El final bó: Que CDC decideixi solemnement que la hisenda publica catalana serà una realitat el gener del 2013, i que enroqui les posicions. ERC, SI, ICV, CDC, CUP i DC recolzaran la iniciativa. UDC, UPyD, PSC, PP, PxC i Ciudadanos se’n retractaran.
Una decisió de sobirania com aquesta reclama d’un avançament electoral. Així sia. I veiem definitivament com estan repartides les forces. Jo crec que en un escenari així, UDC no obtindria representació i PSC passaria a ser la tercera força darrera ICV. Si no la quarta.
El final dolent: Que CDC pretengui enfrontar el xoc de trens amb una unanimitat plena de forats i traicions, arrossegant Durans i Navarros cap a posicions lights i amb poca força. Ja el coneixem aquest final. És el final de l’estafatutet.