SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ELS SEGARRENCS VEREMADORS

Imatge: Els veremadors,  de Francisco Calabuig, pintor valencià nat el 1946.

Avui una contalla de veremadors, que per a més raó, eren de la Segarra.
Devien anar a veremar pels encontorns de Montserrat, o potser es dirigien a la Marina de la Selva, la nostra contrada…..
I mireu que és cas, quan passen pel pont del Diable a Martorell, ja anaven enlairats, o sigui una mica enfarinats, o sigui amb uns grams d’alcohol més dels permesos…. I els uns miraven al cel i veien una lluna ben rodona. Ben plena….
Mireu quina lluna!! cridaven aquests…
Però els altres, capcots de tanta beguda, miraven al Llobregat i veien la lluna reflectida a les aigües del riu:
Goiteu: un formatge!!!!! baladrejaven els altres..
I els uns per amunt i els altres per avall…. I finalment es decideixen tots a encalçar el formatge…. Els uns aguanten els altres i així, ben agafats, intenten baixar al riu…..
Cauen i s’organitza una lligamenga que ni els permet saber on acaben les cames dels uns i comencen els braços dels altres….
Fins que passa un traginer a qui preguen que  que els tregui  del riu……
Com?

Ah! per això heu d’entrar i escoltar la contalla….
Apali, cliqueu aquí……. o al dessota……

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

MADREMANYA DE LES COSES PETITES

Foto: Símbol del castell de l’Empordà.

Cal que, de tant en tant, passegem pel nostre país petit….
Sobretot si teniu una certa tendència a badar… a deixar-vos portar per les coses petites….
Potser, de vegades, calen grans espais per capir la immensitat d’un petit instant, però sempre, sempre, ens cal saber fixar l’atenció, tot badant, en un petit estri, un petit indret, un petit detall, que per ell sol us retornarà les il.lusions de quan érem mainada, i llavors, només llavors es produeix el miracle de tensar l’arc de la vida i comprendre que nosaltres, tots sols, no som res…..

Som en tant que estimem, que perdonem i que donem, però també som en tant que ens sabem fills i pertanyents dels nostres petits espais, petits racons……
En definitiva, som petits punts dins un magma que ens agombola i que ens fa lliures, en la mesura que entenem que pertanyem als petits sotracs que saben copsar quan el cor és lliure i la mirada, tot badant, es perd i es concreta en un petit espai….
Es en aquell instant, en aquell petit espai, quan capim que vivim un instant únic que s’ens regala gratuïtament ……..

Si voleu, podeu clicar i veure les fotografies.

EL REI NO PORTA CALCES

Imatge: Gravat d’un llibre de  l’Andersen.

Avui, que la mainada ja està a casa i que les iaies, tot fent el dinar, els agrada explicar contalles a la quitxalla, avui us en proposo una que tots hem sentit.
Apali! si voleu, podeu escoltar-la, amb unes variants que m’han semblants adients en aquests temps que correm….
Uns sastres tot cofois de ser-ne…
Un rei menys taril.lot del que és habitual
I fins i tot,  si us abelleix escolatar la contalla,  hi trobareu un rei caçador….
Vinga! Fóra la son de les parpelles i les orelles ben netes i endreçades i
A escoltar la contalla de l’Andersen….
Podeu escoltar-la clicant aquí o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari