EL MOLI DE DALT, LA BENVINGUDA I L’ACOLLIDA DEL XIPRER
Retrat d’En Xavi Salbanyà
EL MOLÍ DE DALT. LA BENVINGUDA I ACOLLIDA DEL XIPRER
A l’entrada del Molí de Dalt (avui Calisay) hi ha un xiprer d’acollida. I també una alzina surera de la que en parlarem una altra estona. Si us sembla, podem fer una explicació sobre el xiprer del Calisay i quina funció feia (i fa) la figura del xiprer al davant de la casa. Un xiprer vol dir: acollida. Dos: acollida i menjada, i tres acollida, menjada i fins i tot dormir…. és clar que si en veieu més de tres junts, no ho dubteu: esteu entrant a un cementiri!!
El tema dels xiprers va ser percebut a la fi del segle XIX
pel poeta i historiador Víctor Balaguer arran d’una visita al massís del Montseny, però no va aconseguir donar-ne una formulació massa clara (Balaguer, 1893):
“Cuando las órdenes religiosas, Briareo de cien brazos, se extendieron por todas partes dominándolo todo, cuidaron de atraerse las familias más importantes de la comarca y de hacerse suyos los dueños de las granjas, caseríos, quintas ó masías. Conquistado ya el dueño de casa, se le nombraba hermano, y pertenecía desde aquel momento á la germandat ó hermandad del convento. Entonces, á la puerta de su casa ó en el sitio más visible de su huerta ó de su patio, allí donde pudiera descollar mejor ó distinguirse más, se plantaba un ciprés. Esta era la señal de que la casa aquella pertenecía á la hermandad” (Balaguer, 1893).
No obstant però, llegint, llegint he trobat per internet una web molt interessant “Amics arbres/Arbres amics” en la que he pogut llegir unes paraules molt ben girades del meu bon amic Martí Boada, aquí sí, amb l’explicació plausible, que els xiprers son arbres d’acollida i si no, fixeu-vos-hi:
“Pel que fa al Montseny , terreny en el qual ja hem vist que certs contes expliquen que cal ajudar els pobres que arriben a les masies- sabem que existia un codi no escrit a través del qual se sabia el que es podia esperar quan s’arribava al portal d’una masia. Segons Martí Boada, si hi havia un xiprer davant la casa es tenia dret a un petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi, pa i una mica d’embotit. Si n’hi havia dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. Tres xiprers volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit. Segons Boada, en la major part de les masies s’hi trobaven habitacions per hostatjar els treballadors eventuals o altres visitants. D’altra banda, sempre era possible passar la nit a la pallissa.
I els que hem anat una miqueta a trescar pel Montseny, en podem donar fe, que, a moltes masies, hi ha els xiprers de consuetud.
Apali: Ja ho sabeu! quan us n’adoneu del xiprer a l’entrada del Calisay, sapigueu que sereu molt ben acollits….. sempre que vosaltres així ho vulgueu. Els arenyencs ja ho tenim això. Si hom vol ser acollit, no hi ha cap Vila millor que la nostra. Però si hom no fa res per ser acollit i no vol participar a la Vila, som tan trempats que els sabem invisibles… i ni cas…
Escrit publicat a l’Agenda del mes de maig de 2020