Entendre Homs i Mas
El discurs d’investidura del Molt Honorable President Mas és possible que fos una d’aquestes veritats que ni tan sols els periodistes van entendre.
(segueix)
a) Convocar una consulta d’autodeterminació per al 2014.
b) Si el resultat és Sí (ara SíSí) engegar un procés de negociació amb Castella fins esgotar la legislatura.
c) Refrendar la decisió del poble un cop acabada la legislatura mitjançant eleccions ordinàries.
En aquest procés, és determinant saber què farà l’altra part. I no ho sabem. És per això que no es pot concretar més.
Hi ha algunes possibilitats, entre elles que ens deixin fer la consulta: Sembla evident que Castella ha dit que la consulta no es farà, però això no és tan clar. El MHP ja fa temps que va anunciar que la consulta es pot fer amb l’estat ajudant-hi o simplement amb l’estat tolerant-la.
Si molt no m’erro, la llei de consultes entrarà en vigor molt aprop del novembre. Llavors el govern de Castella la recorrerà. Però simplement es pot trobar que l’estament judicial (degudament instruït) tiri per terra el recurs de el Gobierno i que aquests puguin salvar el cul dient que “ho han intentat però es deuen al domini de la llei”.
També pot ser que siguem prou imaginatius com per trobar la via que no puguin parar.
Sigui com sigui, si a Catalunya hi guanya un SíSí, llavors, el que tindrem és un poble que sabem que diu que, amb les condicions actuals, vol marxar de Castella.
Aquest no és el final de la partida.
Un cop el poble hagi expressat el seu posicionament, existeixen dues possibilitats. O bé Castella es nega a reconeixer la veu del poble, i això acaba en DUI, o bé Castella utilitza els resultats de la Consulta per desbloquejar el seu enrocament.
I tampoc està clar què decidiran. La capacitat de canviar d’opinió dels castellans en 24 hores és inigualable.
Així que, si decideixen intentar fer una contraoferta, segur que aquesta serà assimètrica, i fins i tot pot ser una bona contraoferta per els federalistes. Un Estat dins l’Estat, o quelcom similar. Ho vestiran com vulguin, però pot ser que emergeixi una quarta via assimètrica tipus estat lliure associat. La tarifa de l’últim recurs.
I si el 2016 aquesta quarta via és bona i sembla que una part del país decideix recolzar-la, es faràn dos referendums a les Espanyes per confirmar-la i Catalunya seguirà lligada a Castella.
En tot cas, si Castella continua enrocada, en qualsevol moment d’aquest procés es pot trencar la baralla i fer una DUI.
Qualsevol de les alternatives està oberta avui en dia. I la primera està molt més oberta del que ens agradaria.
Dit tot això, sé que molts de nosaltres voldriem una solució més rotunda i sense la lenta agonia d’esperar al 2016. Bé, és molt fàcil: Voteu ERC, SI o la CUP. No perquè CiU siguin uns traïdors ni res d’això, sinó perquè voleu expressar que voleu un recorregut més ràpid. Si ERC té majoria o majoria absoluta, llavors a nivell internacional la DUI estarà justificada.
Els meus dubtes són referents al darrer paràgraf:
– En una anterior legislatura, es va presentar una ILP per tirar endavant la independència, i la presidència del Parlament català la va fer impossible. El president del Parlament era d’ERC (avui escalfa cadira a varies tertulies televisives, a més de tenir sou vitalici), i les raons que va donar per un liberticidi d’aquesta mena, van ser (a parer meu) de por a la democràcia.
– La “sabiduria” electoral catalana va quedar palesa al fer fora del parlament a la única força independentista que hi havia (SI).
– Tinc els meus dubtes que la CUP accepti un resultat “advers” als seus interessos en un referèndum vinculant. Potser els fonaments que tinc per tenir aquesta opinió es basen, principalment, en les formes (que diuen molt, també); però també en algunes falsetats que han fet gal·la en alguns moments parlamentaris.
Atentament