Cinquena reflexió post 13D: Ni cuinant-les no els surten les dades.
Una de les millors derivades (potser la millor de llarg) de la tanda de consultes és que els demagogs d’El Periodico i La Vanguardia han de deixar de cuinar les dades com les cuinàven. Ja no cola.
I a sobre, per molt que les cuinin, no els surten els números. Per aconseguir que el NO els sortís per sobre del SÍ han hagut de suposar:
a) Que el NO s’expressaria a les urnes (cosa que no ha passat en cap de les consultes que s’han dut a terme fins ara).
b) Que quasibé tot el SÍ ja s’ha expressat.
c) Que només el 56’9% dels simpatitzants de CiU són pro SÍ, cosa que esdevé poc creïble si veiem la correlació existent entre votants de CIU+ERC i vots a totes les consultes que s’han fet, i en particular a les consultes de Sant Cugat.
No cuinen més les dades perquè no poden. No poden perquè les consultes els fixen un límit a les barbaritats que poden dir i perquè les dades els fixen un altre límit.
Anem pel bon camí. Però recordeu… NO TENIM PRESSA.
És evident el que dius. Sobre el tema de la pressa, dir-te que un cop comença a rodar la bola de neu ja no hi ha qui ho pari. Un temps prudencial per esdevenir independents seria al voltant de 2 o 3 anys. Per tant, entenc que serà el proper Parlament de Catalunya el que declari el país com a nou estat independent i obri negociacions amb la Unió Europea.