SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

VISCA LA TERRA I MUÏRA EL MAL GOVERN!

Fa un temps, anàrem amb la colla al Turó dels pous de’n Sala, i des d’allí vèiem, als nostres peus, el casalot de la Sala, enfront Sant Segimon i al cimbell, Sant Miquel dels Barretons. Des d’allí va sortir el text que us acompanyo.

Serrallonga retruny al cor de la muntanya: !!
Visca la terra i muïra el mal govern!!!
I sentíem els esgarips de la fera desfermada per les collades del Turó de les Queredes i el de les Dalles, i el del Pou d’en Sala…. on, emmarcades pel Sant dels Barretons i Sant Segimon, el Sant eremita, fill de rei francès, ens anava retornant l’eco de la muntanya sotjada per les peülles dels cavalls del facinerós bandoler. I al lluny s’intuïa el petit casalot de Serrallonga a redós del peu de la Querosa i de la niada de bandolerots. I als nostres peus, el teu casal iniciàtic de la Sala, i al fons l’Espinzella, on la mestressa t’esperava amb el cor obert (o potser no era el cor el que tenia obert?) i els de Can Gat cercant les teves malifetes per traïr-te i vendre la teva valentia al Rei, esperant, de favor, fondre els dos masos. I, com una oració, es dreçava al cel la pregaria de la Joana, que totjust entrellucada la forca on et penjaren, malvivia amb tu a Sant Segimon, on la muntanya la va enamorar, i tu, viladrauenc de pro, et senties foraster a l’amor de la barjaula que havia substituït al seu cor el teu pedrenyal i hi havia posat, amorosament, tota la muntanya del Senyal. I als peus del Turó d’en Sala sentíem el bruel del pobre company de primera comunió que va perdre la vida endinsat a la fondària del Gorg negre, i hem sabut que fou allà, que va ser allà, on el botifler Miquel Barfull, per primera vegada et va trair, com et va trair, ja de grans, venent la teva misèria a la gent d’armes del Virrei invasor …
I hem sentit un esgarip profund que cridava: Torna torna Serrallonga que l’alzina ens cremaran …
I si badem, ens cremaran l’alzina, ens prendran la terra i si no estem a l’aguait, fins i tot la dignitat ens robaran.
Torna, torna Serrallonga!!!!!…

APROXIMACIÓ AL PERSONATGE SERRALLONGA

Des de fa temps, m’ha atret la figura d’en Serrallonga, el bandoler cràpula, facinerós, altiu, ferreny, orgullós de pertànyer a la terra que l’ha vist néixer, de plantar cara a l’invasor, qui cridava fort “Visca la terra i muïra el mal govern”. Però en conéixer la història, encara m’ha apassionat més la Margarida Serrallonga Tallades, la própia, la mare dels seus fills, la quí, a l’ombra, agombolava la masia, pujava la niada, tenia cura de les terres i en definitiva quí, de veritat, portava el pòndol de la masia, de la família, de tot. Per mi, és el personatge més interessant de la història. Si en voleu saber més us adjunto un tros de conte que vaig fer ja fa uns anys…..

I
et cridava l’atenció en Serrallonga. Amb el temps vas descobrir però,
que la història s’explica malament. S’explica des de la perspectiva
dels vencedors. Dels herois, dels que el seu tarannà es pot
estereotipar i ha de servir per explicar-la pel futur. Vas copsar que
la història no es res més que un gran focus que mira allà on
l’historiador li abelleix mirar. I sempre, sempre es fixa en allò que
li sembla important. Els comparses, els segons, els cabalers, els
fadristerns, els perdedors, no son mai protagonistes de la història en
majúscules.

Però a tu sempre et van fer més tronc els
febles, com deia en Jordi, el director de teatre, els comparses, que
son els que donen valor a la història. I de la història d’en
Serrallonga et va cridar l’atenció la figura de la Margarida Tallades.
La pubilla del mas Serrallonga de Querós.

Al mas hi
quedava l’hereu, o l’hereva si no hi havia mascles. Era així i no podia
ser d’altra manera. L’hereu havia d’agombolar tota la cohort que vivia
a l’entorn del mas. Dels tiets concos, dels avis. Dels pares, dels
germans i germanes, dels cabalers, dels fadristerns i de les pubilles,
dels futurs capellans i de les monges. Els havia d’abillar a tots. Se
n’havia de fer càrrec. I quan tocava, pagar les legítimes perque els
cabalers poguessin fer via i promptament eixissin de la gran masia per
anar a cercar una pubilla de segon rengle. Les del primer rengle se les
quedaven el hereus. I així perpetuant l’hisenda i perpetuant el sistema
econòmic.

La Margarida però, era orfe als disset anys,
amb un panorama familiar galdós. La mare vídua als trenta cinc anys.
Les tres germanes petites beneitones (per dir-ho amb paraules fines
d’avui) marxades del terrat, i dos germanets mascles petits el de 4 i
el de 2 anys. Els dos tiets concos i amb la hisenda penjada als
contraforts de les Guilleries. Tres feixes, un xic de bestiar i molta,
molta miseria. El casament amb el cabaler de la Sala de Viladrau
s’havia d’arranjar. I a divuit anys passa a ser la dona del que, temps
a venir, serà el famós bandoler Serrallonga. I ella a l’ombra. Mentre
el “valent” de la casa se les campa empaitant collites, saltejant
camins, rebolcant vídues, polint els masos de les rodalies, la
Margarida al davant del mas, i esperant la vinguda d’un fill, de
l’Antoni, el primer, que es farà capellà, bona peça. I dels altres
tres. Un per cada vegada que el mascle apareix pel mas. Després de fer
les mil i una barrabassades. I després, altre cop a campar-la. Mentre
la Margarida tira endavant el mas, sabent que, amb el temps passarà a
ser de l’hereu, el seu germanet de quatre anys però que va creixent
sense parar i fent via per acceptar l’herència.

I després
s’assabenta la mestressa, que el seu home se la campa amb aquella Joana
Massissa vidua del forner de Castelló d’Empuries. Li arriben les
noticies escadusseres que va amb la Massisa com a ànima en pena per les
rodalies de Sau i de Susqueda. I mentrestant ella ha de fer front a les
partides del Virrei que, ara més sovint, fan cap al mas. Fins que la
fatal noticia li arriba com si d’una fuetada es tractés. Han pres a
n’en Joan al Mas Agustí, aquí a prop, a Santa Coloma. Arriba la noticia
i darrera, els soldats del Virrei que la fan presonera i fan via al Cap
i Casal.

La sentència n’és dictada: esquarterat i penjat.
Exposat el cap, per escarment dels malfactors, al portal de Sant
Antoni. I com a mesura acompanyatoria dicta el Jutge, en desgreuge del
Comte de Cardona, sicari del Virrei, que els masos de Serralllonga, la
Querosa i el Bosquet han de ser aterrats. I llençada sal a les seves
terres. I la Margarida presonera I els fills petits escampats pels
masos veïns, per commiseració, els tenen, fent-los servir de vailets de
guardar el bestiar.

I a tu et sorprèn la història. Quinze
anys després de la mort del bandoler. La Margarida ha aixecat els tres
masos de la seva propietat, els ha fet productius i els deixa en
testament.

Testament que, com no pot ser de cap altra
manera, anirà a parar al gran, l’hereu, el rector que temps a venir
serà de Querós. I aquest, bon rector, coneixedor dels topants on ha
d’impartir el seu guiatge, procura per casa, el delme de les vinyes,
que mai cap rector abans ha demanat, ara ell el reclama als seus
feligresos. I aquest , que la història el fa passar per bo, aquest,
robava als feligresos, però pretesament amb la llei a la mà. I el seu
pare passa a la història com a bandoler. Ell no, ell es el rector. Els
vilatans però no es deixen esquilmar. Es planten a la plaça del bisbat
de Vic, o ens treieu el delme de les vinyes, o ens treieu el rector.
Sino en farem una de grossa: Treuen el delme, pero el capsigrany de
rector fill de bandoler,
encara escriu per a a la història: Com Jesús, ningú és profeta a casa seva….

Si el voleu sencer el trobareu aquí.

SERRALLONGA: UN BANDOLER, UNA CASA, UN MITE, UNA DONA

I ara que ens faran la vida del bandoler Serrallonga per la tele catalana, si us abelleix, podeu escoltar una conferència que vaig fer a la biblioteca d’Arenys de Mar, a principis de setembre de 2008 i en la que, amb ulls de l’hereva Margarida Serrallonga Tallades, entrelluquem la vida real del bandoler mes famós i reconegut.
Si voleu escoltar la conferència sobre en Serrallonga , ho podeu fer i penseu que dura aproximadament una hora.

LA GATA BORRATXA

Apali! Qué us sembla una contalla de les Valls d’Aneu?.
Mireu com ho trampeja una gata que ha estat caçada “in fraganti” i tragueja de la bota d’aquell vi tan bó de dir missa.
Si us animeu, podeu escoltar la contalla de la gata borratxa
Que us vagi bé la petita borratxera d’una mixina i l’enginy de la majordona….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

CONTE DE FRARES

Ai que és cas!. Aquestes tecnologíes veig que ho poden fer quasi tot!. Si em permeteu, i en se prou, miraré de penjar en audio alguns dels contes que, des de fa més de set anys, setmanalment vaig explicant a Radio Arenys.
De sempre he cregut que les nostres llegendes-rondalles-contes, les estem perdent. El nostre imaginari s’està perdent i amb ell les paraules quotidianes dels nostres avis. Aquesta experiència d’explicar contes, m’ha portat a llegir les llegendes i rondalles per tal de trobar-los-hi un llenguatge planer, però amb la llengua i la forma que els donaven els nostres avantpassats.
Avui començarem pel conte de frares.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

POETES A VILADRAU

Octubre a l’encalç dels poetes montsenyencs. Un bon estol
d’arenyencs ens hem apropat, de la mà de la biblioteca sinerenca, al
Montseny viladrauenc que ens esperava engarlandat, amb boires
escadusseres que embolcallaven les muntanyes conegudes i properes: la
Creu, Sant Segimon, al lluny el torrent dels Rentadors, i hem començat
la passejada de la mà dels poetes que han deixat petjada a Viladrau, a
la muntanya dels ametistes, Guerau, Carner, Mn Jacinto, Antonia Salvà
…. explicades per mans expertes, i poemes llegits per les veus
incommensurables de la Mercè i en Miquel, que, al dessota d’una pluja
juganera, ens anaven desgranant, ara un vers, ara un altre el dring
sonor de les paraules. I nosaltres , petits com som, anàvem cercant la
bellesa que ens amarava els ulls, els sentits, i gaudíem d’un matí que
recordarem sempre: la sentor de terra humida d’un bosc assedegat
d’aigua beneïda!


Ah! I al lluny retrunyien les peüngles dels cavalls de’n Serrallonga,
que ens goitava des d’una Sala, avui amagada rera les virolades
muntanyes..!!

Apali! Podeu veure les fotos a poetes a Viladrau

A gaudir del Montseny dels Poetes!.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PASSEJADA POÈTICA PEL MONTSENY

Com no podia ser d’altra manera, vull començar aquest nou bloc, convidant a qui vulgui anar al Montseny de la mà de la nostra Biblioteca d’Arenys de Mar. Qui estigui interessat que es posi en contacte amb la Biblioteca d’Arenys per tal de reservar plaça pel transport que ens durà a Viladrau el 18 d’Octubre d’enguany, per tal d’escoltar poetes i poesia montsenyenca.
Apali, engrequeu-vos!
Ah ! i es gratuit!

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari