La llengua és l’ànima
Avui hem lliurat els premis del concurs de lectura en veu alta “Maria Ibars”. En un menjador de l’escola a gom, fins a les balconades, hem recitat Estellés i hem llegit l’acta del jurat, que ha premiat sis ambaixadors, un per cada curs de primària. I encara un premi gros final, a l’ambaixadora de lectura del Maria Ibars 2024: el premi ha sigut atorgat a Martina Poll, segons el jurat, per com va llegir i expressar el Mural, el poema “declaració de principis” de manera pausada, lenta, ajustada a una lectura amatent d’alta volada. El lliurament s’ha fet coincidir en el 27 de març, que fa 31 anys de la mort del poeta Estellés, l’any del centenari. Entre més regals, hi havia una pilota de badana amb una cinta escrita: la llengua és l’ànima. Jo he explicat que la pilota representa el joc, el joc al pati, al carrer, a la plaça, i la frase ens recorda com de fàcilment els xiquets canvien o muden de llengua. Però com?, si és l’ànima, els demane! Com ens perdem tan fàcilment, carabassots!
La frase “la llengua és l’ànima” és de Mercè Rodoreda.