BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Andreu Calvó

Com un privilegiat, aquest dimarts, si que marxo a esquiar amb els abonats al descans Inter setmanal; en Marti i l’Enric. Les altes temperatures, ens fan decidir ràpid; anirem cap a Andorra. Passem per Cal Andreu a recollir els meus bartuls, parada gastronòmica al Toca Teca, i marxem cap a la Vall de Ransol.

(més…)

(més…)

(més…)

(més…)

Per Andreu Calvó

Ja feia dies que estava prevista una escapada a fer muntanya “de veritat” al Pirineu, la proposta final és, la Cresta del Pic de l’Estanhas al Pic d’Auriol a l’Arieja. A les cinc del matí marxem amb el cotxe d’en Gomes; en Joan, en Martí i jo. Sense parar a fer un miserable cafè, ens plantem a l’entrada del sender que ens durà fins al nostre objectiu.

(més…)

Per Andreu Calvó

Pensava que la sensació de quedar-se buit per dins nomes es podia sentir desprès d’una expulsió controlada pels conductes reglamentaris, però vaig descobrir que també pot passar d’altres formes…

(més…)

Per Andreu Calvó

El dia de l’”Imaculada Concepcion” que pels mes incultes us explicaré que fa referència al miracle que atorga a  la Mare de Déu, a diferència dels altres éssers humans, no va caure en el Pecat Original sinó que des de el primer instant de la seva concepció, va estar lliure de tot pecat.

(més…)

Per Andreu Calvó

Ja  feia un temps que em voltava pel cap l’idea de fer algun 3000 en solitari, però no trobava mai el moment. Això va cambiar en el meu darrer viatge a Ordesa.  Li tenia posat l’ull al Robiñera (3003) un 3000 no “comercial” però si força atractiu per  trobar-se al massís de la Munia, just enfront de les Tres Sorores (Mont Perdut, Soum de Ramond i la Punta las Olas).

(més…)

Per Andreu Calvó

Moltes gràcies, Kilian!!!

(més…)

Per Andreu Calvó

Quan fa unes setmanes, pedalant per la Garrotxa, en Pau em va proposar anar fer Remences, no ho vaig dubtar ni un moment (soc molt impulsiu, encara que a vegades me’n penedeixo). El repte de fer la meva primera Gran Marxa Cicloturista va poder mes que el sentit comú. El primer problema les inscripcions, que ja estaven tancades, però com que en aquesta vida els contactes son importants, en un tres i no res ja estàvem inscrits.

(més…)

Per Andreu Calvó

A la darrera edició, no vaig assistir a la mítica “Marxa”, tot i que de marxa en te poc, si ens fixem en con surt el personal potser li donaríem un altre nom. Aquest any ens varem engrescar amb en Quim, a mi em costa poc engrescar-me en aquestes coses.

(més…)

(més…)

Per Andreu Calvó

Sembla mentida el diferent que poden arribar a ser les coses: d’una nit perfecte a 10 segons del podi a un matí desastrós enfonsat en la classificació. Potser serà que de nit es veuen millor les coses?

(més…)

Per Andreu Calvó

Avui es compleix una important efemèride; un excels personatge va néixer un dia 3 de febrer de fa molts, molts anys… Jo. Com que no sabia com mortificar-me, he optat per la flagel·lació en solitari, que darrerament s’està imposant entre alguns personatges de la colla. El Via Crucis escollit ha estat el suplici del Tagamanent.

(més…)

Per Andreu Calvó

On para això de l’Espluga Calva? Ha esta una de les preguntes que mes he tingut que respondre els últims dies, si l’Espluga Calva existeix i es un poblet a bell mig de Les Garrigues. El dissabte ens varem trobar allà mes de 160 equips de 2 o mes integrants, moltes cares conegudes i ganes de canya. L’equip Alpina per l’ocasió estava format per en Carles Llorens, en Ferran Broceño i un servidor.

(més…)