Centenari Estellés (7)
Anit, 27 de març de 2024, vam llegir el poeta Estellés davant justament de la seua escultura, assegut en un banc, sorneguer i savi: feia 31 anys que havia mort, i uns quants esforçats veïns de Burjassot commemoraven la data i el poeta. Mai cap poeta nsotre no havia aplegat tanta il·lusió per llegir-lo, per posar-lo on calia, per animar els valencians a llegir. Unes hores abans, tres alumnes de sisé de primària de l’escola el llegien davant 200 alumnes al menjador de l’escola, en el lliurament dels premis de lectura en veu alta: sí, de primer a sisé, alumnes de sis fins a dotze anys, l’havien llegit de manera excelsa a l’escola en el concurs “Maria Ibars” que organitza cada any l’escola Gavina. I com l’havien llegit, mare, si feia goig. Encara aborrona d’escoltar la lectura de Martina, aquella declaració de principis del Mural. Si en teniu l’oportunitat, dediqueu-li uns minuts.
Uns quaranta veïns de Burjassot llegien el poeta anit. D’un poble de quaranta mil, no ho sé, m’ho invente. Però no oblideu que només el 5% dels valencians llegim en català, així que nosaltres també som sorneguers i savis. No defallim, tenim il·lusió, cantem a la lliberat i contra l’opressió que ens governa i ens voldria sotmesos i submisos. Com diu Mercè, de can Bassot i també de la Plataforma cívica que impulsa el centenari Estellés (no us cregueu que és el psoe o compromís que ho fa), «com no voleu que ens estimem el poeta, si compartim desitjos i sentiments tan comuns i tan elevats!».
El 27 de març també és una altra data per recordar amb la lectura de poesia. Pobres, els del govern valencià, com els fluirà la caspa i l’odi…