SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

RETORN AMARG…. O L’APROXIMACIÓ A LES ARRELS……

Imatge: Portada del llibre “Retorn amarg” de la Lluïsa Forrellad.

Algú, de ben segur, si ha llegit “Retorn amarg” , us dirà que acaba com el rosari de l’aurora……
I cà!!!
Potser no ha llegit els clàssics……..
Goiteu: Un dissabte de fa uns mesos, al matí,  trapellejant pel Setciències, la llibreria d’Arenys,  fem tertúlia amb en Pere Alzina Bilbeny…. I em fa….
 .- Acabo de llegir “Retorn amarg” de la Lluïsa Forrellad….
 I jo que  tinc a n’en  Pere, en  molta consideració, li pregunto:

-I què?.
 I ell comença amb un devessall d’elogis, la cara se li il.lumina i m’explica que més que llegir el va devorar…..
Doncs, apali, jo que miro d’obtenir-lo i el llegeixo…. perdó, com en Pere….. el devoro….
No us el voldria pas explicar….:
Una posta de sol no es pot explicar, s’ha de viure….
Un gran amor s’ha de viure, però no es pot descriure.
 Una imatge de la natura, com la descriuríeu?….. potser millor que la visquésiu, no?…..

Una qüestió: com descriuríeu la bellesa misteriosa de ” le solei levant impression” d’En Monet.
O el neguit que provoca el “crit de Munch” el podeu explicar?  o cal enfrontar-se amb ell sense parpallejar per comprendre tot l’horror que desprèn!!!!
Les obres d’art literàries no s’expliquen,  es llegeixen….
I un apunt sobre “Retorn amarg”:
El llenguatge us corprèn des de la primera pàgina… tot i ser curós, ben girat, aprofundit i ben descrit, no enfarfega gens…
Potser no caldria haver florejat els diàlegs de gent matussera,  fent-los parlar amb tant de seny…..

Però els personatges van apareguent en  el seu esplendor…. l’esplendor del braó, el neguit, l’angoixa, la bursada punyent d’anar descobrint unes vides desfetes, però que, fet i fet, intenten cercar la llum dins una foscor matussera que els te anorreats….
I al final: la gran troballa…..
Nikos Kazantzakis en la seva obra cabdal “Alexis Zorbas” ho plasma meravellosament:
Quan al final es vol “triomfar” a la vida… aquesta fa un capgirell, i s’esdevé la gran ensulsiada…
I és llavors, només llavors,  que compreneu que cal encetar el sirtaki de l’amistat, del ritornel.lo,  de retornar a començar des del no res, des de l’esperit, des de l’amistat, des de la llum i la claror descobertes dins la foscor més pregona….

I és llavors que en Lesmes Padró, el protagonista, quan ha arribat al fons del fons de la terra baixa, quan ha comprés que la Juliana l’ha fet mirar al mirall de la seva pròpia solitud, és llavors que  retorna sol, ben sol, cap a la masia a la terra alta,  on l’espera el retrobament amb el més pregon de la seva ànima….
Llegiu Retorn Amarg…. un dels grans llibres que he llegit darrerament.
Gràcies Pere!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.