IN BOCCA DI LUPO
Sempre, sempre, quan faig teatre, dic als companys l’expressió italiana “in bocca dei lupo”…
Em sembla més ajustada a la realitat del que viurem, quan estiguem, sols, davant la gola del llop….
Si no ho heu provat, ni que sigui per experimentar, pugeu en un escenari i mireu al pati de butaques…. Tothom mira…. i tu, en el millor dels casos, no veus res…..
Es ben bé una gola de llop.
I es que la frase consuetudinària que diu tothom em molesta i em fereix:
“Molta merda”.
Si ja se que te una història, però a mi no em diu res i no la dic.
Pels qui no en sàpiguen el perquè de la frase us adjunto unes paraules de la Núria Corredor, molt aclaridores:
“Desitjar bona sort porta mala sort. Aquesta és l’essència de l’expressió “molta merda” que se sent als camerinos abans d’una estrena. L‘origen es remunta a segles enrere, quan el cavall era el mitjà de transport habitual. L’exterior de teatres i corrals es convertia durant la representació en un aparcament equí, en el qual descansaven els animals. Així, com més públic hi assistís, més cavalls hi hauria; i com més cavalls, més excrements. Al món anglosaxó, el recurs és molt menys escatològic. Ells desitgen simplement que et trenquis una cama (break a leg), evocant el gest de doblegar el genoll en fer una reverència a l’antiga usança. És a dir, que moltes salutacions equivaldrien a més possibilitats de fractura. A Gran Bretanya també s’utilitza l’expressió knock ‘em dead (estaborneix-los fins a la mort) i a Rússia es diu k chortu! (al diable!).
Moltes gràcies