SERRALLONGA

Apali, avui una contalla, adaptada, de les mil i una nit….

De com, la filla del sultà vol rondar per un mercat, per a poder adquirir allò que les seves amigues poden adquirir cada dia que surten al mercat… però ella no…..
El sultà no la deixa passejar pel mercat…
Fa que tanquin les botigues de nit i la deixa sortir… i ella veu que una botiga està sense llum… ella que demana que aterrien les portes de cal sabater… I és llavors que s’enamora del fill del sabater….
I aquí, mira que bé, …. venen totes les batusses fins assolir que el pare, el sultà, gràcies al pare sabater, faci que el sultà deixi casar els que s’estimen….  El fill del sabater i la filla del sultà…
Apali! si voleu, podeu clicar aquí, o al dessota……

Us fa escoltar avui una rondalla que s’explica de moltes, moltes maneres, però de la faisó que he trobat avui, no l’havia trobada mai.
Fixeu-vos que és cas…. un camperol troba un diablet al damunt d’un foc, al mig d’un gran camp, talment com si les brases fossin talment grans diamants i perles precioses….
El dimoniet diu que totes les joies seran del camperol, si van a mitges i es reparteixen per meitats exactes, els fruits de les sembradures que el camperol farà.
I el camperol que és un gran estrateg,  fa la jugada…. Ell, i només ell,  serà qui decidirà quina serà la sembradura…. la tria…. i deixa triar al dimoni, els fruit que surtin del terra o bé, els que queden amagats. El dimoni tria els fruits que surten a la llum… el camperol tria patates per sembrar…. I es reparteixen,  el que surt al damunt de la terra pel diablet i el que hi ha enterrat a terra pel camperol…. i després….
Bé per saber que passa després us caldrà escoltar la contalla , clicant aquí, o al dessota….

Avui una de les encantades del castell d’Hostoles….. Mireu que temps era temps, que al Castell d’Hostoles hi vivien unes encantades, o el que és igual, unes dones d’aigua, o el que és més conegut … unes fades…..
Però els humans no s’hi podien acostar… Ho tenien prohibit… i  és clar… sense humans no podien concebre els fillets que perpetuarien les especies de le goges….
I a més a, si els humans mascles no podien intervenir i no hi havien naixements, però tampoc no hi havia dides que poguessin alletar als plançons… i es clar: si no tenien res d’això, s’ho havien d’inventar.
I ja teniu que les goges encaterinen una dida perquè els alleti un fill que una de les goges ha tingut.
I en reconeixement de la feina feta per la dida, li regalen un davantal ple de sagó i un cabdell de fil blanc….
I si voleu saber que en fa la dida del segó i del cabdell, haureu d’escoltar la contalla.
Apali: podeu clicar aquí o al dessota…..

Avui una d’en Pardalot.
 En Pardalot era un jornaler que trescava pels voltants de Barcelona, conreant camps i feixes per compte d’altri.
El jornal era escàs i marxa nord enllà cap a França.
Queda admirat de les planúries franceses i dels camps tan ben conreats…. Però el jornal era tan o més escàs que el que li abonaven els masovers dels encontorns de Barcelona.

Fins que descobreix que hi ha un camp guardat per gendarmes. No volen saber res de visitants. Guarden el camp en el que, segons diuen cultiven patates.
En Pardalot se les enginya per saber-ne el cultiu de les patateres i ell, només ell,  és qui va introduir al nostre país la patata.
Altrament, Patata vol dir el PA dels TATOS….. TATOS en llenguatge dels indis primers conreadors de la patata, eren els pobres. Per tant, patata vol dir EL PA DELS POBRES….
I si voleu saber com en Pardalot va introduir la patata al nostre país escolteu la contalla….
Cliqueu aquí o al dessota….

Avui una de muntanya….
La casa d’Arcalís de Vilamur havia estat, de sempre,  una casa de molts possibles, però com que res dura cent anys i com diuen les dites:
A pare guardador, fill dissipador. O,   el pare pastor, el fill senyor i el nét a captar….. doncs això que, després de les anyades bones  venen les plagues d’Egipte i …. apa, tots a captar….
Fins que va una mestressa agençada que ho fa sirgar tot cor que vols cor que desitges…. I apali, la casa cap amunt i tan i tan amunt va que la gent, envejosa que és, els pregunten d’on treuen els neulers…. I ells bonhomiosos que responen: Es que tenim la màquina de fer diners…..
I ja la tenim armada!
El governador de Lleida es desplaça fins a Vilamur per tal de trobar la màquina… I és clar: No hi ha màquina, el que hi ha son les ganes de treballar i de tirar endavant, amb joia , la feina de cada dia!!
Apali: Si la voleu escoltar cliqueu aquí o al dessota.

Avui una contalla d’aquell que no respecte el descans dominical i tot i amagar-se de tots i de tothom, és trobat en falta per qui menys s’espera….
– I doncs vailet, que fas en diumenge tot netejant els margenals…..
– Doncs mira…..  no és el que sembla, en realitat jo faig festa, però m’he dit…. vaig a passejar i … com que m’avorria, aquí em teniu, tot plegat només dallant unes quantes males herbes.
Però és clar, quan qui et troba en falta és Nostramo, no hi ha res a fer…
-I com que treballaves d’amagat, ara, perquè tothom et vegi , quan et moris quedaràs imprés a la faç de la lluna….
I des d’aquell dia, si us mireu bé la lluna, hi trobareu la figura del pobre vailet que, temps era temps, no va guardar el descans dominical…

I com sempre, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota….

Apali!!
Avui podeu escoltar una contalla en la que s’escateix com, un convent de frares, veu com, cada dia, o cada setmana, hi ha un frare que fa l’estella, o sigui que se’n va a l’altre barri, o sigui, que estira la pota.
Preguntat el metge del poble, aquest veu clar que el motiu de l’espetegada son les perdius que, cada dia, de cada dia, els frares mengen després de sopar o després de dinar.
I així recomana al prior que retalli la menja de les perdius.
El convent es revolta i el pare abat pregunta si continuen menjant perdius o ho deixen córrer per mor de la millor salut del convent.
i aquí, tots, com un sol home canten:

A perdiu per barba
i caigui qui caigui.
A perdiu per cap
i peti qui peti!!

si voleu,escoltar, cliqueu aquí o al dessota.

Avui una contalla il.lustrativa de com es pot interpretar la justícia.

Quatre camperols volen fer diners amb unes partides de cànem. El cànem s’ha de guardar, però si es guarda massa temps, en surten moltes rates que el malmeten.
Els camperols compren un gat i es responsabilitzen del mateix a raó de ser responsables cadascun d’una de les potes de l’animal.
Però ai las! que el gat, després de posar fre a les rates, es lesiona la pota esquerra del seu davant.  El seu responsable li cura la poteta tot fent-li fregues d’esperit de vi.
El gat s’acosta al foc i se li encén la poteta. I és clar,  es posa a còrrer com us esperitat i entra al magatzem de cànem cremat-lo quasi per complet.
Els tres camperols responsables de les altres tres potes  acusen al pobre responsable de la poteta que ha provocat i li posen un plet….
I el jutge, home savi, vell i honorable dicta sentència:
A quí condemna , al responsable de la pota incendiària o als altres tres responsables de les altres potes?….
Ah! si ho voleu saber, doncs com sempre, cliqueu aquí o al dessota.

Dona nostra, dona nostra,
vos que del cabrit feu mostra:
mig rostit i mig bullit,
cap i peus a la cassola,
Per Christum Dominum Nostrum….

I si voleu, cliqueu aquí o al dessota.

Apali! Avui una de por… però una por passada per aigua… aigualida…. primfilada… una por d’estar per casa… una por amb un toc d’humor força reeixit.
Mn. Climent Forner ha fet una bona recreació d’una contalla atribuida a molts autors… no només al Rector de Vallfogona.
De com el rector se li mor el sagristà i ha de triar (amb paraules modernes: fer un càsting) entre els aspirants al càrrec.
El rector ha d’escollir el nou sagristà i per això els exposa a una situació terrible…. Qui aguanta més temps la por… aquesta por que es va ficant al moll de l’os i que ens anorrea els sentits…
I al final, escull qui te menys por…
O potser no n’hi ha cap que resiteixi la terrible sensació de por!!!!!
Vinga!! si voleu, podeu escoltar la contalla, clicant aquí o al dessota!

Avui una contalla moralista.

De com un pare, a punt de morir, reuneix els fills en el lit de mort tot dient-los-hi que a la vinya del mas, únic tros que tenia en propietat hi ha enterrat un tresor.
I aquest tresor serà per aquell que el trobi. Bé, el que el trobi se’n quedarà la meitat i l’altra meitat serà a repartir pels altres dos.
Tots es posen a cavar la vinya, la llauren, fan servir totes les eines… I cap el troba.
Fins que un vellet, passa pel voral, els veu treballar d’aquella manera i els pregunta perque ho fan. Li ho expliquen i ell els respon que no el trobaran el tresor, com ells l’entenen, sino que el tresor el tenen davant dels ulls!!.
Apali, si voleu, podeu escoltar-la i saber-ne tot l’entrellat.

Avui una contalla de l’Amades, com moltes, un bon xic faceciosa… O de com els ases, des de temps immemorials, o des del dia que varen voler fer una assemblea davant la poca cura que tothom els tractava, a crits, a colps, a bergassades a granerades, o sigui els tractàvem com a ases complerts..
i ells es revolten, volen posar unes certes bases de com haurien de ser tractats.
De l’assemble n’arriba un acord, i l’acord s’ha de traslladar al Rei….
Però mireu quina en va passar,  que l’acord no va arribar al pobre rei,  degut a la poca cura dels propis ases.
Quan el missatger arriba a l’assemblea a donar compte als ases de com li havia anat, la resposta va ser tant i tant complexa que els ases, tots a la una van obrir la boca d’astorament i de la seva gola va sortir un crit esfereïdor….
IIIIIIIAAAAAAAAA!
I des d’aquell dia,  els crits dels ases, reprodueixen el crit d’astorament davant la fatal notícia que les va donar el missatger.
Apali, si voleu podeu clicar aquí o al dessota.

I avui una del Montseny! Una contalla dels encantats…. una família que viu al Gorg Negre i que te una dida, prova inequívoca que han tingut un nin i han de llogar una manyaga que alleti el seu fillet.
Quan el fillet no necessita la dida, li fan un bon present: li omplen el davantal amb alguna cosa de molt profit: Amb una condició: que no sigui palatreca i no miri el que li han posat fins que hagi travessat tres vegades aigua…
però , ai las! que la trapaceria humana no te límits , i abans d’hora mira el que li han posat al davant…
i oh! descobreix que li han posat segó…
Mala negada!! , mal profit li faci el segó que li han posat…
O potser no era segó?
Apali! si voleu cliqueu aquí o al dessota i podreu escoltar la contalla.

Avui, una de l’Amades…. Lluny, ben lluny… al nostre Pirineu hi havia, fa molt de temps, tant de temps que era llavors que de la palla en feien fems…..
Un pobre pagerol, aquell any, precisament aquell any, el porc els havia sortit dolent… o sigui…. sense porc.
Ai las ! que l’home estava del tot esmaperdut, sabent que, sense porc, no podrien passar l’any.
Sabeu que del porc se n’aprofita tot.. els peus, les galtes, la cua, els ventrells, en fi…. tot.
I quan estava més preocupat, se li acosta un home ben girat, ben cofat, un home fort d’armilla!!
I li fa:
Mestre… si m’endevineu tres preguntes que us faré, el porc és vostre:
a.- Quan hi ha,  d’aquí al cel.
b.- Quan hi ha,  des de la flor d’aigua fins el fons del mar.
I si n’endevinava aquestes, havia de respondre,
c.-  Quan valia el cavaller que feia una ferum de sofre i pel camal esquerra del pantaló hi eixia una cua fastigosa…
Si! Era el dimoni.
I sabeu què?
El pagerol endevina les respostes de les tres preguntes.
Apali, si voleu saber com acaba, cliqueu aquí o bé al dessota!

Avui em plau molt poder explicar aquesta contalla de les terres de Xàtiva.
Mireu com va anar:
Vaig veure al bloc d’en Toni Cucarella que avui presentava la contalla “un pam de Déu” arranjada per ell mateix. En Toni Cucarella és un gran escriptor, domina el llenguatge com poques vegades ho he vist, t’endinses en la seva prosa sense massa enfarfagaments,  tot i que és una prosa molt rica i de paraules precises i amb un dring agradívol.
I en veure que presentaven la rondalla li vaig demanar si me la podia fer conèixer.
Depresset, rebo un correu en el que m’acompanya la contalla…. Perfecte, curta com han de ser les rondalles,  però precisa i polida com un bri d’or.
I tal dit tal fet, avui a Radio Arenys,  l’he explicada. Procurant barrejar la rica prosa d’en Toni, amb les nostrades paraules.
Apali, si voleu,  escolteu aquesta rondalla d’unes ermitanes que, de tant enemistades, Déu deixa caure la seva mà i les descomparteix pels segles dels segles….