L'ombra de l'hegemó

Ahir n’Alfredo Perez Rubalcaba en deia dues de bones.

Primer es queixava que Rajoy no hagues fet res per reduir l’ànsia independentista del país, com si el PSOE n’hagués fet bandera o hagués bastit una alternativa. Si hem d’agrair a algú el moment en que ens trobem és molt més al PSOE que ha deixat de fer de poli bo que no pas al PP que continui fent de poli dolent.

La segona, exigia al molt honorable president Mas que es definís. Que digués si el pacte fiscal el volia per quedar-se o per marxar: “Para convivir o para caminar hacia el divorcio.”

I és que l’estratègia de la Puta i la Ramoneta, en aquest cas, els està destrossant, als castellans.

(segueix)

Perque l’estratègia castellana (i per tant del PSc i PPc) passava per, un cop CiU definida com a independentista, llavors teatralitzar una “reconciliació de maltractador”, coneixedors que gran part de la societat, per por i per mandra, tornaria a l’anar tirant.

L’estratègia castellana era aquesta. I per això els dol tant que CiU no s’acabi de definir totalment. Els rebenta l’estratègia. Si cedeixen ara i teatralitzen una reconciliació, CiU sortirà guanyant electoralment, ja que serà qui ha estirat prou la corda com per obtenir-ne rèdits (confiem que això no passi), que no serien confirmats com insuficients fins molt més endavant.

I si no cedeixen, ens han perdut irremeiablement.

Per això demano al president que continui fent la Puta i la Ramoneta. Primer perquè és l’estratègia que ens durà a la independència. Segon, perquè justament representa a un sector de la població que actua així. Que està esperant que Madriz, a l’últim moment, ens regali l’Oro i el Moro. I el que no pot mai passar és que aquest sector del país acabi votant al PSc o al PPc, que es presentaran com a promotors d’una eventual moratòria en l’agressió continua que patim.