LOS TAMARA
Imatge: Galicia mullada…… morriña, saudade…..
MORRIÑA: Sentía moita morriña no estranxeiro. Nos días de chuvia éntrame a morriña.
SAUDADE: Nostàlgia, enyor…..
Avui ha plogut…. Ha plogut molt….. dies grisos que et porten al record, a la nostàlgia, a l’inici de l’inici…
I he pensat en un conjunt que, de jovenet, em va frapar. Només sentir la veu del cantant sabia que em sotraguejava l’ànima. Només sabia el nom del grup: Los Tamara…
De gran he sabut que el cantant era En Pucho Boedo…. una història apassionant, un cantant apassionant ….. I un grup agosarat per l’època…. cantaven com eren , en galleg i la seva veu traspassava fronteres….
I nostàlgic he recordat una de les cançons de la meva jovenesa…..
I és que fa uns dies vaig poder parlar amb una persona gallega, varem parlar de feina…. tenia una veu greu, modulada, molt personal…. I se’m va ocórrer dir-li:
.- Miri, jo de petit admirava, i xalava de valent amb la veu del cantant dels Tamara….
A l’home se li van humitejar els ulls, no esperava trobar, tant lluny de la seva terra, algú a qui aquell grup i aquell cantant hagués fet trontollar l’esperit….
Em mira…..
.- Erem parents, em diu……
I em sembla que li cau una llàgrima fugissera galtes avall..
I a mí…..
I si ho voleu, els podeu escoltar en els dos enllaços que acompanyo.
https://www.youtube.com/watch?v=-85s1Zn2aHg
https://www.youtube.com/watch?v=9U3gi45-FJM