SERRALLONGA

 I avui us explico una rondalla que te algunes versions. Avui una amb una versió un xic diferent….
El masover de Can Batlle ha de segar el blat…. No sap com fer-ho….. i veient que no podrà segar per falta de jornalers crida….
.- Maldament segaré encara que hagi de vendre l’ànima al diable….
I , dit i fet…..
Se li apareixen tres galifardeus que flairen una olor de sofre…. els ulls els salten cosa de no dir…. i als cabells, al frontispici del cap se li endevinen unes protuberàncies que bé podrien ser unes banyes incipients….

I sí, fan tractes i els camàndules s’obliguen a segar el blat abans d’una setmana, amb la condició que, un cop acabada la feina, el masover els ha d’encarregar una altra i així fins l’infinit.
El masover pensa que podrà manar-los les feines que calguin ….
Però no,.-… el masover s’adona que ha fet tractes amb el diable …
I aquí és on apareix un capellanet, ja vellet, que li dóna la solució….
Si voleu, entreu i escolteu…..

I si us abelleix escoltar-la, cliqueu aquí o al dessota……

Avui, una contalla, que és això: una contalla.
La guerra dels remences l’hem de situar a Sant Esteve d’En Bas, com a corifeu tenia en Joan de Verntallat…..
Però avui us explicaré la llegenda…..
La llegenda es situa al castell de Montsoriu… O sigui al vescomtat de Cabrera, de tal manera que, un cop dos vilatans d’Arbucies decideixen casar-se.
Però: ai las!, quan s’han casat, el nuvi ha de portar a la núvia cap al castell de tal manera que la primera nit de noces, la núvia l’ha de passar amb el senyor de Montsoriu…
I l’esmentat Senyor (?) no en te prou amb una nit, sinó que n’hi passa una segona, i una tercera…. I el nuvi s’enfaristola , i treu el punyalet que duia a la faixa i ….
.- Zas, mata el senyor…..
I quan retorna a Arbúcies, ja l’esperen els seus companys i s’aixequen en armes i allà comença la Guerra dels Remences……
Apali! si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquì o al dessota…..

I a l’avi, que es va fent gran, li comencen a tremolar les mans….. Lluny ja queden les contalles, rondalles i altres galindaines que l’avi explicava al nét….
I ara, moment ja de la decadència, el pobre avi li tremolen les mans i amb el tremolor li van caient a terra els aliments que hi ha per dinar.
El fill s’enfaristola, i li crida a l’avi:

.- Des de demà aniràs a menjar a la cuina, lluny de les nostres mirades que han de veure els teus tremolors i la vianda per terra…

I sí…. El fill fa anar al pare a menjar a la cuina…
I el nét que ho veu, comença a fabricar un plat de fusta ….
Serà pel pare, quan, ja vell, li tremolin les mans i així ens el treure’m de sobre….

Si voleu escoltar i llegir el poema, cliqueu aquí,

Apali, si voleu escoltar la rondalla cliqueu aquí, o al dessota.

Avui una contalla antigua i coneguda….
El rei està trist, ….. te de tot, te terres, súbdits, poder, calerons, és adorat…. però està trist….
i cap metge no li troba el diagnòstic per a que pugui sortir de la tristesa…..
Fins que algú li diu que allà, allà dalt de la muntanya hi ha un savi que el pot ajudar…
El van a cercar….  El troben i els diu que li diguin al Rei que la solució està a prop….
Només cal cercar-la….
Que busqui algú feliç, que li prengui la camisa i que se la posi…. I si ho aconsegueix, conseguirà la felicitat…
però la felicitat no és cosa de camises… Es cosa de creure-s’ho, de lluitar-hi… que ho cerqui i que ho treballi…..
Potser la trobarà…..

Si voleu escoltar-la, cliqueu aquí o al dessota….

I si voleu, avui una contalla d’un pobre vailet tanoca i mig beneit..
A tall de presentació us puc dir que quan s’apropava la Quaresma i la gent havia d’estar neta de pensament i de consciència,  anaven a confessar-se per entrar nets a Quaresma.
I el vailet mig beneit, se’n va a confessar.
.- Quins pecats tens, que li pregunta el confessor…
.- Que soc mig beneit… que li respon el vailet.
.- Però això no és pecat, això és una desgracia... que raona el mossèn….
I continua el capellà:
. Veiam, diga’m alguna malifeta....
.- Home, que li respon el pobre vailet- quan és temps de recollir les patates, entro al camp del veí i li prenc la meitat de la collita i la porto al nostre camp…..
.- I si ets mig beneit, perque no ho fas també al revés, que treus la meitat de les patates del teu camp i les portes al camp del veí….
.- Home Mossèn..!!!! això no seria ser mig beneit…. Això seria ser beneit del tot..!!!
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota, per escoltar la contalla.

Avui, em permeteu que dediqui la contalla?
La dedico al meu bon amic de Cassà de la Selva En Martí Basart.
Un home esplèndit, d’esplèndida nissaga, d’esplèndida companyia i que, a més a més, és home culte i amic dels seus amics….
I d’afegitó …. és de Cassà de la Selva!!
I la contalla d’avui va de la patrona de Cassà….
La Mare de Déu de les sogues….
Una Mare de Déu que,  davant les maltempsades de la pesta, no fa altra cosa que prendre la soga de les campanes i vinga a repicar…..
Que la dama de la dalla fugi de Cassà i se’n vagi a fer malvestats a qualque altre indret!!!

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí, o al dessota……

Avui una de facècies del Rector de Vallfogona……
Un seguit de facècies…..
En voleu saber de com es va fer amb l’ajuda del seu famós escolanet que es de França i se’n va a Cervera…
O de com el rector bescanvia una majordona,  ja revinguda,  de més de 50 anys, a petició del bisbe, per dues de 25 anys….
O de com a la rectoria només hi ha un llit en el que han de dormir el rector i la majordona…. la de 25 anys…..
I el Bisbe, en veure-ho li pregunta, on dormiu vosaltres dos: al rector i la majordona…..
Doncs tots dos al mateix llit…. però hi posem un tauló al mig i no passa res….
i , diu el bisbe, si vénen les temptacions….
Oh! llavors no hi ha problema,….. traiem el tauló i llestos….
Apali, si voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota !!

De matinet, a bona hora, quan amb el marit ja havien agombolat el bestiar petit i havien tingut temps d’enfarfegar-se amb una bona pendencia, la dona, deixa anar un esgarip:

–Adéu, me’n vaig al Gorg….

I triscant camí amunt, te pensat enfilar-se Gualba amunt i endinsar-se pel Serrat de les bruixes i fer cap al Gorg negre…. bona hora per a collir la verdolaga, que tan bé li va pel mal de cap que no la deixa ni de nit ni de dia…..

En abocar-se a la riera i abans de fer el primer glop, veu , talment que si l’aigua li fes d’espill, la cara verdosa i pigada d’una dona que, a primer cop d’ull, feia feredat….

Mala negada, pensa, una bruixota de les del Gorg….”

I si voleu veure algunes fotos del comunidor de la Costa del Montseny…. des d’on es comunien les maltempsades que organitzaven les bruixes…

Avui una contalla molt explicada, però l’he trobat en una versió novedosa….
De com es pot fer una sopa del no res, fins arribar a la riquesa absoluta….. i de com, des de la riquesa absoluta és pot no poder fer sopa.
Una bona versió de la coneguda contalla de com fer una sopa en la que només s’hi posen picons de riera….. i una vegada encetada la sopa, algú hi aporta una patata escadussera….. o qualque altre hi porta un bon tall de pernil, o una llesca de pa, o una cuixa de pollastre….

i així, tots amb tots, a partir de poques aportacions,  s’acaba fent la sopa més sucosa del mon ….
Apali, si voleu escoltar o  cliqueu aquí o al dessota…..

I avui una de dimonis i jutges……..
El jutge ha d’anar a desnonar una pobre família….
Pel camí va acomanyat d’un dimoni….
i la fan petar…. i el jutge va reptant el dimoni que ha de prendre animes humanes….
Els uns es barallen per mor d’uns infants que  juguen
Els altres son un matrimoni en picabaralla…
Els de més enllà, discuteixen….
Però el dimoni no en fa cas… son petites picabaralles .
Fins que arriben a la casa on el jutge ha de desnonar …. I allà el dimoni ho te clar…..
Cal endur-se a l’infern a les males persones.
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí  o al dessota….

Avui, si voleu escoltar-la,  he explicat la llegenda més emblemàtica del Montseny sobre les dones d’aigua.
L’hereu de Can Prat, solter, conco, només dedicat a treballar i a sirgar pels seus camps i feixes….
Només que els capvespres,  s’arriba al Gorg Negre, per veure si alguna ovella s’ha fet l’estella pels estimballs del Gorg….
I un dia, pot veure com del fons del Gorg surt una lluminària i amb ella, la dona més bella del món… I s’hi casa  només amb una condició que li imposa la Goja …..
Mai dels mais has de fer referència on m’has trobat, mai has de dir, ni en públic ni en privat que m’has trobat al Gorg… però ai las, que la imprudència de mascle, oblida aviat el consell i , acaba dient on l’ha trobada…. mal averany pels segles dels segles….
Si voleu, podeu escoltar la contalla, clicar aquí o al dessota….

Apali! avui una de Santa Teresa…..
No en te prou amb ser doctora en lleis, ni mare abadessa de tots els convents teresians….
Però no en te prou….
Ella volia, també, ser confessora…..
I ningú li pot dir qui la facultarà per a confessar animes compungides….
I algú li diu:
-Ves a veure el Sant Pare….
I ella, apali…. cap a veure el Sant Pare…. i li fa….
.- Miri … jo vull ser confessora….
I el Sant Pare només li lliura una caixeta i li imposa que ni la toqui, ni l’obri, ni la  miri ….
I és clar…..
Santa Teresa bé ha de veure que hi ha dins la caixeta….
I l’obre…..
I qué passa……
Doncs això… Si voleu cliqueu aquí o al dessota i en traureu l’entrellat…..

Les contalles marineres no son fàcils de trobar….. N’hi ha,…. pèro son escadusseres…. i les que hi ha, costa trobar-hi el tremp, la tensió necessària per tal de seguir una contalla amb una profunditat que permeti seguir amb interés la narració.
Avui n’he trobat una de molt adient….
Fins i tot crec que hi he donat la textura necessària per tal de mostrar la bellesa d’una rondalla marinera…..
La sirena i el dofí…. dos vailets que comencen a entrellucar l’amor…. i no fan altra cosa que anar creixent en l’estimació dins  l’àmbit mariner….
I si l’escolteu, podeu pensar que potser és massa dramàtica…. i jo us diré…. De cap manera! es una contalla magnífica en que els dos protagonistes estan esperant, des dels temps dels temps, que algú els vagi a cercar en el seu amor al fons del mar….
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota. …

I avui una contalla de les d’abans….
De com un carreter, renegaire cosa de no dir ha de sortir a fer un voatge llarg , llarg, llarg….
Però és clar, si de bon començament el viatge ja es preveu mullat, ben remullat,…. doncs més val no sortir….
Però el carreter és renegaire.. molt renegaire…. i també molt i molt tossut…. i s’encaparra que ha de sortir….
I quan ha de repartir totes les carbasses,  ha de sortir ben d’hora ben d’hora… no fora cas que en travessar el riu quedés enganxat en mig del rierol.
I vinga a renegar…
Fins que s’apareix la Senyora que li fa….
I si en lloc de renegar , demanes ajuda a la Mare de Déu….
I així es comença a veure la fi de la contalla…. prostrat als peus de la Verge….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota……

Apali!!! Avui una de rivalitats veïnals….
Això no en sabem res els d’Arenys de Mar i Arenys de Munt …. que ens portem molt i molt bé i no tenim cap ganes de capolar el veí…… Només faltaria….
Però els de Peratallada i els de Canapost, d’anys i anys que van a la gresca…
Que els de Peratallada   no tenen cap gallina i els de Canapost en tenen per donar i per vendre…. i els de Peratallada ja en tenen prou d’aquesta cançó , que ells no en tenen cap, de gallina……  I com que son els dolents i els dolents si son més sempre guanyen …. empaiten els de Canapost i els diuen que el que volen son gallines….. Que ja s’ha acabat que els de Canapost tinguin gallines i a més a més que ponguin…. Ells en volen més……
I van, i els roben la meitat de les gallines….
Però els de Canapost son molt llestos i ensinistren a les galllines….
.- Recordeu d’on sou, … els vostres pares i avis eren de Canapost, els vostres fills son de Canapost, per tant ,……  a pondre a Canapost.
i aquí està el batibull del conte….
Com acaba?

Doncs cliqueu al dessota i ho sabreu ……