POSTA A PUNT 14.11.2013
Per Carles Llorens
Estimats companys bicicorriolaires: seré ras i curt. El motiu d’aquesta nota és que us vull donar dues notícies. Una de bona i una de dolenta que són les mateixes que he donat aquesta nit als meus fills.
Fa aproximadament un mes vaig anar a urgències per una futilesa i em van detectar un buf al cor. La metgessa em va derivar al cardiòleg per fer- me una eco-cardio per tal d’avaluar l’estat de les vàlvules d’admissió del motoret que tenim dins el pit.
El resultat del mateix no va ésser gaire esperançador i no entraré en gaire detalls, però puc avançar-vos que tinc una insuficiència aòrtica i mitral severa pel prolapse de les dues vàlvules.
Aquest prolapse fa que el cor treballi més i per tant, també tinc el ventricle esquerra molt dilatat. Actualment podríem fer broma i dir que tinc el cor més gran que el nostre amic Pistons però sense entrenar.
La bona notícia doncs és que l’atzar va fer que anés a l’hospital aquell vespre, es fes la primera detecció i per tant vaig començar a posar fil a l’agulla.
La dolenta és que vaig fer-me una altra prova, en aquest cas a un centre privat de renom i les notícies en aquest cas van ser demolidores. El cardiòleg després de fer-me l’exploració oportuna em comunica que degut al meu avançat estat de salut em dóna un termini de 3 a 6 mesos per que passi pel quiròfan si no vull començar a tenir seriosos problemes.
Les ultimes setmanes han estat molt dures tant per mi com per l’Elisenda. La primera setmana que va coincidir amb la Castanyada vaig tenir una forta depressió i angoixa que intentava amagar per tal de no aigualir la festa a ningú, nits en vetlla, manca de gana i força nervis.
Actualment estic intentant deixar-ho tot ben lligat, (tots els temes relacionats amb la família, treball…)
Segurament quan pugueu llegir l’article estaré a Can Fanga a la taula d’operacions amb un equip de sargidors força competents.
Perdoneu-me que la notificació no hagi estat amb mes antelació, però la manca de temps, de ganes de passar aquests mals tràngols amb els més propers i que necessito estar el més relaxat possible abans de la operació.
Espero que tot vagi bé, desitgeu-me sort. Ja compto les hores per tornar a tocar-vos el que no sona la propera setmana via whats app.
Fins aviat companys, salut i pedals,
Carles Llorens
Sabeu que estem amb vosaltres pel que calgui, i crec que parlo en nom de “tota la colla”, tot anirà bé, de ben segur. Qualsevol cosa que necessiteu compteu amb nosaltres, on no pugui arribar un bicicorriols, segur que arribarà un altre.
Sort, pedals i……fins d’aquí una estoneta.
Petons
Compteu amb nosaltres pel que calgui.
Moltíssimes forces i ànims Carles i familia, tot sortirà bé.
Si necessiteu qualsevol cosa compteu amb nosaltres.
Una abraçada ben forta company!!!!!!!
Molts anims i molta força Carles, ets un tiu dels que valen la pena i podras amb això.
La vida ens posa aquest Tourmalets per conquerir però com ja varem fer fa
un parell d’anys aquest també ho superaràs i només serà un mal record.
Una forta abraçada
Jordi Cid
com no podia ser altrament, perquè el paio és fort com una olivera o un roure (axó sí, una mica primet) ha anat sobre rodes. Els metges ho varen tenir fàcil, el Carllitus no es va immutar al llarg de l’ operació, ni quan li varen aparcar el seu cor a la tauleta de treball al costat durant un parell d’ hores, per a posar-li unes fantàstiques vàlvules d’ ultima generació.
Hores d’ ara està molt ben recuperat, després dels primers dies obligats a
Demà dijous estarà a casa. De ben segur aviat escriurà ell mateix una nota al blog. Estigueu pendents.
Ben volguts Carles i Eli,
No fa gaire, en Xarli, amb qui ens veiem molt de tant en tant, em comentà el tràngol que has sofert, i que heu hagut de passar la família.
Malgrat tot, he sabut que la intervenció ha anat molt bé.
d’ençà l’última vegada que ens veiérem ha passat molt temps, però, sencillament vull dir-vos que desitjo, sincerament, que tot vagi el millor possible i donar-vos, si cap, ànims.
Com que les paraules adients són difícils de trobar, un poema, potser, ajudi:
Joana Raspall, publicat al llibre ‘Ales i camins’ (1991).
‘Endavant!’
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Cordialment,
Santi.