BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Albert Gómez

El dimecres 19, un trio de randonnées tenim el privilegi de sortir a tastar la neu que ha caigut els darrers dies. Aquest any sembla que l’ element blanc no es fa pregar tan com d’altres anys i ha impregnat els Pirineus de manera generosa. Sortim d’ hora en Martí l’ Àngel i jo, sembla ser que el mosso ha agafat febrícula d’ última hora i ha estat baixa presencial.

Fem un lleuger esmorzar a Martinet i tot seguit pugem fins a Cap de Rec on deixarem el flamant Toyota d’ en Martí. Poques vegades havia vist tanta neu aquí. Recordo els primers triatlons de neu que corríem amb en Caneló. Comencem foquejant per un dens i agradable bosc que en direcció a ponent en portarà fins el petit refugi del Pradell. Travessem una pista que molts de vosaltres hi he circulat en voltes a la Cerdanya, i de seguida enfilem les primeres pendents suaus direcció nord que ens faran guanyar alçada i bona vista. De tant en tant una parada per contemplar a esquenes nostres el majestuós Cadí curull de neu.

Anem avançant a ritme còmode vers a tramuntana amb un ventet de cara que gela els pensaments. Aviat però arribem a la part alta de la Tossa Plana on ens creua un solitari esquiador i en uns minuts som al Cim. Espectacular vistes d’Andorra, Cerdanya i del Pirineu més occidental mmmmmm està a punt per sucar-hi pa. Fotos de rigor i reconeixement de pics i muntanyoles varies.

Descens franc i bo per pales poc inclinades però amb neu que ens fa fruir de debò, anem buscant pas per saltar al Clot del Setut per tal de fer-hi un mos. Un entrepà sobre un roca en mig del no res i amb l’escalf del solet d’ hivern reconforta un moribund.

Decidim continuar descendint per pales i arbredes de pi negre que amb neu juganera ens apropa fins la pista d’Àranser. Posem pells i remuntem un contrafort que ens fa suar el dinar. Se’ns fan uns pans de quilo a sota les fustes que endureixen la marxa, pateixo per la meva L5 S1 que de ben segur m’està maleint.

Saltem a una petita vall inhòspita que en forts pendents ens van reconduint de nou fins la pista que uneix les dues estacions. Uns amb pas patinador i els altres en estil clàssic llisquem fins arribar de nou al refugi del Pradell. De tornada a Cap de Rec per corriol i fent eslàlom per dins el bosc vigilant no estampar-nos en cap arbre.

Un dia de tres parells de collons: bona companyia, un sol diví i una randonee extraordinària.

Gairabé 7hores amb 19 km i uns 1500m de desnivell

Albert Gomez

El recorregut:
http://www.sports-tracker.com/#/workout/albertgo/3fkgi0s3jpekeic7

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.