SERRALLONGA

I avui una de pintoresca…. potser la paraula no és pintoresca, però què voleu?.

Un capellà, freturós de vendre als feligresos un tros de cel, no te cap altra pensada que engalipar alguns feligresos que, comprant un bancal del cel, quan arribin davant de Sant Pere tenen l’entrada al cel assegurada!!
I la pobra Marieta pica…. i pica de quina manera, en compra un per ella i un pel seu marit…. un galifardeu poc amic dels capellans i poc amic de les componendes….
I quan arriba a casa. la Marieta li confessa que ha fet una inversió. Una inversió de futur…. de tant futur que anirà bé quan arribin al cel…. I el galifardeu que inquireix qui ha estat el camàndula que l’ha engalipat….
Quan veu que és el Mossén qui ha ordit la trama …. i que la broma li ha costat a la Marieta 60 durus…..
Ja la tenim armada

I si voleu, podeu entrar i escoltar…. ja veureu com acaba….. Cliqueu  aquí o al dessota…
 

Alça!, que de tant en tant cal desenterenyinar el nostre imaginari….

Us fa que avui n’escolteu una de la Mare de Déu i d’una noieta que l’envien al molí a moldre el blat per tal de tenir farina suficient per a mantenir la família…
Però ai las! quan tenia ja la farina, una maltempsada fa que l’aigua de pluja malmeti el sac de la farina…
I per allí passa un galifardeu amb una certa ferum de sofre i li ofereix, a la pobre noieta, que, si renuncia a dir-se Maria i renuncia a l’escapulari que porta, ell li assecarà la farina i la recollirà per tal que la pugui portar a casa…
I ella que se n’adona i  trona:
.- Verge Santíssima!!!
I ja podeu comprendre que la Verge se li apareix…
I si voleu escoltar tota la rondalla, només heu de fer que clicar aquí o al dessota…..  
 

Avui una de xiroia….
De com un borni i un beneit entenen malament el rector del poble, quan els fa avinent que no han complert la promesa que van fer a la seva mare al llit de mort, tot prometent-li que li farien dir una missa.
I és clar, eren tan pobres, que no li podien dir la missa , però el mossèn els renya i l’han de dir, però com que només hi havia un vestit xiroi  a casa, de primer n’hi ha d’anar un i després l’altre….
Escolteu i veureu que els passa al sentir el sermó del rector que repta al dimoni, o al borni , o al beneit, o al mateix arcàngel Sant Miquel.
Apali, si voleu escoltar-la cliqueu aquí o al dessota…..  
 

Avui una contalla d’en Marpons, un rondallista poc conegut  però molt eficient, d’un llenguatge senzill però efectiu.
Si n’era una vegada d’un pare que tenia tres fills que, tots ells s’enamoraven de la mateixa noieta….
I tos volien casar-se amb ella…. I el pare de la noia diu que donarà el consentiment de casament de la fadrina al xicotet que li faci el regal millor….
I tots tres intenten donar-li el millor regal…
Quin ho conseguirà…..
El resultat el trobareu escoltant la contalla…. Però per si de cas, mireu el sol….. veureu que el sol te unes petites taquetes…..
Taquetes que li provenen d’aquesta contalla…
Apali! si voleu, escolteu clicant aquí o al dessota.
 
 

De tot el que he conegut de Serrallonga, hi ha coses que deuen ser verídiques, coses inventades i a voltes, algunes aproximacions poc curoses….
Però de llegendes, pròpiament dites, o sigui d’històries que pretenen  moralitzar i treure una lliçó de la contalla… només en conec una:
la llegenda de Can Serrallonga….
Temps era temps un pare, nomenat Serrallonga va tenir tres fills… de grandets els va aviar a córrer mon i a guanyar-se la vida… sense oblidar de l’educació cristiana que havien rebut, i els pregà que allà on formessin una família que aixequessin una casa i a la casa hi erigissin una capella o església…
El fill gran ho fa per goig del pare…
El fill petit també basteix una esglesiola…
Però ai las! que el petit, en Joan, no construeix cap capella tot aprofitant l’espai de l’esglesia per a magatzem de blat.
I el pare en saber-ho maleeix la nissaga d’en Joan tot dient-li que els descendents que tingui seran maleïts… gent de mal viure, saltamarges i bandolers…
I tal dit , tal fet…
Apali, si voleu escoltar la llegenda , cliqueu aquí o al dessota…

Avui una de Gualba….
Gualba és l’indret del Montseny on hi ha més llegendes del nostre particular Sinaí!
Temps era temps que l’Argemir, promés que estava amb l’Eulàlia, pujava cap al gorg negre i feia volar la imaginació pel dia que es podria casar amb la seva estimada…
I passava el temps i ell que puja que puja al Gorg.
I una vesprada li varen venir ganes de llançar-se al Gorg per assaborir la frescor de l’aigua… I així va ser com un cop dins l’aigua va constatar que un embat de la torrentada se li endugué l’anell de promés del seu dit…
Quin neguit…
L’Eulàlia l’escridassaria….
I no tingué temps l’Eulàlia de poder-lo escridassar…
L’Argemir va caure en les mans del rei moresc i se’l van endur a Mallorca….
I fou allà, en un trasllat de presoners,  que en beure aigua d’una font,  va notar que una pedra li havia entrat a la boca… Va notar que no, que no era una pedra, que era l’anell, la seva anell que va perdre al Gorg Negre….
I vingueren força sequeres de les fonts de Mallorca. I ell que va davant del capitost moresc i li planteja que si el deixa anar al seu poble (o sigui, Gualba) podria retornar l’aigua a l’Illa.
I així fou com l’Argemir, que havia descobert que la Illa de Mallorca no tenia aigua perquè el Gorg de Gualba estava obturat  pel brancam de l’aulet proper. I ell que es llença al Gorg , el desobtura i  Mallorca va tenir aigua a l’instant…
I així fou com l’Argemir va ser lliberat pel Rei moro i es pogué casar amb l’Eulàlia…
Apali, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.
 

I avui una rondalla de l’Amades….
Reunits que en foren una colla de jornalers a la masia d’en Soler de Secabecs, quan l tertúlia estava més animada, s’escolta una veu d’ultramort que fa:
Que baixo?… Que baixo?
I tots ben arraulits els uns contra els altres, s’esgarrifen, fins que un, sense pensar-s’ho gaire, crida…
I baixa home , baixa!!
I sí…
Cau uns bon soc.
I torna la veu:
Baixo?, Baixo?
I altra volta li diuen que si, i que torna a caure un altre soc….
I així fins que tots els socs ja han baixat. I llavors ve el que és més interessant…
Apali, si voleu podeu escoltar la contalla sencera…
Cliqueu aquí  o al dessota.
 

Avui una contalla clàssica del Montseny.
Ja fa un temps, que, arrel d’una sortida al Montseny, ja la vaig mig explicar, però oralment no l’he explicada fins avui.
A Radio Arenys, com cada dimecres, explico contalles i rondalles d’arreu…. I de vegades, del  Montseny…
Doncs això……. n’he explicat una de les més caractéristiques…. El senyor de Can Besa volia un pou… Ell sabia que tenir un pou de neu  els permetria passar l’estiu, amb el gel que podien obtenir del pou de neu que poguéssin fer…
Però és clar, no es pot fer un pou si no es tenen molts possibles… molts calerons….
I és així, que en aquestes cabòries, passa un vianant, amb una certa ferum de sofre… o sigui el dimoni. I fan un pacte… si acaba el pou de neu abans de que canti el gall, el senyor de Can Besa li ha de lliurar l’ànima… Però si l’acaba després, el pou queda pel senyor , sense cap bescanvi. Fet… Signat i rubricat…
I quan arriba a casa el pobret Besa, li ho explica a la dona… Aquesta li fa veure quin desori ha signat…
– Apa, que li diu, … ves al llit que ja ho arreglaré jo….
I dit i fet, la mestressa, després de cavil.lar molt, troba la forma que el gall canti abans de l’albada…
Si voleu, podeu escoltar-la clicant aquí o al dessota…..  
 

Temps era temps, que a a Sant Vicenç d’Enclar, s’hi van presentar persones forasteres, … prengueren el castell i amb el temps,  van veure que, a més a més de senyorejar el castell i els seus entorns, podien fer la servir la seva força per tal de dominar els seus serfs…
I endemés podien, si s’ho proposaven, imposar un delme, una primícia, o qualsevulla altre impost, i el pobres vilatans, estarien d’alló més atuïdets i a la vegada tindrien diners per a seguir-los domenyant. Però ai las! que els més vells de la vila van posar-se a pensar i van veure que, amb les seves armes, les dels forasters, podien vèncer. ..
Només havien de ser més fatxendes que ells, …
Havien de muntar una estratègia que, els forasters del castell veiessin, ( o potser intuïssin), que els vilatans eren més i més ferotges que la seva fatxenderia (la dels forasters del castell)…
I tant que ho van aconseguir!!!
Només va caldre que els fessin veure que  un poble unit, pot més que qualque fatxenderia dels forasters….
Apali, si ho voleu, podeu clicar aquí o al dessota per escoltar la contalla.  
 

Si en voleu saber més cliqueu aquí….

I si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota…..

Avui, una de Sant Julià de Lòria.
Temps era temps, una garsa  fa niu al costat d’una casa de possibles de Sant Julià. la garsa aprofita qualsevol badada dels estadants de la casa per birlar-los els ous del galliner…
Fins que el pagés fa de manera d’ esclafar el niu de la garsa i així , fer-la desaparèixer de l’entorn del galliner….
Però, pobre pagés, amb tant mala fortuna que va, s’enfila a l’arbre del niu i…. pata-plam…. cap a terra.
Ve la dona….
.- Ui que sembla mort …I va a cercar el capellà 
El pobre moribund va dient cinquanta mil, cinquanta mil……
I el capellà preveient que allò és l’herència que vol deixar el pagerol, fa marxar la dona, per tan de confessar-lo…
I el bon home, carregat de bona voluntat, va i comença a confessar i el moribund, però el moribund, encara està ben viu…
Fa un esgarip,
comença a a parlar , baixet, baixet….
I al final, amb veu clara, i concisa:
 
.- Cinquanta mil dimonis s’enduguin la garsa i el capellà.

I el pobre, capellà, amb la cua entre cames torna , ara un passet ara l’altre cap a la rectoria…. 

Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota….  

I avui, una llegenda andorrana. De com se’ls apareix la Mare de Déu i la traslladen a la parròquia de Canillo.

Temps era temps, quan uns pastors feien via pel seu camí, un dia de força neu, passen per davant una gavernera (un roser caní) i veuen una llum espectacular… S’apropen i veuen una Verge que els frapa…
Atuïts, la prenen i la porten a l’Església de Canillo, tot esperant que l’endemà ja decidiran que fan …
i l’endemà la Verge havia desaparegut…
Cerca i roda, i a la fi, la troben al mateix lloc.
Tornen a fer la mateixa gestió i la porten a Encamp… I més de més… la Verge desapareix i la troben al mateix lloc…..
I és així com els andorrans van veure clar que era allí, on havien trobat la Verge, que havien de construir el monestir…..
 I si la voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota… 
 

Anant de cacera, un dels fills del rei, mata aquest amb una sageta , creient que era un cèrvol…
Era el fill gran.
Cal buscar un nou rei…..
Els savis de dalt creuen que no pot ser rei el fill gran, car ha matat al seu pare….
Els savis de baix diuen que nopot ser el fill petit perque no és elprimogènit.
I ja teniu servida la contalla.
Apali, si escatiu a qui fan fill sabreu quina relació te la contalla amb el Castell d’Aro.
Apali, si voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota.