Els propers 500.000 independentistes
Aquests dies tots debatem sobre qui ha d’ocupar la presidència de la Generalitat de dalt.
Hi ha arguments per les dues bandes. I cap d’ells no deixa de tenir raons.
Ara bé, la meva pregunta és: En tenim prou amb el 50,5% dels vots? O en volem més?
No pregunto si en tenim prou matemàticament o democràticament. Això ja ho tinc ben clar. Hem guanyat amb el 60% dels vots a favor d’engegar un estat/procés constituent català i sobirà. I hem guanyat amb un 55% dels vots a favor de fer-ho ara vs el 45% a favor de no fer-ho mai. Amb un 13% de partidaris d’arribar a un acord amb Castella per un referèndum al que els farem cas endarrerint la decisió última per després de la formació d’un nou govern a la Cort.
Però, dit això, la pregunta roman: En volem més? Volem més gent a favor d’esdevenir un estat? De convertir-nos en ciutadans lliures que decidim quí ens governa i per a fer què?
Jo vull més. No perquè em pensi que no som prou. Sinó perquè crec que hem de construir un país de tots i que hem d’incorporar tanta gent al projecte com sigui possible. A l’estil Cruyff o Guardiola. Sempre a l’atac.
A l’hora d’intentar afegir més gent al projecte, caldrà tenir en compte què és el que pensa aquesta gent i com podem desmentir la seva realitat.
Hi ha una sèrie d’arguments que són difícils de rebatre. Però no són ni molt menys, els arguments que hem de contrarestar a partir d’ara.
Us poso un enllaç amb arguments esgrimits. Però no són els que m’interessen a mi.
El «misteri silenciós» dels votants de Ciutadans o perquè hem fracassat tant amb 735.000
Bé, aquests són alguns dels arguments. Però n’hi ha d’altres de molt potents:
1) Gràcies principalment a Csqep ha quedat la idea a molta gent d’esquerres que el problema de l’economia catalana no són els 18.000 milions que ens pren la Cort cada any, sinó els 5/50/500 que el sistema “corrupte” de “Mas” xupa del país cada legislatura.
Per a molts votants del No o del SíperoNo, el gran problema no són els 18.000 a l’any sinó els 300 de la corporació catalana de ràdio i televisió.
A nosaltres aquest argument ens bloqueja. És com veure aquell que menja tres hamburgueses amb patates per dinar i demana sacarina pel cafè. Vostè no sap sumar?
2) En la mateixa linia, hi ha el convenciment que “Mas” és el sistema corrupte. Hom queda perplex, ja que és fàcil adonar-se que C’s està subvencionat i patrocinat pel Puente Aéreo i les immenses cadenes de televisió castellanes que SÓN el sistema. Però el missatge és potent. I aquesta gent només veu, principalment, aquests mitjans.
Com a resultat d’aquests dos punts han aconseguit fer creure a molta gent que “el problema” és Mas. I per això, PPSC’s i Csqep apunten en una única direcció: Mas. Perquè necessiten que nosaltres ens enroquem per protegir-lo.
I aquí és on jo pregunto… què passa si ens mantenim a l’ofensiva i posem davant aquell que tenim en reserva? Què passa si posem davant Junqueras?
No ho negaré: Si posem davant Junqueras podem perdre 150.000 vots pel flanc de les dretes, però… no és veritat que deixarem PPSC’s i Csqep sense discurs? No és cert que els arguments de la gent que els vota cauran de sobte i sense remei? ERC no té casos de corrupció i, evidentment, no és el sistema. El projecte transversal es veurà demostrat.
Una part dels 750.000 votants de C’s i, sobretot, els 350.000 votants de Csqep i els 520.000 del PSC es veuran interpel·lats.
El MHP Mas ens va mostrar com fer-ho al 2012. I Junqueras hauria de fer el mateix pas: Anunciar que després del procés i l’assoliment de la llibertat, plega. Això donaria molta serenor als votants de CDC i UDC, igual que en un passat ens va donar serenor l’opció contrària.
També hi ha una altra opció, equivalent: posar Junqueras de president a canvi d’alliberar Mas de la seva promesa de no tornar-se a presentar.
Que quedi clar: no em pertoca a mi decidir-ho, i allò que decideixin els 72 estarà ben decidit i ho recolzaré. En aquests moments, la unitat en la resposta és bàsica.
Però deixo aquest punt a la vostra reflexió, perquè crec honestament que el nostre proposit no ha de canviar. Hem d’ampliar la base social més i més. I encara més. No hi ha límit.
PD: Estaria bé que en algun moment s’erigís un moviment “Votants del NO pel procés” que pogués incloure aquells que han votat NO en les converses sobre el país que ha de venir.
PD2: Hi ha una segona bateria de raons: Pensions, Europa, Economia,… que entenc que cauran pel seu propi pes perquè un cop arribem a la desconnexió hauran esdevingut mentides evidents.
no sé aquesta insistència per fer plegar en junqueres, quan precisament és qui no es cansa de repetir precisament el nucli del vostre text: ampliar la majoria social cap a la independència, que treballin per a construir aquesta nova república.
no entenc aquesta insistència condicional de si plega mas ha de plegar junqueres. si volem que plegui mas ha de plegar junqueres?
és que és en junqueres un personatge creat per fer companyia en mas i només té setit la seva existència si va condicionada a la de mas?
heu escoltat en junqueres alguna vegada o simplement només escolteu en mas i determineu tot anàlisi segons allò que dieun els convergents?
em sembla que l’efecte mas també té el seu lloc i principalment en aquells que no volen o dubten d’en mas i de convergència. re té sentit si no és amb mas.
Millor que reflexioneu sobre el segrest que convergència ha estat capaç de fer i que el vostre text n’és una mostra.
Ara per ara no es prefigura un relleu clar al centre-dreta. Potser en Tremosa. I a mi em sembla que, com els jugadors de futbol, n’hi ha de bons i n’hi ha de molt bons, i de cara a la dialèctica, tant Mas com Junqueras estan en la última categoria. Cal entendre que qualsevol moviment actual prefigurarà la graella de sortida constituent, i que calen renúncies per assegurar que la graella de sortida estigui equilibrada. Per això Mas va avançar que no es tornaria a presentar, i per això pot ser convenient que Junqueras faci el mateix. Però entenc perfectament que Junqueras té recorregut i que segurament no és intel·ligent arribar a la revàlida de les eleccions constituents sense Mas i sense Junqueras. Per això he proposat que, en comptes de ser Junqueras qui decideixi plegar, sigui Mas que decideixi continuar.
Dit això, no oblidis que hi ha un sector força important de l’independentisme que està clarament posicionat. Ho vam veure en la pressió que es va fer a Junqueras per crear JxSí. Al final, tots tenim un paper en l’auca i és important tenir clar quin pes té cadascú.