EL FRARE, EL RUC, I TUTTI QUANTI….
Temps era temps, quan de la palla en feien fems…. no hi havia calefactors, ni escalfor natural, ni artificial , ni cap altre mena….només el foc…..la brasa, o la cendra….
I és clar… quan hom deixava el menjador i havia d’anar al llit, es trobava que el camí es feia llarg, feixuc…. i gelat…. i no diem la fredor que hom sentia quan s’enllitava…. quina glacera….
I per tal d’apaivagar una mica el fred, calia tenir un escalfallits a punt, per tal que, uns moments abans d’anar a dormir , es passés l’escalfallits pels llençols i el deixes una estoneta dins del llit (un atuell que veieu a la imatge i a dins s’hi posaven brases i així s’escalfava el llit)…
Es clar que en alguns llocs en deien escalfallits….. a d’altres se’n deia escalfapanxes, a d’altres s’en deia el ruc i a d’altres el frare….
I si escolteu veureu el destret en que una pobre minyona posa a un frare dels de veritat…
Si voleu escoltar-la, cliqueu aquí o al dessota….