SERRALLONGA

I avui, una contalla d’un sermò molt ben girat sobre Sant Roc…. Temps era temps que el sermó de sant Roc havia de ser molt ben girat… i per aital contesa s’havia de comptar amb un predicador de primera.
I el troben:  un canonge de la vila veïna ve a predicar sobre Sant Roc….
I és clar, s’hi llueix, però a l’hora de cobrar,  només li donen un dobler….
Paguen a tant la peça: només havia nomenat una sola vegada al Sant nostrat… a l’inici de la prèdica….. Es paga per vegada que s’hagi nomenat el nom del Sant de Montpeller….
I el canonge,  que te memòria, l’any vinent es rescabala de la malifeta….
Voler saber qué va passar…..
Doncs, cliqueu aquí o al dessota……

Han robat el porc del rector!
I quí ha estat?.
El rector no en te cap dubte: El galifardeu que no guixa prou rodó i que sempre, sempre, ronda els encontorns de la rectoria .
I allí, a  la cort,  hi havia el porc  que el mossèn alimentava cosa de no dir, per tenir-lo ben farcit per si s’acostava alguna patum a la parròquia i podien sacrificar-lo per tal de poder servir unes bones viandes a la taula.
I si el rector no en te cap dubte, no es pot acusar baldament a ningú si no en tenim proves… i el rector no en té….
I quan arriba la Quaresma, ve el vicari del poble del costat i ajuda al rector a confessar.
i aquí el rector i el vicari fan mans i mànigues per descobrir el culpable….
I sabeu quí era el culpable:
El vicari del poble del costat…. Ho ha confessat ell mateix.
Apali: Escolteu
Cliqueu aquí, o al dessota….

Avui una contalla de veremadors, que per a més raó, eren de la Segarra.
Devien anar a veremar pels encontorns de Montserrat, o potser es dirigien a la Marina de la Selva, la nostra contrada…..
I mireu que és cas, quan passen pel pont del Diable a Martorell, ja anaven enlairats, o sigui una mica enfarinats, o sigui amb uns grams d’alcohol més dels permesos…. I els uns miraven al cel i veien una lluna ben rodona. Ben plena….
–Mireu quina lluna!! cridaven aquests…
Però els altres, capcots de tanta beguda, miraven al Llobregat i veien la lluna reflectida a les aigües del riu:
–Goiteu: un formatge!!!!! baladrejaven els altres..
I els uns per amunt i els altres per avall…. I finalment es decideixen tots a encalçar el formatge…. Els uns aguanten els altres i així, ben agafats, intenten baixar al riu…..
Cauen i s’organitza una lligamenga que ni els permet saber on acaben les cames dels uns i comencen els braços dels altres….
Fins que passa un traginer a qui preguen que  que els tregui  del riu……
Com?
Ah! per això heu d’entrar i escoltar la contalla….
Apali, cliqueu aquí……. o al dessota……

Avui, que la mainada ja està a casa i que les iaies, tot fent el dinar, els agrada explicar contalles a la quitxalla, avui us en proposo una que tots hem sentit.
Apali! si voleu, podeu escoltar-la, amb unes variants que m’han semblants adients en aquests temps que correm….
Uns sastres tot cofois de ser-ne…
Un rei menys taril.lot del que és habitual
I fins i tot,  si us abelleix escolatar la contalla,  hi trobareu un rei caçador….
Vinga! Fóra la son de les parpelles i les orelles ben netes i endreçades i
A escoltar la contalla de l’Andersen….
Podeu escoltar-la clicant aquí o al dessota.

Avui una de lladres i dimonis….
Millor dit, una d’un lladre i un dimoni….
Un pobre pagerol veu com la família se li esllangueix… no pot alimentar la niada… els fills se li esmicolen entre les mans i no veu altra solució que anar a robar el blat de la gent de possibles….
Pel camí veu com se li apropa un galifardeu que, si l’hagués ensumat bé, hauria notat  que feia ferum de sofre i, pel camal de la cama esquerra,   se li escapolia una cua bruta.. peluda… lletja… altrament era …… en banyeta….
I tots dos que fan cap a la casa gran dels pagesos de possibles… l’un per agombolar una bona ensacada de blat i l’altre ,…. l’altre per veure si engatussava la pobra pubilla…..

Com acaba?
Doncs només heu de clicar aquí o al dessota i ho podeu escoltar……

Ondia!!!!
Si voleu, escolteu una contalla tota curiosa….
El dimoni, en banyeta, volia que tots els coixos anessin a l’infern i per això,  no s’estava de romanços i quan morien, tots cap a les calderes d’en Pere Botero!.
I allí, és clar, un coix, al caminar fa que tot trontolli … i les pobres ànimes de l’infern, a més a més d’aguantar el foc, les brases, les forques, les…. han d’aguantar el trontoll que representa el trepig d’un coix.
Fins que el rei dels coixos, pacta amb el diable i li fa:
– Si em canvieu la cama dolenta, i me’n poseu una de ferro, jo, i tots els altres coixos cap a l’infern…
I quan hi arriba el primer amb una cama de ferro, trinxa, trenca, esmicola totes les lloses de l’infern…
I en banyeta ha de trobar algú que li restauri les lloses…. I des d’aquell dia, els que estan amb més perill d’anar a l’infern son els terrissaires, els paletes,….
Apali, doncs a vigilar, que no acabem tots a l’infern…
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí, o al dessota.

Apali! Avui una contalla de les terres de Ponent….
De com un pobre pagés de Sidamon, sense cap caleró a la butxaca,  ha de manllevar una mula per anar a moldre el blat al molí de Balaguer….
I quan ja torna cap a casa seva amb la farina, la pobre mula queda ben enfangada en  un fangueig indescriptible:
El pobre pagés ja veu que perd el blat, la mula i fins i tot la dignitat….
Fins que se li apareix la verge del Santuari de les Sogues….
I la Verge li salva la farina, la mula i tot….
Però per aconseguir-ho ha de tallar sogues, fins a conseguir  el coratge de tallar les sogues que el lliguen al passat….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Avui, una de goges al Montseny…
Sí, la nostra llengua és tant rica que per dir bruixes, hem d’entendre que son les dones dolentes, dolentíssimes….Però, de les fades, en tenim molts de noms: goges, aloges, dones d’aigua, encantades, païtides….
Ja ho veieu…
I si voleu, podeu escoltar aquesta rondalla del que els passa als hereus de Can Gat, La Sala i Can Bosc, totes les tres millors cases a la falda de Sant Segimon.
I és clar, als vailets els han explicat que a les nits de Sant Joan, al Prat del Faig Gros al Montseny es congrien totes les goges possibles…. Engenen unes cantúries i ballades d’alló més sensuals. Cobertes amb poca roba i a l’ensems transparent, ballen mentre  fan bugada al Torrent de Rentadors.
Els vailets , encaterinats  els prenen una peça de roba…
I a partir d’aquí ja us ho podeu imaginar…
Mal viatge als indiscrets que pertorben la vida de les Aloges…
Apali: Si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu la contalla.

Apali! us fan unes contalles de Sant Pere….
Sant Pere, com tots sabeu, és el primer guardià del cel…. Però és clar! se li gira tanta feina que no dona l’avenç a classificar i mirar que no se li “coli” un malfactor al cel… I és clar… no se n’hi “cola” un , sinó que se li colen a gratcient!,
I què voleu! Nostramo el reconvé:
– Pere, que has de vigilar millor, que s’ens fiquen al cel fins i tot alcaldes dolents que trafiquen amb qualsevulla fotesa per fer-se rics….
-Ah! i vigila que s’entaforen al cel molts homes casats, encara que siguin uns botiflers.
Aquí cal fer un apunt per dir que Sant Pere, que fou casat dues vegades, te una debilitat pels homes casats…. Ell va tastar en pròpia pell alló de:
-Casat, noi, casat…. ja veuràs quin pa hi dónen …
i així és va confegint aquesta contalla , ara un pas, ara l’altre!!
Si voleu escoltar-la, cliqueu aquí, o al dessota….

Avui una contalla de l’aplec de rondalles d’en Valeri Serra Boldú.
Escolteu-la amb atenció…
De com l’Ametller, xicot trempat i xiroi,  te la bona (o mal pensada) de casar-se… li comenta el fet al seu millor amic:
-No ho facis – que crida aquest-…
– I dó, perquè? que li fa l’Ametller…..
-Que a partir d’avui no tindràs cap secret ben guardat…  Mira que les dones, escampen totes les facècies que poden, inclusiu les pròpies.
I és clar, fan una juguesca, i s’esdevé que un dels dos te raó…
Qui en té de raó? … Potser l’Ametller en el sentit que la seva dona sap guardar un secret, o l’amic que confirma que una muller acasarda no sap guardar secrets…
Apali! A escoltar-la i ho sabreu….
Cliqueu aquí, o al dessota…..

Avui, una contalla de conills i llebres…. …
La vigilia de la veda, el “quefe” crida  tota la patuleia de conills i llebres a redós de l’era de la LLaca…
i allà els reuneix i els posa de manifest que vigilin amb aquests caçadors paveros, que ho porten tot endreçat… unes botes ben polides, uns mitjons llustrosos, unes sibelles lluentes i el darrer crit en escopetes i altres andròmines….. I a aquest, els diu el “quefe” ni cas, no toquen una llebre, ni que s’equivoquin…
Però ai las! si en troben un de mal girbat, escardalenc, brut, poc endreçat, grenyut i malparlat…. ui! amb aquest molt de compte… aquest és perillós….
I de veres de veres, els va explicant la realitat de la vida…. Massa llustre enfarfega…. I l’esma de la naturalitat fa perillar….
Apali!
Si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Avui una d’en Jaume Roca, capità de l’exercit a Flandes, s’acostuma a la mala vida… aprèn totes, totes les malifetes que es poden aprendre a les guerres, violència, joc, beure, faldiller…. en fí…. totes totes les malifetes!!!
Però noi! Ve un dia que s’arrepenteix i allí on hi havia un cràpula reneix i es reconverteix en un ermita de l’Orde de Sant Agustí, …
Però és clar, el diable, o sigui en Bufumet,  no hi està massa d’acord. No fóra cas que el seu exemple s’escampés i es quedessin sense personal per a les calderes d’en Pere Botero!!
I està clar. el tempta amb tots els plaers de la vida… donzelles, beguda…. fins que el bon Jaume te una pensada. Plantarà i conrearà una vinya… tot el vi que se li ha escolat gola avall el retornarà als humans i així farà que Nostrosenyor el perdonarà…
Però és clar… Una cosa és el que volem i l’altra el que Déu Nostramo vol per a nosaltres…
Apali! si voleu, cliqueu aquí o al dessota per escoltar la contalla.

Avui una de les Gavarres…
De com un carreter que porta una carretada amb un embalum considerable i vol travessar el Daró …
Ho fa com sempre, sense prendre cap mesura de seguretat… No hi ha temps per aquestes carallades.
Entra amb els bous al llit del riu i la carreta s’enfonsa fins la boixa… I pobre carreter, només li queda el renec… Un renec ben fet, en un moment adequat, fa que tots els bous del món es posin a sirgar cosa mala!!!
Però noi! això no val per a res… fins que s’apareix la Verge Maria i li diu, fluix fluixet….
– I si proves de resar a Déu Nostro Senyor…
Però el carreter, què voleu, ell que no li fa ni el mínim cas….
Fins que els bous no es mouen i ha de pregar a la Verge Maria i a Déu Nostro senyor….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…

Avui, si voleu, podreu escoltar una contalla de l’alta muntanya….
De com, un vailet, en sortir de la barraca dels seus pares, de bon matí, de bon matí, veu que plouen unes coses estranyes….
Entra d’una bursada a la barraca i fa saber als seus pares que cauen flocs de llana,  però molt freds…
El iaio,  que era l’únic que havia sentit  parlar als seus besavis de la neu, els exhorta a fugir cames ajudeu-me cap avall, allà on els meni el bou…
Ell sabrà on han d’aturar-se i plantar la seva nova estada i és allí que varen fundar casa Clarà, la primera casa del poble de Lles de la Cerdanya…
Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota….

Avui, una que, de maneres ben diferents, es va repetint al nostre llegendari.
Hom, quan no pot arribar  a fer una feina, es dóna al diable….
Si no fos que….
Però és igual…. aquesta feina es farà, encara que se m’enduguin els diables….
I és clar…. Al final, els diables passen factura….
I en aquesta rondalla, sort n’hi ha d’un capellà que, saberut que és en les coses de les calderes d’en Pere Botero, dóna la solució al pobre Batlle del Torn, que, havent venut l’anima al diable, ha de cercar solució al capellanet que, saberut que és… la hi dóna, sense fer-ne pagar cap bitlleró….
Apali, si voleu, cliqueu aquí, o al dessota…..