en les fotografies hi ha un pany de Girona…

I una nota que m’ha confirmat una teoria que tinc (que no he sentit explicar a ningú, però que em plau traslladar-vos-la:

Hi trobareu signes austriacistes i alguns, al capdavall, o sigui a la part del dessota, estan acabats de forma sobtada. Com si una cisalla els hagués privat d’una part del símbol. Això ho dic, encara amb més motiu, després de la passejada. Es pot comprovar com a aquests símbols austriacistes, algú n’ha tret un tros, si hi passeu els dits, veureu que estan mutilats i fins i tot, la fusta del portal està macada.

I el motiu em sembla obvi. A la foto que encapçala el post, hi trobareu l’únic símbol austriacista que existeix a Arenys  en el que pot veure que, tot el símbol és austriacista, menys la part que esta mirant al terra: Es un flor de lis, o sigui el símbol borbònic: O sigui, la Belle Fleur, o sigui, amb paraules austriacistes la Beauty fleur, o sigui (botiflers).

I això em fa concloure que els alguns habitants d’Arenys havien col.locat uns panys austriacistes que blasmaven el símbol borbònic de cap per avall, amb motiu d’escarni. Però és clar, amb l’enemic a dintre, es feia feixuc fer ostentació de befa al vencedor: I per això van segar una part del dessota (la part borbònica).

Només és una percepció meva, però si passeu pels carrers i trobeu un pany segat, passeu els dits i veureu que és un pany mutilat!!.

Apali!!!

Podeu escoltar la presentació clicant al dessota:

XERRADA AUSTRIACISTA .- Cliqueu aqui per escoltar-la

I veureu les fotos ací :

Cliqueu aqui per veure retrats de panys.

Imatge: Cim de l’esquei de Morou

I ja enyorats de la baluerna que tantes caminades ens ha acollit, a bona hora, hem pujat a Santa Fe, des d’on hem fet uns revolts per arribar, passant per la gran catedral de la natura (l’església de faigs que ens guarden de massa sol…. ) i ara una passa ara una altra hem anat al coll  de la Mosquera i en revolt girat , cap a l’Esquei de Morou, que, com sempre, ens esperava amatent per mostrar-vos el cor de la Muntanya del Senyal, avui amb giragonses de núvols i amb un airet que reviscolava.

Després, cap a l’empedrat, goig de retrobar la vista Montsenyenca més esponerosa i , de baixada  cap el llac, hem fet tat a la masia de Figueroles, on a les calendes de l’any 1903, hi hagué un crim muntanyenc, atiat per l’aillament, la misèria i les relacions de convivència de les petites comunitats de muntanya…. Els germans R. Corominas, van atuir , colpejar i després occir, al seu cunyat Gabriel, qui, de ben segur, els n’havia fet alguna, o tenien basarda que ens en fes alguna que, de ben segur, tenia relació amb l’herència.

Penseu que corprèn , repassar la història al lloc dels fets…. Avui, ens ha corprès…..

I de retorn, passat el migjorn a redós d’una bona taula i en molt bona companyia, hem retornat a la petita pàtria encerclada de turons.

Si voleu: Podeu veure unes fotografies…..

https://www.flickr.com/photos/serrallonga/sets/72157646057103528/

Imatge: El Montseny en colors…

Em permeteu recomençar com ho vaig fer en el primer apunt del 21 de setembre de 2008?

Com no podia ser d’altra manera, vull començar aquest nou bloc, convidant a qui vulgui anar al Montseny de la mà de la nostra Biblioteca d’Arenys de Mar. Qui estigui interessat que es posi en contacte amb la Biblioteca d’Arenys per tal de reservar plaça pel transport que ens durà a Viladrau el 18 d’Octubre d’enguany, per tal d’escoltar poetes i poesia montsenyenca.
Apali, engresqueu-vos!

https://www.youtube.com/embed/Ohhk81LOuwo“>http://