L'ombra de l'hegemó

El dia 6 de febrer el Grup Godó va presentar una enquesta d’intenció de vot a la consulta, i va intentar minimitzar els resultats juntant l’abstenció declarada als indecisos, com a única manera d’aconseguir que el SíSí no fos majoritari.

Aquesta trampa ha estat detectada per molts, però reflexionant-hi, me n’he adonat que les dades, ben llegides, reflexen un panorama molt millor que el que ens pensàvem. Els favorables a la independència s’eleven al 64%, mentre que els detractors baixen al 36%. Només fa dos mesos els percentatges eren 58% contra 42%, o sigui que amb menys de 2 mesos ha pujat 5,5 punts l’independentisme.

Si voleu veure el raonament, a continuació.

(segueix)

Les dades les trec de Nació Digital, i es bassen en les que donava la cadena.

	6/02/2014 8TV	18/12 2013 El Periódico
Sí-sí	52,0%	50,7%
Sí-no	4,9%	6,6%
Sí-en blanc	4,5%	0,9%
No	31,2%	35,0%
En Blanc	7,4%	6,8%
Total	100%	100%

Ara, fixem-nos bé què vol dir cadascuna de les opcions:

SíSí: És evident. Es vol un estat i que aquest sigui independent. Això no suposa a renunciar a alguna mena de federació o confederació amb Castella, però sempre DESPRÉS d’haver esdevingut independents.
No: No es vol esdevenir un estat i es pretén continuar amb l’estructura actual. Això no suposa renunciar a reclamacions, tot i que és molt possible que suposi “de facto” la desaparició de la Generalitat i el parlament.

Fins aquí les opcions evidents. Ara bé. Fixem-nos en què volen dir les altres opcions.

SíNo: Es vol un estat, però dins de la federació ibèrica. El fet que s’opti pel No a la segona deixa clar que la decisió última queda en mans de Castella i l’Estat actual, amb el que el SíNo acaba sent un No.

SíAbs: Es vol un estat i es prefereix que aquest estat formi part d’una federació ibèrica. Però sobretot es considera fonamental que aquest estat existeixi, i per tant, si Castella no negocia la transformació del regne en una federació o confederació, és evident que l’abstenció a la segona pregunta és una invitació a tirar pel dret si no hi ha resposta de l’estat. Com que sembla evident que no n’hi haurà, el SíAbs acaba sent clarament un Sí.

En Blanc: Hom cedeix la decisió a la voluntat majoritària de la resta de ciutadans. En el cas que el que tinguessim és un empat tècnic, aquest vot en blanc no el podriem contar en cap sentit, però donat que és evident que el SÍSÍ és ampliament majoritari, el vot en blanc és l’acceptació del SíSí. Segurament és reflexe de la gent que voldria un sistema autonòmic realment descentralitzat o gent que segurament creu que la única opció és la independència però com que hitòricament n’havia tingut tant mala opinió dels independentistes, encara no està preparada per dir “SíSí” i emet un “feu el que vulgueu”. Però al no oposar-se a allò que és evident que serà la opció guanyadora, el vot en Blanc acaba sent un Sí.

Entenc que molta gent pot posar en dubte que el vot en blanc sigui un Sí, així que el mantindrem al marge, per ara.

El que tenim, per tant és:

SíSí+SíAbs: 56,5% (4,9 punts més que fa un mes i mig).
No+SíNo: 36,1% (5,5 punts menys que fa un mes i mig).
En Blanc: 7,4 (0,6 punts més que fa un més i mig)

Ara, permeteu-me que incorpori el vot en Blanc a allò que és clarament la majoria, ja que conceptualment és el vot d’algú que diu “el que digui els altres” saben que els altres diran “SíSí”.

SíSí+SíAbs+Blanc: 63,9% (5,5 punts més que fa un mes i mig)
No+SíNo: 36,1% (5,5 punts menys que fa un mes i mig).

Eps, que quedi clar que l’objectiu no és guanyar. L’objectiu és convèncer a la pràctica totalitat de la societat catalana (80%-20% o 85%-15% seria perfecte el 9N2014), però les coses com són.