SERRALLONGA

Apali, avui una rondalla recollida per Mn. Esteve Caseponce, prevere nascut a Vallespir i rector de la Parròquia d’Arles, gran folklorista …
Una rondalla senzilla, però ben girada….
De com un gandul (el mandra) intenta engalipar tothom del seu costat fins que amollin alguns doblers….. tot per no vinclar l’esquena (que la te massa dreta) i viure de l’aire del cel….. o dels doblers de les butxaques alienes….
Però és clar … aquesta manera de viure s’acaba i tothom el coneix… El  darrer que vol engalipar és al pobre company de banqueta a la taverna del poble… I vol posar a un Sant de arbitre…
Ell sap que la capella del Sant fa un cert eco, donades les característiques còncaves de la capella…
i es clar, si crida (parlant de diners)
– Oi que l’ermità, en Menjafaves en te molts….
– I l’eco respon .. molts, molts , molts….
I així fins a poder trobar el punt just de demanar diners…
Però, és clar, en menjafaves també fa servir la seva estratègia i al final, el pobre Mandra, es veu caçat a la seva pròpia ratera….
Si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

I avui una de dones d’aigua. Una llegenda que es troba en moltes contrades. El pagés que desposa una dona d’aigua, però a canvi no li ha de recordar mai la seva procedència.

Una llegenda que te el seu origen a la dona d’aigua de can Prat a Gualba. El gorg negre d’on surten quasi totes les llegendes del Montseny.

Però aquesta llegenda que avui explico està situada a les comarques gironines i amb una variant important. La contalla acaba com el rosari de l’aurora….. No acaba de la manera tradicional. Acaba quan la goja , s’endú la mainada…..
Si en voleu saber més , cliqueu aquí o al dessota…..

Avui una contalla marinera….
Els que em seguiu ja sabeu que n’explico poques de marineres…. No és per falta de ganes, sinó que no trobo massa material  i el que trobo no és del tot agradívol per explicar.
Però avui, en un llibre que us recomano: Llegendes de Mar de Miquel Martín,  he trobat aquesta contalla del vestit de Sant Sebastià….
Del perquè la imatge de Sant Sebastià de l’ermita de Sant Sebastià de LLafranc va vestit de militar….
Doncs si l’escolteu amb atenció podreu gaudir d’una molt bona llegenda de mar i de com , en agraïment , un almirall, va regalar el vestit a Sant Sebastià que els va ajudar en una maltempsada marinera…..
I si en voleu saber més, cliqueu a Mestre Pla…

I per escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota…

Avui, una d’un sabateret pegot, pobre …. sense cap dobler, amb mainada per mantenir, i un bon dia li arriba una altre sabater, més pobre i desgraciat que ell, però amb un pinyol de préssec que, un cop sembrat,  li pot aportar la felicitat dels seus nois….
El rei (a totes les històries hi ha un rei o altre…), que te filles casadores, fa un ban i publica que qui li pugui aportat el préssec millor que tingui, li donarà la mà de la seva filla.
I recordeu el pegot que te un pinyol de préssec ?….
Doncs sí…..
Un fill del pegot, li porta el millor préssec…….
I és clar….
Apali…. escolteu la contalla clicant aquí, o al dessota i escoltareu la contalla….

Ui!!!!
Avui una de dos gossos…. coneguts, però no estimats, es coneixen, es suporten, però no son amics….
i l’un, un dia, aprofitant un descuit de la carnissera, pren un palpís d’alló més ufanós i el pren amb les dents….
L’altre, que passa més gana que un mestre d’escola, vol que el deixi anar per veure si se’l poden repartir, com a bons germans!!
Però: i ca!!!! No hi ha manera….
Llavors, el pobre gos, amb la gana que tragina , li fa…. I d’on dius que ets…..
– Sóc Valenciaaaaaaaaaà:
I ja està: obre la boca cosa de no dir, perd el palpís i el gos català se n’aprofita…
I llavors, el valencià li vol fer la mateixa jugada al gos català…..
Però és clar, aquí pica en ferro fred….. el gos català, amb tants anys d’angunies, n’ha aprés molt i no es deixa enredar….
Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí o al dessota….

Doncs sí:
El riu Garona neix a la Vall d’Aran  (Naut d’Aran)….. i avui, la contalla va del riu Garona.
Hi havia una vegada un galifardeu que fuig de Naut Aran, perquè no hi ha mitjans de supervivència i se’n va enllà d’enllà fins que arriba a les planúries franceses on hi passa el Garona. i se n’adona que, per creuar el Garona no hi ha cap pont…
Esgarrifat,  va a veure l’alcalde del primer poble que troba i li fa:
-Mestre: Si voleu construiré, sense cap cost per a vosaltres, un pont de plata sobre el riu Garona…
-I dó, que li fa l’alcalde: I aixó no ens costarà doblers?.
-Doncs no, només que fem una juguesca: Si el construeixo em doneu un gabadell de diners…. Si no el puc construir, us els donaré jo a vosaltres….
– Només poso una condició, jo triaré ellloc on construiré el pont de plata!!!
I ho aconsegueix ! Oh ! i tant que sí……  o potser no…..
Doncs apali, cliqueu aquí o al dessota!!!

Vinga! Avui una de Sant Salvador d’Horta….
Sabeu que Sant Salvador d’Horta era un frare miraculer…. i un dia els pescadors li demanen que intercedeixi davant Nostramo,  per tal que puguin fer una bona collita de peix….
Si ho aconsegueixen, li prometen que li donaran el peix més gros que pesquin….
Ho aconsegueixen i li donen a Sant Salvador un peix, però que, ni de lluny, era el més gros….
I quan el frare d’Horta se l’enduu, els altres peixos salten del vaixell cap a mar…..
i arrepentits, van a la recerca de Sant Salvador i li prometen que mai més,  de mai més,  l’enredaran i li donaran el peix més gros…. no qualsevulla andròmina esquifida…
Si voleu, podeu escoltar-la clicant   aquí o al dessota….

Algú pot capir que un grapat d’abelles, cansades d’aguantar les barrabassades de genere humà: o sigui de l’home en general, pugen al cel a veure a Nostramo per demanar-li un favor:
Que les  ajudi a vèncer aquests galifardeus que les tenen ben amoïnades i no les deixen de petja: aquest gèner tan poc xarmant com son els homes….
– I què voleu.… els pregunta Déu.
– Només volem que ens ajudi en la venjança contra els homes…
I podeu creure que, a Nostramo, li demanen que els prepari una venjança?… Vinga home vinga….
I Nostrosenyor les ajuda, però els fa pagar la gosadia de demanar venjança!
I tan els ajuda que, des d’aquell dia, les abelles quan piquen als homes…. doncs aixó, que fan el cant del cigne!!!
Apali, si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí o al dessota…..

I mireu que és cas, abans, o sigui en el temps de l’antigor, si  qualque infant volia estudiar, havia, si vols i no vols, anar al seminari més proper…. I aquest estudiantet de seminarista ni volia ni deixava de voler….
Però la seva mare volia que fos seminarista i demana ajuda al rector de Massalcoreig….
i aquest, l’encoloma al seminari de Lleida…. i passen els dies i els mesos i quan l’estudiant ha de tornar a casa , no sap ni un borrall de llatí…..
i pel camí fa pràctiques:
que si: Circum barcam.
Que si: abarsum malabarsum….
que si…. corpus molarus….
Fins que intenta convençer al mossèn de Massalcoreig que sap llatí….
I sí, home sí…… que el rector de Massalcoreig no es mama el dit… i veu que, de llatí, ni un borrall…
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Apali, avui una altra de l’Amades,,,,,
Uns lladregots volen robar el rei Salomó….. Li volen robar els seus immensos tresors….
Però és clar, el Rei Salomó no és només un Rei , és un savi…..
Engalipa als lladregots i els fa una proposta:
I si en lloc de robar-me els tresors, us regalo els tres consells que us faran savis, justos, bons i rics….. (en saviesa!!!)

El que no vulguis per
tu no vulguis per ningú.

Per la drecera,
no deixis mai la carretera

No et fiïs de l’home mal barbat,
ni de vent que passi per un forat…..

I aquests tres consells us faran rics…. en saviesa, en justícia, …. encara que potser no en doblers….
Apali, cliqueu aquí o al dessota si voleu escoltar la contalla…

Avui una contalla prou xiroia….
Un drapaire te un llibrot que no el vol ningú…. resulta que te les cobertes de ferro i és tant i tant pesat, que ningú ni tan sols se’l mira….
Però mira que és cas….
Un borratxito, després d’escurar totes les botes i bocois de la taverna del poble, passa per davant de cal drapaire, veu el llibre, s’encaterina i el porta cap a casa…..
La dona el renya : Per arribar tard i per no portar ni una malla de la soldada….
El borratxo li llença el llibre…. cau a terra, les cobertes rebenten i…..
Apali, si voleu saber com acaba, cliqueu aquí o al dessota.

Avui una  amb sentit de l’humor….
Mireu que és cas, la pobreta de la Pona es condol que no te res de res, que si tingués un ramadet de cabres….
I , mireu, li es atorgat el ramadet….
I més endavant, que diu:
– home, ja estic contenta, però si tingués una casona……
I casona que te…
– I que no ets feliç, Pona… ?
– Doncs, home, si tingués un bon vestit, podria encaterinar algun vistaire….
I vestit que tens….
I aixó, com ja podeu comprendre, acabarà malament!
I tant que hi acaba!
Apali, entreu i escolteu.
Podeu clicar  aquí o al dessota…..

I avui, una d’enamorats…..
Si a n’en Pepet, la Carmeta li diu que vol la lluna…. doncs que penseu que ha de fer en Pepet?….. Doncs aliar-se amb el diable per tal que l’ajudi a assolir allò que, pels demés mortals, és inabastable.
El dimoni , amb un senatxo, s’enfila amb en Pepet per tal de posar la lluna al senatxo per donar-li a la seva enamorada: la Carmeta!
Ah! però el diable vol l’ànima, i a la Carmeta, no us penseu! , al final la lluna no li fa ni fu ni fa…. Però l’accepta.
I com us penseu que el pobre Pepet no lliura l’ànima al diable?.
Doncs la resposta la te la Carmeta.

Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota.

I avui, si us abelleix, podeu escoltar un contalla de les de sempre…. De com el diable vol fer seva la seva ànima d’un avar….
I és clar…, només li ha de prometre que, donant-li una anell vermell i fregant-lo una miqueta, tindrà totes les riqueses d’aquest mont….
I ell, sense pensar-s’ho gaire, frega l’anell i vol bosses i bosses d’or… i les té , cor que vols cor que desitges….
Fins que arriba una bella senyora que li prega unes monedes per alimentar els seus fills….
I aquí es descabdella tota la història fins que l’avar arriba a la cambra de pesar animes…. l’avant-sala del cel…
i allí un cop pesada l’ànima de l’avar…. :
entrarà?….
No entrarà…
Apali, si voleu, podeu escoltar la contalla aquí o clicant al dessota: