Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Arxiu de la categoria: males arts

El cinisme del PP

1
Publicat el 1 de març de 2011

El cinisme del PP, com el lladrocini econòmic i cultural, no té límit. Malgrat que després de la mobilització dels seus a Castelló, i la campanya internacional del Twiter, els ha despullat de la circumstancial democràcia particular que ells practiquen: argumenten ara que ells també voldrien veure TV3. Supose perquè han vist durant els deu dies que els repetidors són muts, que ni ells no poden engolir la TV de Canal9. De fet, com hem notat a la graella televisiva, sense els quatre canals la cosa baixa molt. Quina diferència de professionalitat, malgrat la deixadesa, malgrat els malgrats, quina diferència. 
Però el cinisme del PP no enganya més, si no és que n’hi ha que es volen mostrar càndids. La reunió amb Camps no adobarà res, que no servirà de res. I ells, el pp, continuaran omplin barrancs i rambles de merda, per comptes d’assumir responsablement que són mentiders, falsos, protagonistes d’una hipocresia de la qual fan bandera. Els mitjans valencians, amb l’allau de mitjans espanols consentits, són una mostra d’assetjament informatiu brut, indigne, miseriós, escassament professional. 
Rambla, un altre compulsiu de la ràbia, excusa l’ordenament de TV3 a canvi d’un altre múltiplex per ells i els seus amigots delinqüents. Una altra mentida i més merda al barranc i a la rambla. La realitat mediàtica valenciana és que tenim cent canals de TV, dalt o baix, dels quals 99 són en espanol. MOlts d’ells de cartes, de bruixeria, de futurisme barat, de cienciologia, d’esperitisme… Però justament els molestaven els quatre canals en valencià, quina casualitat i quina punteria de fill de puta.

Això, als malparits del PP, no els molesta gens ni gaire. Fins i tot sobre aquell un, voldrien ells focalitzar tota la problemàtica. 
D’una plomada n’han eliminat quatre d’un colp. Com aquell valent d’en Martí Tacó, que d’un colp en matà quatre i en baldà buit: ells, com que els canals valencians ja els van mig baldar, que de bon principi ja els havia baldat el PSOE, doncs més o menys. 

Calia la cirereta del Levante, que després que escola valenciana va presentar dissabte el document pel plurilingüsme, va titular la notícia, d’aqueixa manera: escola valenciana pretén de retrasar la incorporació del castellà a l’ensenyament.
Bon titular, amics, intel·ligència integral i ben valenciana, i parits que són també els progres de la premsa escrita.

El candidat

0

El PP d’espana ja ha triat el candidat dels valencians, que el pp de València ja havia triat prèviament. Suposant que guanyés, aquest candidat d’ells, que la cosa no està gens clara, perquè la natura sempre és sàvia –no els homes–, guanyaria políticament un home imputat en un afer petit que en tapa molts i de grossos. Molts i de grossos afers bruts, d’econòmics i de morals, de greus i de més greus. Uns altres afers són públics, com aquests de la ràbia i l’odi contra la cultura i la llengua dels valencians: contra Sanchis Guarner, per exemple, contra Josep Iborra, aquell homenot prim, que semblava feble, i era un pou de cultura i exquisitesa, de tacte, home de lectures infinites com n’hi havia pocs, entre els valencians, que es va morir ahir. Aquest candidat triat ací i enllà, és contra tot això i contra més coses que els mitjans, alguns mitjans no controlats pel costat fosc de la democràcia post-colpista, encara amenaçada, han publicat aquest dies que València pateix una restricció informativa com mai, assetjada per maneres feixistes i xenòfobes.

Aquest és el candidat que els valencians han de destriar del pomell que ens regalaran les diverses ofertes polítiques a maig.
-Home, l’esperança en el futur d’un homenic així, no és per llançar coets, ni tronadors. Això és colgar el mort abans de fer l’enterro.
Sí, si, cavallers, vergonya, perquè ara aniran portant el cadàver a cada poble, somrient i acartronat, presentant-lo com el futur polític dels valencians.

Frankenstein revisitat.

A València, el colp va triomfar.

3

Descaradament, sense vergonya. Sense fre. La Conselleria d’educació valenciana prepara nous reglaments que farà passar per decrets, normatives, o fins i tot modificació de la llei d’ús i ensenyament, que ja era tova i maldestra quan la va parir i consensuar el psoe. La intenció del Govern camps, després d’obligar el tancament dels repetidors de TV3, és atacar l’altre costat més vertebrat dels valencians, l’escola, i escolavalenciana particularment. 
Atacarà els models lingüístics, i anirà minvant les possibilitats d’aprendre en valencià a València. Amb impunitat, amb traïdoria, amb la cara descoberta. Els la bufa la llengua, com els la bufa l’escola, o el coneixement.
– Per què són en política, tots aquests homenics llepafigues? Per xuflar del pessebre, per enriquir-se i enriquir les famílies i els amigots. Per enfonsar qualsevol bri de valencianisme, siga en TV, a l’escola, a la cultura o fins i tot en l’associacionisme particular i privat. 
Són curts, cutres, i malversadors, a més de lladres i delinqüents. Com es poden amagar els comptes públics i no donar comptes als ciutadans del que es gasten en això o en allò? Doncs ho fan, amb la barra de pensar-se que amb la majoria absoluta fan d’absolutistes. No presenten comptes, no rendeixen comptes ni a les Corts valencianes, no sabem quant s’han gastat per portar el papa, ni què ens costa la fórmula 1, ni els vaixellets de paper dels quals ningú no s’enrecorda… No presenten res a ningú, perquè ells són per damunt de la responabilitat o de la vergonya pública. Són delinqüents que se’n pixen dels jutges i dels fiscals. 
També són els polítics que ens han portat la màxima ruïna, la major desocupació de la història valenciana, la pitjor agricultura possible, el desnonament de la indústria, però tant se val. Han rebaixat els concerts econòmics, els sous dels mestres, les mínims per a l’escola pública, però continuen gastantse allò que no tenen en capricis, en sobresous, en ONG’s fantasmes, en obres que no es fan, i no els passa res. mai no els passa res. Els vestidets són na tapadora de la veritable delinqüència ppera. Són puteros, gastadors, tramposos i mentiders. I d’ací uns dies, els millors falleros del món. Això, sí. Són el millor del món en falles. Ai.

Per què han de presentar comptes, ells? Qui els hauria d’avaluar la gestió? Són amos. I són facilitadors del colpisme. Això que vivim els valencians, és un colp encobert contra la democràcia i la participació. Contra la transparència i contra la justícia. Contra l’honestedat i l’ètica. València és encara a mans d’aquells fabuladors del 23F, i els tancs personals del pp encara davallen albereda amunt i avall, de Bétera a València, pel camí vell de Burjassot. 
A València el colp sí que va triomfar.

Demanem l’apagada de Francisco Camps

1

Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

València, divendres, 18 de febrer del 2011

Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió, Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a encausat en el 
cas Gurtel.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals. Així s’evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.
Ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010, del 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des del 1989, va ser la que impulsà l’arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel Sr. Francisco Camps i es continuà la persecució de TV3.

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, contra els interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques,perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic resta pendent de resolució al Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a unes altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agrair l’esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers 26 anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. A tots, moltes gràcies.
 


Acció Cultural us convida a sumar-vos 
a la iniciativa espontània de
suport a les emissions de 
TV3 al País Valencià
deixant blocs i webs

SENSE SENYAL

600.000 contra la llengua

0

D’aquella Associació mare, AC (Acció Cultural), hem viscut moltes petites institucions i particulars, a través d’ajuts, subvencions, cursos, activitats, publicacions, aplecs… N’han viscut músics, sobretot, joves de colònies, xiquets de colònies, professors, autors, artistes, intel·lectuals, casals, colles de la ciutat de centenars de pobles del país. Tot plegat, un cant a la llengua, a la recuperació, a l’ús, de costat d’escolavalenciana, quan encara aquesta anava construint-se, construint un paral·lel i un altre bastió important. Durant molts anys, AC significà l’únic ajut possible en aquest país de miserables. 

L’atac econòmic contra Acció Cultural és, per tant, un atac a persones, a músics, a intel·lectuals, a tanta gent com hem participat per viure amb normalitat, i pacíficament, cosa que ells sí que poden fer. Ahir mateix els delinqüents del PP al govern valencià van inventar una nova llei contra el poble: multem-los fins que els ofeguem. No els deixem respirar. Aquests homenics d’en Camps, Blasco i la cort botiflera dels Gürtel descarreguen tot l’odi de la seua rama corrupta, la ràbia de gos, contra la llengua i contra la cultura.

Tanta irracionalitat i virulència és una patologia. Estan malalts sens dubte. De pensament i d’obra, representen aquells cristians de l’odi visceral, catòlic ultraconservador i malaltís. Són provocadors, són torpalls i torpots, maldestres, però tenen el poder que usen contra milers de ciutadans, com una banda de delinqüents, que han declarat la guerra, que no han deixat mai la guerra bruta, malgrat les misses, les processons, les ermites i la comunió diària.

Tenen el poder, la força, la ràbia, aquell terrorisme de baixa intensitat que usen en favor de la por i de l’amenaça. Diàleg?, negociació? No en volen. Que em sembla que l’única cosa que tenim al nostre favor és que muiguen de mort natural, però que no triguen gaire.

*mentrestant, el psoe valencià pacta amb aqueixa ràbia. CiU pacta a Madrit amb aqueixa ràbia, n’hi ha més que els donem tot de facilitats perquè continuen burxant en la ferida, amb aqueixa ràbia, i els que haurien de ser del nostre costat, pacíficament, continuen regalant-los tot de pactes i de butles.

Quantes coses es poden fer amb 600.000 euros en favor de la llengua? Què faran aquest malparits dels diners que manlleven a la llengua? Que manlleven als casals, als músics, als actors, als mestres, i a la cultura en majúscula? Possibement que més vestits, més corbates, i més sabates, per continuar mantenint la corrupció i el consentiment de malcriats i pocapenes. Possiblement que més subterfugis per continuar amagant com de desnaturalitzat és el poder valencià. Subreal i dement.

La corrupció fon la popularitat de Camps

5

«Un règim profundament autoritari, que es basa en el control de la informació i en un conflicte d’interessos gran com una casa que l’esquerra mai no ha sabut resoldre.»
Vet ací una de les petites descripcions del Govern valencià, de la Generalitat valenciana mateix, a mans del pp. «Fóra suficient de no votar-los.»

Però la societat està anestesiada, els valencians estan faves o són faves? perquè els mitjans, la televisió, la ràdio, els diaris escrits, sempre han estat en favor de la dreta i d’espana. I sobretot, que tots plegats, aquests mitjans, semblen dominats pel nino Camps i el seu aparell (el polític, naturalment). Que és el mateix que dir que domina la comunicació i la corrupció. El problema valencià ve de lluny, i s’hi ha instal·lat tan pregonament que no hi ha eixida. Almenys no hi ha una eixida pacífica.

Tot plegat, i barrejat, són paraules de Barbara Spinelli, periodista i lluitadora pels drets civils, parlant d’aquell mafiós magnat de Berlusconi, després que milers de dones li han cantat les quaranta, malgrat que no s’han atrevit a tallar-li els collons. Jo he gosat de fer un paral·lel, una semblança a la italiana del cas valencià.
Perquè nosaltres tenim un paral·lelisme bessó, gairebé idèntic, amb el cas Italià. Si canviem putero per beat (un detall que la pederastia cristiana ja ens sabrà perdonar), la resta val pels dos costats com dues gotes d’aigua. Quina és la nostra solució, contra aquesta dissortat PPP que ens governa? (que Camps no no és tot el problema, lamentablement). No ho sabem, potser que no no tenim cap solució; almenys a curt termini, els propers deu o quinze anys, per posar uns números que caben en les mans.

Allò que apunta la fundadora de La Republica o de l’Stampa, no ho sé, no és cap broma: «la solució és un comité d’alliberament semblant a aquell que es va crear després del feixisme de 1945.» Ella s’hi refereix a Itàlia i a Berlusconi.
Per la democràcia no ho tombarem. A València, no. Les màfies, després de tants anys de dictadura, i després d’aquests anys de simulació democràtica, han sabut adaptar-se i crear tot de subterfugis difícils de desemmascarar. N’hi ha centenars de casos, de milions d’euros furtats, de desenes d’imputats que es neguen a declarar davant els jutges sense que els passe res. Res de res. 

La italianització valenciana és pitjor que no ens pensem. Al nord, d’Itàlia almenys, sembla que hi ha veritables ciutats, gent culta i assenyada. Ciutats verament artístiques. Pobles que són un pur art. Els valencians, en canvi, per segons que diuen aquells de la cervesa, solament que tenim un desert, al nord. O una banda de provincians desconeguts. I els nostres pobles, per aquell autodi que algú ens va ficar a la pell, fa anys que van perdre molt d’encant. 
Per més fill de puta que és en Berlusconi, que ho és, no sé si eixiríem encara guanyant… On ens han pogut portar tants anys de males arts! 

Comunicat d’AC

1

Una societat que castiga i multa la cultura és una societat malalta, moralment esbiaxada. Encara més quan les multes són per castigar la cultura i provenen de governs triats democràticament, sí, però que fan abús d’atribucions per usura i males arts. Una associació cultural no és una colla de delinqüents, ni de lladregots, ni de creminals. Ni hem malafiat diners públics, ni hem contaminat el paisatge o l’Albufera, ni hem vingut a cremar-vos els boscos. Malgrat que no pensen com un voldria o tinguen idees contràries a la majoria, no hi ha excusa suficient ni raó per multar amb acarnissament. En una societat democràtica, normalitzada, el govern hauria de respectar els drets, els drets mínims. A València, en canvi, això no passa. Conjuntament amb Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià és una de les Associacions culturals que més ha treballat per la llengua i la identitat dels valencians, amb més de quaranta anys d’història i de compromís pel país sencer. Vet ací la causa dels mals, i la raó que subjau per castigar-la amb aquesta desmesura.

COMUNICAT OFICIAL: 

El Govern valencià imposa com a data límit el 20 de març, per al pagament de 600.000 euros

 

 

El Govern valencià va iniciar el gener del 2007 un procés de persecució econòmica i política contra Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb l’objectiu de tancar les emissions de TV3 al País Valencià i castigar amb multes desproporcionades una associació cultural sense ànim de lucre. Tot i l’extraordinària desigualtat de forces, ACPV ha aconseguit mantenir la major part de la xarxa de repetidors en funcionament, però hi ha tres de precintats per la Generalitat (la Carrasqueta a l’Alacantí, Alginet a la Ribera Alta i Llosa de Ranes a la Costera) i els altres tres principals repetidors (Montdúver a la Safor, Perenxisa que cobreix la Ribera Baixa, l’Horta i els Camps de Morvedre i del Túria) i Bartolo (que cobreix les dues Planes) estan sotmesos a diferents procediments judicials impulsats pel mateix Govern amb la intenció d’intentar tancar-los. A més de l’amenaça sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 EUROS, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 euros cadascuna (que sumarien per tant 600.000 euros més els interessos meritats). ACPV va presentar recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana ha posat fi als recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.

Marbella per València, Romagosa!

0

Hi havia una part del telenotícies vespre que no havia escoltat mentre venia cap a casa. Ho he fet aquesta nit, per assegurar-me que no n’han dit res. I ves que entre notícies que semblaven importants i d’altres que les volien fer importants, l’editora Romagosa ha esmentat llargament que un bar de Marbella ha estat multat amb més de cent mil euros per deixar fumar i declarar-se insubmís a la llei antitabac. Res de res, de l’amenaça del PP valencià contra València mateix, la València de Jaume I, de Joan Fuster, Enric Valor, o Estellés, membres (tret del primer, naturalment), d’Acció Cultural, que ha sigut multada amb sis-cents mil euros que haurà de pagar en quaranta dies de penitència si no es que vol ser embargada, de bens i de patrimoni. 

La jugada del PP és una traïdoria contra una institució cultural no lucrativa, per una falta d’obediència: negar-se a tancar els repetidors que ens fan arribar TV3 i tres canals més a València. Una falta contra la llengua, contra la llibertat d’expressió, contra la voluntat de milers de ciutadans que han donat el vist i plau amb la seua signatura a favor d’una ILP. 
La jugada del PP arrossega un odi candent contra tot allò que no és espanyol, o anticatalà, fins i tot contra tot allò que hom podria considerar democràtic en essència, o prudent, o simplement que necessita austeritat i transparència: cal recordar que el mateix PP valencià ha robat milions d’euros des d’institucions públiques, o que en depenen directament, que ha gastat a mans plenes i encara fa despeses injustificables enmig d’una crisi brutal, amb accions difícilment raonades des de la legalitat: i per això estan imputats en centenars de casos, que consensuen i endarrereixen o prescriuen amb la mateixa justícia, amb connivència d’amistats amb jutges i fiscals.
Aquest ofec contra Acció Cultural és una acció premeditada, desigual, injusta si hom la compara amb els esforços que esmercen, ells que en tenen el poder, en buscar els culpables del terrorisme de baixa intensitat que viuen casals, associacions, o particulars per bandes i associacions que el mateix PP manté amb subvencions i ajuts institucionals. 
Joan Francesc Mira, Enric Valor, o el mateix Joan Fuster han sigut alguns dels presidents d’aquesta institució multada, Acció Cultural del País Valencià, acció (ai) que no ha merescut ser notícia del Telenotícies vespre, per comptes d’aquella del bar de Marbella. Res no és casual ni atzarós, que fins i tot anem oblidant-nos pel camí, amb cada bugada, qui som, dalt o baix, i d’on venim, que els nostres mateixos van silenciant-nos com si, de colp, ja no existírem. Objectiu primordial del PP valencià, incapaç de reconèixer la pila de corrupció i degeneració que ha creat en els últims anys: morint-nos matant, deuen pensar.
Un silenci que fa massa anys que dura, entre nosaltres, que tret d’exemples heroics i esforçats, s’ha estés com una consigna entre els que, aquests sí, podein haver fet molt més enllà que no han pogut i volgut.

Per l’altre cantó, no és tampoc casual que el PSOE ataque també la Generalitat de dalt, exigint-li més impostos propis, si volem acomplir l’exigència de deute màxim: naturalment, en canvi de no perdre pistonada de la mamància a compte de catalans del sud i valencians del nord. Malparits (ides), n’hi ha hagut sempre, ben entrenades per aquells i aquest corrals. No ens torbem per oficis tan vells com rancis.

Sort que això de Marbella tenia un toc folck i tan proper a la (seua) realitat catalana de la ràdio. Fins ací ens han encongit el cervell. I l’autoestima.

Telefon(i)caguera

1

Professionals de telefònica, segona part. Despenge el telèfon, una veu mecànica em va dient que hauré d’empaquetar jo l’imagenio dels collons, que ells enviaran un transportista. Veig que aquesta vegada no hi haurà tècnic, que empaquete i desempaquete, perquè ara tot va a compte del client, naturalment, que som els que sempre acabem pagant la inoperància. Obedientment, ho desconnecte tot, ho empaquete i comprove que l’adsl -cara i lenta- que ens han venut com una joia, funciona. Funciona. Lenta i cara, però funciona sense tots aquells artilugis. Ells, des de casa, ja han apamat que jo els he desconnectat l’aparellet, perquè ràpidament em torna a eixir una altra veu mecànica que em demana que m’espere. Collons, com si tinguérem tot el temps per ells. M’espere, ara m’ix una veu d’home que diu que pertany a no sé quina emprsa que vindrà a recollir el decodificador d’imagenio, que comprove l’adreça -però si és la meua adreça-, però ell diu que cal comprovar que és la meua adreça. Fins ací les coses han anat bé, diu que demà passaran, li demane a quina hora, i ell que no ho sap, que van treballant. Ara, que si vol que ens entenem li parle en castellà, jo li dic que ja ens enteníem, i ell diu que solament em parlarà castellà, i jo li dic que molt bé, que jo ho faré en valencià, i llavors es posa a parlar-me en alemany. Li dic que ara no l’entenc, que en francés o en italià potser ens entendríem. Ell diu que l’hauria de respectar, jo també li ho dic, que les llengües que triem per entendre’ns no tenen res a veure amb el respecte, i que si passen, a les dotze del migdia, no trobaran ningú, doncs ell diu que ja passaran una altra vegada. Ah, és així com van les coses. Diu gràcias i penja. De res, li dic.

Vet ací tota la intel·ligència d’aquest malparits, si és per la llengua es fan els amos del món, o ves a saber, i de segur que serà un desgraciat que no pintarà res, res de res, però t’ha de posar de malhumor i cagar-te la vesprada, més encara que ho vam fer ahir, de diarrhoea. El servei de telefònica, què voleu, és una caguerada grossa, una tifa de vaca, i ara em vindran demanant-me si estic content del servei, i tota la pesca, que has de prèmer coixinet, o asterisc o una altra mandanga. Aquests són la gran multinacional, ves la incompetència fins on podria arribar.

Un dels pitjors serveis i més cars d’europa, telefònica, i ara a sobre és ple de lingüistes, que et demanen submissió. Supose que, quan siguem independents, malgrat en Mas i els seus, això dels serveis espanyols també canviarà, perquè durant anys voldran pegar-mos pel cul, de segur, perquè les coses no ens vagen bé. Canviar de servidor de telèfon, canviar de bancs, de polítics, de jutges… uiii, massa coses.

Diarrhoea

1

Mas signa un pacte amistós amb ZP. Ui! Aigua amb cistella, de nou, i de nou afluixem cames avall, per diarrhoea.
CiU diu que votarà en contra de la independència, per diarrhoea, malgrat que acceptarà de passar la prova de la mesa del parlament. 
Pujol va dir que la independència era l’únic camí viable, possible. Possibilista que s’ha fet el savi amb els anys.

Aquest matí, aquell tertulià del pp, ha dit a Catalunya ràdio que l’únic camí és la independència, després d’escoltar el cap del Finançal Times. Les burrades dites mereixen la fugida cap envant: per diarrhoea.

El director de la cambra de comerç alemanya, Walther von Plettenberg, diu que aprendre catlà és perdre el temps, almenys el temps que es necessita per ser internacional. EL que cal, diu, és aprendre llengües internacionals, literalment, diu: anglés, espanyol i alemany. Nosaltres es pensàvem que aquells alemanys eren assenyats, intel·ligents, savis… Però també n’hi ha de rucs, en llocs de responsabilitat: de rucs i d’ignorants. Steiner, ves, digues-li alguna cosa. Diarrhoea doble, triple, il·limitada.

Debat a Canal 9, que sembla que ja han començat l campanya electoral en favor del pp: tots els tertulians són demòcrates de La Razon, Las Provincias, El Mundo, Periodismo digital, i algunes altres perles semblants. Vaja, uns exemplars modèlics de la democràcia europea de tota la vida. El debat és en espanyol i el tema, la periodista, l’enceta així: ‘Batasuna i ETA inventen un palabro vascuence ‘Sortu’, per disfressar qui són i presentar-se a les eleccions de maig… i continua amb les boniors d’adjectius i referents per escalfar les intervencions. Hui no fan pel·lícula?, pregunta mon pare, que li interessa un rave tot plegat, li la bufa la diarrhoea mental d’uns periodistes del pp que no fan sinó campanya contra la democràcia, contra la política, contra l’entesa.

Al corrupte Camps i a tota la patuleia d’omnívors del pp, en una majoria absoluta d’imputats, i impedits de la decència, no els jutjaran mai, almenys mai abans de les eleccions. Visca la justícia i la seua dirrhoea imparcial.

Jo mateix acabe ací l’apunt del dia, perquè no m’aguante dret ni assegut. Per diarrhoea.