LA DAMA DE VAGAR (contalla pirinenca)
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Foto: La Glorieta de
Montesclado, on s’esdevé la llegenda.
Un contalla frescal, de
ranci sabor masclista. A pagés la dona ho tenia malament, no es podia permetre
cap llicència… l’home tampoc, però no s’en feia tanta forrolla…
La dona havia de
complir, d’estar pel mas, de portar el pòndol de la casa… I si no era així, si
tenia alguna nafra s’havia de bescantar.
Mireu que passava si
una dama, com la del conte, volia les menges més bones i selectes… i és clar…
per calerons que es tinguin, si voleu menges tan exquisides… també s’acaben…
fins que unes nous semblen bona meja si no hi ha res més per dur-se a la boca….