BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Avui, en la nostra sortida pels verals de Canet, camp propi d’en Marcel, hem pogut constatar l’obertura de nous corriols, bàsicament per a la pràctica de la BTT. En cada visita a la zona, el nostre amfitrió ens adelita amb noves incorporacions del parc corriolaire i evidentment, tots ens hi divertim de valent. Dit això, però, cal començar a ser crític i prudent a l’hora d’obrir nous viaranys. Durant la matinal, tota la colla ha pogut constatar en el nostre pas per diverses zones que potser se n’està fent un gra massa.

Per Albert Gómez

El dimecres 19, un trio de randonnées tenim el privilegi de sortir a tastar la neu que ha caigut els darrers dies. Aquest any sembla que l’ element blanc no es fa pregar tan com d’altres anys i ha impregnat els Pirineus de manera generosa. Sortim d’ hora en Martí l’ Àngel i jo, sembla ser que el mosso ha agafat febrícula d’ última hora i ha estat baixa presencial.

Per Joan Lladó

Se’m presenta un altre dimarts festiu, prèviament acordat i de plena connivència amb en Martí. Hem triat aquest dia perquè les previsions de dilluns i dimecres no eren gaire bones. El company s’ha posat d’acord amb uns vells i allunyats amics que ara viuen a muntanya per fer plegats l’escapada. Han triat la vall de Núria i ens ofereixen el bitllet del cremallera. Molt agraïts!

Per Joan Lladó

Avui hem tingut una agradable sorpresa en arribar a la plaça: hi havia en Carles tot cofoi. També la presència d’un convidat, el cosí d’en Manel, en David. Hem fet plegats els primers quilòmetres fins la riera de Riudemeia i després en Carles ha seguit el seu camí al seu ritme fins retrobar-nos per esmorzar. Per Riudemeia i can Blanc, hem anat pujant, corriol per aquí, corriol per allà, fins el capdamunt de can Ribot. Després, flanquejant pel vessant nord del turó de Castellans hem arribat a sobre el Collet i pel camí recentment arranjat pel Avis Enginyers hem baixat fins el Mogent, gairebé a tocar de Santa Agnès.

Per Pep Famadas

Som diumenge i no pedalo amb els companys, toca família. Som al Mas Corbella, una casa de turisme rural molt recomanable, ben situada, en un racó de les muntanyes de Prades, al municipi d’Alcover. És mig matí i no he portat ni btt, ni flaca, ni tals sols roba d’esport per trotar una mica. La Glòria sí que n’ha dut i ja fa estona que trisca per aquests verals. Només em queda caminar, mentre la resta de família ja es distreu.

Per Martí Montserrat

Amb l’Enric i en Joan ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per fer cap a l’Arieja i aprofitar la jornada fent una de les activitats, que més ens agrada. Quant per fi estem pujant el coll de Puimorent, els núvols tapen tots els cims i no té pinta de millorar. Parem el cotxe al boral i repensem la jugada… decidim fer mitja volta i provar sort a la zona del Puigmal, tot i que no té gaire neu, com a mínim allà sembla que el temps està més o menys destapat.

Per Joan Lladó

A les vuit em recull en Martí. Túnel de Parpers. El Vallès. El Congost. La Plana de Vic. Boira al vessant sud de Bracons. Bellmunt ni es veu. No clissarem res de res. Sortim del túnel. Vall d’en Bas. Ostres! Cap amunt tot és més aclarit. Sol. Quina sort. Passem Les Preses. El Mallol i Sant Privat. Fondalada del Gurn. Tot moll, humit. Fred. Aparquem a la zona d’esbarjo. Ni una ànima. És dimarts feiner. Ens canviem. Preparats talment un rogaine. Amunt.

Per Jordi Torres

Pel cap baix fa un any que no sortia en bici amb la colla Bicicorriols per motius que ara no venen al cas.  En tot cas només mencionar que vaig haver de fer una aturada llarga, massa llarga. Cada vegada que rebia un WhatsApp  amb el que la colla Bicicorriols s’explicava el que anaven fent, notava com s’anava allunyant més i més el tornar a sentir el plaer de trobar-me embolicat en algun atzucac enmig del bosc i amb la bici a l’esquena. Aquest és un dels trets d’aquesta colla, que davant de qualsevol opció sobrevinguda, nova i desconeguda, es prova i punt!

Per Joan Lladó

Passats gairebé quinze anys, el dimarts 17 vaig –en Xarli tamb– tornar a trepitjar el cim del Roc Melé amb esquís. Fou exactament el 23 de gener de 1999, juntament amb en Carles, en Xarli i en Max. Fent un xic de memòria, va ser el dia que vam aprofitar, un cop acabada l’excursió, per comprar els arvas al Pas de la Casa i també la cera per les pells, doncs aquell dia se’m feien uns pans a les soles com rodes de molí i entre això i el pes d’esquís i botes, que aleshores no eren pas plomes, almenys arrossegava cinc o sis quilos per cama. Tot s’hi valia, però. Érem mamellons.

Per Enric Subiñà

Enguany la temporada d’esquí de muntanya ha començat molt bé. Les copioses nevades de mitjans de novembre ens va deixar el Pirineu curull de neu, sorpresivament des del Canigó fins a l’Aragó. L’any passat, a banda d’una nevadeta per les mateixes dates, fins a mitjans de gener no es va poder començar la temporada en el Pirineu Oriental.

Per Pep Famadas

Em diu l’Enric tot baixant en el cotxe que aquest vessant del Montseny era tot sovint visitat pels Màsters en l’època dels Rai Verds cercant el desnivell de les seves pistes. En aquella època hom no podia imaginar com evolucionarien màquines i maquinistes permetent-nos encara més contacte amb la natura feréstega. Quin paradís, encara per descobrir per alguns de nosaltres, apte només per canalla que es resisteix a fer-se gran.

Per Carles Llorens

Estimats companys bicicorriolaires: seré ras i curt. El motiu d’aquesta nota és que us vull donar dues notícies. Una de bona i una de dolenta que són les mateixes que he donat aquesta nit als meus fills.

Per Andreu Calvó

Son dos quarts de set del mati i una agradable veu, “que se levanten, però yaaaa” ens desperta de cop al pàrquing de la Pradera d’Ordesa. Amb en Marti vàrem sortir el dia abans al vespre, i vam arribar molt tard a aquest meravellós paratge del Pirineu. Es admirable la cura que tenen del entorn als gestors del Parc, poden tenir maquines treballant a la llera del riu, cents de cotxes, vehicles que circulen per les pistes deixant un fumera molt ecològica, però  dos desgraciats que volen dormir al costat del cotxe son despertats de males maneres, perquè, segurament, alteren l’equilibri natural del Parc, Quins Collons¡¡¡¡

Per Enric Subiñà

Tot just iniciada la tardor, amb poc fred, buscàvem una nova sortida a la muntanya. Mica en mica tenim el país trillat, però sempre es pot trobar alguna variant que pot fer diferent la sortida que ja s’havia fet temps enrera. Com que habitualment intentem sortir de bon matí per tornar a la tarda, el Pirineu i Prepirineu Oriental sembla que se’ns ha fet petit. L’opció per aquell dimarts era anar al Pedraforca i fer els dos Pollegons, acompanyats del Calderer.

Per Martí Montserrat

L’Andreu en Ferran i jo deixem el cotxe a l’aparcament de l’estació de Vallter i a bon ritme ens dirigim al famós Coll de la Marrana, tot seguit comencem a flanquejar de forma ascendent la falda del Bastiments,  direcció la  collada de Comamitjana. En un tres i no res remuntem fins el pic de Fresers (2836m), que

(més…)