L'ombra de l'hegemó

Amb aquest engego una sèrie d’entrades analitzant els resultats obtinguts en el referèndum del 13D:

Amb aquest engego una sèrie d’entrades analitzant els resultats obtinguts en el referèndum del 13D:

a) Molta o poca participació? La participació que s’ha tingut és la que és. No és ni massa ni massa poca. Seria anti-produent voler fer passar bou per vaca grossa i pretendre que els resultats són millors del que són. Arenys de munt i Sant Jaume de Frontanyà ens van fer imaginar que arribariem al 50%. Però no hi som encara. Ni de bon tros.

El 28% no és tampoc el 30%. És el 28%. I si contem que el Sí va guanyar amb un 95% dels vots, això vol dir que estem actualment prop del 25%, mentre somniàvem estar prop del 50%.

Necessitem tenir clar on som abans de decidir què fer per arribar allà on volem anar. Voliem Un de cada dos, venem que hem aconseguit un de cada tres, però en veritat tenim un de cada quatre. Un de cada quatre en una selecció de 170 pobles de tendència nacionalista. És aquí on som.

b) Fins abans d’aquest referèndum a l’independentisme se li reconeixia tot just els vots d’ERC i un percentatge residual dels vots de CiU. Tenint en compte que al 2006 els vots d’ERC foren el 14% del 60% que va anar a votar i que a més un 10% de ciutadans no tenien dret a vot per ser extrangers no castellans això fa un 7,5%.

D’acord, no he mirat els percentatges relatius dels ajuntaments en qüestió. Però estem parlant que hem passat d’un 7,5% a un 25% en tres anys!!! Un creixement de més del 300%.

Per cert, sequint els mateixos càlculs, el PSC-PSOE té un recolzament popular del 14,5%.

És molt important tenir aquesta xifra al cap. 25% no és molt, però els sociates fan govern amb un 14,5%.

c) El NO ha aconseguit un 0,99%. Potser els castellanistes es creuen que el 70% de la població que no es va pronunciar és partidària del NO. Però si fos així, el percentatge de NO hagués pujat, com a mínim, al 15%. I en canvi és d’un 0,99%.

d) Hi ha una gran bossa de població que està en estat de xoc. Necessiten temps per assimilar el que estan vivint. Temps per assimilar el que estan pensant. Són tots aquells que durant la seva vida han estat clars defensors del NO. Aquells que pensàven que estirant fort decantariem l’estaca. I se n’han adonat que NO. Que no podem fer que caigui aquesta estaca. No pas estirant. Hem de deslligar-nos-en.

Aquesta gent existeix, i segurament és majoritària avui en dia. Molts d’ells ja han fet el pas del SÍ. Però segurament no és encara un SÍ prou decidit i ferm com per anar a votar en un lloc on tothom que t’hi vegi sabrà què estàs votant (amb un 95% de possibilitats de no equivocar-se).

Molts d’ells estan en un moment del “ja s’ho faran”, en el que no saben encara interpretar el seu canvi d’orientació. I n’hi ha encara MOLTS, que encara que estiguin en el NO, no és un NO decidit. No prou com per anar a votar. És un NO condicionat a alguna mena de moviment simbòlic que esperen d’un govern castellà que no els n’ha donat cap.

No sabem quans n’hi ha de cada. Però és segur que tots ells existèixen. I també és segur que el nostre moviment té una inèrcia molt forta.

Potser pensàvem que estem millor del que estem. Potser sentim la necessitat de donar-nos la culpa de com s’han fet les coses. Potser ens voldràn fer creure que estem pitjor del que estem.

Jo crec que anem en la bona línia. Cal tenir un immens respecte pel contrari. Sóm on som, ni menys ni més. Aquesta partida no està guanyada. Però que us quedi ben clar que ni molt menys està perduda.

A més a més, tenim un avantatge increïblement important. Hem creat 170 equips organitzatius pel SÍ. Del que n’hem aprés en treurem les lliçons del 25A. I mentrestant, ells continuen convençuts que quan es vulguin despertar podran contra nosaltres. Ja veurem.