SERRALLONGA

Passejada tranquil.la… fa de bo passejar ran d’aigua.
La serenor de  l’horafoscant es fa present a la rada de Llevant de la Vila. Les hores, ara l’una ara l’altra,  van caient fins que arribi la diada del nostre Sant. Tot seré, com cal en una vila marinera…. el meu poble.
I com a tot poble (vila) hi ha de tot. Hi ha qui esmerça hores i hores en bé de la comunitat, repescant fets antics i inventat-se de nou… però sempre en un sentit positiu,  que,  als que ja tenim uns quants anys ens enamora… però també hi ha qui creu que cal enfosquir la realitat de la història, del nostre passat,  del nostre present i del nostre futur.
I ai las! que de vegades, retornen els captaires d’engrunes, talment com les ombres de la Sinera del nostrat poeta……:
Qualque nen mimat  que del no res més absolut i de derrota en derrota va arribant quasi a la derrota absoluta i que tanmateix renega dels seus orígens, algun miserable de les planúries boscanes, algun peterpan  convertit en un corifeu de fireta. L’Escombreta, que no entén res,  però vol entrellucar un camí incert des de la més supina incultura. La Bótil i l’hereu Quiliè que encara cerquen trobar els seus orígens. (Que mai trobaran des de la seva ignorància). I tots, tots, sense fer brot i esperant que les musses els arribin de l’aire del cel…. I no saben que Picasso ja ens va ensenyar, quan li preguntaven per la inspiració,  sempre responia:
.– Aquesta senyora no m’ha vingut mai a veure, però si de cas vingués,  que em trobi  treballant….
Cap perill, a aquests galifardeus que criden,  mai dels mais els trobaran treballant, Què voleu! massa cansat, costa menys baladrejar el darrer instant que crear quelcom per a gaudi de tots!!!
I així, pels segles dels segles…
I  mentre i tant,  Sant Roc, des del  cel, deu maldar per entendre alguna cosa.
Però no patiu, deu pensar: Sempre llueix la veritat, malgrat els ineptes, ignorants, miserables  i tota l’altra tropa que no ha entés que el Vot de Vila és això: Un vot de vila des de la història !!

“Gloriós Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada.   
Amén….” ……
Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..